Tres segles de moda catalana als museus

APU201833-C3

La Dra. Laura Casal-Valls, directora del Museu Virtual de la Moda de Catalunya, farà un repàs a més de 330 anys de moda catalana a la conferència “Museu Virtual de la Moda de Catalunya”, que tindrà lloc a Amposta en el marc del Mercat de Santa Llúcia d’Amposta. Aquest Mercat, dedicat a la patrona de les modistes, inclou en el seu programa diferents activitats culturals, lúdiques i comercials, que inicien les manifestacions tradicionals del Nadal a la ciutat. Els assistents podrem gaudir, amb tot detall, de més de sis-centes peces de vestir històriques, d’home i de dona, civils i de cerimònia, datades entre el segle XVIII i els nostres dies, aplegades al Museu Virtual de la Moda de Catalunya, i que formen part dels fons d’indumentària de trenta-vuit museus, d’arreu de Catalunya, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre, representat per diverses peces de vestir tradicionals.

La conferència forma part del programa Cultura Viva 2018 del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Museu Virtual de la Moda de Catalunya

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 15 de desembre de 2018

Horari: 18h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta T. 977 702 954 Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat

Cultura Viva a Cervera

 

JORNADA COL·LECCIONANT PASSIONS

EL COL.LECCIONISME PRIVAT A LES TERRES DE PONENT I DEL PIRINEU

Dilluns 26 de novembre, de 10h a 15h

Museu de Cervera

La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques etnològiques finançades des d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres sorgides de l’estímul de les entitats de l’Observatori o de la iniciativa de persones i equips arreu del territori.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera – Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega)- Ecomuseu de les valls d’Àneu i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descarrega’t el programa aquí 

Memòria oral i gràfica del Mercat Central de Tortosa

índice

Formant part dels 11s Tallers i Jornades de Memòria Oral, i dins les activitats del “Taller de memòria oral al Mercat central”, coordinat per Rosa Rodríguez i Marc Ballester, es farà una nova acció, en aquest cas per recollir fotografies de la vida quotidiana al Mercat, tant antigues com actuals, que hagin estat generades pels propis veïns de la ciutat. Els resultats serviran per a completar la recerca que està fent, entorn d’aquest tema. El Mercat està ubicat en un edifici d’una sola nau i estructura metàl·lica, inaugurat el 1887,  històricament amb una àrea d’influència que va molt més enllà de la ciutat.

Organitzen: Associació de Venedors del Mercat de Tortosa, Associació Amics dels Castells, Institut Ramon Muntaner, Nucli Antic de Tortosa i Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Lloc: Mercat Central de Tortosa. Pl. de Barcelona, 43500 – TORTOSA

Data: dissabte 17 de novembre, de 10h a 14h.

Més informació: Amics dels Castells i Nucli Antic <http://amicsdelscastells.blogspot.com.es/>

 

Cultura Viva commemora a Amposta la vida quotidiana durant la Guerra civil del 1936

cultura viva 1

Durant aquest any, Amposta ha anat organitzant diferents actes (conferències, passis d’audiovisuals, sortides…), per tal de commemorar el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre (1938-2018) i també les diverses repercussions polítiques, socials, econòmiques, culturals… que la Guerra civil del 1936 va tenir a la ciutat, algunes de les quals arriben fins als nostres dies.

Un d’aquest actes commemoratius és el Cicle de conferències que tindrà lloc al Museu de les Terres de l’Ebre, tots el divendres del mes de novembre. Dos de les seves conferències formen part del programa Cultura Viva del Museu de les Terres de l’Ebre per aquest 2018, i es basen en treballs de recerca en fonts documentals i memòria oral.

La primera de les conferències és “La vida quotidiana a Amposta durant la Guerra civil espanyola del 1936”, a càrrec de M. Mar Villalbí, del Museu de les Terres de l’Ebre, que posarà de relleu la dura quotidianitat a la ciutat, que va incloure diferents bombardeigs sobre l’Ebre i el casc urbà, per part de l’aviació italina.

