X Beca de Recerca de la Selva 2016

El Consell Comarcal de la Selva convoca anualment la Beca de Recerca la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada de l’Arxiu Comarcal de la Selva.

Aquesta beca té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva i hi poden optar els investigadors de forma individual o col·lectiva que presentin una proposta d’acord amb les bases que cada any es publiquen. Els estudis guanyadors es publiquen en la col·lecció Estudis i textos

Dotació: 4.000 euros bruts

Termini de presentació de sol·licituds: 29 de febrer de 2016

La realització del projecte podrà dur-se a terme fins el 28 de febrer de 2017

Bases de la beca

Mes informació a la web del Centre d’Estudis Selvatans

Traficants d'ànimes

Nerin, Gustau. Traficants d’ànimes. Els negres espanyols a l’Àfrica. Premi Carles Rahola d’assaig 2015. Barcelona: Portic, 2015, 384 p.

L’antropòleg Gustau Nerín ha aconseguit posar al descobert l’activitat dels negrers espanyols a la costa africana durant el segle XIX. Entre els negrers, hi havia homes de Cadis, de Màlaga i de Santander, però també de l’Escala, de Sant Feliu de Guíxols, de Vilanova i, sobretot, de Maó. La majoria procedien de riques famílies de mercaders o de capitans de vaixell, però també n’hi havia que eren mariners abandonats pels seus patrons a la costa africana, o fins i tot algun que compaginava el tràfic d’esclaus amb la pirateria. Aquests factors negrers compraven els esclaus a baix preu a la costa africana i els guardaven empresonats en barracots abans d’embarcar-los cap a les plantacions de Cuba, Puerto Rico, Brasil, l’illa de la Reunió, etcètera.

Molts esclavistes van morir a la costa africana: de malària, de disenteria, en enfrontaments armats o, fins i tot, enverinats; uns pocs van quedar-se a l’Àfrica, i d’altres van retornar. Nerín deixa constància d’alguns negrers que van gaudir d’un gran reconeixement social al nostre país. Traficants d’ànimes documenta una realitat incòmoda i punyent sense la qual no s’entén ni la història d’Àfrica ni la nostre.

XI Trobades Culturals Pirinenques

S’han publicat les actes de les XI Trobades Culturals Pirinenques, amb el tema “Patrimoni i Turisme al Pirineu“, que tingueren lloc a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu, l’octubre de 2014, organitzades per diverses entitats culturals pirinenques com l’Ecomuseu Valls d’Àneu, l’Àmbit de Recerques del Berguedà, els Amics de Besalú i el seu Comtat, el Casal del Conflent, el Centre Cultural Català del Vallespir, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis Aranesi, l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i la Societat Andorrana de Ciències, amb l’objectiu de posar en comú propostes i projectes culturals en l’àmbit del Pirineu i el Prepirineu.

Trobareu l’INDEX de la publicació en aquest link.

Edita: Societat Andorrana de Ciències.
Any: 2015
ISBN: 978-99920-61-26-8
Pàgines: 262

La ciutat horitzontal

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 23 de gener de 2015, a les 16.00 h, a l’escenari de la Fàbrica de Creació de l’antiga Fabra i Coats (c. de Sant Adrià, Sant Andreu, Barcelona), en el marc del Som Cultura, Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona. Hi intervindran Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, l’antropòleg Manuel Delgado i l’antropòleg i autor del llibre, Stefano Portelli / Dilluns 25 de gener de 2015, 19.00 h, al Centre Cívic Bon Pastor (pl. de Robert Gerhard, 3, Barcelona). Hi intervindran Maribel Cadenas, arquitecta, antropòloga i membre del col·lectiu Repensar Bonpastor, representants de l’associació Avis del Barri del Bon Pastor, i Stefano Portelli, antropòleg i autor del llibre.

Portelli, Stefano (2015) La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 26), 447 p.

Vuit-centes casetes unifamiliars i de planta baixa a la vora del riu Besòs, cadascuna d’un color diferent, comprimides entre una zona industrial semiabandonada i la nova Barcelona de l’AVE i del Fòrum 2004. En aquest lloc de marge, desconegut i estigmatitzat, grups de migrants i autòctons van lluitar junts per crear un paisatge humà excepcionalment dens i rebel: un barri anticlerical i anarcosindicalista, en el qual la resistència va durar vuitanta anys, on van buscar recer Buenaventura Durruti, Quico Sabater i un sense fi d’exclosos i indesitjats de tots els llocs i èpoques.

Mentre les excavadores de l’Ajuntament de Barcelona avancen en l’enderroc d’aquesta ciutat horitzontal, un grup d’habitants recupera la històrica tradició de lluitar pel barri per oposar-se al nou urbanisme de blocs de pisos i reivindicar la importància dels seus carrers, dels seus estils de vida i de la convivencialitat que permetia la forma urbana de la qual s’havien apropiat. Aquest treball és el resultat d’una implicació a la vegada etnogràfica, política i humana amb el barri de Bon Pastor durant els anys de l’enderroc (2002-2012), per desvelar així la profunditat del trauma que representa la desaparició progressiva d’un barri, amb les seves memòries d’autogestió i autonomia, la seva vida quotidiana basada en la proximitat, les seves festes que servien per resoldre conflictes i els seus conflictes que creaven comunitat.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació fet entre els anys 2009 i 2012 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

+ info: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Tel. 935 547 416, rfolch@gencat.cat

Matinal sobre Morters

Aquest dissabte 23 de gener a partir de les 11h del matí el Museu de la Vida Rural de l’Espluga i en el marc de l’exposició temporal  Morters al Museu organitza una jornada al voltant d’aquest objecte.

