Patrimoni fluvial i marítim als dibuixos i gravats de Tomás Forteza

tomàs-fortezaAmb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, l’exposició “Tomàs Forteza. Entre l’art, les lletres i la mar” mostra un ampli recull dels dibuixos, molt detallistes, que va realitzar Tomàs Forteza Segura (Tortosa, 1920 – Tarragona, 1980), periodista, mestre, llibreter, galerista… i també un bon dibuixant, il·lustrador i gravador, i mariner. Als 26 anys va ser nomenat corresponsal del Diario Espanyol a Tortosa, una feina que va fer servir per donar a conèixer i potenciar, entre molts altres àmbits, el del patrimoni cultural de les Terres de l’Ebre, especialment el lligat a l’Ebre i la navegació, marítima i fluvial, que va ser una de les seves grans passions. La vivia directament amb la seva embarcació ‘Vent de dalt’, construïda pel darrer mestre d’aixa de l’Ebre. En la seva obra es troben nombrosos dibuixos i gravats dedicats a goletes i vaixells.

Organitza: Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona

Dates: Del 6 de febrer al 12 d’abril de 2020.

Lloc: Museu d’Art Modern de Tarragona. Carrer Santa Anna, 14.

Horaris:  De dimarts a divendres: de 10 a 20h, dissabte: de 10 a 15h i de 17 a 20h, diumenges i festius: d’11 a 14h

Més informació: Museu d’Art Modern de Tarragona https://www.dipta.cat/mamt/

SomVallBas, històries de i per la Vall d’en Bas

SomVallBas, produïda pel Smithsonian Center for Folklife and Heritage, posa en relleu històries de i per la Vall d’en Bas. Aquesta web, que està disponible en anglès i català, se centra en la vida tradicional i moderna d’aquesta vall rural, amb una sèrie multilingüe d’articles que donen valor a artesans, tradicions alimentàries i molt més.

La web és la cara pública d’un projecte de sostenibilitat cultural que cerca reforçar les expressions culturals locals. Investigadors de l’Smithsonian i catalans han treballat conjuntament per identificar, documentar i catalogar tradicions regionals. Amb aquesta documentació, la comunitat ara pot desenvolupar estratègies per fer sostenibles les seves tradicions.

URL de l’exposició: folklife.si.edu/somvallbas

Les imatges dels artesans estan disponibles en aquesta carpeta de this Dropbox folder. Consulteu els peus de fotos i els drets també aquí en anglès i català.

A les xarxes:

Contactes:

  • Elisa Hough, gestora de la pàgina i de les xarxes socials | HoughE@si.edu | (202) 633-6482
  • Meritxell Martín i Pardo, investigadora principal | txellmp@gmail.com | (34) 619 21 23 71

Una mirada contemporània al patrimoni festiu de les Terres de l’Ebre

APU202019-F4

L’exposició “La festa a les Terres de l’Ebre. Una mirada creativa i contemporània” itinera de nou, en aquesta ocasió amb motiu de la celebració de la 17a Fira de l’Oli i de l’Espàrrec de Godall. Inclou una mostra de les fotografies que la fotògrafa Roser Arques (Deltebre, 1985) va realitzar a Gandesa, Deltebre, Godall i Jesús, per tal de documentar gràficament, amb una mirada pròpia, els rols socials que s’estableixen en aquestes poblacions durant la celebració de les seves festes populars, i les diferents maneres en les quals els participants s’expressen i viuen les seves arrels i tradicions; amb l’objectiu de mostrar com durant els actes festius també podem descobrir el costat més desvergonyit de les persones i de la festa. És una activitat d’accés gratuït.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Godall.

Dates: 14 i 15 de març de 2020.

Lloc: Centre d’interpretació de la Serra de Godall. C/ Joan Tomás, 7. Godall

Horaris: De 16 h a 20 h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

 

Els valors patrimonials dels camins de ronda

Camins de Ronda Del 18 de gener al 1 de març Sortida amb el CCEF 23 de febrer (1)

L’exposició itinerant, de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, té per objectiu mostrar i posar en valor la diversitat paisatgística i social de la xarxa de senders que ressegueix la costa catalana, els camins de ronda, que es feien servir per vigilar la costa i la Mediterrània, via de comunicació, i d’entrada de mercaderies i de contraban, avui punt de trobada amb la natura, el patrimoni cultural i el paisatge arran de mar. L’exposició inclou els àmbits: Camins per rondar, Camins de treball, Camins de perill i Camins de paisatge.

El Museu de la Mar de l’Ebre i el Club Centre Excursionista la Foradada han organitzat una activitat complementària per a aquesta itinerància: el 23 de febrer es realitzarà una sortida de camp per conèixer el recorregut, la història, el medi geològic i biològic dels senders que ressegueixen la mar de l’Ebre, en l’últim tram de la costa catalana.

Organitza: Museu Marítim de Barcelona, Museu de les Terres de l’Ebre i Museu de la Mar de l’Ebre.

Col·labora: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Dates: del 18/1/2020 al 1/3/2020

Lloc: Sala d’activitats temporals. Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça d’Agustí Vizcarro, s/n, 43540 Sant Carles de la Ràpita.

Població: Sant Carles de la Ràpita.

