Presentació del llibre Barrios corsarios. Memoria histórica, luchas urbanas y cambio social en los márgenes de la ciudad neoliberal.
Un llibre coral amb nou articles, un pròleg de Sebastià Jovani, una introducció i un epíleg. El llibre està impulsat per l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà i publicat per Pol·len Edicions.
Lloc: Espai Contrabandos, carrer Junta de Comerç 20, Barcelona.
Data: 22/09/2016 19:00
CURS PRESENCIAL
CUANDO LA CIUDAD ENCUENTRA LO URBANO. Conflictos urbanos, vida vecinal y urbanismo neolibaeral en la Barcelona contemporánea
Data: 28/04/2016 al 14/05/2016
Lloc: Centre Cívic Barceloneta, carrer de la Conreria, 1-9 | 08003 Barcelona ver en mapa
Coordinació: Giuseppe Aricó, José Mansilla i Marco Luca Stanchieri (OACU)
Contacte: info.oacu@gmail.com
Conferència a càrrec de Maria Lindmäe (UPF). Ritmoanális: una propuesta para la comprensión de la producción espacio-temporal de los ritmos cotidianos
Divendres, 1 d’abril 19:00 h
Lloc: Seminari 2on pis. Facultat Geografia i Història. Campus Raval. Montalegre, 6
Organitza: GRECS, OACU, GTEEP
ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 23 de gener de 2015, a les 16.00 h, a l’escenari de la Fàbrica de Creació de l’antiga Fabra i Coats (c. de Sant Adrià, Sant Andreu, Barcelona), en el marc del Som Cultura, Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona. Hi intervindran Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, l’antropòleg Manuel Delgado i l’antropòleg i autor del llibre, Stefano Portelli / Dilluns 25 de gener de 2015, 19.00 h, al Centre Cívic Bon Pastor (pl. de Robert Gerhard, 3, Barcelona). Hi intervindran Maribel Cadenas, arquitecta, antropòloga i membre del col·lectiu Repensar Bonpastor, representants de l’associació Avis del Barri del Bon Pastor, i Stefano Portelli, antropòleg i autor del llibre.
Portelli, Stefano (2015) La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 26), 447 p.
Vuit-centes casetes unifamiliars i de planta baixa a la vora del riu Besòs, cadascuna d’un color diferent, comprimides entre una zona industrial semiabandonada i la nova Barcelona de l’AVE i del Fòrum 2004. En aquest lloc de marge, desconegut i estigmatitzat, grups de migrants i autòctons van lluitar junts per crear un paisatge humà excepcionalment dens i rebel: un barri anticlerical i anarcosindicalista, en el qual la resistència va durar vuitanta anys, on van buscar recer Buenaventura Durruti, Quico Sabater i un sense fi d’exclosos i indesitjats de tots els llocs i èpoques.
Mentre les excavadores de l’Ajuntament de Barcelona avancen en l’enderroc d’aquesta ciutat horitzontal, un grup d’habitants recupera la històrica tradició de lluitar pel barri per oposar-se al nou urbanisme de blocs de pisos i reivindicar la importància dels seus carrers, dels seus estils de vida i de la convivencialitat que permetia la forma urbana de la qual s’havien apropiat. Aquest treball és el resultat d’una implicació a la vegada etnogràfica, política i humana amb el barri de Bon Pastor durant els anys de l’enderroc (2002-2012), per desvelar així la profunditat del trauma que representa la desaparició progressiva d’un barri, amb les seves memòries d’autogestió i autonomia, la seva vida quotidiana basada en la proximitat, les seves festes que servien per resoldre conflictes i els seus conflictes que creaven comunitat.
La monografia és el resultat d’un treball d’investigació fet entre els anys 2009 i 2012 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
+ info: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Tel. 935 547 416, rfolch@gencat.cat
La Comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona col·locarà una placa commemorativa en homenatge als habitants dels barris de barraques del Carmel. Entre altres institucions han col·laborat en aquest projecte el grup Pas a Pas – Equip d’Estudi Barraques de Barcelona, autors d’una recerca sobre el barraquisme a la capital catalana realitzada per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya entre els anys 2004 i 2008, i que va donar com a resultat el volum Barraquisme, la ciutat (im)possible. Els barris de Can Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX.
