Convocat el III Premi de recerca local sobre Amposta

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el III Premi de Recerca Jordi Fontanet 2021, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de contingut divers: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.500€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb aquestes bases, i només s’admet la presentació d’una sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada, tal com ha fet en les dos anteriors edicions del premi que els projectes premiats són ja dos libres editats; reservant-se el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital. L’acceptació del premi comportarà la cessió del drets de l’obra. 

La documentació de sol·licitud i la memòria del projecte es poden presentar en impresos normalitzats, juntament amb el currículum vital, fins el dia 21 de juny de 2021, bé de forma presencial al Registre General de l’Ajuntament d’Amposta (Plaça de l’Ajuntament, 3-4, 43870 Amposta) o també telemàticament a www.amposta.cat/registre.

Més informació: https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

Artesania terrissera i vida quotidiana a la Galera

La Galera forma part un any més dels actes inclosos a la Setmana d’Artesania de Catalunya, ara en la seva 9a edició,  a través del Museu Terracota, Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, oferint diverses activitats d’accés gratuït, entorn del seus patrimoni terrisser i vida quotidiana: visites en portes obertes al Museu Terracota on es pot veure el procés artesà de creació d’una peça de terrissa de la Galera, tipologies de peces que fabricaven i fabriquen els terrissers de la Galera, famílies, etc, l’exposició de fotografia “Atansa’t. Lo meu confinament a la Galera” de Ferran Hortigüela, que ja va exposar al Museu Terracota el 2014 amb Imma Boluña “Galerencs. Una mirada”, mostrant aspectes de la vida quotidiana a la població; i el passi de l’audiovisual “Finit”, un audiovisual creat per Elisenda Trilla Ferré i Guillem Voltas Calbet (Produccions Saurines) per al festival Ebre, Art & Patrimoni 2020.

Organitzen: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de la Galera.

Dates i horaris: Portes obertes a Terracota: dies 24 i 25 d’octubre, de 12 a 14h, i Passis de l’audiovisual “Finit”: del 21 al 25 d’octubre, d’11 a 12h.

Programa virtual: http://ccam.gencat.cat/ca/arees_actuacio/artesania/setmana_artesania/2020/

Memòries d’infantesa

El dissabte 25 de juliol es presentà al Museu Etnològic del Montseny Memòries d’infantesa, l’autobiografia de Daniel Martí (1935-2016). Daniel Martí fou una persona inquieta que participà activament en la vida cultural de la vila d’Arbúcies, especialment en el teatre i la música. Fou autor nombrosos articles, un llibret, un conte i de dos monografies: El cinema a la vila d’Arbúcies (juntament amb Jordina Medalla) i El teatre a la vila d’Arbúcies.

A través de la seva autobiografia, Daniel Martí ens mostra les seves vivències i ens retrata el temps de la postguerra a la vila d’Arbúcies: l’escola, l’aprenentatge al taller de carrosseries, el pes del règim franquista i la religió en la vida quotidiana, el lleure i els personatges d’aquella època.

Memòries d’infantesa enceta la col·lecció Memòries impulsat pel Museu Etnològic del Montseny i l’Ajuntament d’Arbúcies.

Atuells tradicionals per a la cuina i el foc

Utensilius

L’exposició ‘Atuells de cuina i de foc’ mostra un conjunt de peces de terrissa utilitzades tradicionalment per contenir aliments, cuinar-hi o menjar-hi directament, donant continuïtat a la iniciativa del Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera de difondre peces de terrissa que van estar presents a la vida quotidiana fins que als anys 1950 i 1960 altres materials, més moderns, van començar a substituir la terrissa i la ceràmica en moltes de les activitats diàries més quotidianes; algunes van perdre llavors, definitivament, la seva funció utilitària. S’exposen atuells elaborats a la Galera, Miravet, Tivenys, Benissanet, Ginestar, etc. i també d’altres obradors de Catalunya i de l’estat espanyol.

Entrada gratuïta.

Organitza: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera.

Col·labora: Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dates: Del 28 de novembre de 2019 al 26 de gener del 2020

Horari: De dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h, Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h. Es poden concertar visites fora d’aquest horari.

Més informació: Ajuntament de La Galera Telèfon: 977 71 83 39 / terracota@galera.cat

 

 

A bodes em convides: el casament barroc a pagès

Casa Gran del Santuari del Miracle (Solsonès)
Inauguració: dissabte 23 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre

Exposició resultant del projecte “Col·leccionar passions”, realitzat pel Centre d’Estudis Lacetans com antena al territori de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. La primera part d’aquest projecte va consistir en la catalogació dels elements que conformen la important col·lecció particular d’en Màrius Codina, situada al molí de Cal Balaguer de Torà, un molí d’oli del comú amb origen al s. XVIII. Una de les parts més importants de la col·lecció, tant per volum com per la seva singularitat i/o antiguitat, són els elements tèxtils, els quals abasten des del segle XVIII fins a mitjan segle XX. La col·lecció també consta d’un gran nombre d’objectes i materials històrics i d’etnologia, des d’eines a vestits, de vaixelles a elements d’ús quotidià, de mobles a espais sencers. El Centre d’Estudis Lacetans va  creure escaient dedicar la segona part, que consisteix en el muntatge d’una exposició amb els elements més característics de la col·lecció inventariada, al tema de l’amor i el casament a pagès en època barroca, amb pinzellades del segle XIX fins principis del segle XX.

