Donasses i homenots

Publicació en format electrònic del llibre Donasses i homenots: Homenatge als “informadors” dels antropòlegs d’en Lluís Mallart

Encara que els informants dels antropòlegs i d’altres investigadors en ciències socials quedin la majoria de les vegades reduïts a l’anonimat o convertits en números, no podem oblidar que són una de les claus de les nostres reflexions.

Lluís Mallart ens recorda en aquest llibre que tots ells tenen un nom i cognom, cara i ulls, que amb els seus gestos i paraules ens aporten una mica de llum en les nostres investigacions i una tristesa immensa al constatar que sovint queden en l’oblit… En fer memòria d’algun d’ells, l’autor d’aquest homenatge ens endinsa, una vegada més, en el coneixement de la societat evuzok.

Es pot llegir a: http://issuu.com/publicacions-urv/docs/9788484243984/1

La comarca del Pallars Sobirà (1945)

Tot i que el títol escollit per aquest llibre és “La comarca del Pallars”, el títol original d’aquesta monografia fou “La comarca del Pallars Sobirà”, dedicada al territori que Ramon Violant entenia es podia considerar Pallars Sobirà, en contraposició a les terres més baixes de la Conca  de Tremp.

Aquest monografia s’estructura en tres blocs o capítols, amb grans diferències metodològiques i formals entre ells: “La Comarca”, és de caire geogràfic, amb apartats clàssics com el relleu, el clima, la vegetació,… ; “Els pobles del Pallars Sobirà”, repassa els pobles alfabèticament, dividits en quatre blocs o subcomarques; “Els habitants i el poblament de la comarca”, es dedicat a l’evolució històrica del poblament de la comarca.

La comarca del Pallars (1945). Notes geogràfiques, històriques, etnològiques i lingüístiques.
Biblioteca Ramon Violant i Simorra. Vol. 4.
Autor: Ramon Violant i Simorra. Edición de Ignasi Ros.
Garsineu edicionsi Ecomuseu de les Valls d’Àneu. 2015. 233 pp.
ISBN. 978-84-942730-4-9
PVP 18€.

Els pastors i la música

Volum que aplega tres obres de Ramon Violant i Simorra, on mostra l’interès per la música i els instruments musicals infantils i pastorals, especialment del Pallars. Les 3 obres es complementen i en alguns moments també se solapen: “Recull folklórico-etnogràfic de les valls del Flamisell. Instruments musicals.”; “Instrumentos músicos de construcción infantil y pastoril en Cataluña”; “Els pastors i la música”.

Els pastors i la música i altres treballs sobre instruments musicals construïts per infants i pastors.
Biblioteca Ramon Violant i Simorra. Vol. 3.
Autor: Ramon Violant i Simorra.
Garsineu edicions i Ecomuseu de les Valls d’Àneu. 2015. 253 pp.
ISBN. 978-84-942730-3-2
PVP 18€.

Presentació del joc de tauler “Sant Antoni mos guardo!” a Ascó

L’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó ha editat “Sant Antoni mos guardo!”, amb el suport dels Majorals de la Festa de Sant Antoni (2014-2016) i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó, un nou joc de tauler que segueix la línia encetada amb els seus anteriors jocs de taula: “La corrida del ruquet” (2005), “Xafa-la!” (2006) i “Assetjats” (2012), que tenen també per objectiu donar a conèixer i difondre el patrimoni cultural local. La  idea, comentari històric i descripció del joc: Biel Pubill i Josep M. Raduà, la il·lustració de Jaume Ferrús.

Més enllà de la diversió i el gaudi, amb el nou tauler pretén donar a conèixer tots i cadascun dels elements que particularitzen de la Festa de Sant Antoni d’Ascó, el patrimoni festiu local més preuat, amb tots els elements pels quals ha estat reconeguda per la Generalitat de Catalunya com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Organitza: L’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, CEIP Sant Miquel d’Ascó, Ajuntament d’Ascó

Data: dijous 14 de gener

Hora: 15:30 hores

Lloc: Sala d’actes del CEIP Sant Miquel d’Ascó

Més informació: http://bieljoc.blogspot.com.es/2016/01/sant-antoni-mos-guardo-un-joc-de-tauler.html

Cementiri del Poblenou

Luque, Joan Carles; Fossas, Jordi. Cementiri del Poblenou. Barcelona i el culte funerari. Barcelona: Efadós Ed. [Catalunya desapareguda], 2015,  184 p.

El Cementiri del Poblenou és molt més que un recinte on descansen els difunts. Es tracta d’un petit museu funerari format per escultures, mausoleus i pavellons d’un gran valor artístic. El seu origen es remunta a finals del segle xvII, quan el bisbe Climent va voler reformar tot el sistema funerari amb la creació d’un cementiri als afores de Barcelona. Avui, al costat del mar i dins d’una ciutat oberta al món, el Cementiri del Poblenou se’ns presenta com una joia arquitectònica i històrica que vol ser coneguda.

