Desvetllem la memoria dels pisos de can Garcia de Manlleu

desvetllemPisosGarciaA partir dels anys 60, amb l’arribada de nous ciutadans de la resta de l’Estat, bàsicament Andalusia, Manlleu passa de 9.500 habitants a més de 16.000 l’any 1980. Durant aquest creixement, els pisos de can Garcia, juntament amb els blocs d’en Mateu, es van convertir en el lloc de residència dels nouvinguts i van significar un punt d’inflexió en la forma de construir la ciutat, de major densitat i d’una mida diferent. Aquestes construccions van esdevenir l’eix vertebrador del nou barri de l’Erm de Manlleu. Possiblement, l’any 2019 veurem l’enderrocament de l’últim bloc dels pisos de can Garcia. Per aquest motiu volem recuperar la memòria gràfica i vivencial d’aquest edifici emblemàtic del creixement urbanístic de Manlleu i bàsic per a la construcció d’una memòria col·lectiva i social de la població.

 

Entre tots els assistents al taller, i a partir de les fotografíes, es recuperarà la memòria dels pisos de can Garcia: noms, llocs, fets i dates de les petites històries dels manlleuencs i manlleuenques.

Data: Tots els dimarts a partir del 9 d’octubre de 2018 de 15.30 a 17h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més información: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Organitza: Museu del Ter

“Entre el celler i la taverna”. Presentació al districte de Sant Martí (Barcelona)

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dijous 24 de maig de 2018, a les 20.30 h, al Centre Cívic del Parc Sandaru (Barcelona). Hi intervindran els autors del llibre: Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Targeta d’invitació

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Entre el celler i la taverna: un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 7 d’abril de 2018, a les 12.00 h, al Bar-Bodega Can Massana, c. d’Horta, 1, Barcelona. Hi intervindran M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i els autors del llibre, Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Els carrers seran sempre nostres. “La danza de los nadie. Pasos hacia una antropología de las manifestaciones”

2018-02-15 Els carrers seran sempres nostres

Dijous 15 de febrer a les 19.00h.

Presentació llibre OACU-GTEEP-GRECS

Hi intervindran: Manuel Delgado, Júlia Fernández, Jofre Padullés i Joan Uribe

Lloc: Universitat de Barcelona (Campus Raval) Sala Gran, 4t pis, carrer Montagre 6, Barcelona.

Sobre el llibre: http://www.ed-bellaterra.com/novedades/

Els focs a la Mediterrània: Itàlia

cartell2023_11_201620jornada20tallers20i20memc3b2ria20oral20ica-preview

En el marc dels 9ns Tallers i Jornades de Memòria Oral (2016-17)

Els focs a la Mediterrània: Itàlia

Data: 23/11/2016 19:00

Lloc: Aula 209. Facultat de Geografia i Història. Campus Raval, C. de Montalegre, 6

Organitza: Institut Català d’Antropologia: Grup d’Etnografia dels Espais Públics i Perifèries Urbanes, OACU i GRECS, amb la col·laboració de la UB

Comptarem amb les aportacions de les antropòlogues i els antropòlegs del Grup de Treball d’Etnografia dels Espais Públics de l’ICA, OACU i GRECS de la UB:

Livia Moterle i Anna Ongaro
Brusar la stria. Prácticas epifanicas entre llamas y vino en unos pueblos del Veneto
Manuela Antonicci
La focara: rituales de hoy y de ayer en un pueblo del Salento.
Daniele Bagnoli
La Vampa di Sant’Antuono. Fiesta y resistencias urbanas en Salerno

El valor simbòlic del foc és probablement universal. A les societats mediterrànies tenim evidències abundants de fins a quin punt el foc centra tota mena de festes i rituals, no gaire diferents dels que coneixen els Països Catalans i amb un significat, de ben segur, similar. Itàlia ens ofereix un bon mostreig de la vigència d’aquest tipus de celebracions protagonitzades per focs i fogueres a San Gennaro, Sant’Antonio, cap d’any…

Informació: 93 171 37 70 secretaria@antropologia.catria. Campus Raval, C.Montalegre, 6, Barcelona

 

60dB / 16kHz. BCN. Sents la violència?

Exposició 60DB/16KHZ BCN, Sents la violència? És una exposició col·lectiva de caràcter       documental que vol reflexionar sobre algunes formes de violència no explícita que s’esdevesents-la-violencianen en una ciutat com Barcelona.

Coordinadors: Montse Pijoan, Manuel Delgado i Bea Guijarro

Fins al 8 de gener de 2017

Lloc: Arts Santa Mònica, La Rambla, 7 08002 Barcelona

Veure activitats relacionades

Ciutadanisme

35c16a8a02da73d5ac1e9d869957bb65de03dd16Delgado Ruiz, Manuel. Ciudadanismo. La reforma ética y estética del capitalismo. Madrid: Los libros de la Catarata, 2016, 101 pp.

El ciutadanisme és. avui, el resultat d’un procés de regeneració de la socialdemocràcia i de l’esquerra liberal, al qual han anat a emparar-se les restes del naufragi de l’esquerra que va ser revolucionària. La seva meta és aconseguir una democratització tranquil·la de la societat que no alteri ni amenaci els plans d’acumulació capitalista, que no qüestioni els mecanismes de control real sobre la societat i que resulti inofensiva per a les agendes polítiques oficials. La seva filosofia sosté que el sistema capitalista pot ser més humà i, en nom de tal possibilitat, canalitza i torna “raonables” a les faccions conflictives de la societat convertint-les en “moviments socials”, aliens i fins i tot hostils a qualsevol cosa que evoqui la lluita de classes. Aquestes corrents d’acció col·lectiva estan a càrrec d’individus aïllats que s’uneixen per lluitar passant-s’ho bé i als que, tard o d’hora, es convidarà a “participar”, és a dir, a ser copartícips de la seva pròpia dominació. Les idees contingudes en aquest llibre no pretenen ser una crítica general al ciutadanisme, sinó que es limiten a fer consideracions sobre qüestions concretes, com és la manera com reutilitza sense anomenar conceptes bàsics del reformisme burgès.
Manuel Delgado és professor d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS), i forma part de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU).

Presentació del llibre Barrios Corsarios

untitled-11Presentació del llibre Barrios corsarios. Memoria histórica, luchas urbanas y cambio social en los márgenes de la ciudad neoliberal.

Un llibre coral amb nou articles, un pròleg de Sebastià Jovani, una introducció i un epíleg. El llibre està impulsat per l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà i publicat per Pol·len Edicions.

Lloc: Espai Contrabandos, carrer Junta de Comerç 20, Barcelona.

Data: 22/09/2016 19:00

+ info: http://pol-len.cat/llibres/barrios-corsarios-memoria-historica-luchas-urbanas-y-cambio-social-los-margenes-ciudad-neoliberal/