Recuperació del Ball d’Espases de Cervera

cartell2bdefinitiuDiumenge, 18 de setembre a les 11 h

Plaça Major de Cervera

L’Associació Ball d’Espases de Cervera presenta la reintroducció d’aquest ball als actes festius de la ciutat. El Ball d’Espases de Cervera (1411-1724) és el més antic documentat a Catalunya i fou el darrer a desaparèixer després de la Guerra de Successió. Gairebé 300 anys després es tornarà a dansar a Cervera. Serà el diumenge 18 de setembre, quan està previst un acte institucional de presentació, a les 11 hores a la Paeria, i la realització del ball, a les 11.45 hores a la plaça Major.

El projecte de reintroducció s’ha finançat amb micromecenatge i ha comptat amb l’ajuda del músic tradicional y expert en dansa festiva, Àngel Vallverdú, qui els ha assessorat en la recreació i en la composició de la música i instrumentalització de l’època, així com la indumentària i coreografia pròpia de la Dansa d’Espases catalana.

Si voleu saber més sobre el Ball d’Espases de Cervera trobareu la informació aquí

De pagès a típic: cent anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Del 15 de setembre al 27 novembre de 2016 (excepte 24 i 25 de setembre)
Inauguració: dijous 15 de setembre, 20.00 h

99400457401nfLa mostra explica com entre 1908 i 1910, els balladors de l´Esbart Català de Dansaires vesteixen de carrer. Com a partir de 1910 i a petició d’associacions i ajuntaments l’Esbart lloga vestits “de pagès” i com, l’any 1916, es confeccionen els primers vestits en propietat. D’aquesta manera, la iniciativa contribueix a la formació del vestit típic català.

+ info: Casa dels Entremesos

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Mostra.TerretaData: dissabte 6 d’agost
Lloc: Església de Sant Josep, La Torre de Tamúrcia (La Terreta-Tremp)

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic  

Conferències d’interès etnològic. Per veure el programa complet, aqui.

10.00 h.
Inauguració de la Jornada
Presentacions de llibres de Pagès Editors i Voliana Edicions
Del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans i Pagès Edtors:
– Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà d’Oriol Riart i Sebastià Jordà

17.30 Presentacions de llibre de Rafael Dalmau Editor
18.00 De Francesc Ribes Juanati (de Pagès Editors)
La Vall de la fi del món. La vida a Taüll, Boí, Erill la Vall, Barruera, Durro, Cardet, les Cabanasses, Saraís i Cóll durant el segle XX
Confessions d’un excapellà de Taüll. Parla el mossèn de Puigcerdà, Llimiana I Ripollet
18.30 Pausa
18.40 Inauguració oficial de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic
Xerrada: Baserri, mas, ostau…: la casa rural pirinenca, amb prou feina, però viva a càrrec de Xabier Kerexeta (antropòleg,Kalegoi: kultura ondare i membre de l’Eusko Ikaskuntza/Societat d’Estudis Bascos)
19 h. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic amb Selecció de curmetratges de la secció de Pallars-Ribagorça del Mostremp sobre rodes:
Valadredo. Dir. Oriol Riart, 2015 (25’) Valadredo és un viatge a través de diaris personals a una de les batalles més cruentes i desconegudes del Pirineu català durant la Guerra Civil.
Dins la fosca. Dir. Joaquim Sicart, 2015 (20’) Frederic viu en la seva pròpia pell la metàfora de l’au fènix que s’encarna en aquest relat fantàstic situat en la Catalunya rural del segle XIX.
La llegenda dels Pirineus. Dirs. Víctor Romero i Sebastià Jordà “Patxanet”, 2014 (5’). Abans que el temps existís, el món encara era pla com la recta de Purroy. Pels habitants dels Pirineus això era molt dur.
Berriro Igo NauzuDir. Carlos Rodríguez, 2012 (10’). Un poema visual, una aproximació a l’evolució del caserío basc (i del País Basc) en els últims 150 anys, a partir d’un text original de l’escriptor Kirmen Uribe.
El cel fosc del Pallars. Dir. Xavier Palau, 2015 (5’)  A través de time lapses i altres tècniques d’astrofotografia, es mostra la riquesa del cel nocturn del Pallars Jussà. Compost de més de 6000 fotografies de Jordi Peró, Llibert Cases, Kike Herrero i Xavier Palau.
20 h. Actuació de Ribatònics. Acordionistes de la Ribagorça.

Organitza: Associació Cultural de la Terreta, Centre d’Estudis Ribagorçans, Espai Integral de Natura Mas de Barreda
Amb el suport de:  Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Bisbat de LleidaMostremp-Associació d’Amics del cinema de Tremp, Institut d’Estudis IlerdencsDiputació de LleidaInstitut Ramon MuntanerDepartament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaPagès EditorsRafael Dalmau Editor  i Voliana Edicions

 

 

 

Cervera tindrà el primer Ball d’Espases de Catalunya

Joves de Cervera inicien una campanya de micromecenatge per recuperar el primer Ball d’Espases de Catalunya desprès de 300 anys desparegut.