La jornada començarà a les onze del matí amb una intervenció de Jaume Culleré, propietari de la col·lecció de morters exposada. Tot seguit farà una petita conferència Vicente Garcés, director del Museu Almirez de Les Coves de Vinromà (Castelló) on s’exhibeix la col·lecció més important de morters d’Espanya. Tancarà la jornada, a les 12 del migdia, Lluís Graus, especialista en la matèria, amb una  conferència sobre els morters de bronze. Josep Maria Rovira, comissari de l’exposició que es pot veure al Museu, farà de moderador i conductor de la jornada.

L’exposició Morters al Museu, que es podrà veure a l’Espluga de Francolí fins el dia 7 de febrer, proposa una aproximació des de tots els vessants a aquesta peça a partir d’una vasta mostra dels morters que ha col·leccionat durant tota la seva vida el senyor Jaume Culleré. La seva història, els seus usos, les seves tipologies, els materials amb què es construeixen…

Eines i feines dels oficis

Amb el títol “Eines i feines dels oficis“, Brau Edicions publica el quart volum de la seva col·lecció Eines i feines, a càrrec de Llorenç Ferrer Alòs. Un llibre dedicat a la gent d’ofici que abans proveïa de tota mena d’objectes i atuells la població, emprant unes tècniques i uns estris específics. Amb l’ajut d’imatges i dibuixos podrem fer un recorregut per les arts de la fusta, el metall, el vidre, el cànem, la pell, la llana o l’espart, i conèixer també uns procediments oblidats i el sentit d’aquestes eines que s’hi empraven.

1a edició: Novembre 2015
Pàgines: 180
ISBN: 978-84-15885-36-8

Fent memòria : records i vivències de la vida quotidiana a Taradell

Un any més el Grup de Recerca Local de Taradell organitza un acte durant la Festa Major d’hivern per fer balanç de la feina feta durant l’any anterior i per agraïr a les persones entrevistades la seva col·laboració.

Amb el projecte Fent Memòria: records i vivències de la vida quotidiana a Taradell el Grup de Recerca Local es proposa la realització d’un arxiu de la memòria oral dels taradellencs i donar a conèixer com era la vida quotidiana al nostre poble al darrer segle a partir del testimoni dels seus vilatans.

Fins ara (2016) s’han entrevistat més de 150 avis i àvies de Taradell i s’han realitzat diferents audiovisuals monogràfics  dedicats a : L’Escola rural del Colomer; L’Escola de les monge; L’Escola del Gurri; La Fàbrica tèxtil de can Costa; La Festa del carrer Sant Sebastià; La Fira de Santa Llúcia; Els Jocs; La Matança del porc; L’Ofici d’escloper : Jordi Coll; L’Ofici de pagès : Pere Cantal; La Vinya

Data: Dissabte 23 de gener a les 11h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Taradell

Per a més informació: 93 880 10 56 o www.taradell.cat

30 anys de flabiols a Arbúcies

Fins el 24 de gener es pot visitar l’exposició 30 anys de flabiols a Arbúcies al recinte Fabra i Coats a Sant Andreu de Barcelona. L’exposició fou organitzada l’any 2014 per la Comissió de la Festa del Fabiol, el  Museu Etnològic del Montseny i l’Ajuntament d’Arbúcies amb la col·laboració de la Diputació de Girona, la Diputació de Barcelona i l’Obra Social de la Caixa, per commemorar els 30 anys de la celebració de la primera Festa de Flabiol a Arbúcies.

La mostra es pot visitar dins el “Museu Nòmada” de la mostra Som cultura popular. Mostra de patrimoni immaterial a Barcelona, que organitza el Servei de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona i el Museu Etnològic de Barcelona.

Dates: Del 21 al 24 de gener de 2016

Lloc:  Fabra i Coats, Espai Fàbrica de Creació. C.  Sant Adrià, 20.  Sant Andreu, Barcelona

Horari : Dijous 21, de 18.00 a 21.30 h; Divendres 22, de 10.30 a 21.30 h; Dissabte 23, de 10.30 a 21.30 h; Diumenge 24, de 10.30 a 14.30 h

Més informació a: 30 anys de flabiols

Els noms dels ésser naturals. Recerques etnobiològiques a la Vall d'Albaida

Data: Dissabte 16 de gener a les 19.30 hores
Lloc: Saló de Plens de l’Ajuntament (C/ Sant Roc, 19), Beniatjar.

Presentació del llibre “Els noms dels éssers naturals. Recerques etnobiològiques a la Vall d’Albaida” de Josep E. Oltra, J. Daniel Durà i Antoni Conca, guanyador del el X Premi d’Investigació de La Vall d’Albaida convocat per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida l’any 2014.

Per a més informació: Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, ieva@ieva.info, tel. 96 291 15 32

Congrés AIBR

Crida de propostes de comunicació per el panell

Patrimonio y la institución de las sociedades en el tiempo

II Congreso Internacional de Antropología AIBR. Facultad de Geografía e Historia, Universidad de Barcelona, 6-9 septiembre 2016
Els interessats a participar en el panell han de registrar les seves propostes de comunicació en castellà o portuguès, no superiors a les 250 paraules, abans del 28 de febrer de el 2016 a través de l’enllaç del congrés:
http://2016.aibr.org identificant correctament el panell, i enviar-les a les coordinadores del panell:
Meritxell Sucarrat (Universitat de Barcelona) merisuvib@gmail.com
Paula Godinho (Universidade Nova de Lisboa) gpca@fcsh.unl.pt