6a Mostra del passat agrícola del Prat

Passta agricolaprat.jpgEl proper dissabte 17 de desembre, coincidint amb la 43a Fira Avícola Raça Prat, s’inaugurarà la 6a Mostra del passat agrícola del Prat, un esdeveniment que obre les portes de Cal Pere del Joan Pau per mostrar la Col·lecció etnològica Puig Casas.

Aquesta col·lecció està formada per peces relacionades amb el món agrícola i la vida quotidiana del camp des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX al Prat de Llobregat.

El fons de la col·lecció etnològica Puig Casas inclou gran varietat d’elements representatius del patrimoni agrícola local. Hi podrem trobar, per exemple, carros i tartanes, eines del camp o guarniments per a cavalls.

Inauguració: dissabte 17 de desembre (consulta les activitats d’inauguració).

Dies d’obertura: Diumenges 18 de desembre, 15, 22 i 29 de gener i 5, 12 i 19 de febrer.

Horaris: la mostra es podrà visitar els dies indicats de 10:30h a 14h.

Visites comentades: Tindran lloc cada dia d’obertura a les 12h (a excepció del dissabte 17 de desembre). Si s’escau, es poden organitzar visites comentades els diumenges a les 10h o bé els dissabtes anteriors, trucant al 661 289 183 o escrivint a gcasas700@gmail.com.

Lloc: Cal Pere del Joan Pau, Carrer de Barcelona, 128, el Prat de Llobregat. (veure mapa).

Organitza: Col·lecció etnològica Puig Casas

 

 

Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1890-1920)

cartell-cami-ral-cabrilsMuseu Municipal, Can Ventura del Vi
C. de la Santa Creu, 5, Cabrils
Dissabte 3 de desembre, 19.30 h

 

Presentació del llibre de Joan Sala Grau Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1890-1920) (Viena ed.) i exposició inèdita de fotografies de Cabrils.

Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1880 – 1920) consta d’una selecció de més de 350 fotografies, moltes d’elles inèdites, d’entre els anys 1890 i 1912, a través d’un eix comú, el Camí Ral al seu pas pel Maresme i fins a Barcelona. La publicació és fruit d’una recerca de fotografia antiga motivada per la documentació de 41 plaques de vidre inèdites de la família Serraclara, una nissaga de llarga tradició política d’orientació republicana federal. Josep Maria Serraclara Costa (1863 – 1938), un dels membres de la nissaga vinculat a Cabrils i amb una gran sensibilitat de fotògraf i artista, va deixar tres caixes de plaques de gelatinobromur que il·lustren escenes de la vida quotidiana de tombant segle XX. Amb la presentació del llibre s’inaugurarà també una exposició de fotografies inèdites de Cabrils i d’altres pobles del Maresme.

 

Teatre i cinema a Amposta. Nova taula rodona amb motiu del centenari de La Lira

200Dins els actes culturals del centenari de l’entitat, la Societat Musical La Lira Ampostina i el Museu de les Terres de l’Ebre organitzen de nou, una taula rodona sobre algun aspecte rellevant de la història de La Lira, relacionat amb les experiències viscudes pels seus músics en aquest darrer segle. En aquest cas, la taula rodona gira entorn de dos de les activitats no musicals més populars de l’entitat: el teatre i el cinema. Com en totes les taules rodones del cicle, diferents socis de l’entitat aproparan al públic en general els seus records i anècdotes sobre el grup de teatre de La Lira, les representacions dels Pastorets, les projeccions de pel·lícules de cinema, etc. Sens dubte, documentarà la història popular de La Lira i sobre la tradició musical, i de teatre i cinema de les Terres de l’Ebre. Moderarà la taula M. Josepa Margalef, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals, i intervindran Josep Parrot, Dolors Espelta, Ernest Bertomeu, Bienve Borràs i Àngel Miñana.

Organitza: Societat Musical La Lira Ampostina i Museu de les Terres de l’Ebre

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre. c/Gran Capità, 34. Amposta

Data: dijous, 6 d’octubre 2016

Hora: 19:30h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

El documental “La filla del farer” culmina la seva distribució

990_1473953049tortosa_2_copiaDesprés d’un any mig de projeccions en una vintena d’indrets: cinemes, teatres, museus, universitats i places d’arreu de Catalunya, es clou la distribució del documental La Filla del farer, el cinquè film del realitzador de l’Ampolla Mario Pons i la productora Sègula Films.

El documental, presentat el gener del 2015, amb motiu dels 150 anys de la construcció i encesa dels primers fars de Catalunya, relata la història del far de Buda, el més mític de la Mar de l’Ebre, a través de la memòria oral i documental dels seus darrers habitants, que el van haver d’abandonar, ara fa 78 anys, quan en la retirada de l’exèrcit republicà de la riba dreta de l’Ebre per l’arribada de les tropes franquistes, el General Líster el va fer cremar, al mateix temps que dinamitar els ponts de Tortosa i Móra l’Ebre

L’acte estarà conduït pel director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, qui comentarà el documental amb l’autor;Antonio Cabezas, de 92 anys i últim supervivent del far habitat de Buda; i Helena Garrigós, neta del darrer faroner de Buda, compiladora de la història familiar i protagonista del documental.

