Ball de cinquagesma a Prats de Lluçanès

Enguany tornarà a celebrar-se el Ball de Cinquagesma a la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. L’antropòloga Roser Reixach Brià explica que segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní a prop d’aquest lloc i el col·locava al terra entorn de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical. Hi esteu tots convidats!    

Data: Dilluns 6 de juny a les 17h

Lloc: Pedra Dreta de Prats de Lluçanès

Per a més informació: 661545638

És la melodia del mestre Tomàs?

AJORNADA FINS A LA TARDOR

Segona xerrada del Cicle Agustí Cohí Grau, amb motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí i també dels cent cinquanta de Joan Tomàs, dues personalitats que des de la música van fer créixer la cultura tradicional i l’Esbart Català de Dansaires. Versarà sobre la relació entre ambdós: com va sorgir, i com un primer contacte de mestre i alumne es transformà amistat i continuïtat professional. Amb la participació de Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, i Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català de Dansaires.

Entrada lliure amb inscripció prèvia a info@esbartcatala.org. Aforament limitat segons directrius sanitàries. L’acte es podrà seguir en directe a través del Facebook de La Casa dels Entremesos i l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires.

Coreografia archeologica. 1921: les Danses de Vilanova

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Inauguració dijous 8 d’octubre, a les 8 del vespre

Concepció Coll, la informant de les Danses de Vilanova, amb el mestre de dansa Felip Blasco i una balladora de l’Esbart Català de Dansaires.

L’Esbart Català de Dansaires, des de 1908, ha contribuït a la reconstrucció i restauració in situ de nombroses danses que avui es ballen als carrers i places de Catalunya. 

Coreografia archeologica mostra com es desenvolupa un projecte de reconstrucció i restauració d’una dansa en una població que l’ha perdut.  L’exposició ressegueix les tasques que es fan i les qüestions que cal tenir en compte, des de la proposta fins que el ball arrela i es torna a ballar amb normalitat i periodicitat.  Aquest procés s’exemplifica amb un projecte realitzat entre els anys 1920 i 1921: la documentació, reconstrucció i restauració de les Danses de Vilanova i la Geltrú, que es ballen cada any el diumenge de Carnaval.

Els esbarts a Catalunya: una història de resistència

Enguany, la setmana cultural Isagoge de Cervera commemora el centenari del naixement de l’historiador, advocat i polític Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 – Sant Cugat, 2008), fill predilecte de la ciutat (1991).

Un dels actes de celebració és l’exposició en moviment: “La ciutat de Josep Benet”, la qual consta de quatre escenaris relacionats amb la vida de Josep Benet i la Cervera de principis del segle XX.

Un d’aquests escenaris és Els esbarts a Catalunya: una història de resistència, del qual el divendres 25 de setembre a les 19 h a la plaça del Fossar de Cervera l’antropòleg Roger Costa ens en parlarà.
Comptarem amb la participació d’un ball folklòric cerverí i de la Coral Ginesta amb la interpretació de cançons tradicionals catalanes.

L’accés és gratuït. Aforament limita, cal inscriure’s aquí

Trobareu tota la informació dels actes a http://www.cerverapaeria.cat.

Organitza: Paeria de Cervera i Museu Comarcal de Cervera

SomVallBas, històries de i per la Vall d’en Bas

SomVallBas, produïda pel Smithsonian Center for Folklife and Heritage, posa en relleu històries de i per la Vall d’en Bas. Aquesta web, que està disponible en anglès i català, se centra en la vida tradicional i moderna d’aquesta vall rural, amb una sèrie multilingüe d’articles que donen valor a artesans, tradicions alimentàries i molt més.

La web és la cara pública d’un projecte de sostenibilitat cultural que cerca reforçar les expressions culturals locals. Investigadors de l’Smithsonian i catalans han treballat conjuntament per identificar, documentar i catalogar tradicions regionals. Amb aquesta documentació, la comunitat ara pot desenvolupar estratègies per fer sostenibles les seves tradicions.

URL de l’exposició: folklife.si.edu/somvallbas

Les imatges dels artesans estan disponibles en aquesta carpeta de this Dropbox folder. Consulteu els peus de fotos i els drets també aquí en anglès i català.

A les xarxes:

Contactes:

  • Elisa Hough, gestora de la pàgina i de les xarxes socials | HoughE@si.edu | (202) 633-6482
  • Meritxell Martín i Pardo, investigadora principal | txellmp@gmail.com | (34) 619 21 23 71

Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme

Prats, Llorenç (2020) Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme. Barcelona, Universitat de Barcelona (Estudis d’Antropologia Social i Cultural; 20), 365 pàg.

Llorenç Prats és un dels referents acadèmics més importants pel que fa a l’estudi del folklore, l’etnologia i el patrimoni etnològic, així com dels seus usos derivats. Autor del clàssic El mite de la tradició popular (Edicions 62, 1988) la seva producció posterior ha abordat la qüestió del patrimoni cultural i la dels seus usos turístics. Aquest volum és un recull d’articles i fragments d’obres monogràfiques publicats entre 1985 i 2014, el conjunt dels quals configuren una profunda reflexió sobre els imaginaris col·lectius hegemònics en relació amb la identitat i sobre els mecanismes polítics i simbòlics que intervenen en la seva formació i el seu desenvolupament. A mitjan anys noranta Prats va investigar sobre la categoria i l’ús del patrimoni com a artefacte cultural, cosa que va tenir una notable influència a escala nacional i internacional, i, ja més recentment, el seu treball s’ha orientat a l’estudi antropològic del turisme.

