La ciutat horitzontal

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 23 de gener de 2015, a les 16.00 h, a l’escenari de la Fàbrica de Creació de l’antiga Fabra i Coats (c. de Sant Adrià, Sant Andreu, Barcelona), en el marc del Som Cultura, Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona. Hi intervindran Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, l’antropòleg Manuel Delgado i l’antropòleg i autor del llibre, Stefano Portelli / Dilluns 25 de gener de 2015, 19.00 h, al Centre Cívic Bon Pastor (pl. de Robert Gerhard, 3, Barcelona). Hi intervindran Maribel Cadenas, arquitecta, antropòloga i membre del col·lectiu Repensar Bonpastor, representants de l’associació Avis del Barri del Bon Pastor, i Stefano Portelli, antropòleg i autor del llibre.

Portelli, Stefano (2015) La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 26), 447 p.

Vuit-centes casetes unifamiliars i de planta baixa a la vora del riu Besòs, cadascuna d’un color diferent, comprimides entre una zona industrial semiabandonada i la nova Barcelona de l’AVE i del Fòrum 2004. En aquest lloc de marge, desconegut i estigmatitzat, grups de migrants i autòctons van lluitar junts per crear un paisatge humà excepcionalment dens i rebel: un barri anticlerical i anarcosindicalista, en el qual la resistència va durar vuitanta anys, on van buscar recer Buenaventura Durruti, Quico Sabater i un sense fi d’exclosos i indesitjats de tots els llocs i èpoques.

Mentre les excavadores de l’Ajuntament de Barcelona avancen en l’enderroc d’aquesta ciutat horitzontal, un grup d’habitants recupera la històrica tradició de lluitar pel barri per oposar-se al nou urbanisme de blocs de pisos i reivindicar la importància dels seus carrers, dels seus estils de vida i de la convivencialitat que permetia la forma urbana de la qual s’havien apropiat. Aquest treball és el resultat d’una implicació a la vegada etnogràfica, política i humana amb el barri de Bon Pastor durant els anys de l’enderroc (2002-2012), per desvelar així la profunditat del trauma que representa la desaparició progressiva d’un barri, amb les seves memòries d’autogestió i autonomia, la seva vida quotidiana basada en la proximitat, les seves festes que servien per resoldre conflictes i els seus conflictes que creaven comunitat.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació fet entre els anys 2009 i 2012 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

+ info: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Tel. 935 547 416, rfolch@gencat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s