El tema de l’exposició és poc conegut i estudiat al Solsonès, malgrat ser una comarca eminentment agrícola on encara es conserva en el record dels més grans com es vivia l’amor i el casament a pagès.

L’exposició A bodes em convides. El casament barroc a pagès, ha comptat també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riner i el suport d’institucions, com la Diputació de Lleida, el Museu D. i C. de Solsona i el Santuari del Miracle, així com de diversos particulars.

La mostra es podrà visitar a la  amb visites concertades als següents telèfons: 683 65 90 50 / 646 63 36 46 / 600 33 58 47

Memòries líquides. Veus dels safareigs

Museu de la Vida Rural. Ctra. de Montblanc, 35, l’Espluga de Francolí
Dissabte 13 d’abril, a partir de les 12.30 h

L’acte comptarà prèviament amb la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai.

El Museu de la Vida Rural acollirà el proper dissabte 13 d’abril a partir de 2/4 d’una la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai i l’activitat “Memòries líquides. Veus dels safareigs”, de Rosa Vendrell. Les dues activitats es realitzaran al safareig de l’hort del Museu de la Vida Rural.

Pel que fa al treball, Na Pai fa una reivindicació del safareig com a activitat de cohesió de la comunitat. Per a ell fer safareig no és un acte amb connotacions negatives, sinó tot el contrari. Fer safareig, xafardejar, és una activitat intrínseca de l’ésser humà, de la mateixa manera que ho és la sociabilitat i el contacte amb els altres.

Després de la presentació del treball, el Museu de la Vida Rural es traslladarà al passat amb l’activitat “Memòries líquides. Veus de safareigs.” La proposta està concebuda com un acte de reivindicació de la memòria històrica a través de fonts orals. De fet, l’activitat compta amb lectures en veu alta, mostra d’objectes relacionats amb els safareigs i testimonis de dones que hi han rentat la roba, entre d’altres. La proposta, que ja s’ha celebrat en molts municipis de Catalunya, és un acte d’homenatge i un record a les tasques, moltes vegades invisibles i gens valorades, de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats.

A més d’aquesta proposta, el Museu de la Vida Rural ja ha iniciat, tots els diumenges, les visites guiades a l’exposició “Plàstic”. Alhora, durant la Setmana Santa realitza diversos tallers per a tota la família.

El vidre català

llibre vidre

Amb el llibre El vidre català, de Jordi Carreras Barreda, Brau edicions acaba de publicar un nou volum, el vuitè, de la seva col·lecció Eines i feines, orientada a recercar, recuperar i divulgar el coneixement de les arts manuals catalanes, incloent-hi des de les antigues tècniques d’oficis tradicionals als àmbits artesanals més populars.Un llibre de 184 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals.

Diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics han aportat al llibre informació i fotografies històriques, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Jordi Carreras és llicenciat en història de l’art per la UB, és responsable del departament d’antiguitats de la sala de subhastes Balclis de Barcelona i col·laborador del Museu del Disseny de Barcelona, especialment en tasques d’estudi i conservació de la col·lecció de vidre. És autor de diversos estudis i publicacions sobre la història del vidre, i ha col·laborat com a catalogador i documentalista de nombroses exposicions i catàlegs de diferents museus. És el responsable de la selecció i documentació dels objectes de vidre català de l’actual exposició del Museu del Disseny de Barcelona.

Editat: Brau Edicions (Figueres)

ISBN: 978-84-15885-77-1

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Tres segles de moda catalana als museus

APU201833-C3

La Dra. Laura Casal-Valls, directora del Museu Virtual de la Moda de Catalunya, farà un repàs a més de 330 anys de moda catalana a la conferència “Museu Virtual de la Moda de Catalunya”, que tindrà lloc a Amposta en el marc del Mercat de Santa Llúcia d’Amposta. Aquest Mercat, dedicat a la patrona de les modistes, inclou en el seu programa diferents activitats culturals, lúdiques i comercials, que inicien les manifestacions tradicionals del Nadal a la ciutat. Els assistents podrem gaudir, amb tot detall, de més de sis-centes peces de vestir històriques, d’home i de dona, civils i de cerimònia, datades entre el segle XVIII i els nostres dies, aplegades al Museu Virtual de la Moda de Catalunya, i que formen part dels fons d’indumentària de trenta-vuit museus, d’arreu de Catalunya, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre, representat per diverses peces de vestir tradicionals.

La conferència forma part del programa Cultura Viva 2018 del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Museu Virtual de la Moda de Catalunya

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 15 de desembre de 2018

Horari: 18h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta T. 977 702 954 Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat

Cultura Viva a Cervera

 

JORNADA COL·LECCIONANT PASSIONS

EL COL.LECCIONISME PRIVAT A LES TERRES DE PONENT I DEL PIRINEU

Dilluns 26 de novembre, de 10h a 15h

Museu de Cervera

La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques etnològiques finançades des d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres sorgides de l’estímul de les entitats de l’Observatori o de la iniciativa de persones i equips arreu del territori.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera – Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega)- Ecomuseu de les valls d’Àneu i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descarrega’t el programa aquí