L’acte d’homenatge tindrà lloc a la plaça Raimon Casellas, mentre que la placa es descobrirà al revolt de la carretera del Carmel, a la rampa d’accés als habitatges de Raimon Casellas.
Presentació del llibre La ciudad horizontal. Urbanismo y resistencia en un barrio de casas baratas de Barcelona.
Data: 27 d’abril de 2015, 19:00 h
Lloc: Sala Gran, 4t pis. Universitat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona
Campus Raval, Carrer de Montalegre, 6. 08001 Barcelona
Hi intervindran:
-Stefano Portelli, Antropòleg i membre del grup de treball Perifèries urbanes de l’ICA, autor del llibre
-Maribel Cadenas, Arquitecta i antropòloga, membre del Grup de Recerca sobre Antropologia del Conflicte Urbà (GRACU) i del col·lectiu Repensar Bon Pastor
-Rafel Folch Monclús, Antropòleg i tècnic del Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC, Departament de Cultura)
-José Luis Oyón, Catedràtic d’Urbanisme de la UPC
Durant set anys, i a partir d’una beca concedida pel Departament de Cultura per a la realització d’una recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, la documentalista mexicana Maritza García es va endinsar en la comunitat pakistanesa de Barcelona per conèixer la vida de tres immigrants del Punjab: Wajid, Hussein i Mohammed, documentant les seves vivències, on la poesia és el mitjà catàrtic per excel·lència. Ara el film ha estat inclòs en la secció oficial del 2n Festival de Cinema i Cultura Islàmica de Barcelona. La projecció comptarà amb la presència de la directora i dels protagonistes.
Vegeu aquí la ressenya sobre el documental publicada a la revista en línia Ecos de Asia.
Av. Catalunya, 35, Tarragona
26 de novembre de 2014
Les polèmiques i els conflictes que genera la pluralitat religiosa posen a prova els mecanismes de control i correcció dels processos de discriminació per motius de creences o conviccions. El fet que es desenvolupin arguments i discursos d’exclusió sobre la base de la condició religiosa de determinats col∙lectius obre la porta a que la xenofòbia es converteixi en una tendència social i que les noves formes de racisme siguin assumides com un discurs cada vegada més normalitzat i àmpliament naturalitzat per la societat. En aquest seminari de treball es presentaran diferents ponències relacionades amb estudis que posen de manifest la relació complexa entre pluralitat religiosa i conflicte. Hi participaran experts i investigadors que han dut a terme recerques específiques sobre aquest àmbit en el conjunt de l’Estat espanyol i d’Europa. Jornada organitzada pel Màster Oficial en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social de la Universitat Rovira i Virgili.
19 (1) 2014. “Imatges, mirades i representacions” / “Antropologia del Conflicte Urbà (II). Coordinat per Alba Barbè i Serra (UB) i Giuseppe Aricó (UB)
Ho teniu disponible a : http://www.antropologia.cat/quaderns-e-259
Tertúlia al voltant de la vida en els barris de barraques, organitzada en ocasió de la publicació del llibre de fotografies de Manel Gausa Somorrostro. Crònica visual d’un barri oblidat. Hi participaran:
– Mercè Tatjer, historiadora
– Julia Aceituno, antiga resident del Somorrostro
– Agustí Mataró, antic resident del Somorrostro
L’acte té lloc en el marc de l’exposició de fotografies de Colita i Julio Ubiña “Carmen Amaya 1963“, la bailaora nascuda al Somorrostro ara fa cent anys.
Mercè Tatjer fou coordinadora de la recerca IPEC “El barraquisme a Barcelona” a partir de la qual, entre altres aplicacions, va sorgir l’exposició “Barraques. La ciutat informal“, i el llibre Barraquisme, la ciutat (im)possible. Els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX.
Informació: La Virreina Centre de la Imatge. Tel. 933 161 000
