Etiqueta: formes de vida

Memòria oral i familiar de la Cooperativa de Transports d’Amposta.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Dins del cicle anual Biografies ampostines, la conferencia “Gerardo Palacios Millan. Una vida dedicada al transport per carretera” recull la historia del «Gremio Sindical Local del Transporte de Amposta», creat el 1945, i de la «Cooperativa de Servicios. Cooperativa de Transportes Amposta», que el va substituir, a partir de l’agost del 1961. Ho fa a través de la figura de Gerardo Palacios Millan, nascut a la Galera el 12 de març de 1943, un transportista que ha dedicat la seva vida professional al transport per carretera, amb camió.

Seguint la seva història de vida, podem veure com ha anat evolucionant el transport per carretera des dels inicis del segle XX fins als nostres dies; mitjançant el repàs a la seva biografia i explicant anècdotes familiars, Ana Palacios Conde, que farà la conferència, donarà a conèixer la transformació del territori (les actuals Terres de l’Ebre), la creació de la cooperativa de transports d’Amposta i la connexió de tres generacions de camioners.

Organitza: Campus extens URV Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Diputació de Tarragona.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 20 de març de 2025.

Horari: 19h

Més informació: www.museuterresebre.cat   www.urv/antenes_coneixement/ 977 702 954

La construcció naval, la navegació i la pesca fluvials i marítimes de les Terres de l’Ebre recollides en una targeta digital

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Acte de presentació de la targeta digital que recull les actes de la XVIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, que va portar per títol “El món mariner. Construcció naval, navegació i pesca fluvials i marítimes”, i va tenir lloc al Museu de la Mar de l’Ebre, a la Ràpita, el desembre de 2021.

L’acte comptarà amb la presència del Director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Sr. Manel Zaera, l’alcalde d’Amposta, Sr. Adam Tomàs, i la directora gerent del Museu de les Terres de l’Ebre Sra. Elena Fabra.

La jornada va estar dedicada al món mariner, amb l’objectiu de difondre els coneixements tècnics, les pràctiques professionals i les formes de vida, tant tradicionals com actuals, que més estretament es relacionen amb la construcció de bastiments, la navegació i la pesca, tant marítimes com fluvials, en aquest àmbit territorial.

La targeta recull la ponència marc El cabotatge com a dimensió social i antropològica.El cas de La Ràpita, d’Enric Garcia, director del Museu Marítim de Barcelona, i les comunicacions següents: L’ofici de mestre d’aixa a Sant Carles de la Ràpita, d’Antoni Cartes;  El darrer mestre d’aixa de Tortosa i l’Ebre,Isaïas Vilás Panisello, de M. Carme Queralt;  Llaguters de la Ribera d’Ebre i barquers de Móra d’Ebre, de Joan Pujol;Viure a l’almadrava. Apunts per a una història contemporània de l’almadrava Cap de Terme, de Marc Soler; i Com es pescava a Nonasp, de Josep M. Ràfales i Mario Rius.

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, s’organitza des de l’any 2000, de forma itinerant a una de les quatre comarques del territori, amb la col·laboració d’ajuntaments i entitats locals. Té l’objectiu de fer difusió, de forma monogràfica, d’aspectes i temàtiques que giren entorn del Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre. Continuant amb aquesta línia, a finals d’aquest any tindrem la vintena edició d’aquestes jornades que són referent al territori.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.

Data: Divendres 28 de febrer de 2025.

Horari:  19 h.

Més informació: https://www.museuterresebre.cat/activitat.asp?id=644&i=ca i Tel. 977 702 954

Diàleg d’arquitectura amb el margener F. Xavier Solé.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La Seu de l’Ebre del (COAC) presenta una nova activitat dins el seu programa anual titulat “Diàlegs d’Arquitectura”.  

