IV Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava. Call for papers

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols coorganitzen la IV Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el pròxim 12 de novembre a la Casa del Mar de Palamós.

Es fa una crida a tots els investigadors interessats perquè presentin els seus treballs en el marc d’aquestes jornades i enriquir el coneixement del nostre territori. Les presentacions hauran de tenir un format d’entre 15 i 20 minuts. Si esteu interessats a participar, podeu escriure a alfons.garrido@palamos.cat

L’objectiu és donar visibilitat i ser espai de debat sobre les recerques recent o en curs relacionades amb l’etnologia de les comunitats del litoral gironí. Amb aquestes jornades, els organitzadors volen ampliar i enfortir la xarxa de persones i institucions que donen a conèixer la bona investigació que s’està duent a terme, a dins i fora de l’acadèmia, en l’àmbit del patrimoni etnològic de la Costa Brava.

Aquesta iniciativa s’inclou dins del cicle Cultura Viva que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, dirigida a comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics fetes a Catalunya.

Obert el cicle Memòria Viva al Museu de la Pesca, a Palamós

Divendres 30 de setembre, Núria Teno, conservadora i responsable de col·leccions del Museu de la Pesca, va dirigir la primera de les quatre sessions d’Imatges que fan parlar programades enguany dins del cicle Memòria Viva entre els mesos de setembre i desembre.

L’edició 2022-2023 de Memòria Viva està marcada pels actes de celebració del vintè aniversari de l’exposició permanent i pels cent dos anys de la inauguració del Cau de la Costa Brava, el museu de “coses dignes de ser guardades” i precursor de l’actual Museu de la Pesca. La pandèmia de 2020 no va deixar celebrar una efemèride que ara recuperem.

Memòria Viva 2022-2023

El cicle és la suma de tres activitats dirigides a la recuperació i difusió del patrimoni immaterial marítim i pesquer de la Costa Brava:

  • Imatges que fan parlar
  • Mestres i mestresses dels fogons
  • Converses de Taverna

Enguany aquest patrimoni eixampla la mirada també cap a temes i activitats ben vives, d’actualitat i modernes, que connecten la institució amb la realitat viva i activa del litoral empordanès.

El programa s’allargarà fins al maig del 2023.

Consulta el programa Memòria Viva 2022-2023 →

El Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de l’exposició permanent

El 14 de setembre de 2022 el Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de la inauguració de l’exposició permanent a l’edifici del Tinglado. Vint anys que han servit per posar en valor i divulgar el patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava entre els 500.000 visitants i 420.000 usuaris que l’han gaudit des del setembre del 2002 fins avui.

El vintè aniversari se suma al centenari del Cau de la Costa Brava, inaugurat el 1920 i que la pandèmia no va permetre celebrar adequadament fins ara. Per això, el Museu de la Pesca s’ha proposat commemorar les dues efemèrides, sota la unió de les xifres 100+2, amb un programa d’activitats que obre el dissabte 17 de setembre al Teatre la Gorga l’espectacle “Dones de Sal”, de la companyia Neus Mar. Música i dansa d’arrel mari­nera coproduïdes pel museu i que es podrà veure també al Palau de la Música el 27 de setembre i altres poblacions catalanes entre l’octubre i el novembre.

La pro­pera acti­vi­tat del calen­dari com­me­mo­ra­tiu tindrà lloc el diven­dres 30 de setem­bre a les 18 h, tot celebrant una edició commemorativa d’Imat­ges que fan par­lar. A través d’imatges i vídeos es recordaran els vint anys d’aquest equi­pa­ment cul­tu­ral.

logo del cenentari del cau de la costa brava

Del Cau de la Costa Brava al Museu de la Pesca

L’any 1920, un grup d’intel·lectuals encapçalats per Hug Sanner i Lluís Barceló i Bou van fundar el Cau de la Costa Brava a partir d’una col·lecció heterogènia d’objectes de tota mena, exposats a la plaça del Forn de Palamós. La municipalització d’aquella col·lecció l’any 1988 va ser la llavor del que seria, dotze anys després, l’actual Museu de la Pesca.

Al llarg de vint anys, el Museu de la Pesca ha volgut ser un espai de diàleg entre la gent de mar i la soci­e­tat, amb la volun­tat inequívoca de pren­dre posició i donar suport al sec­tor pes­quer davant dels rep­tes que ha d’afron­tar la pesca marítima. Al seu voltant s’han creat equipaments i serveis de referència en l’àmbit marítim, com l’Espai del Peix, les Barques del Peix, la Càtedra d’Estudis Marítims o Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar.

