Atuells tradicionals per a la cuina i el foc

Utensilius

L’exposició ‘Atuells de cuina i de foc’ mostra un conjunt de peces de terrissa utilitzades tradicionalment per contenir aliments, cuinar-hi o menjar-hi directament, donant continuïtat a la iniciativa del Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera de difondre peces de terrissa que van estar presents a la vida quotidiana fins que als anys 1950 i 1960 altres materials, més moderns, van començar a substituir la terrissa i la ceràmica en moltes de les activitats diàries més quotidianes; algunes van perdre llavors, definitivament, la seva funció utilitària. S’exposen atuells elaborats a la Galera, Miravet, Tivenys, Benissanet, Ginestar, etc. i també d’altres obradors de Catalunya i de l’estat espanyol.

Entrada gratuïta.

Organitza: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera.

Col·labora: Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dates: Del 28 de novembre de 2019 al 26 de gener del 2020

Horari: De dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h, Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h. Es poden concertar visites fora d’aquest horari.

Més informació: Ajuntament de La Galera Telèfon: 977 71 83 39 / terracota@galera.cat

 

 

A bodes em convides: el casament barroc a pagès

Casa Gran del Santuari del Miracle (Solsonès)
Inauguració: dissabte 23 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre

Exposició resultant del projecte “Col·leccionar passions”, realitzat pel Centre d’Estudis Lacetans com antena al territori de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. La primera part d’aquest projecte va consistir en la catalogació dels elements que conformen la important col·lecció particular d’en Màrius Codina, situada al molí de Cal Balaguer de Torà, un molí d’oli del comú amb origen al s. XVIII. Una de les parts més importants de la col·lecció, tant per volum com per la seva singularitat i/o antiguitat, són els elements tèxtils, els quals abasten des del segle XVIII fins a mitjan segle XX. La col·lecció també consta d’un gran nombre d’objectes i materials històrics i d’etnologia, des d’eines a vestits, de vaixelles a elements d’ús quotidià, de mobles a espais sencers. El Centre d’Estudis Lacetans va  creure escaient dedicar la segona part, que consisteix en el muntatge d’una exposició amb els elements més característics de la col·lecció inventariada, al tema de l’amor i el casament a pagès en època barroca, amb pinzellades del segle XIX fins principis del segle XX.

El tema de l’exposició és poc conegut i estudiat al Solsonès, malgrat ser una comarca eminentment agrícola on encara es conserva en el record dels més grans com es vivia l’amor i el casament a pagès.

L’exposició A bodes em convides. El casament barroc a pagès, ha comptat també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riner i el suport d’institucions, com la Diputació de Lleida, el Museu D. i C. de Solsona i el Santuari del Miracle, així com de diversos particulars.

La mostra es podrà visitar a la  amb visites concertades als següents telèfons: 683 65 90 50 / 646 63 36 46 / 600 33 58 47

Memòries líquides. Veus dels safareigs

Museu de la Vida Rural. Ctra. de Montblanc, 35, l’Espluga de Francolí
Dissabte 13 d’abril, a partir de les 12.30 h

L’acte comptarà prèviament amb la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai.

El Museu de la Vida Rural acollirà el proper dissabte 13 d’abril a partir de 2/4 d’una la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai i l’activitat “Memòries líquides. Veus dels safareigs”, de Rosa Vendrell. Les dues activitats es realitzaran al safareig de l’hort del Museu de la Vida Rural.

Pel que fa al treball, Na Pai fa una reivindicació del safareig com a activitat de cohesió de la comunitat. Per a ell fer safareig no és un acte amb connotacions negatives, sinó tot el contrari. Fer safareig, xafardejar, és una activitat intrínseca de l’ésser humà, de la mateixa manera que ho és la sociabilitat i el contacte amb els altres.

Després de la presentació del treball, el Museu de la Vida Rural es traslladarà al passat amb l’activitat “Memòries líquides. Veus de safareigs.” La proposta està concebuda com un acte de reivindicació de la memòria històrica a través de fonts orals. De fet, l’activitat compta amb lectures en veu alta, mostra d’objectes relacionats amb els safareigs i testimonis de dones que hi han rentat la roba, entre d’altres. La proposta, que ja s’ha celebrat en molts municipis de Catalunya, és un acte d’homenatge i un record a les tasques, moltes vegades invisibles i gens valorades, de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats.

A més d’aquesta proposta, el Museu de la Vida Rural ja ha iniciat, tots els diumenges, les visites guiades a l’exposició “Plàstic”. Alhora, durant la Setmana Santa realitza diversos tallers per a tota la família.

El vidre català

llibre vidre

Amb el llibre El vidre català, de Jordi Carreras Barreda, Brau edicions acaba de publicar un nou volum, el vuitè, de la seva col·lecció Eines i feines, orientada a recercar, recuperar i divulgar el coneixement de les arts manuals catalanes, incloent-hi des de les antigues tècniques d’oficis tradicionals als àmbits artesanals més populars.Un llibre de 184 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals.

Diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics han aportat al llibre informació i fotografies històriques, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Jordi Carreras és llicenciat en història de l’art per la UB, és responsable del departament d’antiguitats de la sala de subhastes Balclis de Barcelona i col·laborador del Museu del Disseny de Barcelona, especialment en tasques d’estudi i conservació de la col·lecció de vidre. És autor de diversos estudis i publicacions sobre la història del vidre, i ha col·laborat com a catalogador i documentalista de nombroses exposicions i catàlegs de diferents museus. És el responsable de la selecció i documentació dels objectes de vidre català de l’actual exposició del Museu del Disseny de Barcelona.

