Ritmoanális

                                                                                                                                                                                  seminari-lindmc3a4e

Conferència a càrrec de Maria Lindmäe (UPF). Ritmoanális: una propuesta para la comprensión de la producción espacio-temporal de los ritmos cotidianos

Divendres, 1 d’abril 19:00 h

Lloc: Seminari 2on pis. Facultat Geografia i Història. Campus Raval. Montalegre, 6

Organitza: GRECS, OACU, GTEEP

 

La ciutat horitzontal

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 23 de gener de 2015, a les 16.00 h, a l’escenari de la Fàbrica de Creació de l’antiga Fabra i Coats (c. de Sant Adrià, Sant Andreu, Barcelona), en el marc del Som Cultura, Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona. Hi intervindran Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, l’antropòleg Manuel Delgado i l’antropòleg i autor del llibre, Stefano Portelli / Dilluns 25 de gener de 2015, 19.00 h, al Centre Cívic Bon Pastor (pl. de Robert Gerhard, 3, Barcelona). Hi intervindran Maribel Cadenas, arquitecta, antropòloga i membre del col·lectiu Repensar Bonpastor, representants de l’associació Avis del Barri del Bon Pastor, i Stefano Portelli, antropòleg i autor del llibre.

Portelli, Stefano (2015) La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 26), 447 p.

Vuit-centes casetes unifamiliars i de planta baixa a la vora del riu Besòs, cadascuna d’un color diferent, comprimides entre una zona industrial semiabandonada i la nova Barcelona de l’AVE i del Fòrum 2004. En aquest lloc de marge, desconegut i estigmatitzat, grups de migrants i autòctons van lluitar junts per crear un paisatge humà excepcionalment dens i rebel: un barri anticlerical i anarcosindicalista, en el qual la resistència va durar vuitanta anys, on van buscar recer Buenaventura Durruti, Quico Sabater i un sense fi d’exclosos i indesitjats de tots els llocs i èpoques.

Mentre les excavadores de l’Ajuntament de Barcelona avancen en l’enderroc d’aquesta ciutat horitzontal, un grup d’habitants recupera la històrica tradició de lluitar pel barri per oposar-se al nou urbanisme de blocs de pisos i reivindicar la importància dels seus carrers, dels seus estils de vida i de la convivencialitat que permetia la forma urbana de la qual s’havien apropiat. Aquest treball és el resultat d’una implicació a la vegada etnogràfica, política i humana amb el barri de Bon Pastor durant els anys de l’enderroc (2002-2012), per desvelar així la profunditat del trauma que representa la desaparició progressiva d’un barri, amb les seves memòries d’autogestió i autonomia, la seva vida quotidiana basada en la proximitat, les seves festes que servien per resoldre conflictes i els seus conflictes que creaven comunitat.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació fet entre els anys 2009 i 2012 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

+ info: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Tel. 935 547 416, rfolch@gencat.cat

L'acte d'homenatge als habitants dels barris de barraques del Carmel queda posposat fins després de les eleccions

Plaça de Raimon Casellas, Barcelona
Data de 2015 a determinar

La Comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona col·locarà una placa commemorativa en homenatge als habitants dels barris de barraques del Carmel. Entre altres institucions han col·laborat en aquest projecte el grup Pas a Pas – Equip d’Estudi Barraques de Barcelona, autors d’una recerca sobre el barraquisme a la capital catalana realitzada per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya entre els anys 2004 i 2008, i que va donar com a resultat el volum Barraquisme, la ciutat (im)possible. Els barris de Can Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX.

L’acte d’homenatge tindrà lloc a la plaça Raimon Casellas, mentre que la placa es descobrirà al revolt de la carretera del Carmel, a la rampa d’accés als habitatges de Raimon Casellas.

La ciutat horitzontal

Presentació del llibre La ciudad horizontal. Urbanismo  y resistencia en un barrio de casas baratas de Barcelona.

Data: 27 d’abril de 2015, 19:00 h

Lloc: Sala Gran, 4t pis. Universitat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona

Campus Raval, Carrer de Montalegre, 6. 08001 Barcelona

Hi intervindran:

-Stefano Portelli, Antropòleg i membre del grup de treball Perifèries urbanes de l’ICA, autor del llibre

-Maribel Cadenas, Arquitecta i antropòloga, membre del Grup de Recerca sobre Antropologia del Conflicte Urbà (GRACU) i del col·lectiu Repensar Bon Pastor

-Rafel Folch Monclús, Antropòleg i tècnic del Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC, Departament de Cultura)

-José Luis Oyón, Catedràtic d’Urbanisme de la UPC

"El plor de la gasela", al 2n Festival de Cinema i Cultura Islàmica de Barcelona

Divendres 28 de novembre de 2014, 22.00 h

Durant set anys, i a partir d’una beca concedida pel Departament de Cultura per a la realització d’una recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, la documentalista mexicana Maritza García es va endinsar en la comunitat pakistanesa de Barcelona per conèixer la vida de tres immigrants del Punjab: Wajid, Hussein i Mohammed, documentant les seves vivències, on la poesia és el mitjà catàrtic per excel·lència. Ara el film ha estat inclòs en la secció oficial del 2n Festival de Cinema i Cultura Islàmica de Barcelona. La projecció comptarà amb la presència de la directora i dels protagonistes.