Iniciatives com el pro­grama edu­ca­tiu Viu la Mar, el cicle Memòria Viva, el fes­ti­val mari­ner “Palamós Terra de Mar”, la “Fira de la Gamba”, la “Pes­ca­tu­risme Palamós”, “Pesca i Ciència” o el cicle de cinema documental “Mar fràgil” són acti­vi­tats que iden­ti­fi­quen el Museu de la Pesca i el posi­ci­o­nen en la sal­va­guarda i difusió del patri­moni marítim, alhora que per­me­ten reforçar la iden­ti­tat del col·lec­tiu pes­quer i del ter­ri­tori lito­ral.

Un museu amb un horitzó estratègic

L’assoliment consecutiu d’aquests objectius esmentats mou ara el Museu de la Pesca a mirar endavant i plantejar una estratègia ambiciosa i connectada amb els reptes i les oportunitats en el món de la mar. L’Horitzó Estratègic 2029 de la Fundació Promediterrània fa valer el patrimoni marítim com a estratègia per al desenvolupament sostenible del territori, incidint en els valors de l’autenticitat, la innovació, la participació i l’esperit pedagògic del projecte cultural. I amb aquesta clara referència vol eixamplar la seva mirada vers la mar en tota la seva complexitat, ser partícip dels debats sobre les problemàtiques, conscienciar la societat sobre els valors d’una mar sana, sostenible i resilient i ser actor en la proposta de solucions.

 Aquesta nova estratègia ens duu a plantejar nous serveis i equipaments, a dissenyar noves dinàmiques de treball, d’acollida dels visitants i els usuaris i de cooperació amb el teixit social, econòmic i cultural del territori. Tot això, sense perdre de vista quin va ser el punt de partida i quin ha estat el camí recorregut des que aquells primers intel·lectuals palamosins decidissin crear un museu mogut pel seu amor al territori i a la seva cultura.

Nova edició de Mar fràgil, cicle de cinema documental al Museu de la Pesca

Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.

Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix? que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.

El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.

Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.

Activitat amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Marítims i amb el suport del GALP Costa Brava.

Coneixements tradicionals sobre el mar i la meteorologia marina, a Converses de Taverna

Divendres 11 de març, el restaurant Can Blau de Palamós serà l’escenari d’una nova sessió de Converses de Taverna, l’activitat etnològica dirigida a documentar i difondre el patrimoni immaterial de la Costa Brava per mitjà del testimoni de la gent de mar.

En aquesta ocasió, parlarem sobre els coneixements meteorològics tradicionals entre la gent de mar, dels vents, dels núvols i les onades, de l’expertesa a l’hora de predir el temps en mar. Perquè viure de la pesca o de la navegació implica conèixer el medi on es treballa i especialment preveure la meteorologia, un element molt arrelat en la consciència dels pescadors i generador de tot un corpus de coneixement que, a poc a poc, s’ha anat debilitant entre les generacions més joves. 

Parlarem amb Josep Pascual, observador del temps de l’Estartit, amb Josep Llàtser, pescador artesanal retirat, i amb Francesc Benaiges, armador i patró d’arrossegament, per conèixer com el coneixement expert, acumulat i llegat durant generacions, permetia a la gent de mar llegir els núvols, anticipar el mal temps, preveure una gropada, decidir sortir o no a la mar. I com tot va canviar amb la popularització de la informació meteorològica actual.

Quin paper té avui aquest coneixement del temps en la presa de decisions? Quins són els fenòmens més comuns? Com es transmetia el coneixement tradicional? Ens formularem aquestes i moltes altres preguntes al llarg de la sessió.

Les dones remendadores obren una nova temporada de Converses de Taverna, a Palamós

En el marc del cicle Memòria Viva 2021-2022, aquest pròxim divendres 11 de febrer el Museu de la Pesca obre una nova temporada de Converses de Taverna. La temàtica de la primera sessió d’enguany, que començarà a les 7 de la tarda al restaurant Can Blau de Palamós, estarà dedicada a conèixer la feina de les dones remendadores que van treballar al moll de Palamós. 

