Curs d’introducció a l’art de cosir malla i remendar xarxes

No fa gaires anys, els ports i les platges estaven plens de gent, gairebé tot dones, remendant i reparant les xarxes de pesca. Sovint s’esparracaven per una mala maniobra, les roques del fons o l’acció dels dofins. S’havien d’arreglar gairebé cada dia. 

Aquesta imatge ha anat desapareixent. La fabricació industrial de xarxa, els nous materials plàstics, la substitució de peces senceres i la pèrdua d’empreses pesqueres fan cada vegada més difícil trobar gent que sàpiga remendar a la manera tradicional.

Per això proposem un curs introductori a l’art d’armar i remendar xarxes, l’antiga pràctica a què ara li podem trobar noves i curioses aplicacions. Coneixerem la tècnica de la malla, les eines, el vocabulari específic, els nusos, les maniobres, els trucs i l’habilitat de la mà de dues dones que han passat gran part de la seva vida dedicades professionalment a aquest ofici: la Carme Àvila i la Neus Serrano.

Programa

30 d’octubre

Presentació del curs i continguts. Eines: fil, motlles i agulla. Tipus de xarxa. Confecció de xarxa, malla a malla

6 de novembre

Confecció de xarxa. Fem una bossa de mà amb xarxa

13 de novembre

Fem una bossa de mà amb xarxa. Altres aplicacions de l’armat de xarxes.

Informació del curs

Lloc de celebració: Museu de la Pesca. Palamós

Horari: De 10 a 12 h

Preu: Gratuït

Inscripcions a https://tickets.museudelapesca.org

Participants: Màxim 8 participants, per estricte ordre d’inscripció.

Avís: Cal dur tisores que tallin bé de casa. El curs no començarà sense un mínim de 4 participants

Més informació: Raül Mata. raul.mata@palamos.cat | 972 60 12 44 (De 8 a 15 h)

Organitza 

Museu de la Pesca

Amb la col·laboració:

Confraria de Pescadors de Palamós

I el suport

Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Generalitat de Catalunya

El Museu de la Dona enllesteix la part de “Ses dones d’en marc” i “d’en terra”

La planta baixa del Museu de la Dona de Tossa ha quedat enllestida amb la digitalització del relat etnogràfic de “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra”.

Deu dones de Tossa d’entre 30 i 100 anys narren la seva experiència en les feines relacionades amb el camp o la pesca.

Ja es pot visitar la planta baixa del Museu de la Dona on s’ha finalitzat les tasques de la seva digitalització. Aquest espai, batejat com “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra” conté el relat etnogràfic sobre els oficis relacionats amb el mar i el camp que exercien les dones abans de l’arribada del turisme a Tossa. Aquest relat està digitalitzat a través d’un dispositiu tàctil que conté tota la informació inventariada sobre les peces exposades en aquesta planta i de dos documentals amb testimonials i fotografies.

En aquests audiovisuals, deu dones de Tossa, d’entre 30 i 100 anys, fan de testimonis per narrar en primera persona la seva experiència actual o de quan eren joves i es dedicaven, a més de la feina domèstica, a treballar en àmbits com la pesca o la verema, que tradicionalment s’imaginen com a masculins, però on la contribució de la dona ha estat fonamental.

Eva Barnés, regidora d’Igualtat explica que “el testimoni d’aquestes dones és un actiu amb un valor incalculable i estem infinitament agraïdes de la seva col·laboració, són la història viva de Tossa i volem construir el Museu des d’aquesta memòria històrica i la participació activa de la gent del poble”.

Dones com n’Adela Fábregas, na Socors Ribas i na Maria Rabassa descriuen oficis com el de remendadora, saladora o venedora de peix, tasques de l’àmbit de la pesca que feien moltes vegades de forma combinada per contribuir a l’economia familiar. També na Gemma Navarra, la veu més jove, explica la duresa de la seva professió com a marinera i patrona.

En la part agrícola, na Carme Feliu de cent anys, na Carme Torrent i les germanes Carme i Joana Ferrer Ruaix i les germanes Carme i Consuelo Nualart, descriuen l’aprofitament del bosc i la seva contribució, per exemple, a la verema de les moltes vinyes que hi havia a Tossa.

A més dels documentals, en aquesta mateixa planta, s’ha instal·lat un dispositiu tàctil que permet la navegació per diferents menús on es pot trobar la descripció completa -fotografia, text i algun vídeo- de cada una de les peces d’en marc i d’en terra, així com del Museu de la Dona i l’edifici de can Ganga.