Premi Sikarra 2019

La vuitena edició del Premi Sikarra guardona l’Agrupació Seny Major per la seva exemplar trajectòria en la recuperació, renovació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular

 El Premi Sikarra es dedica cada any a una persona o entitat per la seva contribució a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

 El Premi es lliurarà a Sant Guim de Freixenet, el dissabte dia 16 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Mestre Viaña.

El Jurat del Premi Sikarra, format pels membres del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, les dues entitats organitzadores, va escollir, el passat 23 de febrer a Sant Guim de Freixenet, l’Agrupació Seny Major com a guanyadora de l’edició d’enguany, per la seva exemplar acció i trajectòria en la recuperació, renovació, potenciació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular, en tots els seus àmbits, a la ciutat de Cervera, amb atenció especial al manteniment i foment dels balls populars i les activitats festives i de carrer.

L’Agrupació, creada l’any 2009, està formada pel conjunt de grups folklòrics tradicionals i de carrer de la ciutat: Associació Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla sardanista Jovencells, Confraria de l’Àliga de Cervera, Diables de Cervera-Carranquers, Geganters de Cervera, Ball d’Espases de Cervera, Ball de Gitanes i Trabucaires de Cervera. Alhora, l’Agrupació també vol mantenir lligams i punts de col·laboració amb altres entitats de la ciutat que, malgrat no ser estrictament de carrer, també treballen a l’entorn de la cultura popular, com l’Agrupació Coral, l’Associació de Les Completes, l’Associació de Pessebristes, l’Associació de Puntaires, la Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura o el Patronat de la Passió.

Cal subratllar també la tasca de l’Agrupació Seny Major quant a la promoció i difusió del patrimoni festiu, tradicional i popular a les escoles. Alhora, el seu blog, “Lo Carranquer”, ha esdevingut un mitjà de referència en el seu àmbit.

L’Agrupació Seny Major ha activat persones, sinèrgies, complicitats, aliances, xarxes, recursos, entitats i institucions al voltant de la cultura tradicional, en particular, i de la cultura en general, a Cervera i la Segarra.

El lliurament del Premi es durà a terme al Centre Cívic Mestre Viaña de Sant Guim de Freixenet el dissabte dia 16 de març, a les 7 de la tarda. L’acte serà presidit per Francesc Xavier Rivera i Maria Garganté, presidents respectivament de la Fundació Jordi Cases i Llebot i del Fòrum l’Espitllera, i per l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, i comptarà amb l’acompanyament musical de Lana Kovacevic (violí) i Enric Ribalta (flauta).

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En les anteriors edicions del Premi Sikarra s’ha guardonat l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

 

Girona acull l’exposició “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”

Espai Santa Caterina. Passatge d’Aristides Maillol, s/n, Girona
Del 5 de març al 27 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: 5 de març, 12.00 h

Girona acull la mostra itinerant “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”, una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició, i també de l’Any Capmany, és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular.

Aureli Capmany (1868-1954) va publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època, així com el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes(1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), on va exercir de director. Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en moltes altres publicacions infantils. Capmany, de formació autodidacta, va portar a terme una tasca pedagògica important donant eines als mestres i professors per al reconeixement de l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla i la llegenda com a eines pedagògiques.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles. A l’exposició també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.

La inauguració contarà amb la presència del Delegat del Govern a Girona, Pere Vila, la Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, i la comissària de l’exposició, Montserrat Garrich.

Web commemoratiu de l’any Aureli Capmany

 

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954). Exposició itinerant.

CRAI Catalunya (Universitat Rovira i Virgili). Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Inauguració 4 de febrer, 10.30 hores

El passat divendres 25 de gener es va obrir al públic al CRAI Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili l’exposició Patufet, on ets? (1868-1954), una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany.

La inauguració oficial de l’exposició tindrà lloc el proper dilluns dia 4 de febrer, a les 11.30 hores, al vestíbul del CRAI Campus Catalunya de la mà de Carme Oriol, professora de la Universitat del Departament de Filologia Catalana i responsable de l’arxiu de Folklore. Carme Oriol ha participat també en l’elaboració del catàleg d’aquesta mostra.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

A la mostra també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.  L’exposició romandrà oberta fins el 28 de febrer en l’horari habitual del CRAI Catalunya.

Web commemoratiu de l’any Capmany

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954). Exposició itinerant.

CRAI Catalunya (Universitat Rovira i Virgili). Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Del 25 de gener al 28 de febrer de 2019

Exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició i també de l’Any Capmany és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular.

La tasca d’Aureli Capmany (1868-1954) a favor de la cultura catalana el va portar a publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època. També cal destacar el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), així com director de l’Esbart Català de Dansaires (1909). Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en d’altres publicacions infantils. També és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat de Barcelona.

Capmany, de formació autodidacta, va portar a terme una tasca pedagògica important donant eines als mestres i professors per al reconeixement de l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla i la llegenda com a eines pedagògiques.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

A l’exposició també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes. Tota la informació sobre el tema es recull en el catàleg de l’exposició.

Web commemoratiu de l’any Capmany