Premi Sikarra 2019

La vuitena edició del Premi Sikarra guardona l’Agrupació Seny Major per la seva exemplar trajectòria en la recuperació, renovació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular

 El Premi Sikarra es dedica cada any a una persona o entitat per la seva contribució a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

 El Premi es lliurarà a Sant Guim de Freixenet, el dissabte dia 16 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Mestre Viaña.

El Jurat del Premi Sikarra, format pels membres del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, les dues entitats organitzadores, va escollir, el passat 23 de febrer a Sant Guim de Freixenet, l’Agrupació Seny Major com a guanyadora de l’edició d’enguany, per la seva exemplar acció i trajectòria en la recuperació, renovació, potenciació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular, en tots els seus àmbits, a la ciutat de Cervera, amb atenció especial al manteniment i foment dels balls populars i les activitats festives i de carrer.

L’Agrupació, creada l’any 2009, està formada pel conjunt de grups folklòrics tradicionals i de carrer de la ciutat: Associació Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla sardanista Jovencells, Confraria de l’Àliga de Cervera, Diables de Cervera-Carranquers, Geganters de Cervera, Ball d’Espases de Cervera, Ball de Gitanes i Trabucaires de Cervera. Alhora, l’Agrupació també vol mantenir lligams i punts de col·laboració amb altres entitats de la ciutat que, malgrat no ser estrictament de carrer, també treballen a l’entorn de la cultura popular, com l’Agrupació Coral, l’Associació de Les Completes, l’Associació de Pessebristes, l’Associació de Puntaires, la Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura o el Patronat de la Passió.

Cal subratllar també la tasca de l’Agrupació Seny Major quant a la promoció i difusió del patrimoni festiu, tradicional i popular a les escoles. Alhora, el seu blog, “Lo Carranquer”, ha esdevingut un mitjà de referència en el seu àmbit.

L’Agrupació Seny Major ha activat persones, sinèrgies, complicitats, aliances, xarxes, recursos, entitats i institucions al voltant de la cultura tradicional, en particular, i de la cultura en general, a Cervera i la Segarra.

El lliurament del Premi es durà a terme al Centre Cívic Mestre Viaña de Sant Guim de Freixenet el dissabte dia 16 de març, a les 7 de la tarda. L’acte serà presidit per Francesc Xavier Rivera i Maria Garganté, presidents respectivament de la Fundació Jordi Cases i Llebot i del Fòrum l’Espitllera, i per l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, i comptarà amb l’acompanyament musical de Lana Kovacevic (violí) i Enric Ribalta (flauta).

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En les anteriors edicions del Premi Sikarra s’ha guardonat l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

 

Girona acull l’exposició “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”

Espai Santa Caterina. Passatge d’Aristides Maillol, s/n, Girona
Del 5 de març al 27 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: 5 de març, 12.00 h

Girona acull la mostra itinerant “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”, una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició, i també de l’Any Capmany, és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular.

Aureli Capmany (1868-1954) va publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època, així com el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes(1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), on va exercir de director. Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en moltes altres publicacions infantils. Capmany, de formació autodidacta, va portar a terme una tasca pedagògica important donant eines als mestres i professors per al reconeixement de l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla i la llegenda com a eines pedagògiques.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles. A l’exposició també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.

La inauguració contarà amb la presència del Delegat del Govern a Girona, Pere Vila, la Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, i la comissària de l’exposició, Montserrat Garrich.

Web commemoratiu de l’any Aureli Capmany

 

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954). Exposició itinerant.

CRAI Catalunya (Universitat Rovira i Virgili). Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Inauguració 4 de febrer, 10.30 hores

El passat divendres 25 de gener es va obrir al públic al CRAI Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili l’exposició Patufet, on ets? (1868-1954), una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany.

La inauguració oficial de l’exposició tindrà lloc el proper dilluns dia 4 de febrer, a les 11.30 hores, al vestíbul del CRAI Campus Catalunya de la mà de Carme Oriol, professora de la Universitat del Departament de Filologia Catalana i responsable de l’arxiu de Folklore. Carme Oriol ha participat també en l’elaboració del catàleg d’aquesta mostra.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

A la mostra també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.  L’exposició romandrà oberta fins el 28 de febrer en l’horari habitual del CRAI Catalunya.

Web commemoratiu de l’any Capmany

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954). Exposició itinerant.

CRAI Catalunya (Universitat Rovira i Virgili). Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Del 25 de gener al 28 de febrer de 2019

Exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició i també de l’Any Capmany és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular.

La tasca d’Aureli Capmany (1868-1954) a favor de la cultura catalana el va portar a publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època. També cal destacar el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), així com director de l’Esbart Català de Dansaires (1909). Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en d’altres publicacions infantils. També és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat de Barcelona.

Capmany, de formació autodidacta, va portar a terme una tasca pedagògica important donant eines als mestres i professors per al reconeixement de l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla i la llegenda com a eines pedagògiques.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

A l’exposició també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes. Tota la informació sobre el tema es recull en el catàleg de l’exposició.

