El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida aquest dissabte 29 de novembre a la Torre de l’Espanyol per visitar l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya i acudir a la presentació del llibre Manual del marger, un treball de Francesc Xavier Solé sobre el món de la pedra en sec i la seva tècnica de col·locació.
La Setmana de la Pedra Seca recull enguany més de noranta d’activitats al voltant del patrimoni i tècnica de la pedra en sec. Tallers d’aprenentatge, rutes guiades, caminades, exposicions, reconstruccions de marges i cabanes o jornades de divulgació formen part del ventall de propostes de la Setmana, organitzades per entitats públiques, privades i ciutadanes. Les propostes s’estenen arreu de Catalunya amb prop de trenta activitats a les comarques de Tarragona, una vintena a la demarcació de Barcelona i Girona i més de quinze a la de Lleida; a aquestes es sumen propostes en línia i accions a la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
Prop de noranta institucions i entitats han organitzat propostes en el marc de la Setmana de la Pedra Seca, que en aquesta sisena edició ha ampliat les dates de celebració, entre el 21 de novembre i el 7 de desembre de 2025, Tot plegat amb l’objectiu d’afavorir que les activitats puguin espaiar-se en el temps i que el públic interessat participi a més d’una de les propostes.
L’escultor i expert en recuperació de patrimoni, F. Xavier Solé, ha estat l’encarregat d’impartir la xerrada que aquest dimecres ha donat l’inici oficial a la Setmana de la Pedra Seca a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Solé ha ressaltat que “els marges ordenen el territori i cada un ens porta a un indret i ens dona una identitat”. “La pedra en sec ens explica històries i ens porta a moments i llocs concrets”, ha afegit.
Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat que “la pedra seca és molt més que un element constructiu, és una manera d’entendre el paisatge i la relació de la comunitat amb el territori. Amb aquesta Setmana volem reivindicar aquest patrimoni viu, compartir coneixement i reforçar les xarxes entre pobles, entitats i persones que el mantenen i el preserven”.
Per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el seu director Andreu Vàzquez ha convidat tothom a participar dels actes d’aquesta Setmana de la Pedra Seca, perquè, la pedra seca, ha dit, “és patrimoni; un patrimoni humil però essencial, que forma part del nostre paisatge, de la nostra identitat, de les nostres arrels i de la nostra cultura. Un patrimoni que cal preservar per entendre d’on venim i cap a on anem”.
La celebració d’aquest 2025 coincideix amb el setè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Tota la informació i el mapa d’activitats pot consultar-se a www.setmanapedraseca.cat. L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Sobre la Setmana de la Pedra Seca
La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya-ADRINOC. L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu de donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
Enguany celebrem la XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica a Osona i la Catalunya Central. Aquesta edició se celebrarà el dissabte 29 de novembre a Manlleu. S’hi presentaran recerques etnològiques realitzades a les comarques d’Osona, el Lluçanès, el Bages i Berguedà.
En aquest enllaç es podrà seguir la jornada en línia a través del canal de Youtube del Museu del Ter.
La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país. Les jornades, que anualment es coordinen des del Museu del Ter, amb la vocació d’aplegar també treballs de recerca realitzats en el conjunt de la Catalunya Central.
En aquesta edició es presentaran 7 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la religiositat popular, la cultura popular la musicologia, el teatre o el joc entre d’altres. Podeu veure el programa sencer a la vostra esquerra.
La jornada és gratuïta i no cal inscripció.
Aquí es poden veure els resums de les recerques etnològiques presentades en edicions anteriors.
Data: Dissabte 29 de novembre de les 9.45h a les 13.25h.
Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
Aquesta XIII Trobada ha estat organitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), Govern d’Andorra (Patrimoni Cultural d’Andorra), Petra, Interreg Poctefa, CTP, Universitat de Lleida i IDAPA. S’ha fet del 14 al 16 de novembre de 2025 al Centre de Congressos d’Andorra i Cal Pal (La Cortinada). Hi ha hagut 150 participants i s’han fet 4 ponències i 38 comunicacions.
Va començar el divendres 14 a la tarda i va acabar el diumenge 16 amb un dinar.
Hi va haver tres àmbits:
Àmbit 1. “Recerca en patrimoni: Estudi, inventari, catalogació, paisatge, conservació i vocabulari vinculat a la construcció en pedra seca”.
Àmbit 2. “Formació i transmissió del saber fer: Formació, tant reglada com no reglada, entesa com un instrument clau per garantir les bones pràctiques en l’aplicació de les tècniques constructives tradicionals”.
Àmbit 3. “Arquitectura i construcció tradicional: Ús de tècniques i materials tradicionals, tant dedicats a obra nova com a la restauració d’estructures històriques”.
El dissabte al migdia es va fer una visita al rec del Solà d’Andorra la Vella, un itinerari que segueix un petit canal de rec antigament utilitzat per al reg dels horts del vessant de la muntanya, delimitat per murs i construccions de pedra seca.
El diumenge matí, a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (La Cortinada), vàrem continuar amb una taula rodona de margers d’Andorra, Catalunya, Mallorca i País Valencià.
Tot seguit hi va haver la presentació de la 6a Setmana de la pedra seca que es farà del 19 de novembre al 7 de desembre.
El lliurament del premi de l’APSAT a Roger Solé, president de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya (AGMC).
La presentació de la següent Trobada, la XIV, a Manresa. Es celebrarà els 25 anys de la primera Trobada
Es va fer una visita guiada a Cal Pal (La Cortinada). Aquesta és una de les cases pairals més emblemàtiques d’Andorra.