4
Un grup de joves cerverins i cerverines treballen des de fa dos anys en la recuperació de l’històric Ball d’Espases de Cervera. Assessorats per Àngel Vallverdú, expert en danses festives, han realitzat un estudi de la reintroducció de la dansa basant-se en la documentació cerverina i catalana existent.

L’estudi ha descobert que el Ball d’Espases de Cervera, datat el 1411, és el més antic de Catalunya així com un dels més antics del món. A més a més, l’estudi exposa que el ball cerverí va ser l’últim en desaparèixer al Principat arran de les prohibicions borbòniques desprès de la Guerra de Successió (1701-1714).

El Ball d’Espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, amb espasa en mà, ballen al so d’una música predeterminada i formant diverses figures, tals com passadissos, voltes, estels, degollades i roses. L’espasa en aquesta dansa és un cordó umbilical entre dansaires, un element simbòlic. El Ball d’Espases no és un Ball de Bastons. En molt poques ocasions hi ha simulacions de batalla o combat amb l’espasa. Té més a veure amb els balls de pastorets o de cercolets que no pas amb els de bastons.

La intenció dels promotors és de recaptar un total de 2.000 € que es destinaràn al cost de les espases i dels vestits. A banda del Verkami, compta amb el suport de l’Ajuntament de Cervera – Paeria de Cervera i l’Agrupació Seny Major. Aconseguits els diners es podrà reintroduir el ball d’espases català,  que s’estrenararia el dia 18 de setembre a Cervera.

Qualsevol altra informació que necessiteu la podeu trobar a la nostra pàgina de Verkami o contactant amb ells personalment per xarxes socials.

Enllaç al Verkami: http://vkm.is/ballespasescervera

 

Les escoles de música vinculades a les bandes de Catalunya

projecte_bandes_578cb9709b55c1Data: Dimecres, 20 de juliol de 2016 a les 19 h.
Lloc: Auditori de la Lira Ampostina (Avda. santa Bàrbara, 35), Amposta
Presentació de l’informe “Les escoles de música vinculades a les bandes de Catalunya”, estudi impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) en el marc de la línia de treball sobre educació i cultura. L’Institut Ramon Muntaner és la institució responsable de la coordinació de l’estudi i co-redacció. El treball de camp i la co-redacció corre a càrrec de l’antropòloga Maite Hernández.
A través de la recollida de dades qualitatives i quantitatives, el document realitza un enfocament global de les escoles de música vinculades a les bandes a Catalunya. L’informe ofereix una radiografia de les diferents tipologies de centres, una anàlisi de les escoles i el seu paper en el context de la formació musical, una exposició de les seves problemàtiques, amenaces, reptes i oportunitats, i una reflexió del seu rol en un context sociocultural ampli.
Des de la perspectiva comparativa, l’estudi focalitza l’atenció en la banda, fent èmfasi en les igualtats i diferències que presenten segons la tipologia d’escola. Què representa, quina és la seva funcionalitat o quin tipus de vinculació s’estableix amb el municipi on es localitza són alguns dels aspectes que s’exposen.
Per últim, l’informe recull les bandes que actualment hi ha a Catalunya.
Organitza: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)
Per a més informació del projecte: formaciobandes.cat/ i http://conca.gencat.cat/ca/detall/activitat-agenda/Activitat-Agenda-00001 
Fotografia: Mercat a la Plaça: concert de la banda de l’escola de La Lira. 2012. Autor: Manuel Zaera. CC BY-SA 2.0. Font: Flick

Música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià

Campus-triptic-16-2-1El 2013 per iniciativa de l’associació Espai de So i reconegut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va iniciar aquest Campus, Ebrefolk, que arriba a la seva quarta edició. El seu objectiu és el de difondre el patrimoni etnomusical de les terres banyades per l’Ebre i els seus afluents –un espai compartit per Aragó, Catalunya i el País Valencià.

El Campus s’articula bàsicament en tallers de ball, cant i instruments tradicionals, destinats a tots aquells que vulguen acostar-se a un major coneixement de la cultura musical tradicional del territori, impartits per especialistes en la matèria destinats als alumnes.  Matriculats, que es complementen amb altres activitats formatives i lúdiques, obertes a tothom, com ara una ronda, una vetllada de versadors (poetes improvisadors), un bureo (sopar + ballada participativa) i una dansada.