Les construccions de pedra en sec configuren un paisatge que forma part de la identitat de les Terres de l’Ebre, gràcies a aquesta tècnica constructiva mil·lenària a l’arc mediterrani, que ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

L’expertesa i el saber fer de l’escultor i llicenciat en Belles Arts, F. Xavier Solé, de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). El seu ofici de picapedrer i la seva tradició familiar entorn de l’ofici de margener, l’han portat a recollir en un manual les bases d’una tècnica, que cal preservar i protegir, gràcies a les solucions que aporta per a una arquitectura, la de la pedra, que tan estima i defensa; a través d’un diàleg amb l’antropòloga M. Carme Queralt, especialista en patrimoni etnològic i immaterial, que guiarà per aquest viatge al voltant de la pedra, a partir de la memòria popular i la documentació històrica.

El llibre, a mode de guia, ens mostra l’ofici de margener, que requereix tant esforç com habilitat constructiva, i dona, tant al text com als dibuixos i fotografies que l’acompanyen, la informació sobre com aplicar les tècniques que requereix el treball de la pedra en sec.

Organitza: Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

Lloc: Seu de l’Ebre del (COAC). Casa Bau. C/ Ramon Berenguer IV, 26 principal. Tortosa.

Data: 27 de febrer de 2025.

Horari: 19h.

Informació: https://arquitectes.cat/content/di%C3%A0legs-darquitectura-amb-f-xavier-sol%C3%A9

El cos de les dones. La salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

Del 25 de febrer i fins el 9 de març al Museu Etnològic del Montseny d’Arbúcies es podrà visitar l’exposició «El cos de les Dones. La salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular » de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural – Generalitat de Catalunya.

L’exposició recull unes pinzellades de la cultura i els sabers populars que han prestat atenció i acompanyament a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i la finalització d’aquest període. La mostra reflexiona sobre el tractament que s’ha concedit al cos de les dones els últims cent anys. 

Actualment, els cicles vitals de les dones es presenten sota una presumpta identitat femenina estandarditzada i universal susceptible de ser medicalitzada, modelada, atenuada, modificada, etc. Però, sempre ha estat així? Les dones no han recorregut sempre a Internet o a la medicina convencional o alternativa per conèixer el seu cos i fer front a les transformacions fisiològiques que experimentaven.

Podeu trobar informació detallada de l’exposició al següent enllaç

Al voltant de l’exposició, el Museu Etnològic del Montseny organitza el diumenge 2 de març una visita guiada a càrrec de la seva comissària Gemma Casal i Fité, antropòloga, investigadora i membre del Consell de l’Etnologia Catalana, i un taller d’etnobotànica: «Farmaciola natural per al benestar femení» a càrrec de Clara Inchausti el diumenge 9 de març.

Es crea la CEMPAC Coordinadora d’Entitats de la Memòria Popular a Catalunya

Institut Ramon MuntanerDeixa un comentari

El passat 15 de febrer el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC) va acollir l’acte de presentació de la Coordinadora d’Entitats de la Memòria Popular a Catalunya (CEMPAC), que va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat i de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).

En l’acte va participar com a convidat el terrassenc Vicenç Villatoro, escriptor, exdiputat i exdirector del Memorial Democràtic, que va fer una reflexió molt aplaudida sobre el valor de la memòria oral i de la memòria popular i sobre allò que la uneix i la separa de la història i del periodisme. Per la seva part, l’antropòloga Eva Pinyol, impulsora del Museu de la Dona de Tossa, va repassar les funcions que té la memòria popular en la nostra societat i va reivindicar la importància de les dones com a transmissores de coneixements i experiències.

Acte presentació de la CEMPAC el dissabte 15 de febrer a la seu del MNACTEC a Terrassa. Font: Santi Rius de l’Associació El Llibre de la Vida

Una lectura de poemes relacionats amb la memòria, a càrrec de membres de l’Associació de Poetes de Terrassa, va precedir la presentació de la nova entitat a càrrec del seu president, Jaume Sabaté, qui va explicar-ne l’origen i els objectius, i va animar els presents a sumar-se a aquesta Coordinadora que està oberta a tota classe d’entitats, associacions i investigadors que treballen la memòria popular a Catalunya.

