Entorn de la transhumància i els camins ramaders catalanas.

Amb l’objectiu de posar en valor tant la transhumància com la xarxa de camins ramaders existents, amb els reptes que actualment afronten, s’ha organitzat el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que comptarà amb tres seus seminaris d’experts i més d’una trentena de comunicacions, presentades als tres eixos del Congrés.

La inscripció és oberta a tothom.

Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur, tracta aspectes com ara la situació actual d’aquesta ramaderia, les oportunitats generades per la transhumància, el relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, i la comercialització dels productes. 

Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, gira entorn del seu desenvolupant a escala local i nacional, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació.

Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, sobre el futur de la ramaderia transhumant catalana, tenint presents els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, l’equipament dels associats, els actuals projectes de valorització i recuperació, i també el marc legal, la gestió i les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders. Grup de treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: es celebrarà durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 al Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: https://transhumancia.com i també @congrestranshumancia_2022

Inscripcions al Congrés:INSCRIPCIONS CONGRÉS

Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.

La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.

Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 

L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.

Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.

Dates: fins al 9/10/2022

Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.

Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

L’extracció de sal a la Ràpita, Patrimoni Etnològic i Immaterial

Ha finalitzat la recerca “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, encarregada pel Museu de les Terres de l’Ebre (dins el programa Ajut a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre 2022) a l’historiador rapitenc Enric López Vidal, per tal de documentar, en treball de camp etnogràfic, el Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial associat a l’extracció de la sal, a les Salines de la Trinitat, ubicades ala badia dels Alfacs, concretament a la punta de la Banya, al terme municipal de la Ràpita. Són les úniques salines marines que es conserven avui en actiu a Catalunya.

Es tracta d’una activitat productiva avui industrial, que manté però un procés de producció arrelat a l’activitat extractiva tradicional, de caràcter manual, que els saliners van desenvolupar durant molts segles en diferents punts del delta de l’Ebre, especialment durant l’edat mitjana i la moderna. La recerca ha seguit la metodologia establerta per la del Departament de Cultura, per a la recerca en projectes de Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial.

S’ha concretat en diferents materials i suports: la redacció d’una memòria explicativa, l’enregistrament i la transcripció de les entrevistes orals fetes a diferents persones (tres homes i una dona), directament vinculats amb el treball a l’interior de les instal·lacions de les Salines de la Trinitat (tant; la localització de fotografies històriques particulars; un reportatge fotogràfic fet ara per l’investigador en treball de camp; i una selecció de recursos bibliogràfics, que fan referència directa a aquestes Salines del delta de l’Ebre. Les fotografies històriques aplegades mostren com era la vida quotidiana a les Salines, fa unes dècades, quan s’hi vivia permanentment, i han estat cedides per particulars, com fotografies. No va ser fins a  mitjans del s. XX que hi van arribar aspectes tant importants com ara la mecanització, la llum elèctrica i les comunicacions per terra.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Ràpita i el Museu de la Mar de l’Ebre.

Transhumància i camins ramaders de Catalunya  

Fins el 1 de juliol es poden presentar comunicacions en qualsevol dels eixos temàtics del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya sorgeix de la inquietud pel que fa a la situació actual del sector i de la voluntat de continuïtat després de l’èxit i l’acollida que va tenir la primera edició. Els objectius principals d’aquesta edició continuen sent la posada en valor de la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya. Una de les novetats es la major visibilització que tindran els aspectes i reptes actuals pel que fa a la preservació de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte que pot tenir per al sector l’actual context de crisi climàtica i energètica global. Hi ha tres eixos: Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur. Es podran presentar comunicacions relacionades amb la situació actual de la ramaderia extensiva, les oportunitats que genera la transhumància, el repte del relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, la comercialització entre altres. Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial. Es podran presentar comunicacions relacionades amb projectes que s’estan desenvolupant al territori, tant a escala local com nacional, que estableixen un diàleg entre la recerca present i passada sobre la transhumància i la ramaderia extensiva, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació. Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. Es podran presentar comunicacions relacionades amb l’activitat ramadera transhumant a Catalunya relacionades amb el seu futur, tenint en compte els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, equipament associats, projectes de valorització i recuperació en curs, el marc legal, la gestió i planificació de les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: el Congrés tindrà lloc durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 a el Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: en el següent enllaç trobareu informació de com presentar les comunicacions a: http://transhumancia.com/ca/comunicacions/

El comerç al detall a Amposta, al tombant dels segles XIX i XX.

