Per segon any consecutiu, Juneda celebra el Festival PLA de Cine Rural, un espai de reivindicació, divulgació i celebració d’aquell cinema que està en diàleg amb l’entorn rural.

En quant a la temàtica de les pel·lícules, és important recalcar que al Festival de Cine Rural de Juneda hi participen films que mostren una manera de viure i/o veure l’entorn rural, no els seus oficis, fet que ens permet mostrar encara més realitats. Tot i així, és evident que el sector primari tindrà un protagonisme inevitable.

Aquest any entre les pel·lícules que es presentaran hi ha el documental ‘La llei del caliquenyo’ de Pablo Ostarek (director) i Ricard Rico (productor) que mostra la història de l’estraperlo que va néixer al voltant de la producció i venda il·lícita de caliquenyos durant el segle XX, enfrontant-se a la persecució de l’estat. Un recorregut clandestí sorgit a Juneda, que passa per Torregrossa, Fondarella, Torres de Segre, el País Valencià i Andorra. Una història de lluita i resistència que es va escampar com la boira.

El dia després de la projecció de “La llei del caliquenyo”, es podrà fer el vermut tot gaudint d’una mostra de com s’encaragolaven els caliquenyos en el seu temps impartit per autèntiques professionals de l’ofici.

A més a més, al llarg de tots els dies es podrà visitar l’exposició ‘Artistes amb tractor’ de Sara Boldú.

Dies: 24/27.04.2025

Lloc: Juneda (Teatre Foment i Centre de les Arts i la Memòria de Ponent)

Més informació i programació

El món vegetal està ple de plantes utilitzades per a l’elaboració d’artesania, tot i que moltes d’elles han caigut en desús. En aquesta xerrada-taller descobrirem quines són les plantes que més s’utilitzaven als Països Catalans, i més concretament a la comarca de les Garrigues, i quins eren els seus principals usos. Tot això acompanyat d’una demostració participativa sobre els usos de la boga. 

Dia i hora: 9 de novembre, 10 h

Lloc: Sala República (Arbeca)

En el marc de la 14a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya dedicada a l’Associacionisme i Cooperativisme, el Centre d’Estudis de les Garrigues (CEG) i Ponent Coopera (Ateneu Cooperatiu de les terres de Lleida), organitzem un passi documental i col·loqui al voltant del cooperativisme.

Divendres 18 d’octubre

19 h Passi del documental ‘Consum conscient a Catalunya’ (Agència Talaia)

Cada any sorgeixen a Catalunya molts projectes de consum responsable. Un consum conscient de la petjada laboral i ecològica dels productes, en comptes del simple consum més fàcil. Cooperatives de l’economia social i solidària, i persones consumidores i càrrecs tècnics i polítics que treballen per fer d’aquesta economia un model de país.

19.30 h Col·loqui sobre el cooperativisme i l’organització popular com a model de futur

• Sergi Seró Tomàs. Cooperativa del Soleràs
• Anna Salla Xuclà. L’era del mussol. Cooperativa d’habitatge
• Javi Hernández López. Comunitat energètica Vilanoveta
• Montse Balcells Sanahuja. Cooperativa SomPunt

Modera: Anna Maria Capdevila Rulló de Ponent Coopera

Lloc: Arxiu Comarcal de les Garrigues. Raval del Carme 141, Les Borges Blanques

El maig de 2023 el govern del país va posar en marxa una llei de mesures extraordinàries que incloien un seguit de restriccions per fer front a la sequera, amb l’objectiu de protegir la disponibilitat de les fonts de subministrament de les xarxes d’aigua potable a la població i evitar la interrupció del subministrament domiciliari. Entre d’altres objectius es pretenia millorar l’estat de les xarxes d’abastament d’aigua, impulsar la regeneració i recuperar pous i captacions en desús, a més de potenciar altres elements estructurals i modificar alguns apartats del Pla de Sequera que ja s’havia activat el 2021.

Encara que sembli increïble, doncs, passa el temps i la sequera persisteix com un indefugible tret d’identitat, un flagell que ha afectat generació rere generació i que es troba vinculat a bona part de la història i del patrimoni cultural dels pobles de la depressió de Ponent, i tot això malgrat l’extensió de les xarxes de regadiu, els avenços tecnològics i els intents per fer realitat una nova cultura de l’aigua. Cal afegir, a més, que si els models més fiables no ens enganyen, en un futur proper mesures com les esmentades deixaran de ser extraordinàries per passar a ser habituals.

Des del Centre d’Estudis de les Garrigues i en col·laboració amb els amics de Mascançà, creiem que és necessari trobar-nos i parlar del que ens afecta. Volem que la 2a jornada Garriga sigui un fòrum on reflexionar i dialogar sobre quines en són les causes, quin és el panorama que se’ns presenta i què podem fer-hi, és a dir, per trobar uns nous camins de l’aigua. Estem convençuts que només a través del coneixement i l’intercanvi d’idees serà possible analitzar com cal els reptes i oportunitats que configuraran la fesomia d’aquesta part del país en el futur.

Dia 4 de maig 2024 al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP), Juneda.

Conjunt rupestre de la Roca dels Moros

Camí del Cogul a l’Albagés (Km1). El Cogul

Exposició del 4 al 29 d’agost

Del divendres 4 al dimarts 29 d’agost de 2023 es farà al Conjunt rupestre de la Roca dels Moros l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). 

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 47 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància. Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou del Gaià (Tarragonès). Actualment s’està fent a Vilanova i la Geltrú (Garraf). 

A continuació, en el 2023: Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental). 

En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Per ara són 58 indrets en 5 anys.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a: https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Fondarella, Torregrossa, Torres de Segre i, sobretot, Juneda, van ser durant cinquanta anys l’epicentre del cultiu de tabac i la producció de caliquenyos d’Espanya. El Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP) inaugura una exposició a Juneda per recordar aquesta indústria que va treure moltes famílies de la misèria a la postguerra.

