Etiqueta: artesans

Salvador Masdéu: els secrets del fang

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres. Ctra. de Sant Vicenç de Montalt, 14 (Can Caralt), Sant Andreu de Llavaneres
Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022

El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de “totes les figures de pessebre bones del seu temps”, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.

L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.

Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.

Més informació: Jordi Montlló Bolart. Tel. 676 259 583, jordimontllo[arrova]gmail.com

Novetat editorial sobre els oficis i les tècniques tradicionals del ferro i la forja

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

Es tracta del llibre El ferro i la forja, editat dins la col·lecció “Eines i feines” per Brau edicions, un llibre molt ben il·lustrat escrit pels especialistes Ruth Garcia i Héctor López, que tracta sobre els oficis del ferro: forjador, manyà, ferrer de tall, llauner, serraller, armer o ganiveter, amb especial atenció a la vessant popular i artesana de l’ofici. Hi trobareu eines, tècniques i peces, entre les quals un antic pany del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, que bé pot datar-se al segle XVII.

Un llibre de 147 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals, dins una col·lecció orientada a la recerca, recuperació i divulgació del coneixement que tenim de les antigues tècniques manuals dels oficis artesans tradicionals més populars, i els béns materials que es conserven arreu, i a la qual donen suport diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics.

Edició: Brau edicions

ISBN: 978-84-18096-06-8.

Més informació:http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Biografies etnogràfiques ampostines

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

Biografies Ampostines 2020a

La 9a edició del Cicle “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i el treball de persones vinculades a la ciutat d’Amposta, que destaquen o hagin destacat per la seva activitat en l’àmbit associatiu, científic, cultural, professional… presentats bé per investigadors locals bé per familiars i col·laboradors; inclou quatre conferències: “Antonio Solé Gordo, fuster i músic”, que ha estat artesà i músic, presentat per Antonio i Imma Solé; “Antonia P. Ripoll. Mentre tant TOT”, artista actual, presentada per M. Josep Margalef i Júlia Idiarte; “Manola Forcadell García, modista que visqué la transició del vestit de pagesa al modern”, presentada per Montse Soriano-Montagut, i “Antoni Costes Rodríguez, el joc i la vida”, ha estat professor i és un expert en la teoria i la pràctica del joc i l’esport tradicionals, presentat per Carme Queralt.

L’entrada a les conferències és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Dates: els dijous 23 i 30 de gener, i els dijous 6 i de febrer de 2020.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Població: Amposta.

Hora: 19.30h.

Més informació: Telèfon: 977 702 954 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

A l’antiga Biblioteca de la Universitat de Cervera

Del 12 d’octubre de 2019 al 13 d’abril de 2020

Un dels capítols més àlgids de l’època del Barroc a Catalunya  s’esdevingué a la Cervera dels primers decennis del segle XVIII. La importància de la instauració de la Universitat, plasmada  en la construcció d’un dels monuments més rellevants de l’arquitectura civil del període, anà acompanyada d’una ascens de la societat cerverina que s’expressà a través de l’encàrrec artístic i arquitectònic. Sota aquest paraigua de modernitat institucional, però, seguí  aixoplugant-se també una tradició d’artesans que perpetuà a través dels seus pinzells i gúbies un encàrrec artístic que venia donant-se des de la baixa edat mitjana, consistent en satisfer les necessitats de culte i devoció dels cerverins. Un d’aquests artífexs, recentment “redescobert”, va ser  Bernat Amorós, que actuà de corretja de transmissió entre les formes i els models de la pintura catalans de la fi del segle XVII i els nous aires del segle XVIII.

L’exposició vol posar fil a l’agulla en explicar aquest paisatge cultural del Barroc a Cervera a hores d’ara encara tan poc valoritzat,  ubicant-lo en un temps i un moment extraordinàriament fèrtils pel país, en la línia d’allò que ja han fet Solsona, Manresa o Mataró com a gran centres del Barroc català. De la municipalitat a la universitat i  la reivindicació de l’artesà i el seu món com a creador de l’imaginari mental i espiritual d’un temps i una època; aquest és el gran eix que en diferents àmbits voldrà explicar una  exposició que posarà en valor un univers i un dens paisatge artístic i cultural en l’aparador del segle XXI. Retrats, maquetes, pintures, escultures, argenteria, dibuixos, plànols, etc., curosament seleccionats per a l’ocasió, modelaran visualment el discurs  d’aquell ric passat de la ciutat en un marc, el de l’antiga biblioteca de la Universitat de Cervera, incomparable.

La mostra ha estat comissariada per Joan Yeguas i Francesc Miralpeix, conservador del MNAC i professor de la Universitat de Girona respectivament, experts en les manifestacions artístiques del període i autors de nombrosos estudiós sobre el tema.