Aquest estiu, a més d’aquesta planta baixa ja enllestida, cada divendres a les 19 hores, prèvia inscripció a l’Oficina de Turisme, el Museu de la Dona ofereix una visita guiada a peu, que porta per nom “Tossa amb ulls de dona”, i mostra, des d’alguns dels seus indrets i monuments més emblemàtics, els costums i tradicions de Tossa, tenint sempre com a fil conductor la singular mirada de dones que han marcat la història del poble.

Converses de Taverna. Museu de la Pesca

El Museu de la Pesca celebra el 20è aniversari de Converses de Taverna

El divendres 30 d’abril, a les 19 h, l’Espai del Peix de Palamós serà l’escenari d’una sessió especial de celebració dels vint anys de Converses de Taverna. Amb aquest acte, el Museu de la Pesca subratlla el paper cabdal de la memòria oral popular, fràgil i perible per definició, en l’exercici de recuperació del patrimoni etnològic de la Costa Brava, a través d’una de les activitats més icòniques, longeves i exitoses que ve organitzant de forma ininterrompuda des de 2001.

Els convidats, persones vinculades amb l’activitat durant dècades, reflexionaran sobre el significat i el valor de la transmissió de la memòria de la mar, de la importància de preservar aquesta riquesa del patrimoni etnològic marítim i pesquer i del futur de la pesca marítima a la llum del seu llegat. Per això, hi participaran

  • Antoni Martí. Productor i realitzador audiovisual
  • Joan Lluís Alegret. Director de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona)
  • Quim Esteve. President de l’associació Amics del Museu de la Pesca
  • Francesc Subirats. Armador i expatró major de la Confraria de Pescadors de Palamós

Moderarà Miquel Martí, director del Museu de la Pesca

L’acte serà un reconeixement també a tothom que ha compartit desinteressadament amb el museu la seva memòria al llarg de vint anys i un acte de record d’aquelles persones que ja no hi són.

L’acte permetrà la presència de públic a l’Espai del Peix, d’acord amb l’aforament de la sala i seguint en tot moment les només de seguretat i higiene indicades contra la covid-19. També serà retransmès en directe a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Converses de Taverna

El gener de 2001 el Museu de la Pesca organitzava en el marc de la taverna Ca la Pepa Caneja la primera sessió de Converses de Taverna. Va néixer amb l’objectiu enregistrar, preservar, difondre i compartir els sabers, expertesa, anècdotes i experiències acumulades per la gent de mar de la Costa Brava: pescadors, navegants, peixaters, cuiners del peix, corallers, treballadors del port, submarinistes, etc. Al llarg de vint temporades ininterrompudes, convidats de diferents generacions i procedències han compartit els seus records al voltant d’una taula per ser enregistrats i guardats com el més gran repositori de la memòria marinera de la Mediterrània.

En concret, s’ha celebrat 131 sessions de Converses de Taverna, per les quals han passat més de 180 homes i dones relacionats d’una forma o altra amb la mar, la pesca, la navegació, la cuina marinera, el peix, la ciència marina, el submarinisme, els treballs portuaris, la construcció naval, els barris mariners o les activitats nàutiques.

Des d’una perspectiva etnològica, les sessions han girat al voltant de temes com el mar i els peixos, la pesca i els oficis mariners, les tripulacions, les embarcacions i la navegació tradicional, les feines a bord i als molls, habilitats i experiències tècniques, expertesa marinera, el comerç i la transformació del peix, la cuina marinera a bord i als restaurants, creences i supersticions, la vida quotidiana als barris mariners, temporals i naufragis, els fars i la seguretat marítima, el transport marítim, les confraries de pescadors, la meteorologia en mar o els ecosistemes i l’explotació del medi, entre molts altres.

L’enregistrament de totes les sessions ha generat un arxiu documental amb centenars d’hores de gravació que es troba en la base dels continguts moltes de les accions i activitats que genera contínuament el Museu de la Pesca. La col·lecció de Converses de Taverna es pot consultar a Documare: centre de documentació de la pesca i el mar. Està previst que ben aviat es puguin consultar totes les sessions de forma digital.

Un model imitat

El format de Converses de Taverna ha estat imitat per moltes altres institucions arreu de la Mediterrània. Actualment diferents museus de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya Nord organitzen activitats molt similars. De fet, el 2017 el Museu de la Pesca va assessorar i apadrinar les Converses de Taverna organitzades pel Parc Natural Marí del Golf de Lleó a Cotlliure.