Moltes fotografies, objectes d’interès etnològic i enregistraments d’arxiu ens han permès conservar el record de les colles de dones que, assegudes a les seves cadires de vímet o directament a terra, es passaven les hores cosint els forats de les xarxes de pesca. Un ofici que donava feina a moltes famílies de mar i que requeria perícia, habilitat i una vista molt fina per no perdre el fil. Com era l’ofici? Qui s’hi dedicava? Com s’aprenia? Què s’hi guanyava? Al voltant d’una taula formularem un munt de preguntes als convidats per documentar un ofici que, actualment, es troba en vies de desaparició.

Properes sessions

Dones remendadores és la primera de les tres sessions programades pel 2022. L’11 de març la segona sessió estarà dedicada als vents, núvols i onades i a parlar del coneixement ecològic tradicional aplicat a la previsió del temps en mar. Per tancar el cicle, el 15 d’abril, parlarem de nedar en aigües obertes, una pràctica esportiva en creixement a casa nostra que connecta l’activitat física amb el medi natural, i del qual volem saber les motivacions dels nedadors, els materials, la tècnica i els riscos que afronten, entre molts altres temes.

Més de 150 h d’enregistraments

El passat abril de 2021 el Museu de la Pesca celebrar el vintè aniversari de Converses de Taverna en una sessió especial que va posar en valor la recuperació del patrimoni immaterial de la gent a través de l’enregistrament de la paraula. De fet, des de 2001 s’han celebrat 132 converses amb la participació més de 150 persones, tot conformant un dels més grans repositoris de memòria oral dedicada a la mar de tota la Mediterrània.

Curs d’introducció a l’art de cosir malla i remendar xarxes

No fa gaires anys, els ports i les platges estaven plens de gent, gairebé tot dones, remendant i reparant les xarxes de pesca. Sovint s’esparracaven per una mala maniobra, les roques del fons o l’acció dels dofins. S’havien d’arreglar gairebé cada dia. 

Aquesta imatge ha anat desapareixent. La fabricació industrial de xarxa, els nous materials plàstics, la substitució de peces senceres i la pèrdua d’empreses pesqueres fan cada vegada més difícil trobar gent que sàpiga remendar a la manera tradicional.

Per això proposem un curs introductori a l’art d’armar i remendar xarxes, l’antiga pràctica a què ara li podem trobar noves i curioses aplicacions. Coneixerem la tècnica de la malla, les eines, el vocabulari específic, els nusos, les maniobres, els trucs i l’habilitat de la mà de dues dones que han passat gran part de la seva vida dedicades professionalment a aquest ofici: la Carme Àvila i la Neus Serrano.

Programa

30 d’octubre

Presentació del curs i continguts. Eines: fil, motlles i agulla. Tipus de xarxa. Confecció de xarxa, malla a malla

6 de novembre

Confecció de xarxa. Fem una bossa de mà amb xarxa

13 de novembre

Fem una bossa de mà amb xarxa. Altres aplicacions de l’armat de xarxes.

Informació del curs

Lloc de celebració: Museu de la Pesca. Palamós

Horari: De 10 a 12 h

Preu: Gratuït

Inscripcions a https://tickets.museudelapesca.org

Participants: Màxim 8 participants, per estricte ordre d’inscripció.

Avís: Cal dur tisores que tallin bé de casa. El curs no començarà sense un mínim de 4 participants

Més informació: Raül Mata. raul.mata@palamos.cat | 972 60 12 44 (De 8 a 15 h)

Organitza 

Museu de la Pesca

Amb la col·laboració:

Confraria de Pescadors de Palamós

I el suport

Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Generalitat de Catalunya

El Museu de la Dona enllesteix la part de “Ses dones d’en marc” i “d’en terra”

La planta baixa del Museu de la Dona de Tossa ha quedat enllestida amb la digitalització del relat etnogràfic de “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra”.

Deu dones de Tossa d’entre 30 i 100 anys narren la seva experiència en les feines relacionades amb el camp o la pesca.

Ja es pot visitar la planta baixa del Museu de la Dona on s’ha finalitzat les tasques de la seva digitalització. Aquest espai, batejat com “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra” conté el relat etnogràfic sobre els oficis relacionats amb el mar i el camp que exercien les dones abans de l’arribada del turisme a Tossa. Aquest relat està digitalitzat a través d’un dispositiu tàctil que conté tota la informació inventariada sobre les peces exposades en aquesta planta i de dos documentals amb testimonials i fotografies.

En aquests audiovisuals, deu dones de Tossa, d’entre 30 i 100 anys, fan de testimonis per narrar en primera persona la seva experiència actual o de quan eren joves i es dedicaven, a més de la feina domèstica, a treballar en àmbits com la pesca o la verema, que tradicionalment s’imaginen com a masculins, però on la contribució de la dona ha estat fonamental.