L’exposició “Comerç al servei de la ciutat. Amposta al tombant dels segles XIX i XX” permet copsar la transformació soferta per aquella societat ampostina, a través de l’evolució d’una de les seves activitats socioeconòmiques: el comerç al detall. La i venda de productes naturals i industrials o de serveis va implicar llavors directament botiguers, negociants i representants, però també una bona quantitat d’artesans, pagesos i pastors.
En aquell període històric, tot i els canvis polítics i institucionals, els conflictes bèl•lics, les lluites socials, la transformació agrícola, l’augment demogràfic… Amposta va assolir una creixent modernització i millora de les condicions de vida dels seus habitants i visitants, amb les noves infraestructures i comunicacions, l’eixample de la ciutat, l’accés a la sanitat i l’educació, els canvis tecnològics… i també l’arribada de nous productes i serveis.
L’exposició aplega gairebé dos centenars de peces, acompanyades de textos explicatius i fotografies que mostren tendes, botigues i serveis ampostins de l’època. Estan organitzades en catorze àmbits comercials diferents, i les estructures que les contenen estan disposades de manera que simulen carrers, pels que els visitants poden circular lliurement, sense seguir un itinerari prèviament establert, per tal per tal de llegir, observar i valorar tots els elements exposats, com ho farien si passegessin per Amposta.
Els àmbits temàtics de l’exposició estan retolats amb diferents tipografies i acompanyats de fotografies dels inicis del segle XX, i inclouen un primer àmbit introductori, amb la imatge de l’exposició i els textos titulats: “L’època dels grans canvis” i “Un comerç entre el passat i el futur (1860-1928)”; i la resta dels àmbits, concrets, que són per ordre alfabètic: “Banca”, “Barberia”, “Botigues”, “Bugaderia”, “Carnisseria”, “Farmàcia”, “Ferreteria”, “Fotografia”, “Hoteleria” (tavernes, cafès, fondes i hostals), “Queviures”, “Rellotgeria”, “Venda al carrer” i “Veterinària”.
Tots els objectes exposats eren antigament d’ús quotidià, i són avui béns patrimonials de caràcter etnològic. La major part procedeixen del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, però també se n’exposen d’altres, fruit de diferents préstecs realitzats, amb motiu de l’exposició, per alguns dels comerços més antics d’Amposta: Farmàcia Ferré (iniciada el 1874), Joieria Salvadó (fundada el 1902), Carns Lafont (carnisseria creada el 1912) i Dolços Alemany 1912 (pastisseria inaugurada el 1912); i també per altres comerços avui desapareguts: la barberia Perruqueria Garriga, les fàbriques de sifons i gasoses La Higiènica i Fatsini, propietat de les famílies Garriga, Vidal i Fatsini (totes ja en funcionament durant els anys 1920).
Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura
Dates: del 19/5/2022 al 3/7/2022.
Inaugguració: dijous 19 de maig, a les 19h.

Horari: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20.00 h Diumenges i festius: d’11.30 a 14 h
Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre.
Població: Amposta.
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. htp://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

Cultura Viva 2022: “El comerç a Amposta els inicis del s. XX”

Les investigadores Sabina Colomé i Ariadna Reverté faran la conferència, oberta al públic en general, titulada “Comerç i comerciants d’’Amposta a principis del s. XX”, que difondrà els resultats de la seva recerca etnogràfica i documental sobre el tema, basada en l’estudi dels continguts obtinguts de la memòria oral de diversos antics comerços ampostins i la consulta d’hemeroteca històrica. Una rererca que va ser becada pel Museu amb un “Ajut per a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre”, el 2020, i que ha estat recentment finalitzada.

