L’exposició “Cent anys del vapor Anita (1915-2015)” segueix itinerant per l’Ebre

Postal-Vapor-Anita-II--212x300L’exposició, que inclou textos, documentació històrica diversa i reproduccions d’imatges originals, majoritàriament inèdites i reproduïdes en plafons de gran format, que procedeixen tant de fons públics com privats, propietat de les famílies implicades en la seva construcció i funcionament; explica, a partir del fil conductor de l’Anita, el darrer vaixell que va navegar pel tram baix de l’Ebre, el batec de la societat ebrenca del període, així com els intents per reactivar l’activitat fluvial i, de retruc, potenciar l’economia del territori.A més a més l’exposició anirà acompanyada de diverses activitats complementàries, entre les quals el dia 21 de setembre la presentació del llibre d’Albert Curto i Laura Tienda dedicat al vaixell, i el dia 29 de setembre la conferència de M. Carme Queralt, sobre què va representar a la seva època la navegació a vapor per l’Ebre. 

Lloc: Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE). C. Antoni Gaudí, 23. 43740 Móra d’Ebre

Dates: Del 9/9/2016 al 7/10/2016. Inauguració el 9 de setembre a les 19,30 hores.

Horaris: del 12 al 30 de setembre: de dilluns a divendres de 8h a 15h; del 3 al 7 d’octubre: de dilluns a divendres de 9h a 18h. Es poden sol·licitar visites fora d’horari per telèfon.

Més informació: Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre Tel. 977 41 43 72 http://xac.gencat.cat/ca/detalls/ActivitatAgenda/Activitat_Vapor_Anita

 

La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica. 1900-1930

La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)El Museu del Ter presenta una exposició sobre el fons fotogràfic de Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879 – Barcelona 1938). Es tracta d’un fons de gairebé 3.000 fotografies, plaques de vidre, principalment estereoscòpiques, preses entre l’any 1900 i l’any 1930 aproximadament, de les quals 130 es podran veure a l’exposició.      Jacint Rifà Anglada, conegut i recordat en l’entorn familiar com a Cintet, va néixer a Manlleu l’any 1879 en una família d’industrials del tèxtil. En Cintet, tot i treballar sempre en l’empresa familiar, no va exercir mai el paper de lideratge que sí que van assumir alguns dels seus germans. Solter, amb temps i diners, la seva sensibilitat el va portar cap a altres activitats: els llibres, la pintura, els viatges i especialment la fotografia. Cintet Rifà va morir l’any 1938, en plena guerra civil, i va deixar el llegat de les seves fotografies.

En aquesta exposició es destaca el que considerem la característica més valuosa de la fotografia de Cintet Rifà, que hem denominat la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat (Sant Pere de Torelló), adquirida pels Rifà l’any 1897. En aquesta mateixa casa la família ha conservat fins fa pocs anys aquest valuós fons fotogràfic dipositat ara a la Biblioteca de Catalunya, a l’abast ja d’investigadors i documentalistes.

Les fotografiés de Cintet Rifà són un valuós document etnohistòric que ens descriu amb molt dinamisme les feines i la vida quotidiana en un entorn rural. Els treballs del cicle agrícola, el pastors, el treball de les dones a pagès, les feines relacionades amb l’explotació del bosc i molts altres són temes que es recullen en aquesta exposició.

L’exposició ha comptat amb la col·laboració de la DG de Cultura Popular, Associacionisme i Acció culturals en el marc dels programes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i de la Biblioteca de Catalunya.

L’exposició s’inaugurà el dijous 21 de juliol a les 20h i comptarà amb la presència de Lluís Puig, Director General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals i d’Àlex Garrido, alcalde de Manlleu.

Data: Del 21 de juliol al 30 de setembre de 2016

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 93 851 51 76 – info@museudelter.cat

Khamsa: Cinefòrum

khamsa20documental-previewKHAMSA: Cinefòrum conversa amb el director

Data: 07/07/2016 18:00 – 20:30

Organitza: Grup de recerca de l’ICA – Ciutadanies. Amb la col·laboració de: Grup d’Estudis en Cultura i Societat

Lloc: UOC Tibidabo Sala Tony Bates Avinguda del Tibidabo, 39, 08035 Barcelona

5 joves, 5 poblacions mediterrànies, 5 històries. Hiba, Kareem, Seif, Nina i Ayoub. Beirut, Alexandria, Djerba, Timezrit i Casablanca. Un viatge per les inquietuds i somnis de 5 persones unides per una generació i les aigües d’un mateix mar, però separades per horitzons i entorns llunyans.
A través de la seva pròpia veu i gravat amb els seus propis ulls, recorrem els universos d’aquests 5 protagonistes.

