El programa de formació MasterPeix ha donat les eines d’interpretació necessàries als pescadors de Palamós perquè puguin explicar el seu patrimoni a la ciutadania en forma d’activitats culturals.
Des de fa uns anys, la cuina i la gastronomia són un vector principal de difusió i valorització del patrimoni cultural de la gent de mar. Des del 2018, la Fundació Promediterrània, en col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós i la Confraria de Pescadors, ha desenvolupat el projecte MasterPeix, un programa de formació perquè els mateixos pescadors i altres persones vinculades al sector pesquer es converteixin en els principals prescriptors dels productes del mar. Amb MasterPeix han adquirit habilitats comunicatives i interpretatives d’un producte i d’un patrimoni immaterial que, ara, es posa a disposició de la ciutadania a l’Espai del Peix.
A partir del mes de juliol i durant tot l’agost de 2023, de forma regular l’Espai del Peix programa show-cookings dirigits per pescadors de Palamós. Són ells mateixos els que expliquen el peix, fan les demostracions culinàries i parlen del seu treball en el marc d’una activitat de dues hores de durada on es barreja el tast de plats de cuina marinera amb els sabers tradicionals i el coneixement expert integrants del patrimoni immaterial marítim i pesquer.
D’aquesta manera, el Museu de la Pesca impulsa la implicació de la comunitat local en la comunicació del seu propi patrimoni a través d’activitats culturals en múltiples formats i per tota classe de públic, amb qualitat, seguretat i confiança gràcies a la formació rebuda.
Podeu consultar tota la informació del programa MasterPeix i dels show-cookings amb pescadors locals al web del Museu de la Pesca.
Divendres 24 de març, el Museu de la Pesca organitza una nova sessió de Converses de Taverna a Palamós, que se centrarà en l’evolució tecnològica de la pesca a Palamós.
Antigament, els patrons d’arrossegament aplicaven l’experiència i els sabers acumulats durant generacions per poder pescar en els caladors propers al municipi. Era una pràctica artesanal, intuïtiva, condicionada per la incertesa, el risc, la sort i el secret. Amb la irrupció de la tecnologia, el perfil del patró de pesca ha canviat molt. Avui, el sector de l’arrossegament es caracteritza per l’ús intensiu de la tecnologia digital en les seves diferents aplicacions (posicionament, comunicació, sensors, mecànica, electrònica del vaixell…). La tecnologia facilita l’eficiència i la sostenibilitat de la pesquera, però també obliga els armadors a fer fortes inversions i als patrons a dominar coneixements informàtics i tècnics cada cop més complexos.
Sota el títol de “Arrossegament 4.0“, parlarem amb patrons de pesca en actiu dels avenços tecnològics més disruptius i del reciclatge continu que obliga l’aplicació de cada cop més aparells tecnològics a bord.
Dia: Divendres 24 de març. 19 h Lloc: Restaurant Can Blau (C. del Vapor, 3. Palamós). Aforament limitat a la capacitat de la sala
Divendres 3 de març, el restaurant Can Blau de Palamós, serà l’escenari de la primera de les tres noves sessions de Converses de Taverna. Aquesta activitat de documentació i divulgació de la memòria oral de la gent de mar enceta el seu vint-i-dosè any consecutiu de celebració, amb un balanç de 136 converses, totes elles disponibles al centre de documentació Documare.
Cicle 2023
Navegació a rem 3 de març. 19 h Amb els seus practicants, compartim la passió per totes les formes de navegació a rem a la Costa Brava: embarcacions, pràctiques, formació, competicions…
Arrossegament 4.0 24 de març. 19 h Avui, la pesca d’arrossegament està caracteritzada per l’ús intensiu de la tecnologia digital. Aquesta tecnologia facilita l’eficiència i la sostenibilitat de la pesquera, però també obliga els pescadors a fer fortes inversions i a dominar coneixements cada cop més complexos i sofisticats. Parlarem dels darrers avenços tècnics i del reciclatge continu amb patrons de pesca en actiu.
La fascinació pels monstres marins 21 d’abril. 19 h Els humans sentim una mescla de temor i atracció pels misteris. Els humans sentim una mescla de temor i atracció pels misteris de les profunditats. Recuperarem mites, relats i llegendes sobre monstres marins i ho connectarem amb el coneixement actual sobre el fons del mar per parlar dels animals més estranys i fascinants que s’hi poden trobar.
El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols coorganitzen la IV Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el pròxim 12 de novembre a la Casa del Mar de Palamós.
Es fa una crida a tots els investigadors interessats perquè presentin els seus treballs en el marc d’aquestes jornades i enriquir el coneixement del nostre territori. Les presentacions hauran de tenir un format d’entre 15 i 20 minuts. Si esteu interessats a participar, podeu escriure a alfons.garrido@palamos.cat
L’objectiu és donar visibilitat i ser espai de debat sobre les recerques recent o en curs relacionades amb l’etnologia de les comunitats del litoral gironí. Amb aquestes jornades, els organitzadors volen ampliar i enfortir la xarxa de persones i institucions que donen a conèixer la bona investigació que s’està duent a terme, a dins i fora de l’acadèmia, en l’àmbit del patrimoni etnològic de la Costa Brava.