Lloc: Seu del Memorial Democràtic. Carrer del Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona

Data: 22 de setembre de 2016

Hora: 19h
Més informació: Telèfon: 936 24 73 51

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Mostra.TerretaData: dissabte 6 d’agost
Lloc: Església de Sant Josep, La Torre de Tamúrcia (La Terreta-Tremp)

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic  

Conferències d’interès etnològic. Per veure el programa complet, aqui.

10.00 h.
Inauguració de la Jornada
Presentacions de llibres de Pagès Editors i Voliana Edicions
Del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans i Pagès Edtors:
– Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà d’Oriol Riart i Sebastià Jordà

17.30 Presentacions de llibre de Rafael Dalmau Editor
18.00 De Francesc Ribes Juanati (de Pagès Editors)
La Vall de la fi del món. La vida a Taüll, Boí, Erill la Vall, Barruera, Durro, Cardet, les Cabanasses, Saraís i Cóll durant el segle XX
Confessions d’un excapellà de Taüll. Parla el mossèn de Puigcerdà, Llimiana I Ripollet
18.30 Pausa
18.40 Inauguració oficial de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic
Xerrada: Baserri, mas, ostau…: la casa rural pirinenca, amb prou feina, però viva a càrrec de Xabier Kerexeta (antropòleg,Kalegoi: kultura ondare i membre de l’Eusko Ikaskuntza/Societat d’Estudis Bascos)
19 h. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic amb Selecció de curmetratges de la secció de Pallars-Ribagorça del Mostremp sobre rodes:
Valadredo. Dir. Oriol Riart, 2015 (25’) Valadredo és un viatge a través de diaris personals a una de les batalles més cruentes i desconegudes del Pirineu català durant la Guerra Civil.
Dins la fosca. Dir. Joaquim Sicart, 2015 (20’) Frederic viu en la seva pròpia pell la metàfora de l’au fènix que s’encarna en aquest relat fantàstic situat en la Catalunya rural del segle XIX.
La llegenda dels Pirineus. Dirs. Víctor Romero i Sebastià Jordà “Patxanet”, 2014 (5’). Abans que el temps existís, el món encara era pla com la recta de Purroy. Pels habitants dels Pirineus això era molt dur.
Berriro Igo NauzuDir. Carlos Rodríguez, 2012 (10’). Un poema visual, una aproximació a l’evolució del caserío basc (i del País Basc) en els últims 150 anys, a partir d’un text original de l’escriptor Kirmen Uribe.
El cel fosc del Pallars. Dir. Xavier Palau, 2015 (5’)  A través de time lapses i altres tècniques d’astrofotografia, es mostra la riquesa del cel nocturn del Pallars Jussà. Compost de més de 6000 fotografies de Jordi Peró, Llibert Cases, Kike Herrero i Xavier Palau.
20 h. Actuació de Ribatònics. Acordionistes de la Ribagorça.

Organitza: Associació Cultural de la Terreta, Centre d’Estudis Ribagorçans, Espai Integral de Natura Mas de Barreda
Amb el suport de:  Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Bisbat de LleidaMostremp-Associació d’Amics del cinema de Tremp, Institut d’Estudis IlerdencsDiputació de LleidaInstitut Ramon MuntanerDepartament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaPagès EditorsRafael Dalmau Editor  i Voliana Edicions

 

 

 

Dona pagesa. Solsonès, terra de masies

Dona Pagesa4
Documental

Data: dilluns, 2 de maig.

Horari: a les 22, 05 h.

Lloc: Canal 33.

Els seus autors, Rosa M. Vila, Felip Vendrell, Marcel·lí Corominas i Jordi Torner, han entrevistat a una cinquantena de dones pageses, totes elles majors de vuitanta-cinc anys, al llarg de gairebé dos anys. El documental recull les transformacions de la vida a pagès a la comarca del Solsonès, des dels anys vint a l’actualitat.

El Solsonès és una comarca, bàsicament, agrària amb un poblament dispers. La mirada de la dona pagesa, a través de les seves històries de vida ens permet endinsar-nos en aquest món. I, també, ens permet copsar el paper que han tingut en el manteniment dels valors d’un model de vida que s’ha transformat molt i molt ràpidament. El documental vol reconèixer aquest paper i, alhora, posar-ne de manifest els seus trets més característics.

Aquest documental està impulsat per l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Consell Cultural Francesc Ribalta.

Per + info: Dia de l’estrena, en el Teatre Comarcal del Solsonès.

