Acte de presentació de la monografia, recentment editada per l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) titulada “Llaguts de la Ribera d’Ebre. Segles XIX i XX”, de l’estudiós de la navegació fluvial per l’Ebre Joan Pujol Pedret, veí de Móra d’Ebre i navegant fluvial. La presentació de l’obra anirà a càrrec d’un altre especialista en aquesta temàtica: Vicente García-Delgado Sancho. El llibre és el resultat de diversos anys de treball de camp amb entrevistes als darrers representants d’alguns dels oficis (patrons de llagut, llaguters, peons, sirgadors) que van protagonitzar fins a les dècades centrals del segle XX el nombrosíssim tràfic fluvial de mercaderies per l’Ebre, riu amunt i riu avall, principalment des de Móra d’Ebre; uns oficis ja desapareguts, però que es mantenen en la memòria i la identitat de la població propera a les riberes de l’Ebre. Té 154 pàgines i l’ISBN: 978-84-09-38293-4
Organitzen: Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i Ajuntament de Móra d’Ebre.
S’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”.
Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:
La pedra seca, una modificació, amb terrasses i parets en desnivells. Agustí Esteve i Orozco de Nájar.
L`era de batre de la Vall de Gallinera (Marina Alta, Alacant. José Fenollar i Moncho.
Una expedició al desert de Danakil (Etiòpia). Equip de redacció.
Òrcades prehistòriques (1). Equip de redacció.
Contribució al catàleg dels pous de gel del Vallès occidental. Gener Aymamí.
Glossari – discerniment. Equip de redacció.
Jubilats de Sant Climent restauren 35 barraques de pedra seca.
Estils de “paredat”. La Feixa Pedra Seca.
El desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre). Són 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.
També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 183. En cadascun d’aquests “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 118. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la codificació de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una.
Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:
Conferència en el marc de les Xerrades de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Hi intervindran Lluís Bellas (antropòleg), investigador predoctoral a la Universitat de Barcelona en gestió de la cultura i el patrimoni cultural, i Lluís Puig, diputat al Parlament de Catalunya, exconseller de Cultura i antic director general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
L’esdeveniment podrà seguir-se en format presencial al Palau de Congressos de Boltanya, o virtualment a través de la plataforma FESTHOMETV.
En aquesta edició, setze documentals provinents dels quatre continents han estat seleccionats per ser exhibits al festival. A més d’optar al “Premio Espiello” al millor documental, dos dels films competiran pel “Premio Espiello Choven” i cinc pel “Premio Espiello Pirineos”. Un jurat internacional serà l’encarregat de decidir el palmarès.
L’entrada a la sala és gratuïta i sense reserva fins a completar l’aforament. Per accedir al visionat del festival online s’ha d’entrar a FesthomeTv, registrar-se a la web, cercar Espiello i seleccionar la sessió desitjada.
Del divendres 1 d’abril al dissabte 23 d’abril de 2022, a la Biblioteca Manuel de Pedrolo es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), amb el Suport de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Biblioteca Manuel de Pedrolo.
La inauguració es farà el divendres 1 abril 2022, a les 18:30 h. a la Biblioteca Manuel de Pedrolo.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb l’edició de Vilafranca del Penedès, s’haurà fet 26 vegades a Catalunya. Des del març del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), la Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages) i Campedró (Baix Ebre).
Actualment està a Tivenys (Baix Ebre) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Durant el 2022 anirà a: Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), Perpinyà (Catalunya nord), Rellinars (Vallès occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).
Durant el 2023: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Subirats (Alt Penedès), La Nou de Gaià (Tarragonès), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).
Per ara són 46 indrets.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
La “Paca”, la darrera teranyina de pesca feta a l’Escala ara fa 40 anys, s’ha salvat in extremis del desballestament i torna ara al municipi per tal d’incorporar-se al patrimoni del museu i ajudar a difondre el patrimoni pesquer local.
Aquesta va ser la darrera barca de teranyina construïda a les Drassanes Sala de l’Escala, les drassanes en actiu més antigues de la Mediterrània occidental. Precisament va ser el mestre d’aixa que la va construir el 1982, Salvador Sala, el que es va assabentar fa un parell d’anys que la “Paca” era a punt de ser desballestada al port d’Arenys de Mar, on havia viscut els seus darrers anys d’activitat. El seu darrer propietari havia adquirit una barca nova i, segons la normativa vigent, havia de destruir la vella. Sala es va posar en contacte amb el Museu de l’Anxova i de la Sal per veure si es trobava una opció per salvar-la. Es dóna el circumstància que la mateixa legislació permet evitar el desballestament si l’embarcació deixa de formar part de la llista pesquera i reorienta la seva funció vers finalitats socials i/o culturals.