L’exposició del CAMP fa un repàs del negoci dels caliquenyos, una indústria que va ser artesana i literalment propietària. L’elaboració del caliquenyo, el puro deforme que durant el franquisme tenien enganxat a la boca la majoria d’homes, va ser una indústria tan influent que va arribar fins i tot a la Moncloa. El CAMP qualifica l’exposició del caliquenyo com “un projecte de llarga durada per fomentar la memòria rural de Ponent”. 

La recerca ha estat duta a terme pels investigadors del Centre d’Estudis de les Garrigues, Jordi Quer, Isidre Piñol i Núria Alamon i ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Juneda i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta recerca ha servit de punt de partida per a donar forma a l’exposició en qüestió.

La inauguració tindrà lloc el proper 29 de juliol. Compta amb plafons informatius, retalls de premsa, una projecció, tauletes per visionar imatges i una mostra de paquets de caliquenyos, eines i la reproducció d’un obrador domèstic.

Data: Inauguració el 29 de juliol de 2023 a les 12h.

Lloc: Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP)

Desprès de XII edicions de Trobades d’Estudiosos de les Garrigues, des del Centre d’Estudis de les Garrigues ens plau presentar-vos i invitar-vos a la 1a Jornada Garriga que tindrà lloc els popers dies 7 i 8 de maig a Bovera. La Jornada Garriga pren el relleu a les antigues Trobades d’Estudiosos i té l’objectiu de fomentar un espai de debat on reflexionar i dialogar sobre quines són les febleses i potencialitats de la comarca i comarques limítrofs.

La jornada dedicarà el dissabte al matí a la presentació de diferents treballs duts a terme a la comarca o les comarques veïnes i durant la tarda tindrà lloc el debat que porta per títol ‘Garrigues, Ribera d’Ebre, Segrià: problemàtiques compartides i reptes de futur’ i on hi participaran Ignasi Aldomà (professor de geografia rural i ordenació del territori a la Universitat de Lleida), Pere Josep Jiménez (Xarxa per a la Conservació de la Natura i exdirector de la Reserva Natural de Sebes i meandre de Flix) i Sílvia Pallejà (gestora cultural i agent d’ocupació i desenvolupament local).

A més a més, durant tot el cap de setmana es podrà visitar les exposicions ‘Forns d’oli de ginebre’ i ‘Plantes i gent: etnobotànica garriguenca’. Finalment, el diumenge hi haurà el passi documental ‘Entre cendres’ sobre els incendis del 2019 i un col·loqui amb l’autora del documental, Maria Pena, conduit per Josep-Sabastià Cid (vegeu programa complert).

La jornada s’organitza conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, els Amics de Riba-roja i l’Ajuntament de Bovera i amb la col·laboració de Consell Comarcal de les Garrigues, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’escriptor junedenc Joan Cornudella va presentar el diumenge 18 d’abril de 2021 el llibre Tradició Sardanista a Juneda. 75 anys de l’Agrupació Sardanista (1943-2018) a la plaça Catalunya de la població, a tocar del monument a la sardana. Un concert de la Bellpuig Cobla amenitzà la presentació.

El llibre, a través de 160 pàgines, repassa els setanta-cinc anys de l’entitat sardanista i les seves seccions de teatre, escala en hi-fi i esbart. Després de les salutacions protocol·làries, s’esplaia en els capítols preliminars dedicats al sentiment sardanista i als orígens i evolució de la història de la sardana. Unes notes del món sardanista a Juneda (1900-1943) fan de preludi de les diferents etapes que ha viscut l’entitat: la fundació i els primers passos (1943-1949), la consolidació (1950-1967), l’etapa daurada (1974-1992), el planter de sardanistes (1993-2006) i la renovació (2007-2018). En aquest capítol, també es recorda que l’agrupació va organitzar, durant molts anys, les festes populars com ara la cavalcada de reis, la castanyada, el carnaval o la revetlla de sant Joan.

Tot seguit, fa una radiografia de les seves seccions: l’esbart Pinell, el grup Escènic Junieta i el grup d’escala en hi-fi. Les tres seccions van viure la seva època de plenitud entre els anys 1961 i 1965. I després del racó literari, dedicat a diversos poetes junedencs que han elogiat la sardana en els seus versos (Joan Duch, Jacint Rosinach, Galindo Torné, Antoni Colom, Dídac de Segarra, Ferran Colàs, Miquel Soria i Pere Bellmunt), tanca el volum amb els annexos que recullen l’agenda sardanista i les juntes directives.

Amb el segell particular de l’editorial Fonoll i del dissenyador Joan Teixidó, més de dues-centes fotografies, cartells i documentació desgranen la llarga trajectòria de l’entitat junedenca, una de les més antigues en actiu de la demarcació de Lleida.

El Centre d’Estudis de les Garrigues us convida a participar, tots els dimarts del mes de maig a les 20.15h, a les xerrades que tindran lloc a través de la plataforma de comunicació Zoom, on podreu acccedir a través de l’enllaç proporcionat a cada conferència.

• Dimarts 5 de maig. Indústries de la mort i deshumanització. Els garriguencs als camps nazis i altres. Ponent: Josep Rubió.

• Dimarts 12 de maig. Noves interpretacions de les pintures rupestres del Cogul. Arqueologia feminista: a la recerca de la dona i altres diversitats a la Prehistòria. Ponent: Anna Torres.

• Dimarts  19 de maig. La represa literària a Ponent. Ponent: Eduard Batlle.

• Dimarts 26 de maig. Etnobotànica garriguenca: plantes medicinals. Ponent: Airy Gras.