Divendres 30 de setembre, Núria Teno, conservadora i responsable de col·leccions del Museu de la Pesca, va dirigir la primera de les quatre sessions d’Imatges que fan parlar programades enguany dins del cicle Memòria Viva entre els mesos de setembre i desembre.
L’edició 2022-2023 de Memòria Viva està marcada pels actes de celebració del vintè aniversari de l’exposició permanent i pels cent dos anys de la inauguració del Cau de la Costa Brava, el museu de “coses dignes de ser guardades” i precursor de l’actual Museu de la Pesca. La pandèmia de 2020 no va deixar celebrar una efemèride que ara recuperem.
Memòria Viva 2022-2023
El cicle és la suma de tres activitats dirigides a la recuperació i difusió del patrimoni immaterial marítim i pesquer de la Costa Brava:
Imatges que fan parlar
Mestres i mestresses dels fogons
Converses de Taverna
Enguany aquest patrimoni eixampla la mirada també cap a temes i activitats ben vives, d’actualitat i modernes, que connecten la institució amb la realitat viva i activa del litoral empordanès.
El 14 de setembre de 2022 el Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de la inauguració de l’exposició permanent a l’edifici del Tinglado. Vint anys que han servit per posar en valor i divulgar el patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava entre els 500.000 visitants i 420.000 usuaris que l’han gaudit des del setembre del 2002 fins avui.
El vintè aniversari se suma al centenari del Cau de la Costa Brava, inaugurat el 1920 i que la pandèmia no va permetre celebrar adequadament fins ara. Per això, el Museu de la Pesca s’ha proposat commemorar les dues efemèrides, sota la unió de les xifres 100+2, amb un programa d’activitats que obre el dissabte 17 de setembre al Teatre la Gorga l’espectacle “Dones de Sal”, de la companyia Neus Mar. Música i dansa d’arrel marinera coproduïdes pel museu i que es podrà veure també al Palau de la Música el 27 de setembre i altres poblacions catalanes entre l’octubre i el novembre.
La propera activitat del calendari commemoratiu tindrà lloc el divendres 30 de setembre a les 18 h, tot celebrant una edició commemorativa d’Imatges que fan parlar. A través d’imatges i vídeos es recordaran els vint anys d’aquest equipament cultural.
Del Cau de la Costa Brava al Museu de la Pesca
L’any 1920, un grup d’intel·lectuals encapçalats per Hug Sanner i Lluís Barceló i Bou van fundar el Cau de la Costa Brava a partir d’una col·lecció heterogènia d’objectes de tota mena, exposats a la plaça del Forn de Palamós. La municipalització d’aquella col·lecció l’any 1988 va ser la llavor del que seria, dotze anys després, l’actual Museu de la Pesca.
Al llarg de vint anys, el Museu de la Pesca ha volgut ser un espai de diàleg entre la gent de mar i la societat, amb la voluntat inequívoca de prendre posició i donar suport al sector pesquer davant dels reptes que ha d’afrontar la pesca marítima. Al seu voltant s’han creat equipaments i serveis de referència en l’àmbit marítim, com l’Espai del Peix, les Barques del Peix, la Càtedra d’Estudis Marítims o Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar.
Iniciatives com el programa educatiu Viu la Mar, el cicle Memòria Viva, el festival mariner “Palamós Terra de Mar”, la “Fira de la Gamba”, la “Pescaturisme Palamós”, “Pesca i Ciència” o el cicle de cinema documental “Mar fràgil” són activitats que identifiquen el Museu de la Pesca i el posicionen en la salvaguarda i difusió del patrimoni marítim, alhora que permeten reforçar la identitat del col·lectiu pesquer i del territori litoral.
Un museu amb un horitzó estratègic
L’assoliment consecutiu d’aquests objectius esmentats mou ara el Museu de la Pesca a mirar endavant i plantejar una estratègia ambiciosa i connectada amb els reptes i les oportunitats en el món de la mar. L’Horitzó Estratègic 2029 de la Fundació Promediterrània fa valer el patrimoni marítim com a estratègia per al desenvolupament sostenible del territori, incidint en els valors de l’autenticitat, la innovació, la participació i l’esperit pedagògic del projecte cultural. I amb aquesta clara referència vol eixamplar la seva mirada vers la mar en tota la seva complexitat, ser partícip dels debats sobre les problemàtiques, conscienciar la societat sobre els valors d’una mar sana, sostenible i resilient i ser actor en la proposta de solucions.
Aquesta nova estratègia ens duu a plantejar nous serveis i equipaments, a dissenyar noves dinàmiques de treball, d’acollida dels visitants i els usuaris i de cooperació amb el teixit social, econòmic i cultural del territori. Tot això, sense perdre de vista quin va ser el punt de partida i quin ha estat el camí recorregut des que aquells primers intel·lectuals palamosins decidissin crear un museu mogut pel seu amor al territori i a la seva cultura.
Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.
Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix?“ que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.
El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.
Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.
Divendres 11 de març, el restaurant Can Blau de Palamós serà l’escenari d’una nova sessió de Converses de Taverna, l’activitat etnològica dirigida a documentar i difondre el patrimoni immaterial de la Costa Brava per mitjà del testimoni de la gent de mar.
En aquesta ocasió, parlarem sobre els coneixements meteorològics tradicionals entre la gent de mar, dels vents, dels núvols i les onades, de l’expertesa a l’hora de predir el temps en mar. Perquè viure de la pesca o de la navegació implica conèixer el medi on es treballa i especialment preveure la meteorologia, un element molt arrelat en la consciència dels pescadors i generador de tot un corpus de coneixement que, a poc a poc, s’ha anat debilitant entre les generacions més joves.
Parlarem amb Josep Pascual, observador del temps de l’Estartit, amb Josep Llàtser, pescador artesanal retirat, i amb Francesc Benaiges, armador i patró d’arrossegament, per conèixer com el coneixement expert, acumulat i llegat durant generacions, permetia a la gent de mar llegir els núvols, anticipar el mal temps, preveure una gropada, decidir sortir o no a la mar. I com tot va canviar amb la popularització de la informació meteorològica actual.
Quin paper té avui aquest coneixement del temps en la presa de decisions? Quins són els fenòmens més comuns? Com es transmetia el coneixement tradicional? Ens formularem aquestes i moltes altres preguntes al llarg de la sessió.
En el marc del cicle Memòria Viva 2021-2022, aquest pròxim divendres 11 de febrer el Museu de la Pesca obre una nova temporada de Converses de Taverna. La temàtica de la primera sessió d’enguany, que començarà a les 7 de la tarda al restaurant Can Blau de Palamós, estarà dedicada a conèixer la feina de les dones remendadores que van treballar al moll de Palamós.
Moltes fotografies, objectes d’interès etnològic i enregistraments d’arxiu ens han permès conservar el record de les colles de dones que, assegudes a les seves cadires de vímet o directament a terra, es passaven les hores cosint els forats de les xarxes de pesca. Un ofici que donava feina a moltes famílies de mar i que requeria perícia, habilitat i una vista molt fina per no perdre el fil. Com era l’ofici? Qui s’hi dedicava? Com s’aprenia? Què s’hi guanyava? Al voltant d’una taula formularem un munt de preguntes als convidats per documentar un ofici que, actualment, es troba en vies de desaparició.
Properes sessions
Dones remendadores és la primera de les tres sessions programades pel 2022. L’11 de març la segona sessió estarà dedicada als vents, núvols i onades i a parlar del coneixement ecològic tradicional aplicat a la previsió del temps en mar. Per tancar el cicle, el 15 d’abril, parlarem de nedar en aigües obertes, una pràctica esportiva en creixement a casa nostra que connecta l’activitat física amb el medi natural, i del qual volem saber les motivacions dels nedadors, els materials, la tècnica i els riscos que afronten, entre molts altres temes.
Més de 150 h d’enregistraments
El passat abril de 2021 el Museu de la Pesca celebrar el vintè aniversari de Converses de Taverna en una sessió especial que va posar en valor la recuperació del patrimoni immaterial de la gent a través de l’enregistrament de la paraula. De fet, des de 2001 s’han celebrat 132 converses amb la participació més de 150 persones, tot conformant un dels més grans repositoris de memòria oral dedicada a la mar de tota la Mediterrània.
No fa gaires anys, els ports i les platges estaven plens de gent, gairebé tot dones, remendant i reparant les xarxes de pesca. Sovint s’esparracaven per una mala maniobra, les roques del fons o l’acció dels dofins. S’havien d’arreglar gairebé cada dia.
Aquesta imatge ha anat desapareixent. La fabricació industrial de xarxa, els nous materials plàstics, la substitució de peces senceres i la pèrdua d’empreses pesqueres fan cada vegada més difícil trobar gent que sàpiga remendar a la manera tradicional.
Per això proposem un curs introductori a l’art d’armar i remendar xarxes, l’antiga pràctica a què ara li podem trobar noves i curioses aplicacions. Coneixerem la tècnica de la malla, les eines, el vocabulari específic, els nusos, les maniobres, els trucs i l’habilitat de la mà de dues dones que han passat gran part de la seva vida dedicades professionalment a aquest ofici: la Carme Àvila i la Neus Serrano.
Programa
30 d’octubre
Presentació del curs i continguts. Eines: fil, motlles i agulla. Tipus de xarxa. Confecció de xarxa, malla a malla
6 de novembre
Confecció de xarxa. Fem una bossa de mà amb xarxa
13 de novembre
Fem una bossa de mà amb xarxa. Altres aplicacions de l’armat de xarxes.