Ebrefolk compta amb l’ajut econòmic de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya a banda del suport de nombroses associacions locals i comarcals catalanes, aragoneses i valencianes, entre les quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 3 , 14 i 15 de juliol

Lloc: Sant Mateu del Maestrat i Móra d’Ebre

Més informació: Telèfon de contacte: 606.36.12.73 (Ferran), 658.46.37.06 (Sergi) i 616.410.254 (Lluís)

Correu electrònic: alaqant@hotmail.com (Lluís) / sergi-masip@hotmail.com (Sergi)

Congrés Internacional «la dansa dels altres ». Alteritat i joc en la festa popular: moros, cristians i altres figures del “Diferent” en el teatre, la música i la dansa de la tradició.

DansadelsaltresData: Del dijous 7 al dissabte 9 de juliol de 2016.
Lloc: Seu universitària de Biar; Auditori de la Casa de Cultura (Plaça del Convent, s/n), Biar

Congrés Internacional «la dansa dels altres ». Alteritat i joc en la festa popular: moros, cristians i altres figures del “Diferent” en el teatre, la música i la dansa de la tradició.

Programa complet Read More »

30 anys de Festivals Flamencs a Manlleu

email-01L’Associació Cultural Andalusa Penya Flamenca de Manlleu i el Museu del Ter presenten una mostra dels diferents cartells fets en motiu del Festival Flamenc de Manlleu que l’entitat ha organitzat ininterrompudament durant 30 anys.

La Penya Flamenca de Manlleu va sorgir com a secció de l’Associació de Veïns del Barri de l’Erm l’any 1986. Per Sant Jordi de l’any 1986 la Penya es presentava públicament d’aquesta manera: “Es nuestra intención contribuir a la recuperación de una cultura -y en particular, del flamenco- la de la inmigración, sumergida y reconocible en la existencia y el trabajo del pueblo… Pretendemos, además, injertarnos con nuestras propias señales en el entramado cultural de Manlleu y de la comarca, para hacernos acreedores del futuro cultural como patrimonio común”.

Des del començament la Penya va iniciar una tasca regular de tertúlies i recitals de cante i baile i es va incorporar en la vida cultural i festes locals, del barri i carrers. En l’actualitat, la Penya forma part de la Comissió d’Entitats del Barri de l’Erm i es coordina amb les restants associacions culturals andaluses de la comarca d’Osona.

El Festival de Flamenc de Manlleu va néixer amb la penya l’any 1986 i de seguida va convertir-se en una referència en tot el món flamenc. 

Data: Del 3 de juny al 3 de juliol. De dimarts a diumenge de 10 a 14h
Lloc: Ubicació Museu del Ter, Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 93 851 51 76

Publicació del llibre La Medicina tradicional i popular a la Catalunya del Nord

trabucaireL’editorial Trabucaire ha publicat el llibre “La medicina tradicional i popular a la Catalunya del Nord“, escrit per Maite Barcons Reniu.

L’art de curar és tan vell com el món. Fins fa poc, a les societats rurals, es tractava d’un saber sobre el cos, la ment, la salut, el visible i l’invisible, la vida i la mort, associat a pràctiques i coneixements ancestrals transmesos per via oral. Era majoritàriament el món de les dones. Per treure’ls aquest poder han estat titllades de bruixes. A tot arreu, i a Catalunya també.

Als segles XIX i XX amb el desenvolupament de la medicina oficial, hom podia pensar que tot això ja feia part del passat. Però tossudament les tècniques de guarició, pregàries, medicines, receptes, tisanes i altres emplastres s’han transmès de generació a generació. El món silenciat de les llevadores, guaridores, fetilleres, conjuradores… ha assegurat la permanència de l’antiga saviesa al cor mateix de les llars…

Basant-se sobre un llar treball de terreny (entrevistes de testimonis a la Catalunya Nord, 1995-2012), sobre les publicacions i els treballs científics anteriors, sobre els conceptes més contemporanis de la medicina, la Maite Barcons Reniu rehabilita tota una part de la cultura nord-catalana a través les pràctiques medicinals populars i tradicionals que ha pogut recollir i catalogar.

Posa en evidència el paper de la dona, l’adapatació de les societats als seus temps, la solidaritat de les poblacions de cara als patiments, la pèrdua de la llengua i al mateix temps la pervivència de tradicions i sabers.

Distribuïdor: Nordest S.L Llibre (Figueres). Tel. 97267354 / nordest@nordest.es

http://www.trabucaire.com 

XVIII Edició del dia de la dalla i fira d’artesania

13296154_10209788433537545_897860087_nEl proper 5 de juny de 2016 se celebrarà la XVIII edició del dia de la dalla i la fira d’artesania.

Durant tota la jornada se celebraran tallers tradicionals relacionats amb els remeis i la cultura medicinal popular, així com concursos i demostració de la sega amb dalla, a càrrec d’experts dalladors i d’altres que en comencen a aprendre. Es rememorarà una eina i una feina que actualment ja no es troba en els nostres camps, en el marc d’una festa nascuda de forma popular, organitzada per la comissió de festes i la gent del poble dels Hostalets.

Read More »