La ciutat horitzontal

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 23 de gener de 2015, a les 16.00 h, a l’escenari de la Fàbrica de Creació de l’antiga Fabra i Coats (c. de Sant Adrià, Sant Andreu, Barcelona), en el marc del Som Cultura, Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona. Hi intervindran Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, l’antropòleg Manuel Delgado i l’antropòleg i autor del llibre, Stefano Portelli / Dilluns 25 de gener de 2015, 19.00 h, al Centre Cívic Bon Pastor (pl. de Robert Gerhard, 3, Barcelona). Hi intervindran Maribel Cadenas, arquitecta, antropòloga i membre del col·lectiu Repensar Bonpastor, representants de l’associació Avis del Barri del Bon Pastor, i Stefano Portelli, antropòleg i autor del llibre.

Portelli, Stefano (2015) La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 26), 447 p.

Vuit-centes casetes unifamiliars i de planta baixa a la vora del riu Besòs, cadascuna d’un color diferent, comprimides entre una zona industrial semiabandonada i la nova Barcelona de l’AVE i del Fòrum 2004. En aquest lloc de marge, desconegut i estigmatitzat, grups de migrants i autòctons van lluitar junts per crear un paisatge humà excepcionalment dens i rebel: un barri anticlerical i anarcosindicalista, en el qual la resistència va durar vuitanta anys, on van buscar recer Buenaventura Durruti, Quico Sabater i un sense fi d’exclosos i indesitjats de tots els llocs i èpoques.

Mentre les excavadores de l’Ajuntament de Barcelona avancen en l’enderroc d’aquesta ciutat horitzontal, un grup d’habitants recupera la històrica tradició de lluitar pel barri per oposar-se al nou urbanisme de blocs de pisos i reivindicar la importància dels seus carrers, dels seus estils de vida i de la convivencialitat que permetia la forma urbana de la qual s’havien apropiat. Aquest treball és el resultat d’una implicació a la vegada etnogràfica, política i humana amb el barri de Bon Pastor durant els anys de l’enderroc (2002-2012), per desvelar així la profunditat del trauma que representa la desaparició progressiva d’un barri, amb les seves memòries d’autogestió i autonomia, la seva vida quotidiana basada en la proximitat, les seves festes que servien per resoldre conflictes i els seus conflictes que creaven comunitat.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació fet entre els anys 2009 i 2012 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

+ info: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Tel. 935 547 416, rfolch@gencat.cat

Fent memòria : records i vivències de la vida quotidiana a Taradell

Un any més el Grup de Recerca Local de Taradell organitza un acte durant la Festa Major d’hivern per fer balanç de la feina feta durant l’any anterior i per agraïr a les persones entrevistades la seva col·laboració.

Amb el projecte Fent Memòria: records i vivències de la vida quotidiana a Taradell el Grup de Recerca Local es proposa la realització d’un arxiu de la memòria oral dels taradellencs i donar a conèixer com era la vida quotidiana al nostre poble al darrer segle a partir del testimoni dels seus vilatans.

Fins ara (2016) s’han entrevistat més de 150 avis i àvies de Taradell i s’han realitzat diferents audiovisuals monogràfics  dedicats a : L’Escola rural del Colomer; L’Escola de les monge; L’Escola del Gurri; La Fàbrica tèxtil de can Costa; La Festa del carrer Sant Sebastià; La Fira de Santa Llúcia; Els Jocs; La Matança del porc; L’Ofici d’escloper : Jordi Coll; L’Ofici de pagès : Pere Cantal; La Vinya

Data: Dissabte 23 de gener a les 11h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Taradell

Per a més informació: 93 880 10 56 o www.taradell.cat

La festa de sant Antoni d'Alcanar i les formes de vida a Godall, dos recerques etnològiques que rebran els Ajuts convocats pel Museu de les Terres de l'Ebre

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), atorgat des del 2001 vint-i-cinc ajuts econòmics a la realització de projectes de recerca etnològica, donant suport a les entitats i els investigadors de les comarques de l’Ebre, interessats en aquest àmbit del patrimoni.
El passat mes de desembre de 2015, a partir de la proposta formulada per la Comissió avaluadora, integrada per representants de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i del Museu de les Terres de l’Ebre, han estat atorgat dos “Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre 2015”, que rebran suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre. Són les recerques següents:

  • “La tradicionalitat de la Festa de Sant Antoni d’Alcanar”, presentat de forma conjunta per la Comissió de Sant Antoni i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, que serà realitzat per un equip local format per Sergi Sancho Fibla, M. Elena Fibla Reverter, M. Mar Subirats Barrera, J. Joaquim Buj Alfara, Cristina Reverter Cid, Núria Balada Fibla, Ismael Oliver Daunés, Consol Vericat Castell, M. Teresa Sancho Ferré, Jordi Cugat Gimeno i Isidre Balada Chimeno.
  • “Godall: evolució de les formes de vida en un poble rural”, presentat per l’Ajuntament de Godall, i que serà dut a terme per la investigadora Olga Ralda Bas.

Segons els convenis que seran signats entre l’Ajuntament d’Alcanar i el Museu de les Terres de l’Ebre, i l’Ajuntament de Godall i el Museu de les Terres de l’Ebre, els projectes s’han de desenvolupar en el transcurs d’un any, a partir de la data del seu atorgament.