6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Mostra-CinemaL’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, a partir de la participació de setze de les entitats que el formen, organitza per sisè any consecutiu la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Aquesta és una mostra multiseu que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots ells testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Com en d’altres edicions, hi haurà la participació d’un país convidat, aquest 2016 serà Mèxic qui comptarà amb la projecció de diversos documentals sobre el seu país i el seu patrimoni.

La mostra d’enguany s’inaugurarà al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí el proper divendres 1 de juliol a les 19h i serà amb el documental Jaume Arnella, el joglar, d’Agustí Coromines.

Descarrega’t el llibret de la 6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Publicació del llibre La Medicina tradicional i popular a la Catalunya del Nord

trabucaireL’editorial Trabucaire ha publicat el llibre “La medicina tradicional i popular a la Catalunya del Nord“, escrit per Maite Barcons Reniu.

L’art de curar és tan vell com el món. Fins fa poc, a les societats rurals, es tractava d’un saber sobre el cos, la ment, la salut, el visible i l’invisible, la vida i la mort, associat a pràctiques i coneixements ancestrals transmesos per via oral. Era majoritàriament el món de les dones. Per treure’ls aquest poder han estat titllades de bruixes. A tot arreu, i a Catalunya també.

Als segles XIX i XX amb el desenvolupament de la medicina oficial, hom podia pensar que tot això ja feia part del passat. Però tossudament les tècniques de guarició, pregàries, medicines, receptes, tisanes i altres emplastres s’han transmès de generació a generació. El món silenciat de les llevadores, guaridores, fetilleres, conjuradores… ha assegurat la permanència de l’antiga saviesa al cor mateix de les llars…

Basant-se sobre un llar treball de terreny (entrevistes de testimonis a la Catalunya Nord, 1995-2012), sobre les publicacions i els treballs científics anteriors, sobre els conceptes més contemporanis de la medicina, la Maite Barcons Reniu rehabilita tota una part de la cultura nord-catalana a través les pràctiques medicinals populars i tradicionals que ha pogut recollir i catalogar.

Posa en evidència el paper de la dona, l’adapatació de les societats als seus temps, la solidaritat de les poblacions de cara als patiments, la pèrdua de la llengua i al mateix temps la pervivència de tradicions i sabers.

Distribuïdor: Nordest S.L Llibre (Figueres). Tel. 97267354 / nordest@nordest.es

http://www.trabucaire.com 

XVIII Edició del dia de la dalla i fira d’artesania

13296154_10209788433537545_897860087_nEl proper 5 de juny de 2016 se celebrarà la XVIII edició del dia de la dalla i la fira d’artesania.

Durant tota la jornada se celebraran tallers tradicionals relacionats amb els remeis i la cultura medicinal popular, així com concursos i demostració de la sega amb dalla, a càrrec d’experts dalladors i d’altres que en comencen a aprendre. Es rememorarà una eina i una feina que actualment ja no es troba en els nostres camps, en el marc d’una festa nascuda de forma popular, organitzada per la comissió de festes i la gent del poble dels Hostalets.

Read More »

Vestir la moda. Modes de vestir a les terres de Lleida

IndumentàriaA les col·leccions dels museus lleidatans s’hi conserven diferents peces d’indumentària, principalment dels segles XVIII, XIX i XX, que ens permeten veure, a través del vestuari de la població, el procés de canvi social i econòmic que es va viure a Europa en aquella època. Són objectes conservats per les famílies com a béns preuats que han passat de generació en generació i que finalment han arribat, a través de donacions, als museus de cada territori. Aquesta exposició produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran pretén donar a conèixer aquests fons i difondre la tasca que s’està fent des de les institucions museístiques del país pel que fa a la documentació, conservació, estudi  i difusió del patrimoni de les terres de Lleida i, per extensió, de Catalunya. La mostra pretén doncs donar a conèixer un moment de canvi en la indumentària que és clau per entendre com ens vestim avui en dia.

S’hi exhibeixen una seixantena de peces dels segles XVIII, XIX i inicis del XX que procedeixen dels fons dels museus de la Noguera – Balaguer, l’Urgell -Tàrrega, Comarcal de Cervera, de Lleida: diocesà i comarcal i Ecomuseu de les valls d’Àneu. S’hi poden veure des de peces de roba quotidianes a vestits de mudar, vestits de cerimònia i també complements. La mostra es complementa amb imatges i reproduccions d’obres d’art del museu d’Art Jaume Morera de Lleida en les que es pot observar aquesta evolució en la manera de vestir a través de l’art i la fotografia. Diversos professionals dels museus lleidatans han treballat conjuntament en la realització d’aquest projecte.