El cicle de Conferències també es desenvoluparà en el marc del programa d’activitats del Campus Extern de la URV a Amposta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 16 de novembre de 2018

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta culturaviva_TerresEbreC1www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

 

Josme. Crònica gràfica d’Arbúcies (1960-1980)

Des del dia 6 d’octubre es pot visitar a Arbúcies l’exposició “Josme. Crònica gràfica d’Arbúcies (1960-1980)”. Aquesta exposició, produïda pel Museu Etnològic del Montseny, presenta una selecció del treball d’un dels grans fotògrafs d’Arbúcies, en Josep Garcia Rebollo (1926-1995) més conegut com en JOSME. Les seves fotografies recullen la transformació de la societat arbucienca i de la vila d’Arbúcies durant gairebé un quart de segle: les festes, tradicions, actes culturals i socials, els canvis urbanístics…

L’acte de presentació tindrà lloc el dia 21 d’octubre a 2/4 d’1 del migdia i l’exposició es podrà visitar fins el 28 d’octubre al Museu Etnològic del Montseny (Major, 6 d’Arbúcies)

 

Aquelles tardes de cine! 120 anys de cinema a les Terres de l’Ebre

expo-cine-terres-ebre-02-p

L’exposició itinerant “Aquelles tardes… 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”, produïda pel Servei d’Atenció als Museus (SAM) i el Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura, recupera la memòria d’uns espais, majoritàriament desapareguts, la sociabilitat que s’hi donava, i les emocions que el cinema ha despertat en diverses generacions. Fa un recorregut històric des de les primeres projeccions en barraques de fira, teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres, fins que es creen les primeres sales de cinema, que es van expandint pel territori entre els anys 1910 i 1920, i des de la Postguerra fins a la dècada de 1960. Juntament amb el futbol i els balls, el cinema va ser, en moltes poblacions, l’entreteniment més popular.

Organitza: Departament de Cultura, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament de de Sant Jaume d´Enveja

Lloc: Sala Boca de Bou. Biblioteca Municipal Francesc Balagué. Sant Jaume d´Enveja

Dates: Del 7 de setembre al 7 d´octubre de 2018

Horari: De dimarts a divendres de 10-13h i de 16-20h. Dissabtes de 10-13h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat   www.museuterresebre.cat  T. 977 702 954

Se’n parlave i n’hi havie

Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu

 Del 22 d’agost al 14 d’octubre de 2018. Museu de Cervera

Inauguració el dimecres 22 d’agost a les 7 de la tarda i comptarà amb la participació de Núria Morelló, antropòloga.

Cervera i la comarca de la Segarra guarden  record, encara, de la presència de dones acusades de bruixeria. Una fama, la de bruixa, que s’hereta i que està més arrelada del que podria semblar, tal com demostra la recerca etnogràfica que s’ha dut a terme per construir aquesta nova exposició sobre el fenomen de la bruixeria.

La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i del seu recorregut  se n’extreuen conclusions importants com que el Pirineu lleidatà és un dels principals epicentres de la cacera de bruixes a Europa i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50; encara hi ha testimonis vius que recorden alguna pràctica, hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.

Entre els materials que s’hi poden trobar, hi ha testimonis de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i a les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

 

La història del cinema al Montsià

Presentació del llibre “La nostra gran il·lusió. Els inicis del cinema als pobles del Montsià”. Hi intervindran els autors del llibre, Pedro Nogales i José Carlos Suárez, especialistes en el món de l’art i el cinema, membres de la Unitat d’investigació de Cinema de la universitat Rovira i Virgili (URV), i Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre, que en farà la presentació. L’obra s’emmarca dins el projecte de recerca sobre els inicis del cinema arreu de les comarques de Tarragona, que està duent a terme la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV, i el Museu va produir l’exposició “Aquelles tardes… 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”.

El llibre fa un recorregut per més de quaranta anys de projeccions cinematogràfiques als pobles del Montsià, i pretén retornar als lector la il·lusió pel cinema en els seus inicis, descobrint-ne els locals de cinema de diferents poblacions i els protagonistes que els van posar en marxa, per acabar sent un referent cultural, social i de lleure, imprescindible per a diverses generacions; una finestra a través de la qual obrir-se al món.

Organitzen: Unitat d’Investigació del Cinema de la URV, Publicacions URV, el Campus Extens de la URV a Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: 8 de juny de 2018

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Horari: 19,30h

Més informació: Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat

Entre el celler i la taverna: un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 7 d’abril de 2018, a les 12.00 h, al Bar-Bodega Can Massana, c. d’Horta, 1, Barcelona. Hi intervindran M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i els autors del llibre, Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya