Beques per fer pràctiques de documentació, inventari i catalogació de fons de cultura popular i patrimoni etnològic

Beques per fer pràctiques relacionades amb diversos processos de tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic, sota la tutoria de la persona del Departament de Cultura que es designi a aquest efecte.

La durada de les beques és d’un màxim de set mesos. Es concedeixen un màxim de sis beques, de 1.250,00 euros mensuals. L’horari de les beques és de matí, i cal tenir present que la dedicació de les persones beneficiàries és, com a màxim, de 35 hores setmanals, en horari de permanència obligada de 9 a 14 h, i la resta de temps és flexible.

Les beques es distribueixen de la manera següent:

  1. Tres beques per col·laborar en el tractament digital de la documentació especialitzada en cultura popular i en la catalogació de fons bibliogràfics.
  2. Dues beques per col·laborar en tasques de tractament de l’Inventari del patrimoni etnològic.
  3. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de documentació musical.

Beques per fer pràctiques en el tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic. Departament de Cultura

Aquestes beques s’ha de tramitar telemàticament.

Vegeu-ne tota la informació aquí: http://ves.cat/esiW

III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2018

Sala de Plens del Consell Insular de Formentera
Vénda des Brolls, 53, Sant Francesc Xavier
2 i 3 de novembre de 2018

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, fent ús de les seves funcions de salvaguardar i difondre el patrimoni cultural immaterial, ha tingut la iniciativa d’organitzar aquestes jornades d’estudi i de reflexió que es duran a terme amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i del Consell Insular de Formentera.

Les III Jornades se centraran en els equipaments culturals -museus i  patrimoni immaterial, patrimoni immaterial i territori- i arxius de memòria -objectes, imatges i sons-. Se segueix així el mateix esquema de les jornades anteriors, que varen tenir lloc a Palma el 2016 i a Eivissa el 2017, durant les quals es va tractar el marc normatiu i conceptual, i sobre diferents metodologies i línies de recerca, respectivament.

Programa de les III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

Formulari d’inscripció

En marxa un nou arxiu sobre el pessebrisme català.

screenshot-2016-12-11-21-21-59

Des d’aquest Nadal, es podrà consultar en línia un important arxiu d’articles de premsa dedicats a l’art del pessebrisme.

El Col·lectiu El Bou i la Mula, amb la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat, ha digitalitzat indexat i posat en línia els gairebé 1.200 documents de què consta l’Arxiu Catà.

Els articles de premsa que conformen el fons han estat recopilats pel pessebrista Pere Catà (1935) al llarg de la seva vida i aborden el pessebrisme des de molts diversos angles. Autors com Joan Amades, Duran i Sampere, Josep M. Garrut o el P. Basili de Rubí entre d’altres, són algunes de les persones que firmen els documents d’aquest arxiu el qual, a partir d’ara, resta a disposició de totes les persones interessades en el pessebrisme i en la cultura popular del cicle de Nadal.

L’arxiu es pot consultar al web del Col·lectiu El Bou i la Mula (consulta’l aquí)

Més informació: Col·lectiu El Bou i la Mula

Exposició virtual sobre La Festa Major

Capsalera La Festa Major

L’Oficina de Patrimoni Cultural posa en marxa l’exposició virtual “La Festa Major“, una mostra de documents d’arxiu d’ajuntaments de la província de Barcelona, formada per 103 documents procedents de 36 arxius municipals. 

Amb aquesta mostra es pretén posar a l’abast de tothom, interessats, investigadors i ciutadans en general, els documents d’arxius municipals de poblacions menors de 10.000 habitants que són gestionats pels arxivers itinerants del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals, que coordina l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Enllaç a l’exposició 

Més informació: Oficina de Patrimoni Cultural Diputació de Barcelona. Tel. 934 022 566 / Fax 934 022 825

El patrimoni immaterial, a debat en el nou número de la Revista d'Etnologia de Catalunya

El nou número de la Revista d’Etnologia de Catalunya dedica el seu dossier a debatre sobre el Patrimoni Cultural Immaterial. Aquest concepte, íntimament lligat a l’etnologia i a l’antropologia en general, ha generat en els darrers temps un intens debat tant en aquests camps com en el del patrimoni cultural. El dossier del número 39 se’n fa ressò per mitjà d’aportacions d’acadèmics i professionals d’àmbit nacional i internacional. Ha estat coordinat per Xavier Roigé, professor d’Antropologia Social i Museologia a la Universitat de Barcelona i director del màster sobre Patrimoni Mundial i Projectes Culturals per al Desenvolupament, i Camila del Mármol, Professora d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona, especialitzada en processos de patrimonialització. Com a novetat, aquest dossier inclou un subapartat anomenat “Focus”, en què es recullen cinc experiències concretes relacionades amb el Patrimoni Cultural Immaterial i un recull de bibliografia sobre el tema. A banda del dossier, la revista consta d’onze articles derivats de sengles recerques de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, tres articles de temàtica diversa a l’apartat Miscel·lània, i quatre articles més d’actualitat del món de la recerca i patrimoni etnològics a l’apartat Etnomón.

