Revista Caramella 2019: 40 números, 20 anys

CARAMELLA. Revista de música i cultura popular publicarà el gener del 2019 el seu número 40 i acomplirà 20 anys d’existència. Amb aquest motiu dedicarà el proper dossier central de la revista a “La cultura popular a debat, ara i ací”, amb l’objectiu de plantejar una reflexió compartida sobre el mateix concepte de cultura popular i les seves interaccions amb els principals àmbits articuladors de la societat contemporània: política, educació, economia, comunicació, etc.

Les responsables de la revista, però, volen que aquest debat sigui viu i interactiu i és per això que els articles que es presentaran en aquest número 40 seran la base per a l’organització d’unes jornades de debat en tres punts del territori de manera seqüencial. En tant que CARAMELLA és una revista que es projecta arreu dels Països Catalans, les jornades s’han previst a: Barcelona (23 de març), València (30 de març) i Palma (6 d’abril), i tindrien com a ponents principals els autors vinculats a cada territori i alguns convidats addicionals.

Des de CARAMELLA entenen que la cultura popular avui i aquí, és a dir, en el segle XXI i en la nostra societat occidental mediterrània, no és un producte definit i estàtic, sinó quelcom complex, mutant, polisèmic, contradictori i en procés de construcció/destrucció. Per tant, el propi concepte de cultura popular pot ser entès de formes molt diverses fins i tot pels mateixos ponents i convidats a les jornades, però és justament aquesta diversitat el principal estímul del debat.

Els tres àmbits previstos són (provisionals):

Neofolklore, cultura de masses i consum
Barcelona, 23 de març de 2019 (Centre Artesà Tradicionàrius, CAT)

-Cultura popular, una eina d’aprenentatge
València, 30 de març de 2019 (Museu Valencià d’Etnologia) 

-Cultura popular: entre la identitat i la transformació social
Palma, 6 d’abril de 2019 (Can Alcover, per confimar) 

Una mirada plural sobre el folklore de les Terres de l’Ebre

Tortosa_jornadesPatrimoni-1

La quarta edició de les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, organitzades anualment a Tortosa, porta per títol “Xalant, treballant i pregant. Una visió del folklore de les Terres de l’Ebre”. Una setmana de ponències que tenen per objectiu homenatjar la figura del músic i folklorista Joan Moreira, i també reconèixer la importància del seu llegat.

Hi participaran com a ponents especialistes de diferents disciplines (antropologia, etnografia, literatura, llengua, música…), relacionades amb el patrimoni etnològic i immaterial i amb la cultura popular de les Terres de l’Ebre: Claire Guiu, Joan Vidal, Xavier Aixendri, Josep M. Gasulla, Ramon Miravall, Vicent Pellicer, Àngels Castellà, Joan Carles Borrego, Maria del Carme Oriol, Mònica Sales, Roc Salvadó, Arturo Gaya, lo Noi, lo Mut de Ferreries, M. Carme Queralt, Jan Grau, M. Cinta Llasat, Laura Borràs i Carles  M. Castellà.

L’activitat està reconeguda pel Departament d’Ensenyament com a activitat de formació permanent del professorat.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa i Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Ebre i Llibreria La 2 de Viladrich.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Dates: del 12 al 16 de novembre de 2018

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)

Jornada sobre Aureli Capmany i Maria Aurèlia Capmany

Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili
Avda. de Catalunya, 35, Tarragona
Dimecres 17 d’octubre de 2018

La Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català organitza la seva cinquena jornada. Enguany estan dedicades a les figures d’Aureli Capmany i Maria Aurèlia Capmany. Activitat en el marc de l’Any Aureli Capmany.

Del rest a la sardana: història del contrapàs i la sardana

L’Espai. Av. de Pompeu Fabra, 8, Prats de Lluçanès
Divendres 14 de setembre, a les 9 del vespre

Conferència sobre els orígens del contrapàs i la sardana, a càrrec de Carles Mas, músic, mestre i historiador.

Activitat en el marc de la Contrapassada, trobada de pobles que ballen contrapassos, la dansa precursora de la sardana.

Tota la informació sobre la 3a Contrapassada

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)

Palau Robert (sala 4). Passeig de Gràcia, 107, Barcelona
Del 21 de setembre de 2018 al 20 de gener de 2019

INAUGURACIÓ: dijous 20 de setembre, a les 19.00 h

Exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició i també de l’Any Capmany és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular. La inauguració comptarà amb la seva presència i amb la de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco.

La tasca d’Aureli Capmany (1868-1954) a favor de la cultura catalana el va portar a publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època. També cal destacar el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), així com director de l’Esbart Català de Dansaires (1909). Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en d’altres publicacions infantils. També és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat de Barcelona.Read More »

Subvencions a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme

El DOGC núm. 7599 de dilluns 16 d’abril publica RESOLUCIÓ CLT/702/2018, de 5 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la segona convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic per a l’any 2018, per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme.

L’objecte d’aquesta convocatòria són les subvencions per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme. La tipologia de les activitats objecte de subvenció és la següent:

a) Les activitats que fomentin o difonguin la cultura popular i tradicional catalana i l’associacionisme cultural o el patrimoni etnològic.

b) Les representacions no professionals de teatre popular català.

c) La restauració d’elements d’imatgeria festiva (gegants, nans i bestiari), així com la restauració i la confecció de la seva indumentària.

d) Commemoracions d’aniversaris de personalitats, fets o entitats adreçades a la conservació i la difusió de la memòria cultural col·lectiva.

e) Congressos i jornades de caràcter nacional o internacional fets a Catalunya.