Editat: Brau Edicions (Figueres)

ISBN: 978-84-15885-77-1

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Tres segles de moda catalana als museus

APU201833-C3

La Dra. Laura Casal-Valls, directora del Museu Virtual de la Moda de Catalunya, farà un repàs a més de 330 anys de moda catalana a la conferència “Museu Virtual de la Moda de Catalunya”, que tindrà lloc a Amposta en el marc del Mercat de Santa Llúcia d’Amposta. Aquest Mercat, dedicat a la patrona de les modistes, inclou en el seu programa diferents activitats culturals, lúdiques i comercials, que inicien les manifestacions tradicionals del Nadal a la ciutat. Els assistents podrem gaudir, amb tot detall, de més de sis-centes peces de vestir històriques, d’home i de dona, civils i de cerimònia, datades entre el segle XVIII i els nostres dies, aplegades al Museu Virtual de la Moda de Catalunya, i que formen part dels fons d’indumentària de trenta-vuit museus, d’arreu de Catalunya, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre, representat per diverses peces de vestir tradicionals.

La conferència forma part del programa Cultura Viva 2018 del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Museu Virtual de la Moda de Catalunya

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 15 de desembre de 2018

Horari: 18h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta T. 977 702 954 Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat

Cultura Viva a Cervera

 

JORNADA COL·LECCIONANT PASSIONS

EL COL.LECCIONISME PRIVAT A LES TERRES DE PONENT I DEL PIRINEU

Dilluns 26 de novembre, de 10h a 15h

Museu de Cervera

La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques etnològiques finançades des d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres sorgides de l’estímul de les entitats de l’Observatori o de la iniciativa de persones i equips arreu del territori.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera – Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega)- Ecomuseu de les valls d’Àneu i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descarrega’t el programa aquí 

Memòria oral i gràfica del Mercat Central de Tortosa

índice

Formant part dels 11s Tallers i Jornades de Memòria Oral, i dins les activitats del “Taller de memòria oral al Mercat central”, coordinat per Rosa Rodríguez i Marc Ballester, es farà una nova acció, en aquest cas per recollir fotografies de la vida quotidiana al Mercat, tant antigues com actuals, que hagin estat generades pels propis veïns de la ciutat. Els resultats serviran per a completar la recerca que està fent, entorn d’aquest tema. El Mercat està ubicat en un edifici d’una sola nau i estructura metàl·lica, inaugurat el 1887,  històricament amb una àrea d’influència que va molt més enllà de la ciutat.

Organitzen: Associació de Venedors del Mercat de Tortosa, Associació Amics dels Castells, Institut Ramon Muntaner, Nucli Antic de Tortosa i Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Lloc: Mercat Central de Tortosa. Pl. de Barcelona, 43500 – TORTOSA

Data: dissabte 17 de novembre, de 10h a 14h.

Més informació: Amics dels Castells i Nucli Antic <http://amicsdelscastells.blogspot.com.es/>

 

Cultura Viva commemora a Amposta la vida quotidiana durant la Guerra civil del 1936

cultura viva 1

Durant aquest any, Amposta ha anat organitzant diferents actes (conferències, passis d’audiovisuals, sortides…), per tal de commemorar el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre (1938-2018) i també les diverses repercussions polítiques, socials, econòmiques, culturals… que la Guerra civil del 1936 va tenir a la ciutat, algunes de les quals arriben fins als nostres dies.

Un d’aquest actes commemoratius és el Cicle de conferències que tindrà lloc al Museu de les Terres de l’Ebre, tots el divendres del mes de novembre. Dos de les seves conferències formen part del programa Cultura Viva del Museu de les Terres de l’Ebre per aquest 2018, i es basen en treballs de recerca en fonts documentals i memòria oral.

La primera de les conferències és “La vida quotidiana a Amposta durant la Guerra civil espanyola del 1936”, a càrrec de M. Mar Villalbí, del Museu de les Terres de l’Ebre, que posarà de relleu la dura quotidianitat a la ciutat, que va incloure diferents bombardeigs sobre l’Ebre i el casc urbà, per part de l’aviació italina.

El cicle de Conferències també es desenvoluparà en el marc del programa d’activitats del Campus Extern de la URV a Amposta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 16 de novembre de 2018

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta culturaviva_TerresEbreC1www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

 

Josme. Crònica gràfica d’Arbúcies (1960-1980)

Des del dia 6 d’octubre es pot visitar a Arbúcies l’exposició “Josme. Crònica gràfica d’Arbúcies (1960-1980)”. Aquesta exposició, produïda pel Museu Etnològic del Montseny, presenta una selecció del treball d’un dels grans fotògrafs d’Arbúcies, en Josep Garcia Rebollo (1926-1995) més conegut com en JOSME. Les seves fotografies recullen la transformació de la societat arbucienca i de la vila d’Arbúcies durant gairebé un quart de segle: les festes, tradicions, actes culturals i socials, els canvis urbanístics…

L’acte de presentació tindrà lloc el dia 21 d’octubre a 2/4 d’1 del migdia i l’exposició es podrà visitar fins el 28 d’octubre al Museu Etnològic del Montseny (Major, 6 d’Arbúcies)