La mostra ha estat comissariada per l’especialista Rosa Figueras i tindrà el següent calendari d’itinerància pels museus lleidatans:

Museu de la Noguera – Balaguer : 31 de març al 8 de maig de 2016

Museu Comarcal de Cervera : Del 18 de maig al 17 de juliol de 2016

Ecomuseu de les valls d’Àneu: Del 24 de juliol al 30 de setembre de 2016

Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega: 28 de gener al 19 de març de 2017

Museu de Lleida Diocesà i Comarcal: 2017

La inauguració es farà el proper dijous 31 de març a les 19h al Museu de la Noguera- Balaguer. Assistiran a l’acte l’alcalde de Balaguer Sr. Jordi Ignasi Vidal Giné i la Cap del Servei de Museus del Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya Sra. Magda Gassó  Hoja i els representants de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

Un projecte de recerca etnològica sobre la Vall d'Aro guanya el IV Premi Jordi Comas

El guanyador del IV Premi Jordi Comas de Recerca Local del 2015 ha estat Jaume Badias Mata pel projecte La Vall d’Aro en temps dels avis. El patrimoni etnològic immoble de la Vall d’Aro.

Aquest premi, que porta el nom del difunt Jordi Comas, empresari de l’hosteleria i la restauració a Platja d’Aro i membre de diferents entitats dedicades a la promoció i difusió del turisme a la Costa Brava, premia el millor projecte d’investigació inèdit sobre l’àrea de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

Precisament la recerca guanyadora té la voluntat d’arribar a inventariar i documentar, a partir d’un seguit d’activitats econòmiques concretes, els vestigis de la relació entre l’home i el medi natural quan l’equilibri entre amdós encara no s’havia trencat i per aquest motiu vol recuperar els coneixements sobre unes construccions avui en desús. Una activitat que en el seu moment, durant molts anys, va estar vinculada al dia a dia de molta gent de la Vall d’Aro.

El guanyador Jaume Badias Matas (Tàrrega, 1972) és arqueòleg i treballa en l’actualitat al Museu de la Pesca. És col·laborador habitual de la revista Gavarres i de la Revista del Baix Empordà, i autor de la monografia Qui fa calç va descalç. L’elaboració tradicional de la calç a les Gavarres i co-autor de De quilla a perilla. L’ofici dels mestres d’aixa a la Costa Brava.

La ciutat horitzontal

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 23 de gener de 2015, a les 16.00 h, a l’escenari de la Fàbrica de Creació de l’antiga Fabra i Coats (c. de Sant Adrià, Sant Andreu, Barcelona), en el marc del Som Cultura, Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona. Hi intervindran Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, l’antropòleg Manuel Delgado i l’antropòleg i autor del llibre, Stefano Portelli / Dilluns 25 de gener de 2015, 19.00 h, al Centre Cívic Bon Pastor (pl. de Robert Gerhard, 3, Barcelona). Hi intervindran Maribel Cadenas, arquitecta, antropòloga i membre del col·lectiu Repensar Bonpastor, representants de l’associació Avis del Barri del Bon Pastor, i Stefano Portelli, antropòleg i autor del llibre.

Portelli, Stefano (2015) La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 26), 447 p.

Vuit-centes casetes unifamiliars i de planta baixa a la vora del riu Besòs, cadascuna d’un color diferent, comprimides entre una zona industrial semiabandonada i la nova Barcelona de l’AVE i del Fòrum 2004. En aquest lloc de marge, desconegut i estigmatitzat, grups de migrants i autòctons van lluitar junts per crear un paisatge humà excepcionalment dens i rebel: un barri anticlerical i anarcosindicalista, en el qual la resistència va durar vuitanta anys, on van buscar recer Buenaventura Durruti, Quico Sabater i un sense fi d’exclosos i indesitjats de tots els llocs i èpoques.

Mentre les excavadores de l’Ajuntament de Barcelona avancen en l’enderroc d’aquesta ciutat horitzontal, un grup d’habitants recupera la històrica tradició de lluitar pel barri per oposar-se al nou urbanisme de blocs de pisos i reivindicar la importància dels seus carrers, dels seus estils de vida i de la convivencialitat que permetia la forma urbana de la qual s’havien apropiat. Aquest treball és el resultat d’una implicació a la vegada etnogràfica, política i humana amb el barri de Bon Pastor durant els anys de l’enderroc (2002-2012), per desvelar així la profunditat del trauma que representa la desaparició progressiva d’un barri, amb les seves memòries d’autogestió i autonomia, la seva vida quotidiana basada en la proximitat, les seves festes que servien per resoldre conflictes i els seus conflictes que creaven comunitat.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació fet entre els anys 2009 i 2012 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

+ info: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Tel. 935 547 416, rfolch@gencat.cat