Poden optar a aquestes subvencions les corporacions locals o els ens que en depenen, les fundacions i les associacions, amb domicili social a Catalunya, que hagin fet o tinguin previst fer alguna d’aquestes activitats culturals. Les sol·licituds de subvencions i els altres tràmits associats al procediment de concessió dels ajuts i la seva justificació s’han de fer només per mitjans telemàtics; si el sol·licitant es un ens local, mitjançant l’extranet de les administracions catalanes eacat i en la resta de casos  a través del portal Tràmits del Departament de Cultura.

El període per presentar les sol·licituds és del 17 d’abril al 2 de maig del 2018.

Una obra sobre la folklorista Adelaida Ferré i Gomis

índiceAdelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles de l’ebrenca Laura Villalba Arasa, de Roquetes, doctora en filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili, és l’obra guanyadora del 33è premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, convocat per l’Ajuntament de Bellpuig, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte d’atorgament del premi va tenir lloc a Bellpuig el passat 24 de març. L’obra, de caràcter divulgativa i erudit, dona a conèixer per primera vegada juntes vint-i-una rondalles d’aquesta mestra, reconeguda puntaire i folklorista (Barcelona 1881-1955), deixebla de Rossend Serra i Pagès. Els seus materials els va publicar en diferents revistes de principis del s. XX i alguns, posteriorment, van passar a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La tesi doctoral de Laura Villalba ja havia rescatat les seves aportacions al folklore català, entre les quals destaquen les relacionades amb l’oracioner, l’enigmística, la cançonística i la rondallística, de materials recollits en diferents poblacions catalanes.
Durant la vetllada, entre d’altres, es va presentar el llibre de l’obra guanyadora l’any passat Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades de Salvador Rebés Molina, i es va repartir el tercer dels tretze plecs del col·leccionable Dotzena de frare dedicat cada any a un folklorista o estudiós de la cultura popular catalana, i que aquest any tracta sobre el folklorista Cels Gomis i Mestre.

1r Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana

Castell de Falset
C. de Benaventura Pascó
19, 20 i 21 d’octubre de 2018

Festa de Sant Gregori a Santa Bàrbara, 2009. Foto: Mariano Cebolla. Fons IRMU.

La jota és una manifestació musical complexa,  amb diverses connotacions culturals. Com a etiqueta d’ús el seu significat varia d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una rica diversitat de formes en relació a les conductes i valors que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des de mitjans del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu.

Durant tres dies es celebrarà a Falset el primer congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:

1. Aspectes històrics
La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere,  a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.

2.Aspectes identitaris i de patrimonialització
 Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.

3. Ús i funció
Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus i bureos tradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.

4. Formes de transmissió
Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Us animem a  presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació, (max. 500 paraules), especificant el títol, a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta i les dades de l’autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica)  a fonotecamtra.cultura@gencat.cat


Organitza
: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.

+ Info:  fonotecamtra.cultura@gencat.cat; secretaria@irmu.org

Els balls d’Aureli Capmany

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dimecres 28 de febrer, 20.00 h

Els balls d’Aureli Capmany és un CD que conté setze danses i balls sel·leccionats d’entre els molts que van ser documentats, recollits, restaurats o publicats per Aureli Capmany o dels que va programar en la seva etapa de responsable dels dansaires de l’Esbart i que no han estat mai enregistrats per l’Esbart Català de Dansaires.  El disc forma part de la col·lecció Música i músics de l’Esbart Català de Dansaires, de la que és el volum setè. Les instrumentacions que interpreta la Cobla del Centenari són de diverses èpoques, majoritàriament comtemporànies o encarregades pel propi Capmany. Completen el disc quatre cançons que Capmany recull en el llibre Cançons i jocs dansats de la infantesa, interpretades  per la Coral Nou Horitzó de Sant Vicenç de Castellet, amb acompanyament de piano i flauta. Tanca el disc la sardana A n’Aureli Capmany que el compositor Josep Minyana li dedicà l’any 1948 quan Capmany va complir vuitanta anys.

La presentació d’Els balls d’Aureli Capmany obre la programació Presentacions 2018 i és una de les activitats programades per l’Esbart Català de Dansaires amb motiu de l’Any Aureli Capmany.

Inauguració de l’Any Aureli Capmany

Ateneu Barcelonès, sala d’actes Oriol Bohigas
C. de la Canuda, 6, Barcelona
Dilluns 26 de febrer, 19.00 h

L’any 2018 s’escauen els 150 anys del naixement d’Aureli Capmany. Fill de nouvinguts a Barcelona, Capmany és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat així com també per a l’estudi de la cultura popular d’arreu de Catalunya: els contes, la dansa, la cançó, la imatgeria festiva, les llegendes, els refranys, la música, etc. Pensà, ideà, impulsà, creà, organitzà, col·laborà i donà forma a nombrosos projectes d’abast de país: del Cançoner Popular i el modest En Patufet al naixement dels orfeons i els esbarts dansaires o d’obres teatrals. Convençut de la vàlua de la cultura i del que avui anomenem “transferència del coneixement”, va saber imprimir a tota la seva activitat i la seva vasta obra el mestratge necessari per transferir el coneixement a altri. Treballà per donar eines als mestres i professors reconeixent l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla, la llegenda, etc. com a eines bàsiques per enfortir i singularitzar la personalitat i com a eina al servei del país.

La declaració del Govern de la Generalitat de l’Any Aureli Capmany com a commemoració oficial del 2018 té l’objectiu de difondre la seva figura i donar reconeixement públic a la seva tasca en la cultura popular de Catalunya. Durant la inauguració, que comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, es llegirà un fragment d’En Patufet i l’Esbart Català de Dansaires oferirà una mostra de dansa tradicional catalana.

Indret web de l’Any Aureli Capmany