La primavera del 2016 el Museu del Ter va rebre la donació del material fílmic del fotògraf i activista cultural manlleuenc Carles Molist i Carrera (1949-1997), i s’afegeix a l’ingent fons fotogràfic gestionat per la Biblioteca de Manlleu. La donació consta de 458 enregistraments audiovisuals en diferents formats: VHS (221); Beta (89); U-matic (83); Super 8 (65); Compact Disk (1). Es tracta d’imatges de finals dels anys setanta i els anys vuitanta i noranta del segle XX, principalment de Manlleu.
Les filmacions recullen temàtiques molt variades. Hi destaca el teatre, ja que Carles Molist era un membre molt actiu del Teatre Centre. Però bona part de la vida social i cultural manlleuenca també hi és representada: l’esport, festes i fires, activitats d’entitats i empreses locals, les colònies d’estiu, etc… En el marc de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, el Museu del Ter serà l’escenari de la projecció “Carles Molist filma el Manlleu de la Transició” a càrrec de Núria Silvestre i Magda Bassas (Biblioteca de Manlleu) amb una selecció significativa de fragments de la part del fons que ja ha estat digitalitzada.
Data: Dijous 26 d’octubre a les 20h
Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
L’exposició “1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta”, comissariada per la periodista ampostina Teresa Ferré, recull el treball inicial de recerca sobre el tema, realitzat per l’Observatori per a la Vida Quotidiana (OVQ) amb finançament de l’Ajuntament d’Amposta, que tindrà continuïtat, pel que fa a les fonts orals, amb un Ajut per a la recerca etnològica a les comarques de l’Ebre, concedit el 2016 pel Museu, dins el seu programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. La col·lectivització a Amposta va ser fruit d’un procés iniciat el juliol de 1936 (amb la creació d’un comitè, que més tard va passar a consell municipal, dirigit per la CNT i la UGT) que va culminar a principis de 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta, en mans dels anarquistes, en solitari. La formaven prop de 1.200 persones, d’unes 700 famílies, fet que gairebé representava el 10% de la població de la ciutat. Va ser la col·lectivitat més nombrosa de les Terres de l’Ebre i, en proporció, la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en diverses seccions, entre les quals les dels pagesos (la més important), els paletes, els treballadors de la indústria arrossera, la pesca i l’intercanvi, els pintors, els forners, els fursters i els ramaders.
La Mostra de cinema etnogràfic, organitzada des de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, amb participació del Museu del Ter, arriba a Taradell. Enguany hem preparat una sessió dedicada a la Festa de l’arbre de Taradell. L’any 1904 es va celebrar per primera vegada i es va fer anualment i de manera ininterrompuda fins a l’any 1925. Cinquanta anys més tard, concretament el 23 de maig de l’any 1976 es va recuperar una tradició que més enllà de commemorar l’arribada de la primavera i l’esclat de la natura simbolitzada per l’arbre, a Taradell tenia una vessant cultural i patrimonial. La filmació de l’any 1976 i un muntatge fotogràfic realitzat des del Grup de Recerca Local de Taradell Fent Memòria, ens permetran posar la mirada vers aquesta festivitat.
El treball de la dona massa sovint ha estat menystingut. A vegades invisibles, d’altres silenciades i segur que poc valorades. El taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de les dones treballadores de Manlleu” vol recuperar la imatge, però també el record i la memòria de totes elles.El Museu del Ter, des de fa anys, ha posat la “dona treballadora” a l’epicentre del seu discurs. L’any 2009, en el marc de l’IPEC, va finalitzar la recerca “Una majoria invisible, el treball de la dona al tèxtil a la conca del Ter (1850-2000)”. Des de llavors, ha realitzat múltiples activitats per donar a conèixer i reivindicar el paper de les dones dels tèxtil. Malgrat l’existència d’una extensa recerca, el Museu continua treballant en la recuperació de la memòria oral, escrita i documental de les treballadores del Ter, especialment del tèxtil.
L’enderroc de bona part de les fàbriques de Gallifa ha suposat la pràctica desaparició d’un dels conjunts industrials més importants del Voltreganès. Amb aquesta exposició es vol recuperar la història centenària d’aquest espai ara abandonat, i que en bona part va marcar el ritme de la vida dels pobles del Voltreganès.
La mostra organitzada pel Museu del Ter presenta una exposició sobre el fons fotogràfic de Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879 – Barcelona 1938). Es tracta d’un fons de gairebé 3.000 fotografies, plaques de vidre, principalment estereoscòpiques, preses entre l’any 1900 i l’any 1930 aproximadament, de les quals 130 es podran veure a l’exposició.
L’exposició itinerant “Cent anys del vapor Anita” recupera la memòria gràfica i documental del darrer dels 26 vapors que van navegar per l’Ebre entre el 1857 i el 1929, riu amunt i riu avall, en diferents itineraris, entre Mequinensa i les Goles de l’Ebre. Vapors de transport de passatgers i mercaderies, i també militars.