Memòria Viva

Des del 2016, les Converses de Taverna s’integren en el programa Memòria Viva, una suma d’activitats de recuperació i difusió del patrimoni immaterial organitzades al llarg de tot l’any pel Museu de la Pesca, i on s’integren, a més, les Imatges que fan parlar i Mestres i mestresses dels fogons.

Les Converses de Taverna són una activitat organitzada pel Museu de la Pesca amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós i la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Amics del Museu de la Pesca, la Confraria de Pescadors de Palamós, la Diputació de Girona, Ports de la Generalitat i Fundació Damm.

Nous audiovisuals per aprendre a conservar objectes d’interès etnològic a casa

El Museu de la Pesca ha editat nous projectes audiovisuals amb l’objectiu de seguir potenciant entre el públics digitals la difusió del patrimoni etnològic. Aquesta setmana presenta als mitjans i a les xarxes socials un conjunt de vídeos mitjançant els quals apropar alguns consells per a poder preservar i conservar a casa objectes que formen part del patrimoni familiar.

“Conservar els records a casa”

Una de les propostes audiovisuals es basa en l’edició de vídeos enfocats a explicar, de manera senzilla, les mesures adequades per a conservar els objectes etnològics que formen part del patrimoni particular de cada persona i que es guarden a casa.

Sota el títol genèric “Conservar els records a casa”, els quatre vídeos parlen de com tenir cura d’objectes fets de fusta, de metall i fotografies, actuant sobre ells amb una conservació preventiva, que permeti allargar la vida d’aquests records. Aquests vídeos són encapçalats per la responsable de Col·leccions del Museu de la Pesca, Núria Teno.

“Conservar els records a casa” se suma a la proposta audiovisual “Destresa marinera” que el Museu de la Pesca també va impulsar amb el suport de l’OPEI. Aquest conjunt de clips tenen una durada d’entre 2 i 4 minuts amb l’objectiu de ser difosos, a partir de dissabte vinent 27 de març per les xarxes socials del Museu de la Pesca i de l’Ajuntament de Palamós

L’emissió dels vídeos, també a Televisió Costa Brava

Aquests vídeos també seran emesos a partir de demà passat (26/03/21), dins la programació de Televisió Costa Brava, que coincidint amb els divendres, els inclourà dins el seu informatiu que té lloc a les 20 h (amb reposicions el mateix divendres a les 22 i a les 24 h).

Aquestes emissions s’obriran aquest divendres amb el primer dels quatre vídeos del cicle “Conservar els records a casa”, que amb motiu d’aquesta estrena, s’introduirà amb una entrevista en directe que Televisió Costa Brava farà a la conservadora del Museu, Núria Teno, precisament des de la sala de reserva de la casa Montaner, on el Museu de la Pesca guarda les diverses col·leccions que formen els els seus fons etnològics.

Un cop s’hagin emès aquests primers quatre vídeos, Televisió Costa Brava en donarà continuïtat, a partir del 22 d’abril, amb les emissions dels set capítols que formen el cicle de “Destresa marinera”.

Imatges que fan parlar. Museu de la Pesca

‘Imatges que fan parlar’ posa en valor les col·leccions de fotografia del Museu de la Pesca

Durant els mesos de gener i febrer, el Museu de la Pesca publicarà periòdicament imatges pertanyents a les col·leccions familiars incorporades als fons fotogràfics del Museu de la Pesca, amb la voluntat de divulgar-les i animar a la descripció dels seus continguts de forma col·laborativa.

A partir del dia 15 de gener, el Museu de la Pesca obrirà una nova sessió d’Imatges que fan parlar en format digital a través del seu perfil a Facebook, amb l’etiqueta #Imatgesquefanparlar. En concret, aquesta nova tongada estarà dedicada a documentar i a posar en valor les col·leccions de fotografies rebudes de mans de fotògrafs professionals i amateurs, així com dels àlbums familiars cedits al museu, totes elles relacionades amb el mar, la pesca i el moll de Palamós.

Col·leccions fotogràfiques

Gràcies a cessions i donacions de particulars, el Museu de la Pesca gaudeix d’un dels fons fotogràfics més importants sobre temàtica marítima i pesquera de la Mediterrània. Moltes són imatges que amb el pas dels anys han adquirit un valor superior perquè són testimonis etnogràfics d’un passat mariner avui transformat o desaparegut, escenes marineres quotidianes que ens remeten a uns altres temps. Gràcies a elles i a la feina de documentar els seus continguts amb les aportacions de la gent, es converteixen en fonts primàries per a conèixer moltes facetes del territori empordanès.