Eva Barnés, regidora d’Igualtat explica que “el testimoni d’aquestes dones és un actiu amb un valor incalculable i estem infinitament agraïdes de la seva col·laboració, són la història viva de Tossa i volem construir el Museu des d’aquesta memòria històrica i la participació activa de la gent del poble”.

Dones com n’Adela Fábregas, na Socors Ribas i na Maria Rabassa descriuen oficis com el de remendadora, saladora o venedora de peix, tasques de l’àmbit de la pesca que feien moltes vegades de forma combinada per contribuir a l’economia familiar. També na Gemma Navarra, la veu més jove, explica la duresa de la seva professió com a marinera i patrona.

En la part agrícola, na Carme Feliu de cent anys, na Carme Torrent i les germanes Carme i Joana Ferrer Ruaix i les germanes Carme i Consuelo Nualart, descriuen l’aprofitament del bosc i la seva contribució, per exemple, a la verema de les moltes vinyes que hi havia a Tossa.

A més dels documentals, en aquesta mateixa planta, s’ha instal·lat un dispositiu tàctil que permet la navegació per diferents menús on es pot trobar la descripció completa -fotografia, text i algun vídeo- de cada una de les peces d’en marc i d’en terra, així com del Museu de la Dona i l’edifici de can Ganga.

Aquest estiu, a més d’aquesta planta baixa ja enllestida, cada divendres a les 19 hores, prèvia inscripció a l’Oficina de Turisme, el Museu de la Dona ofereix una visita guiada a peu, que porta per nom “Tossa amb ulls de dona”, i mostra, des d’alguns dels seus indrets i monuments més emblemàtics, els costums i tradicions de Tossa, tenint sempre com a fil conductor la singular mirada de dones que han marcat la història del poble.

Converses de Taverna. Museu de la Pesca

El Museu de la Pesca celebra el 20è aniversari de Converses de Taverna

El divendres 30 d’abril, a les 19 h, l’Espai del Peix de Palamós serà l’escenari d’una sessió especial de celebració dels vint anys de Converses de Taverna. Amb aquest acte, el Museu de la Pesca subratlla el paper cabdal de la memòria oral popular, fràgil i perible per definició, en l’exercici de recuperació del patrimoni etnològic de la Costa Brava, a través d’una de les activitats més icòniques, longeves i exitoses que ve organitzant de forma ininterrompuda des de 2001.

Els convidats, persones vinculades amb l’activitat durant dècades, reflexionaran sobre el significat i el valor de la transmissió de la memòria de la mar, de la importància de preservar aquesta riquesa del patrimoni etnològic marítim i pesquer i del futur de la pesca marítima a la llum del seu llegat. Per això, hi participaran

  • Antoni Martí. Productor i realitzador audiovisual
  • Joan Lluís Alegret. Director de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona)
  • Quim Esteve. President de l’associació Amics del Museu de la Pesca
  • Francesc Subirats. Armador i expatró major de la Confraria de Pescadors de Palamós

Moderarà Miquel Martí, director del Museu de la Pesca

L’acte serà un reconeixement també a tothom que ha compartit desinteressadament amb el museu la seva memòria al llarg de vint anys i un acte de record d’aquelles persones que ja no hi són.

L’acte permetrà la presència de públic a l’Espai del Peix, d’acord amb l’aforament de la sala i seguint en tot moment les només de seguretat i higiene indicades contra la covid-19. També serà retransmès en directe a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Converses de Taverna

El gener de 2001 el Museu de la Pesca organitzava en el marc de la taverna Ca la Pepa Caneja la primera sessió de Converses de Taverna. Va néixer amb l’objectiu enregistrar, preservar, difondre i compartir els sabers, expertesa, anècdotes i experiències acumulades per la gent de mar de la Costa Brava: pescadors, navegants, peixaters, cuiners del peix, corallers, treballadors del port, submarinistes, etc. Al llarg de vint temporades ininterrompudes, convidats de diferents generacions i procedències han compartit els seus records al voltant d’una taula per ser enregistrats i guardats com el més gran repositori de la memòria marinera de la Mediterrània.

En concret, s’ha celebrat 131 sessions de Converses de Taverna, per les quals han passat més de 180 homes i dones relacionats d’una forma o altra amb la mar, la pesca, la navegació, la cuina marinera, el peix, la ciència marina, el submarinisme, els treballs portuaris, la construcció naval, els barris mariners o les activitats nàutiques.