Així va iniciar un llarg procés que ha acabat en èxit. El propietari de la barca va accedir a cedir-la gratuïtament a l’Ajuntament de l’Escala per tal de poder ser conservada i salvaguardada per a finalitats educatives i culturals.
Finalment, doncs, aquest mes de març la teranyina “Paca”, de 7,10 m d’eslora i 2,60 m de mànega, després de seguir els procesos legals pertinents, ha tornat a l’Escala per ampliar el ventall de l’oferta cultural que permet oferir el ric patrimoni de la vila. Ara és quan comença una segona vida per la teranyina “Paca” i amb aquest objectiu es treballa en un calendari de diferents fases. Primer de tot será revisada i restaurada per part de les Drassanes Sala i s’hi treballarà en el proper IV Taller de restauració d’embarcions tradicionals de pesca que es durà a terme el proper mes de setembre.
Posteriorment, un cop la barca estigui operativa i amb condicions per poder portar gent, es posaran en marxa les diferents accions i activitats de caràcter social i cultural plantejades. Un dels objectius és que formi part del programa pedagògic del Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE) oferint sortides a les escoles de la vila per explicar com es practicava i es practica la pesca del peix blau. També, com a barca del poble que serà, es planteja la possibilitat d’esdevenir element actiu en esdeveniments locals com la Festa de la Sal, la Cavalcada de Reis, la Feta de l’Anxova, la Vila del Llibre, la Festa del Carme, la Festa de Sant Pere, i d’altres esdeveniments.
El proper dijous 17 de març a les 18h a Santa Coloma de Farners tindrà lloc la Trobada d’entitats de cultura popular de la Comarca de la Selva, promogut des de “SelvaCultura”, un programa per l’impuls integral de la cultura a la comarca promogut pel Consell Comarcal de la Selva. El projecte vol ser un reconeixement al conjunt d’entitats jurídiques sense ànim de lucre que duen a terme activitats de promoció i difusió de la cultura en els seus diferents àmbits, caracteritzades pel voluntarisme i la participació de les persones associades, i alhora, una promoció dels esdeveniments més representatius de caire popular i tradicional.
A la trobada hi son convidades a participar les entitats i associacions vinculades a la cultura popular i tradicional de la Selva per tal de generar coneixença i crear dinàmiques de treball en xarxa. L’associacionisme cultural a la Selva constitueix un sector molt ric que acull un elevat nombre d’entitats que organitzen activitats molt variades: fires d’arrel tradicional, colles sardanistes, esbarts dansaires, colles de gegants, diables i bestiari, agrupacions de pirotècniques, representacions teatrals (pastorets, pessebres vivents, passions) i un llarg etcètera. Aquesta gran diversitat de manifestacions i elements constitueixen un patrimoni propi que cal posar en valor.
L’activitat es realitzarà a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners (Selva)
L’activitat és oberta a tothom i per participar cal realitzar inscripció prèvia en aquest en aquest
Inauguració de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’acte inclou l’espectacle musical per a tots els públics –en especial, per als públics infantil i juvenil– Ullsclucs, creat per Arnau Obiols a partir de creacions actuals i músiques recollides en el cançoner popular.
Podeu confirmar la vostra assistència a l’adreça cpt.cultura@gencat.cat indicant el nom i cognoms de les persones que hi assistireu.
L’Esbart Català de Dansaires demana la vostra col·laboració per a l’Inventari de danses vives de Catalunya, projecte que l’entitat barcelonina va iniciar l’any 2016 amb l’objectiu de documentar les danses que es ballen periòdicament a Catalunya, en l’espai públic i amb un context festiu concret.
En aquest moment l’esbart té previst fer un esforç per afegir fotografies a les fitxes dels balls, fet que motiva aquesta crida: demanar-vos la col·laboració facilitant-los fotografies de danses que es ballin actualment i de les que doneu permís per publicar.
Si hi podeu col·laborar, demanen que juntament amb les fotografies els faciliteu el vostre nom per tal de conèixer-ne l’autoria. Podeu enviar les imatges a través de l’adreça de correu electrònic: dansesvives@esbartcatala.org. També podeu fer-los arribar informació que no consti a l’Inventari a través de la pestanya de contacte que trobareu a http://www.dansesvives.cat/contacte o bé omplint les dades al formulari que trobareu a http://www.dansesvives.cat/noticies/1605