Aquesta sessió d’Imatges que fan parlar també és un agraïment a totes aquelles famílies que han fet confiança al Museu de la Pesca i han cedit les seves imatges personals i familiars per ajudar en aquesta tasca de recuperació, documentació i divulgació el patrimoni marítim i pesquer català.

Memòria Viva

Aquesta darrera sessió d’Imatges que fan parlar de la temporada està inclosa dins del programa Memòria Viva 2020-2021 del Museu de la Pesca, un seguit d’accions per a la descoberta, la documentació i la divulgació del patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava. A causa de les restriccions imposades per la pandèmia, aquesta i altres sessions s’han hagut de realitzar de forma virtual. Les podeu recuperar als perfils socials del Museu de la Pesca, a través de FacebookInstagram i Youtube

Destresa Marinera. Sobre l’art d’armar i reparar ormeigs de pesca

El Museu de la Pesca ha posat en marxa enguany un projecte de recerca etnològica per documentar i divulgar els oficis vinculats a la construcció i reparació d’ormeigs i arts  de pesca a la Costa Brava. El projecte Destresa Marinera neix de la constatació que cada cop hi ha menys professionals capaços d’armar i reparar una xarxa o amb els coneixements suficients per sargir un bou o fabricar una nansa, sigui perquè els objectes ja vénen muntats de fàbrica o perquè no hi ha relleu generacional que ho vulgui aprendre. Per això s’han identificat alguns dels pocs pescadors de Palamós que saben fer-ho perquè expliquin aquest ofici i parlin de les perspectives de futur entre la gent de mar.

destresamarinera2020 2
Ricard Déu a la seva barraca armant de principi a fi un tresmall per a la pesca artesanal. Museu de la Pesca

Després d’anys celebrant la Mostra de Destresa Marinera en el marc del Festival Terra de Mar i després dins de l’exposició del Museu de la Pesca, la pandèmia de la covid-19 ha fet canviar de rumb la iniciativa per convertir-la en un projecte de recerca centrat en la documentació. Ara es treballa al port de Palamós a base d’entrevistes i demostracions en directe de persones que armen armellades i soltes de pesca, saben remendar xarxes de teranyines o bous d’arrossegament, tenen experiència en fer palangres o són experts constructors de nanses tradicionals. A través d’un qüestionari estructurat els informants  contextualitzen l’ofici i transmetre detalls especialitzats i termes tècnics del seu art, expliquen manipulacions, comenten les eines, parlen dels espais de treball, apunten sabers necessaris i far aflorar tota mena d’anècdotes mentre s’enregistra com treballen i demostren l’habilitat i l’expertesa amb les agulles, les xarxes, els nusos, els caps i els fils.

Dels treballs de documentació se’n faran breus diversos articles científics i càpsules audiovisuals per difondre l’ofici a les xarxes socials, a més a més de preservar i posar a disposició de la recerca i el coneixement tots els enregistraments que s’estan fent a peu de moll.

En fases posteriors, la voluntat del museu és estendre el projecte a més ports i oficis de la mar per conèixer millor la realitat pesquera catalana i, en concret, l’estat de l’ofici d’armar arts i ormeigs de pesca, el qual pot arribar a ser una sortida professional per a molt joves interessats en la mar.

Aquesta recerca és una iniciativa inclosa en el programa d’activitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que impulsa la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Resultats de la jornada sobre recerca etnològica de la Costa Brava

Dissabte 14 de novembre va tenir lloc de forma telemàtica la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, organitzada pel Museu de la Pesca en el marc del programa Cultura Viva, promogut per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Hi van participar el Museu de la Mediterrània, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Museu de la Pesca.

El vídeo es pot consultar al canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Programa

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”.

Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més de 60 històries personals sobre la rebuda i difusió de la música dels anys seixanta a Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”.

Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica”

Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

Coberta del llibre "Notes per a un manual de la pesca a l'Empordà (1928)", de Francesc de Villanueva

Es publica un manuscrit inèdit sobre la pesca a l’Empordà a inicis de segle XX

El Museu de la Pesca acaba de publicar un nou llibre dins de la col·lecció Promediterrània: un testimoni etnogràfic sobre la pesca i els pescadors de l’Empordà, escrit per Francesc de Villanueva entre 1927 i 1928.

Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà” és un manuscrit escrit el 1927 per Francesc de Villanueva, estiuejant de Cadaqués i enamorat de l’Empordà. Gran observador i etnògraf apassionat de la vida quotidiana de la gent de mar d’inicis de segle XX, recorregué el territori entre l’Escala i el Cap de Creus per recopilar tota mena d’informacions sobre l’activitat pesquera, tot imitant l’autor del llibre “La pesca a Catalunya”, Emerencià Roig. Aquella feina va desembocar en la redacció d’un manuscrit de 116 pàgines on Villanueva descriu amb tota mena de detalls instruments i tècniques de navegació, ormeigs de pesca, el vocabulari dels mariners empordanesos i la idiosincràsia de la gent de mar del territori.

Aquest manuscrit restà oblidat fins que l’investigador Pep Vila el descobrí el 2018 entre el fons documental de Firmo Ferrer, cronista de Cadaqués. Més tard s’ha descobert una altra versió a l’Arxiu Històric de l’Escala, procedent de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, també inèdita, amb la qual s’ha pogut completar els buits existents en el primer manuscrit.

La transcendència del document per a l’etnologia i la història marítima ha motivat que, un cop descobert, el Museu de la Pesca en faci una publicació. És un treball conjunt dels investigadors Enric Prat, Pep Vila, Lurdes Boix i Alfons Garrido, els quals s’han encarregat de transcriure i anotar el manuscrit original, així com d’incloure estudis de contextualització del territori i de l’activitat pesquera de l’època i de redescobrir la biografia d’un autor fins ara desconeguda.

L’edició corre a càrrec a la Fundació Promediterrània, amb la participació de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona, sota la coordinació de Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar i la col·laboració del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala.

La publicació ha comptat amb un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, concedit pel GALP Costa Brava en la convocatòria 2020.

Amb aquest nou llibre publicat dins de la col·lecció “Promediterrània”, el Museu de la Pesca posa en relleu el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni documental marítim i pesquer, tot posant-lo a disposició de la ciutadania i de la recerca en ciències socials com una nova eina per interpretar la història de la pesca marítima del país. La presentació del llibre, prevista pel mes de novembre de 2020 dins del cicle Pesca i Ciència de la Càtedra d’Estudis Marítims, s’ha posposat a l’espera que la situació de la pandèmia permeti fer-ho amb total seguretat. Amb tot, ja es pot adquirir a la llibreria del Museu de la Pesca per un preu de 10 €.

Programa de la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols organitzen la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el 14 de novembre, a partir de les 11 h, en streaming a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

La trobada posarà en comú i donarà visibilitat diferents projectes de recerca en l’àmbit de la Costa Brava vinculats a l’etnologia, amb la voluntat de crear una xarxa de persones i institucions que doni a conèixer la bona investigació que s’està fent al territori, a dins i fora de l’acadèmia.

Aquesta iniciativa s’inclou dins del cicle Cultura Viva que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb l’objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics fetes a Catalunya.

Programa de la jornada

Presentació a càrrec de Miquel Martí, director del Museu de la Pesca.

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”. Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més  de 60 històries personals sobre els locals d’oci de Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols  

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”. Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca  

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica” Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

Un cop finalitzada la jornada, el vídeo amb les presentacions quedarà guardat al canal de Youtube del Museu de la Pesca, a disposició de tot el públic.

Memòria Viva 2020-2021

Programa Memòria Viva 2020-2021 del Museu de la Pesca

Des del Museu de la Pesca hem publicat un nou cicle del programa “Memòria Viva“, destinat a la documentació, valorització i difusió del patrimoni immaterial marítim i pesquer de la Costa Brava.

Consta de tres activitats que s’aniran desenvolupant entre l’últim trimestre de 2020 i els primers mesos de 2021, amb l’objectiu de donar a conèixer i fer participar la ciutadania en la posada en valor de diferents aspectes de la cultura popular de la gent de mar i el patrimoni marítim litoral.

Converses de Taverna. Diàlegs amb la gent de mar

Imatges que fan parlar. Descoberta dels fons fotogràfics del museu

Mestres i mestresses dels fogons. Demostracions de cuina en directe

Al web del Museu de la Pesca trobareu la informació detallada de cada una de les activitats, el calendari i l’escenari de les diferents sessions.

A causa de les mesures de prevenció i de la futura evolució de la pandèmia de la covid-19, aquest calendari pot veure’s alterat. Informarem puntualment de qualsevol canvi que es produeixi en el programa previst.