La festa de sant Antoni d'Alcanar i les formes de vida a Godall, dos recerques etnològiques que rebran els Ajuts convocats pel Museu de les Terres de l'Ebre

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), atorgat des del 2001 vint-i-cinc ajuts econòmics a la realització de projectes de recerca etnològica, donant suport a les entitats i els investigadors de les comarques de l’Ebre, interessats en aquest àmbit del patrimoni.
El passat mes de desembre de 2015, a partir de la proposta formulada per la Comissió avaluadora, integrada per representants de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i del Museu de les Terres de l’Ebre, han estat atorgat dos “Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre 2015”, que rebran suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre. Són les recerques següents:

  • “La tradicionalitat de la Festa de Sant Antoni d’Alcanar”, presentat de forma conjunta per la Comissió de Sant Antoni i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, que serà realitzat per un equip local format per Sergi Sancho Fibla, M. Elena Fibla Reverter, M. Mar Subirats Barrera, J. Joaquim Buj Alfara, Cristina Reverter Cid, Núria Balada Fibla, Ismael Oliver Daunés, Consol Vericat Castell, M. Teresa Sancho Ferré, Jordi Cugat Gimeno i Isidre Balada Chimeno.
  • “Godall: evolució de les formes de vida en un poble rural”, presentat per l’Ajuntament de Godall, i que serà dut a terme per la investigadora Olga Ralda Bas.

Segons els convenis que seran signats entre l’Ajuntament d’Alcanar i el Museu de les Terres de l’Ebre, i l’Ajuntament de Godall i el Museu de les Terres de l’Ebre, els projectes s’han de desenvolupar en el transcurs d’un any, a partir de la data del seu atorgament.

Els objectes materials en els processos de patrimonialització

Jornada d’estudi organitzada pels grups de recerca Fabriq’Am (Paris, ANR) i ETNOMAT (Universitat de Barcelona, Acciones de dinamización Redes de Excelencia)

Lloc: Seminari del Dpt. d’antropologia, Universitat de Barcelona, Campus Raval, C/Montalegre, 6-8, Barcelona.

Dies: 5 i 6 de febrer de 2016

S’accepten propostes de ponències fins el 20 de gener 2016.

Les propostes han d’incloure un títol, un resum de 300 paraules i un breu descriptiu del context de realització de la investigació que serà presentada. El comitè organitzador comunicarà als autors de les propostes la seva acceptació o rebuig el 24 de gener. Tot i que es poden sotmetre les propostes en català les ponències hauran de ser dictades en castellà o francès. Les propostes han de ser enviades a:

Mònica Martínez Mauri martinezmauri@ub.edu
Jordi Tomàs Guilera: jtomasguilera@yahoo.com

Llegeix més »

Antropologia de la ciutat

Duch, Lluís. Antropología de la ciudad. Barcelona: Herder Editorial, 2015, 511 p.

Des del moment clau de la història en què l’ésser humà establí assentaments fixes per viure en comunitat, la ciutat ha estat la màxima expressió de la seva presència cultural al món; una presència pròpia que ha establert, a cada moment històric, quines són les dimensions de la seva autèntica naturalesa, sempre sotmesa a les irrupcions imprevistes i desconcertants de les múltiples fisonomies de la contingència.

Aquest llibre proposa un marc general de les múltiples relacions que se’entrellacen a la vida urbana d’individus i col·lectivitats i dels eixos fonamentals de la configuració espai-temporal -sempre polifacètica i amenaçada per l’anomia- de la realitat i del seu principal intèrpret: l’ésser humà.

Bartomeu Marcé, l’epíleg romàntic del pessebrisme a Catalunya

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres
Can Caralt. Ctra. de Sant Vicenç, 14, Sant Andreu de Llavaneres

Fins al 17 de gener de 2016


La figura de Bartomeu Marcé ha estat una de les incògnites més gran del pessebrisme de la segona meitat del segle XX. Moltes col·leccions particulars de pessebres tenen peces signades per B. Marcé, B. Marsé o Marsé, però aquesta signatura no s’havia identificat amb cap autor concret. Fins i tot es parlava de dos autors diferents. La poca bibliografia existent fins al moment ha estat una de les principals fonts de l’enigma i els fòrums i la xarxa una via d’escampar la confusió. Llavors, qui era Bartomeu Marcé? Com era la seva obra? Amb qui va treballar? Existien dos Marcé a Barcelona? Com i on treballava? Què se n’ha fet del seu llegat? La present exposició, organitzada pel Museu de Llavaneres i comissariada per Jordi Montlló i Ferran Manau, és fruit d’un llarg treball de recerca que pretén respondre a totes aquestes preguntes i que ha comptat amb la col·laboració de Margarita Batlle i el Museu Etnològic de Barcelona i pretén recuperar la figura de Bartomeu Marcé, desfer totes les confusions i situar l’artista en el lloc que es mereix dins la constel·lació dels pessebristes catalans.

+ info: Jordi Montlló  676 259 583, jordimontllo@gmail.com / Ferran Manau 687 450 607

T'estimo? Una història de l'amor i el matrimoni

L’amor i el matrimoni al llarg de la història

Museu d’Història de Catalunya, Palau de Mar, Plaça de Pau Vila, 3. 08003 Barcelona

EXPOSICIÓ: del 17 de desembre de 2015 al 22 de maig de 2016

L’exposició, comissari de la qual és l’antropòleg Xavier Roger, repassa els principals canvis que s’han donat en el matrimoni i en les maneres d’estimar-se al llarg del temps, des de l’època clàssica fins a l’actualitat. I en el recorregut descobrirem alguns dels costums i dels elements més característics de cada moment: el galanteig i la seducció, les creences, els costums del dia del casament i la funció social del matrimoni com a institució, entre d’altres.