Més informació: Telèfon: 673 52 29 01 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

L’art de l’agulla i el naixement de l’alta costura

APU201918-C2

La conferència anirà a càrrec de Maria Teresa Velasco Osca, professora de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran a Tarragona. Farà difusió dels canvis produïts a l’ofici de les modistes i els modistos (dels quals tradicionalment és patrona Santa Llúcia) durant el tombant dels segles XIX i XX, en dedicar-se una part del col·lectiu al que s’ha anomenat alta costura, és a dir, el disseny i la confecció de vestits, creats exclusivament per a un determinat client, fora home, dona o infant, evidentment adinerats, a partir de teles d’alta qualitat, de vegades, fins i tot poc inusuals. Aquesta moda, dirigida a la burguesia, va crear un ideal de bellesa que permetia mostrar la bona posició social, que s’extendria arreu, des de Londres i Paris. Les seves tècniques continuaven sent bàsicament manuals i detallistes, en un moment en el qual la màquina de cosir va canviar, per a sempre, tant la confecció d’ofici com la domèstica. La conferència també mostrarà peces de roba de l’època, procedents del territori.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Data: 12 de desembre de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.

Horari: 19h 30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954

 

Història de la subhasta del peix a Sant Carles de la Ràpita

histories-de-la-mar-2019

Dins el Cicle “Històries de la Mar de l’Ebre, 2019”, que anualment fa divulgació científica de temes relacionats amb la Mar de l’Ebre, tindrà lloc la conferència titulada “La subhasta de peix. De l’encant de la tradició a la modernitat”, a càrrec de Joan Balagué, que tractarà sobre la subhasta i la venda de peix del port pesquer de Sant Carles de la Ràpita, avui el primer port pesquer de Catalunya amb més d’una vuitantena d’embarcacions i un volum de pesca d’uns tres milions de quilos l’any; un repàs a com ha evolucionat i el paper tradicional que tenia la figura del  cantador, que es va mantenir gairebé fins a les portes del segle XXI.

Organitza: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, Museu de la Mar de l’Ebre i Museu de les Terres de l’Ebre. Entrada és gratuïta.

Data: 22 de novembre de 2019

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça d’Agustí Vizcarro, s/n, 43540 Sant Carles de la Ràpita.

Horari: 19h30’.

Més informació: Telèfon: 673 52 29 01 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Riba-roja organitza un curs de construcció de marges en pedra seca

20191002093613_00001

L’Associació cultural Amics de Riba-roja ha convocat el curs pràctic “Construcció en pedra seca de marges” que té per objectiu donar a conèixer i transmetre de forma pràctica les tècniques de la pedra seca aplicades a la construcció de marges, un àmbit del patrimoni arquitectònic i cultural, material i immaterial, de la pedra seca local, que ans practicaven la majoria de pagesos i pastors del municipi al seu tros (les seves finques) per tal de despedregar-les i adequar-les, però que tenia també especialistes qualificats, els margeners, als quals recorrien els més adinerats quan els era menester fer alguna obra corrent o bé singular, a partir de pedres encaixades, sense l’ús de cap tipus d’argamassa per unir-les.

La inscripció al Curs té un preu de 45 euros i cal formalitzar-la.

Organitza: Associació cultural Amics de Riba-roja.

Col·labora: Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.

Dates: Dissabte 26 d’octubre, diumenge 3 de novembre i els dissabtes 9 i 16 de novembre de 2019.

Lloc: 43790 Riba-roja d’Ebre

Horaris: els quatre matins de 9h a 13:30h, i tres tardes (excepte la del dia 3 de novembre) de 15h a 18h:30h.

Inscripció: presencial a l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre (Plaça de la Vila, 1, Tel. 977 416 003); i també a través del correu electrònic

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

“Entre el celler i la taverna”. Presentació al districte de Sant Martí (Barcelona)

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dijous 24 de maig de 2018, a les 20.30 h, al Centre Cívic del Parc Sandaru (Barcelona). Hi intervindran els autors del llibre: Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Targeta d’invitació

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Aigua, estiueigs i salut a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

Cotxe de línia 1959 Arxiu CELL.jpg

Aquest serà l’eix temàtic de la catorzena edició de la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer i difondre aquest patrimoni i servirà també per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès “Aigua, estiueigs i salut al Penedès”, que ha iniciat l’antropòloga Maite Hernández. Les comunicacions que es presentaran a la Trobada són: “L’Estiueig a la Llacuna”; Les Deus, aigua i natura, el principal reclam turístic de Sant Quintí de Mediona (1900-2018)”; “Estiueig i Modernisme a Gelida (segles XIX-XXI); “Brisamar i termalisme. El naixement de Comarruga”; “Inicis de l’Estiueig a Sitges, Vila de Mar”; “Postal de Sant Martí Sarroca (1923)”; “Estiueigs d’Agustí Calvet Gaziel a Sant Pere de Riudebitlles”; i “Estiuejants a la riera i fonts de Lavit – 1911”. També es farà la presentació dels principals projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.  La Trobada es clourà amb un dinar al Restaurant Ca la Maria (preu 15 euros) i amb una visita guiada a la Llacuna, a càrrec  de Lourdes Mallart, historiadora i membre del Centre d’Estudis Llacunencs. La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció prèvia a la Secretaria de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Dia: dissabte 10 de març, a partir de les 9 del matí.

Lloc: antiga fàbrica de Cal Sagrera (carrer Sagrera, 2) de la Llacuna (Anoia).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Centre d’Estudis Llacunecs. Suport: Ajuntament de la Llacuna, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Obra Social La Caixa, Institut Ramon Muntaner i Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Fotografia: “Cotxe de línia a la Llacuna, 1959”. Arxiu del CELL.