Es tracta de la primera de les dos activitats del Cicle de conferències del programa Cultura Viva 2022, organitzat a Amposta pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Amposta.

La conferència forma part també de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al comerç de la ciutat, i complementa l’exposició “Comerç al servei de la ciutat. Amposta al tombant dels s. XIX i XX”, que el Museu estem organitzant conjuntament amb l’Ajuntament d’Amposta i el Departament de Cultura, i que s’inaugurarà el proper 19 de maig.

Quatre dels comerços recercats per les investigadores són avui centenaris, i entre ells es troba la Joieria Salvadó, fundada el 1902, a la qual pertany la imatge.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: divendres 6 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. http://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

Cultura Viva 2022

Després de la presentació de la recerca “Festes del mar”, realitzada el passat 20 de febrer a Calafell per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’edició d’enguany del programa Cultura Viva continua a Esterri de Cardós amb la jornada “La recuperació de la memòria oral al Pirineu: tècniques, metodologies i estratègies“, organitzada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

El programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2022 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat vint-i-una activitats en divuit poblacions diferents.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: l’etnobotànica en relació a les begudes tradicionals i a la medicina popular, el món marítim, el comerç local, la pedra seca, la cuina tradicional, el despoblament, el paisatge, la producció informal de tabac, la terrisseria… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Inauguració i visita guiada a “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”

L’arquitectura tradicional ha sobreviscut al pas del temps com a testimoni de les formes de vida del passat. Dins aquesta gran família, la pedra seca fou una de les tècniques més utilitzades. Aquesta exposició és una mostra, eminentment fotogràfica, que pretén oferir una panoràmica sobre el llegat de la pedra seca, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals, en la diversitat territorial i en la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible, Després de la inauguració oficial es farà una visita guiada a càrrec de Dolors Garcia Martínez, membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Data d’inauguració: dijous 21 d’abril, a les 19 h.

Lloc: Biblioteca Central d’Igualada (plaça de Cal Font, s/núm.) Igualada

L’exposició romandrà oberta del 21 d’abril al el 21 de maig, en horari habitual de la Biblioteca Central d’Igualada. Mes informació sobre l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” al Departament de Cultura de la Generalitat de Calalunya o a APSAT.

Coneixements tradicionals sobre el mar i la meteorologia marina, a Converses de Taverna

Divendres 11 de març, el restaurant Can Blau de Palamós serà l’escenari d’una nova sessió de Converses de Taverna, l’activitat etnològica dirigida a documentar i difondre el patrimoni immaterial de la Costa Brava per mitjà del testimoni de la gent de mar.

En aquesta ocasió, parlarem sobre els coneixements meteorològics tradicionals entre la gent de mar, dels vents, dels núvols i les onades, de l’expertesa a l’hora de predir el temps en mar. Perquè viure de la pesca o de la navegació implica conèixer el medi on es treballa i especialment preveure la meteorologia, un element molt arrelat en la consciència dels pescadors i generador de tot un corpus de coneixement que, a poc a poc, s’ha anat debilitant entre les generacions més joves. 

Parlarem amb Josep Pascual, observador del temps de l’Estartit, amb Josep Llàtser, pescador artesanal retirat, i amb Francesc Benaiges, armador i patró d’arrossegament, per conèixer com el coneixement expert, acumulat i llegat durant generacions, permetia a la gent de mar llegir els núvols, anticipar el mal temps, preveure una gropada, decidir sortir o no a la mar. I com tot va canviar amb la popularització de la informació meteorològica actual.

Quin paper té avui aquest coneixement del temps en la presa de decisions? Quins són els fenòmens més comuns? Com es transmetia el coneixement tradicional? Ens formularem aquestes i moltes altres preguntes al llarg de la sessió.