Des d’una perspectiva etnològica, les sessions han girat al voltant de temes com el mar i els peixos, la pesca i els oficis mariners, les tripulacions, les embarcacions i la navegació tradicional, les feines a bord i als molls, habilitats i experiències tècniques, expertesa marinera, el comerç i la transformació del peix, la cuina marinera a bord i als restaurants, creences i supersticions, la vida quotidiana als barris mariners, temporals i naufragis, els fars i la seguretat marítima, el transport marítim, les confraries de pescadors, la meteorologia en mar o els ecosistemes i l’explotació del medi, entre molts altres.

L’enregistrament de totes les sessions ha generat un arxiu documental amb centenars d’hores de gravació que es troba en la base dels continguts moltes de les accions i activitats que genera contínuament el Museu de la Pesca. La col·lecció de Converses de Taverna es pot consultar a Documare: centre de documentació de la pesca i el mar. Està previst que ben aviat es puguin consultar totes les sessions de forma digital.

Un model imitat

El format de Converses de Taverna ha estat imitat per moltes altres institucions arreu de la Mediterrània. Actualment diferents museus de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya Nord organitzen activitats molt similars. De fet, el 2017 el Museu de la Pesca va assessorar i apadrinar les Converses de Taverna organitzades pel Parc Natural Marí del Golf de Lleó a Cotlliure.

Memòria Viva

Des del 2016, les Converses de Taverna s’integren en el programa Memòria Viva, una suma d’activitats de recuperació i difusió del patrimoni immaterial organitzades al llarg de tot l’any pel Museu de la Pesca, i on s’integren, a més, les Imatges que fan parlar i Mestres i mestresses dels fogons.

Les Converses de Taverna són una activitat organitzada pel Museu de la Pesca amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós i la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Amics del Museu de la Pesca, la Confraria de Pescadors de Palamós, la Diputació de Girona, Ports de la Generalitat i Fundació Damm.

Nous audiovisuals per aprendre a conservar objectes d’interès etnològic a casa

El Museu de la Pesca ha editat nous projectes audiovisuals amb l’objectiu de seguir potenciant entre el públics digitals la difusió del patrimoni etnològic. Aquesta setmana presenta als mitjans i a les xarxes socials un conjunt de vídeos mitjançant els quals apropar alguns consells per a poder preservar i conservar a casa objectes que formen part del patrimoni familiar.

“Conservar els records a casa”

Una de les propostes audiovisuals es basa en l’edició de vídeos enfocats a explicar, de manera senzilla, les mesures adequades per a conservar els objectes etnològics que formen part del patrimoni particular de cada persona i que es guarden a casa.

Sota el títol genèric “Conservar els records a casa”, els quatre vídeos parlen de com tenir cura d’objectes fets de fusta, de metall i fotografies, actuant sobre ells amb una conservació preventiva, que permeti allargar la vida d’aquests records. Aquests vídeos són encapçalats per la responsable de Col·leccions del Museu de la Pesca, Núria Teno.

“Conservar els records a casa” se suma a la proposta audiovisual “Destresa marinera” que el Museu de la Pesca també va impulsar amb el suport de l’OPEI. Aquest conjunt de clips tenen una durada d’entre 2 i 4 minuts amb l’objectiu de ser difosos, a partir de dissabte vinent 27 de març per les xarxes socials del Museu de la Pesca i de l’Ajuntament de Palamós

L’emissió dels vídeos, també a Televisió Costa Brava

Aquests vídeos també seran emesos a partir de demà passat (26/03/21), dins la programació de Televisió Costa Brava, que coincidint amb els divendres, els inclourà dins el seu informatiu que té lloc a les 20 h (amb reposicions el mateix divendres a les 22 i a les 24 h).

Aquestes emissions s’obriran aquest divendres amb el primer dels quatre vídeos del cicle “Conservar els records a casa”, que amb motiu d’aquesta estrena, s’introduirà amb una entrevista en directe que Televisió Costa Brava farà a la conservadora del Museu, Núria Teno, precisament des de la sala de reserva de la casa Montaner, on el Museu de la Pesca guarda les diverses col·leccions que formen els els seus fons etnològics.

Un cop s’hagin emès aquests primers quatre vídeos, Televisió Costa Brava en donarà continuïtat, a partir del 22 d’abril, amb les emissions dels set capítols que formen el cicle de “Destresa marinera”.