Web commemoratiu de l’any Capmany

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Estudis de Literatura Oral Popular: crida per al número 8 (2019)

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature dedicarà el dossier del número 8 (2019) a l’estudi de la llegenda des de múltiples perspectives: la seva connexió amb gèneres pròxims, la relació amb la literatura de creació, les aplicacions pràctiques (sector educatiu, turístic i cultural), la seva vigència (llegendes contemporànies i rumors), etc. Es fa una crida a la rebuda d’originals per a aquest número:

Estudis de literatura oral núm. 8 (2019)
– Dossier monogràfic: la llegenda
– Data de lliurament d’articles: 31 de març de 2019

Els articles presentats, que poden estar escrits en català, anglès, aragonès, castellà, francès, gallec, italià, occità i portuguès, han de tenir una extensió màxima de 8.000 caràcters i seguir les Normes per a la tramesa i publicació d’originals que es poden consultar en aquests enllaços:

https://revistes.urv.cat/index.php/elop/about/submissions#authorGuidelines

Pdf (català i anglès): https://issuu.com/publicacions-urv/docs/normes-elop

Estudis de Literatura Oral Popular està indexada en les bases de dades i repositoris següents: DOAJ, Open Folklore, MLA-Modern, Language Association Database, Dialnet, Dulcinea & Sherpa-Romeo, RACO, ISOC, Latindex, ERIH Plus, Redib, MIAR (5.8), Journal-TOCs.

 

Cloenda de l’Any Aureli Capmany

Palau Robert. Pg. de Gràcia, 107, Barcelona
Dijous 17 de gener de 2019, 18.00 h

Taula rodona a càrrec d’Anna Capmany, Josefina Roma, Jaume Ayats i de la comissària Montserrat Garrich. Clourà l’acte la comissària amb una visita guiada de l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954).

Programa oficial dels actes de cloenda

Web commemoratiu de l’Any Aureli Capmany

Informació en línia sobre l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954)

Revista Caramella 2019: 40 números, 20 anys

CARAMELLA. Revista de música i cultura popular publicarà el gener del 2019 el seu número 40 i acomplirà 20 anys d’existència. Amb aquest motiu dedicarà el proper dossier central de la revista a “La cultura popular a debat, ara i ací”, amb l’objectiu de plantejar una reflexió compartida sobre el mateix concepte de cultura popular i les seves interaccions amb els principals àmbits articuladors de la societat contemporània: política, educació, economia, comunicació, etc.

Les responsables de la revista, però, volen que aquest debat sigui viu i interactiu i és per això que els articles que es presentaran en aquest número 40 seran la base per a l’organització d’unes jornades de debat en tres punts del territori de manera seqüencial. En tant que CARAMELLA és una revista que es projecta arreu dels Països Catalans, les jornades s’han previst a: Barcelona (23 de març), València (30 de març) i Palma (6 d’abril), i tindrien com a ponents principals els autors vinculats a cada territori i alguns convidats addicionals.

Des de CARAMELLA entenen que la cultura popular avui i aquí, és a dir, en el segle XXI i en la nostra societat occidental mediterrània, no és un producte definit i estàtic, sinó quelcom complex, mutant, polisèmic, contradictori i en procés de construcció/destrucció. Per tant, el propi concepte de cultura popular pot ser entès de formes molt diverses fins i tot pels mateixos ponents i convidats a les jornades, però és justament aquesta diversitat el principal estímul del debat.

Els tres àmbits previstos són (provisionals):

Neofolklore, cultura de masses i consum
Barcelona, 23 de març de 2019 (Centre Artesà Tradicionàrius, CAT)

-Cultura popular, una eina d’aprenentatge
València, 30 de març de 2019 (Museu Valencià d’Etnologia) 

-Cultura popular: entre la identitat i la transformació social
Palma, 6 d’abril de 2019 (Can Alcover, per confimar) 

Una mirada plural sobre el folklore de les Terres de l’Ebre

Tortosa_jornadesPatrimoni-1

La quarta edició de les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, organitzades anualment a Tortosa, porta per títol “Xalant, treballant i pregant. Una visió del folklore de les Terres de l’Ebre”. Una setmana de ponències que tenen per objectiu homenatjar la figura del músic i folklorista Joan Moreira, i també reconèixer la importància del seu llegat.

Hi participaran com a ponents especialistes de diferents disciplines (antropologia, etnografia, literatura, llengua, música…), relacionades amb el patrimoni etnològic i immaterial i amb la cultura popular de les Terres de l’Ebre: Claire Guiu, Joan Vidal, Xavier Aixendri, Josep M. Gasulla, Ramon Miravall, Vicent Pellicer, Àngels Castellà, Joan Carles Borrego, Maria del Carme Oriol, Mònica Sales, Roc Salvadó, Arturo Gaya, lo Noi, lo Mut de Ferreries, M. Carme Queralt, Jan Grau, M. Cinta Llasat, Laura Borràs i Carles  M. Castellà.

L’activitat està reconeguda pel Departament d’Ensenyament com a activitat de formació permanent del professorat.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa i Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Ebre i Llibreria La 2 de Viladrich.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Dates: del 12 al 16 de novembre de 2018

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)

Jornada sobre Aureli Capmany i Maria Aurèlia Capmany

Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili
Avda. de Catalunya, 35, Tarragona
Dimecres 17 d’octubre de 2018

La Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català organitza la seva cinquena jornada. Enguany estan dedicades a les figures d’Aureli Capmany i Maria Aurèlia Capmany. Activitat en el marc de l’Any Aureli Capmany.