A l’acte hi van assistir M.  Jesús Llavero, vicepresidenta de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i membre del patronat de l’IRMU, i Carles Barrull, tècnic de l’IRMU.

En el debat posterior, Carles Barrull, va explicar la composició de l’IRMU, les activitats com a membre de l’OPEI – Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, creat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com els programes de l’OPEI, la tasca que fa l’IRMU en memòria oral en col·laboració amb els centres d’estudis i ateneus de Catalunya i les línies d’ajuts i activitats que convoca l’IRMU. A més, també va destacar les possibles col·laboracions posteriors al voltant de la memòria oral.

Més informació: https://cempacweb.wixsite.com/cempac/avui 

L’Associació per a l’Estudi del Moble (AEM) posa en marxa el primer inventari digital participatiu de caixes, baguls i cofres

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

El passat dijous 12 de desembre es va presentar, al Disseny Hub Barcelona (DHub), un projecte pioner a Catalunya,“El teu bagul, la nostra història”. Aquest projecte digital participatiu per inventariar, catalogar i difondre caixes, baguls i cofres existents a Catalunya, tant de cases particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. L’objectiu final és salvar aquest patrimoni a partir de la presa de consciència per part de la població.

Aquestes peces, utilitzades des de l’antiguitat fins al segle XX, representen una part essencial del patrimoni cultural català, amb una especial menció per a la caixa amb calaixos, el model emblemàtic de Catalunya que ha perviscut al llarg dels segles. Malgrat el seu reconeixement, encara avui dia costa de diferenciar la procedència dels diversos models ni tampoc existeix un inventari global de les peces existents en mans públiques i privades. Per aquest motiu és urgent difondre l’interès patrimonial d’aquestes tipologies que estem perdent, ja que la caixa és el moble més emblemàtic de la història catalana i amb un alt valor etnològic.

Dirigit per l’Àngels Parés Roura, historiadora de l’art, i coordinat per la Mónica Piera Miquel, doctora en Història de l’Art, “El teu bagul, la nostra història” convida la ciutadania a participar activament a través del web elteubagul.com, compartint informació dels seus objectes com fotografies i històries, i també sent ambaixadors/es

El projecte documentarà aquest patrimoni tant de particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. Mitjançant la recollida de dades es crearà un inventari global que enriquirà el coneixement d’aquest patrimoni viu. La informació publicada al web serà revisada i validada pel comitè científic del projecte: M. del Agua Cortés Elía, Tècnica de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Mariona Font Batlle, Tècnica de l’Arxiu de l’Escala i del Museu de l’Anxova i de la Sal, Miquel Mirambell Abancó, professor i director de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Eva Pascual Miró, conservadora del Museu del Joguet de Catalunya i Mónica Piera, presidenta de l’AEM i especialista en moble.

Els objectius del projecte són clars: avançar en la catalogació de les peces, involucrar la població en la seva conservació i posar en relleu el seu gran valor històric. A més, el projecte oferirà recursos d’informació sobre conservació i restauració i una bibliografia especialitzada.

L’Associació per a l’Estudi del Moble preveu organitzar una exposició temporal amb una selecció de caixes, baguls i cofres, i editar un llibre que recollirà els resultats obtinguts d’aquesta iniciativa participativa.

Més informació a:

Presentació

https://www.instagram.com/elteubagul

https://www.youtube.com/@associacioperalestudidelmoble

Difusió de l’important patrimoni etnològic i immaterial vinculat al Cementiri Vell de Godall.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Activitat entorn del patrimoni material i immaterial del Montsià, entorn del món funerari. Consta d’una visita guiada al Cementiri Vell de Godall, a càrrec de Miquel Subirats, especialista amb arquitectura i construccions populars, i de l’exposició itinerant, produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre, titulada “La mort canvia la vida”, que es complementa, en aquesta ocasió, amb la memòria gr+àfica d’alguns dels veïns i veïnes d’aquesta població del Montsià.