Accediu des d’aquí als continguts del número 39 de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Fem memòria

FEM MEMÒRIA és un projecte de participació ciutadana (‘crowdsourcing’) que vol recollir, conservar i fer conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. Aquest patrimoni col·lectiu, testimoni de la vida quotidiana d’una societat, complementa el patrimoni que custodien les institucions de la memòria, i que sovint resta “amagat”. El projecte, que es desenvoluparà en campanyes de 3 mesos, consistirà en la digitalització de la documentació gràfica i escrita familiar que els ciutadans vulguin posar a disposició de tota la societat. Els documents digitalitzats es publicaran al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.

La primera campanya, dedicada als oficis antics, és a dir, a oficis que ja no existeixen, començarà el dia 1 d’abril i finalitzarà el 30 de juny. Compta amb la participació de 34 biblioteques i 46 arxius de tot Catalunya. El projecte compta amb la col·laboració de la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el Consorci de Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, mitjançant la participació de les biblioteques públiques i dels arxius.

+ info: a les biblioteques i els arxius participants o bé a biblioteques@gencat.cat

L’estudi del folklore: teoria, història, arxius

Edifici del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili
C. de l’Escorxador, s/n, Tarragona

20 i 21 de juny de 2013


Josep Maria Pujol i Sanmartín (Barcelona, 1947 - 2012)

Congrés d’homenatge a Josep M. Pujol, organitzat al voltant dels àmbits temàtics en els quals era especialista:

– Àmbit 1: Teoria i història del folklore
– Àmbit 2: Narrativa folklòrica: rondalles i llegendes
– Àmbit 3: Arxius i centres de recerca

Les intervencions aniran a càrrec de reconeguts especialistes d’àmbit internacional i d’investigadors que van col·laborar amb ell en projectes de recerca. Les llengües del congrés seran el català i l’anglès i hi haurà servei de traducció simultània de totes les intervencions.

Josep M. Pujol (Barcelona, 1947 – 2012) va ser doctor en Filologia Catalana per la UB (1991) i professor titular de Departament de Filologia Catalana de la URV. La seva activitat docent va abastar la literatura medieval, la literatura romànica, l’escriptura tipogràfica i el folklore. Entre altres, l’any 2003 va publicar junt amb Carme Oriol l’Índex tipològic de la rondalla catalana, 2n volum de la col·lecció Materials d’etnologia de Catalunya.

Període d’inscripció: del 20 de maig al 10 de juny de 2013

Web del congrés

L'Arxiu Municipal de Reus preservarà el fons oral i fotogràfic de Carrutxa

Ahir, Montserrat Solà, com a presidenta de l’entitat, i Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, acompanyats d’Ezequiel Gort, arxiver municipal, van anunciar que Carrutxa dipositarà a l’Arxiu Municipal els seus materials de recerca –cintes magnetofòniques, fotografies en paper i diapositives– per tal d’assegurar-ne la correcta conservació i posar més a l’abast del públic la informació.

L’Arxiu disposa d’una sala específicament dedicada a la conservació d’aquest tipus materials i, d’altra banda, la consulta d’aquests a l’Arxiu facilitarà l’accès als investigadors i altres persones interessades a la documentació de memòria oral generada per Carrutxa durant prop de trenta anys de recerca, a Reus i en les poblacions del Baix Camp i el Priorat, principalment.

Des de la voluntat de l’entitat de preservar els seus fons i la voluntat de posar-los a l’abast del públic, aquest acord es fruit d’un treball conjunt desenvolupat en els últims anys entre Carrutxa i l’Arxiu, de recull de la memòria personal, com en l’estudi dels bombardeigs durant la Guerra Civil o l’organització del cicle Testimonis.

Un dels objectius principals en aquest moment és la digitalització de tots el materials, tasca en què l’entitat ha anat treballant en la mesura de les seves possibilitats. Des d’ara, l’Arxiu i Carrutxa compartiran el catàleg d’aquest fons, que s’anirà actualitzant a mesura que s’avanci en la digitalització i que, en un un futur, es podrà consultar des de la xarxa.