Fins ara s’han organitzat Trobades a: Manresa (2002), Torroella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), El Pinós (2019), Móra la Nova (2021), Cadaqués (2023) i aquesta a Andorra (2025).
El proper divendres 21 de novembre comença, oficialment, la Setmana de la Pedra Seca 2025, amb activitats organitzades arreu de Catalunya.
La vegueria del Penedès, i en concret la comarca del Baix Penedès, és un dels territoris que concentra un nombre més elevat d’aquest tipus de construccions, sobretot barraques i aljubs. D’altra banda, són moltes les associacions, entitats i persones que vetllen per a la conservació i difusió d’aquest patrimoni, juntament amb ajuntaments.
Des de l’Institut d’Estudis Penedesencs s’han organitzat dues activitats de difusió, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues i el de Calafell. D’una banda, una xerrada sobre pedra seca i geologia, divendres 21 a les 19h; i de l’altra un taller de pedra seca i diversitat, diumenge 23 a les 11h.
Altres activitats que es realitzaran a la vegueria durant la Setmana de la Pedra Seca son:
Sala d’actes de l’Ajuntament
Plaça de la Pau, 4 La Torre de l’Espanyol
Exposició del 29 de novembre de 2025 a l’11 de gener de 2026
Del dissabte 29 de novembre al diumenge 11 de gener de 2026 es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 87 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà), Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià), Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental) i Avinyó (Bagés).
S’està fent a Vacarisses (Vallès Occidental).
A continuació es farà a Valls (Alt Camp).
Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.
Per les 86 primeres poblacions han passat 45.291 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 533 per població.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
El proper divendres 12 de desembre a les 7 del vespre es presenta al Museu Etnològic del Montseny la recerca “Quan la muntanya es vestia d’estiu” un estudi de Cristina Ribot sobre el fenomen de l’estiueig a Arbúcies i al Montseny entre 1862 i fins l’esclat de la Guerra Civil Espanyola.
La presentació, que es fa coincidir amb la la celebració de l’Efemèride Ambiental del Dia de les Muntanyes, anirà a càrrec de la seva autora, la doctora Cristina Ribot Bayés, guanyadora la XII Beca de Recerca de la Selva 2018, atorgada pel Consell Comarcal de la Selva i el Centre d’Estudis Selvatans i autora de Viatges i excursionisme a la Selva, al Montseny i a les Guilleries (1770-1936) obra publicada pel Centre d’Estudis Selvatans, dins la sèrie Estudis i Textos.
La Jornada girarà al voltant de la difusió del gènere de les albades, pràcticament desaparegut a les Terres de l’Ebre, però característic arreu dels territoris de l’antiga corona d’Aragó.
Durant la Jornada, als tallers de formació un seguit de professors ensenyaran les tècniques d’improvisació de quartetes, , les melodies i la instrumentació, amb instruments de corda i també amb gaita o dolçaina i tabal.
Les peces en les que es centraran els continguts de la Jornada corresponen a les albades desaparegudes de Jesús (Tortosa), i les de Godall, interpretades amb gaita i tabal, i les de Deltebre i Llucena (Alacatén), acompanyades d’una rondalla.
La Jornada inclou un dinar de pa i porta per als participants, i després balls de bureo i cantada d’albades.
Organitza: Espai de so
Patrocina: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya.
Lloc: Casal tortosí
Població: Tortosa
Data: dissabte 15 de novembre de 2025.
Inscripció: la Jornada és gratuïta i participativa.
Més informació: www.ebrefolk.cat
DESCOBRIM, APRENEM I CONNECTEM AMB LA NATURA I LES NOSTRES TRADICIONS
El 29 de novembre serà un dia per descobrir, aprendre i connectar amb la natura i les tradicions a Riba-roja d’Ebre. Durant la jornada redescobrirem el poder de les plantes, la saviesa de les dones remeieres i els sabers que han curat i perfumat la Ribera d’Ebre.
Durant tot el dia podreu gaudir de:
Xerrades sobre trementinaires i plantes remeieres.
Tallers pràctics per a adults i infants.
Fira dels sentits amb productes naturals i degustacions.
Tertúlia amb dones remeieres de la Ribera d’Ebre.
Dinar amb tapes i pinxos locals per quedar-vos a la fira.
Serà una trobada plena d’olors, sabers i vida, per cuidar-vos i reconnectar amb els coneixements ancestrals.
A continuació podeu consultar el programa detallat:
En el marc dels 17ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, la Societat el Casino, l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya organitzen la taula rodona “Els orígens del teatre al Casino”.
La taula rodona tindrà lloc el diumenge 16 de novembre, a les 12 hores, a la Societat el Casino (Carrer de Catalunya, 2), a Sant Andreu de la Barca.
Aquesta taula rodona és la segona part després de l’èxit de la primera taula l’any 2024 i tractarà sobre els orígens de la Societat el Casino de Sant Andreu de la Barca amb la participació de:
Els Tallers i Jornades de Memòria Oral formen part del programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, dins del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat. En aquest context, l’IRMU, com a membre de l’OPEI, col·labora amb l’organització d’aquests 17ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, on es presenten per dissetè any consecutiu un seguit d’experiències que han tingut lloc entorn d’iniciatives proposades per les entitats que formen part de l’OPEI o per equips de recerca del nostre país. L’Observatori us proposa així un recorregut al llarg del territori per conèixer les vivències de moltes persones, al mateix temps personals i representatives del batec de la nostra societat.
Data: Diumenge, 16 de novembre a les 12.00h
Població i lloc: Societat el Casino (Carrer de Catalunya, 2), a Sant Andreu de la Barca.
Organitza: la Societat el Casino, l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Més informació: https://cultura.gencat.cat/memoria_oral/