El Cementiri Vell de Godall va ser bastit durant els primers anys de la dècada del 1830. El seu recinte, situat als afores de la població, en direcció a la Galera, està delimitat per un mur de maçoneria, a la part superior del qual es van col·locar com a ornament arquitectònic, i ja al segle XIX, onze esteles funeràries discoïdals d’època medieval, anellades i amb una creu frontal, que procedien de l’anterior cementiri de la població, ubicat al centre urbà, a la vora de l’església parroquial. És un recinte tancat, de planta rectangular, amb un gran porta, acabada en un cos de forma triangular, des de sempre tancada amb una reixa de ferro. Se l’anomena avui en dia Cementiri Vell, perquè el va substituir un de posterior, que és el que s’utilitza avui en dia.

El fons etnològic del Museu de els Terres de l’Ebre conserva al seu fons una làpida de pedra, procedent d’aquest Cementiri, que va ingressar l’estiu del 2005, procedent de l’entorn exterior del Cementiri Vell de Godall, i que està identificada amb el número de registre 26.934. La làpida, avui en un estat de conservació regular, recorda el nom del paleta que va portar les obres del Cementiri Vell, un tal Vicente Sánchez, que va ser la primera persona que s’hi va enterrar, tal com explica la inscripció incisa a la làpida, on consta la data 1832. Les seves dimensions són: 36 centímetres de llargada, per 56 centímetres d’amplada i 12 centímetres de fons. És una de les moltes làpides i pedres funeràries que el Museu conserva al seu fons.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Godall

Lloc: Cementiri Vell de Godall i Sala de Plens de l’Ajuntament de Godall

Dates de l’exposició: es podrà visitar del 30 de novembre fins al 12 de desembre de 2024.

Dates de la visita al cementiri: Dissabte 30 de novembre de 2024.

Horari de la visita: a partir de les 17h.

Activitat gratuïta.

Fem Safareig a la Torre de l’Espanyol

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

Uneix-te a una jornada especial als rentadors de la Torre de l’Espanyol!

Vine el diumenge 1 de desembre als rentadors de la Torre de l’Espanyol per gaudir d’un matí ple d’activitats: Aprendrem a fer sabó com ho feien les nostres iaies amb Enriqueta Montané, coneixerem les plantes del nostre territori que ens poden aportar molts beneficis de la mà d’Anna Català i també podreu gaudir de l’exposició Fem Safareig.

Aquesta iniciativa forma part de la ruta cultural “Fem safareig”, subvencionada pel Departament de Cultura, que connecta diferents safaretjos de la Ribera d’Ebre. Descobrirem la seva història i com aquests espais han estat testimoni de la nostra identitat cultural i comunitària, especialment vinculada al paper de les dones.

9a edició. Setmana de l’Antropologia

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

SORTIDA ETNOGRÀFICA: «Mercats agroalimentaris i desenvolupament agroindutrial a la comarca de la Segarra, cent anys d’història»

A càrrec de: Marc Verdés i Oliva (URV, DAFiTS) i Roser Miarnau Pomés (Museu Cal Trepat)

Sortida etnogràfica organitzada per l’ITA en el context de les activitats de la Setmana de l’Antropologia, que tindrà lloc el 30/11/2024.



8:00h. Punt de trobada: Entrada del Campus Catalunya, URV.
(Aquelles persones que vulguin col·laborar amb el transport de qui no té cotxe).
09:30h. Punt de trobada: Farinera del Sindicat de Cervera: Carrer Antic Camí
de Castellnou, s/n – 25300 Cervera, Lleida (Per a aquelles persones que arribin directament
a la sortida).
10:00 Visita guiada al Museu del Blat de Cervera / Farinera del Sindicat de Cervera
i sa Comarca.
12:00h. Visita guiada al Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega.
14:00h. Dinar: Restaurant – Bufet Pitch & Putt i pàdel bonÀrea (9 €/persona).

Per participar, cal omplir el següent formulari.