Vegeu aquí la ressenya sobre el documental publicada a la revista en línia Ecos de Asia.

Conflicte, discriminació i pluralitat religiosa

Av. Catalunya, 35, Tarragona
26 de novembre de 2014

Les polèmiques i els conflictes que genera la pluralitat religiosa posen a prova els mecanismes de control i correcció dels processos de discriminació per motius de creences o conviccions. El fet que es desenvolupin arguments i discursos d’exclusió sobre la base de la condició religiosa de determinats col∙lectius obre la porta a que la xenofòbia es converteixi en una tendència social i que les noves formes de racisme siguin assumides com un discurs cada vegada més normalitzat i àmpliament naturalitzat per la societat. En aquest seminari de treball es presentaran diferents ponències relacionades amb estudis que posen de manifest la relació complexa entre pluralitat religiosa i conflicte. Hi participaran experts i investigadors que han dut a terme recerques específiques sobre aquest àmbit en el conjunt de l’Estat espanyol i d’Europa. Jornada organitzada pel Màster Oficial en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social de la Universitat Rovira i Virgili.

Programa detallat i inscripcions

Somorrostro o els barris oblidats

La Virreina Centre de la Imatge
Rambla, 99, Barcelona

Dimarts 2 de juliol 2013, 19.00 h

Tertúlia al voltant de la vida en els barris de barraques, organitzada en ocasió de la publicació del llibre de fotografies de Manel Gausa Somorrostro. Crònica visual d’un barri oblidat. Hi participaran:

Mercè Tatjer, historiadora
Julia Aceituno, antiga resident del Somorrostro
Agustí Mataró, antic resident del Somorrostro

L’acte té lloc en el marc de l’exposició de fotografies de Colita i Julio Ubiña  “Carmen Amaya 1963“, la bailaora nascuda al Somorrostro ara fa cent anys.

Mercè Tatjer fou coordinadora de la recerca IPEC “El barraquisme a Barcelona” a partir de la qual, entre altres aplicacions, va sorgir l’exposició “Barraques. La ciutat informal“, i el llibre Barraquisme, la ciutat (im)possible. Els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX.

Informació: La Virreina Centre de la Imatge. Tel. 933 161 000

Dones del carrer: el treball sexual a Barcelona

ACTE DE PRESENTACIÓ: dimecres 13 de març, a les 19.00 h, a la Llibreria de la Cooperativa d’Arquitectes  (pl. Nova, 5, Barcelona). Presentaran el llibre Eva Sirvent i Jordi Carreras, autors de l’obra; presidiran l’acte Jordi Miró, director de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat, i Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

Targetó de la presentació

Sirvent Ivorra, Eva; Carreras Gutiérrez, Jordi (2012) Dones del carrer. Canvi urbanístic i treball sexual a Barcelona (2005-2009), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 23), 214 p.

La presència històrica de prostitució femenina al barri vell de Barcelona s’enfronta a dues grans amenaces per a la seva pervivència: la reforma urbanística que, arran dels Jocs Olímpics del 1992, ha anant transformant l’antic barri “Xino” en l’actual Raval, i les polítiques municipals recents l’objectiu de les quals és invisibilitzar aquesta activitat eliminant la prostitució de carrer. Aquesta etnografia recull el testimoni de dones immerses en un procés de canvi a hores d’ara ja culminat durant un període concret (2005-2009), i mostra com tracten de defensar el seu mode de vida dels embats institucionals mitjançant el desplegament de tàctiques de resistència diverses.Read More »

Terrats de Barcelona: Entre el cel i la Terra

Manuel Delgado i Anna Juan, Terrats de Barcelona: Entre el cel i la Terra, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2012.

(De la introducció del llibre)

El mar de terrats que s’estén per les alçades de Barcelona configura un dels territoris més extraordinaris i desconeguts de la ciutat. Diguem d’entrada que un terrat és una coberta plana i lleugerament inclinada, sense teules, d’un edifici o d’una part d’un edifici, a la qual hom té un fàcil accés des de l’interior i que pot ser recorregut i usat per diverses finalitats, algunes de les quals podrien ser pròpies d’una estança més la casa –descansar, menjar, gaudir de la solitud o trobar-se amb d’altres, guardar coses…-, però amb una característica ben singular: que tot el que allà passa te el cel ras com a sostre.

Aquesta és només una petita aproximació a una realitat que, com sempre passa, creix en complexitat a mesura que es hi acostem i la contemplem amb més deteniment. Resta pendent, per tant, una tasca que permeti aprofundir més en la crònica de significats, usos i funcions d’aquests espais i de la seva relació amb la història i amb dinàmiques socials d’ampli abast. Per descomptat que sols hem pogut fer un recull limitat de terrats interessants per una causa o altra. Segur que a aquesta ciutat hi ha una infinitat de terrats que, de ser-hi tot, haguessin fet aquesta obra interminable. Sigui per tant aquest llibre una iniciació i un inici del que ha estat i continuarà estant a partir d’ara una recerca i un elogi de la vida als i dels terrats, record de que tota ciutat és o hauria de ser un camí que condueix a una estrella.