Presentació d’aquest documental, basat en la recerca Els bruixots de l’aigua. Els saurins a Catalunya, realitzada per Rosa M. Canela mitjançant una beca per a l’estudi del patrimoni etnològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Boada i Aragonès, Eduard (2013) L’aigua i la gent. Aspectes de l’Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII. [Tarragona], Ganzell (Quaderns de la Pixerota; 1), 58 p.
Entenedor estudi del “Llibre de las ordinacions del repartiment de las tandas de la aigua de la horta de vila de Mont-roig y decret de sa Illustrissima del any 1703”, manuscrit localitzat per l’historiador Albert Manent a la Llibreria Central (Tremp) i ara custodiat a l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp.
En paraules d’Eugeni Perea, l’autor del pròleg, L’aigua i la gent és un llibre que va “més enllà del tema abordat –el repartiment d’aigües entre hortolans comunats–; l’obra ens subministra dades i referències sobre nissagues i onomàstica, lingüística, economia, organització gremial o etnografia. Cal destacar, en aquest sentit, la capacitat organitzativa dels regants de Mont-roig a través de l’anomenat Consell d’Hortolans, que es diferencia del món estrictament pagès o de secà per la tinença i ús de les aigües, en la línia que també ho feien altres comunitats rurals.”
Exposició sobre la recerca IPEC “L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca. Estudi de cas del municipi de Torrebesses (Segrià) en el context de la Vall Major”, realitzada entre els anys 2008 i 2010 per un equip de l’Institut Tecnològic de Lleida. L’exposició està produïda per l’Ajuntament de Torrebesses en col·laboració amb la Universitat de Lleida.
ALDOMÀ BUIXADÉ, Ignasi (coord.) (2013) L’aigua, patrimoni de la Catalunya seca. Passat i present en l’entorn de Torrebesses. Lleida: Ajuntament de Torrebesses i Pagès Editors.
Tot i la connotació pejorativa que el discurs hegemònic actual atribueix als secans, aquests han estat històricament un territori viu i ric gràcies a la presència d’aigua. A través dels temps els secans han desenvolupat estratègies d’aprofitament de l’aigua visibles encara a través d’un patrimoni hídric extraordinari. A hores d’ara, bona part dels aprofitaments històrics de l’aigua han estat abandonats i la població resident en aquests territoris posa totes les esperances en les aportacions externes a partir dels rius principals. Però a banda de l’extraordinària pèrdua patrimonial que això representa, aquesta nova solució pot esdevenir econòmicament cara o prohibitiva, i no és clar tampoc que sigui una solució definitiva.
Aquest llibre és resultat de la recerca IPEC “L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca. Estudi de cas del municipi de Torrebesses (Segrià) en el context de la Vall Major”, realitzada entre els anys 2008 i 2010 per un equip de l’Institut Tecnològic de Lleida encapçalat pel professor de geografia de la UdL Ignasi Aldomà. La mateixa recerca també va donar peu a una exposició que ha itinerant per diverses sales i a la creació del Centre d’Interpretació de la construcció de la Pedra Seca, així com a l’article homònim publicat al núm. 38 de la Revista d’Etnologia de Catalunya.
Exposició sobre la recerca IPEC “L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca. Estudi de cas del municipi de Torrebesses (Segrià) en el context de la Vall Major”, realitzada entre els anys 2008 i 2010 per un equip de l’Institut Tecnològic de Lleida. L’exposició està produïda per l’Ajuntament de Torrebesses en col·laboració amb la Universitat de Lleida. La presentació correrà a càrrec d’Ignasi Aldomà, professor de Geografia de la UdL, coordinador de la recerca i comissari de l’exposició.
La preservació i difusió del patrimoni de l’aigua ha estat una tasca de molts agents culturals i socials arreu al pla de Barcelona des de fa temps. Aquestes jornades es plantegen com un punt de trobada de totes aquelles entitats i persones que interactuen amb els elements del patrimoni hidràulic perquè segueixi viu, com un tret identitari més de cada barri, poble o territori, com un llegat indissoluble del territori on apareix. L’objectiu és assolir una visió antropològica del llegat històric de l’aigua, amb la identificació dels elements, l’anàlisi de l’experiència feta al seu voltant, i així perfeccionar les eines a l’hora de sensibilitzar la població metropolitana de la importància de conservar la cultura tradicional de l’aigua dins del territori actual.
Treball fet en base a l’inventari del patrimoni i estudi de la gestió de l’aigua al terme de Torrebesses (Segrià, les Garrigues) però amb un contingut que és força vàlid pel conjunt dels secans
Lloc: Museu Comarcal de l’Urgell, Major 11 de Tàrrega
Dies: del 9 al 24 de febrer del 2013
Horari: feiners de 19 a 21h. Diumenges i festius de 12 a 14h i de 19 a 21h