
De la mà de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ens allunyem puntualment del Ter i anem cap a l’altre riu, el Llobregat, riu germà del Ter pel passat industrial compartit. Ho fem amb un treball sobre la història del cooperativisme al Berguedà, de Daniel Raya Crespi.
En aquest treball l’historiador Berguedà Daniel Raya Crespi analitza la trajectòria del cooperativisme al Berguedà i com aquesta interacciona amb el moviment cooperativista català des de finals del segle XIX fins a la democràcia.
Es tracta d’una coedició entre el Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central en el marc del projecte “El fil de la cooperació” impulsat per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central amb la col·laboració del Museu del Ter i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Aquest és el segon treball publicat en aquesta línia. El primer fou la recerca i publicació “La història del cooperativisme a la Catalunya Central, un estat de la qüestió i reptes de futur” dels historiadors osonencs Gerard Vallejo i Joan Torrents, també disponible en línia i en obert al web del Museu del Ter.
“130 de cooperativisme al Berguedà (1881-2011)” es va presentar el 16 de març a l’Espai Santa Eulàlia de Gironella en el marc de la jornada ‘Berguedà Cooperatiu: passat, present i futur de l’Economia social i solidària a la comarca’. L’acte també va comptar amb la inauguració de l’exposició ‘Passat, present i futur del cooperativisme i l’ESS al Berguedà’.
Podeu consultar aquesta nova publicació en línia i en obert al web del Museu del Ter.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat



Durant els darrers anys els museus han pres consciència de la necessitat de fer visibles les dones en les col·leccions i, sobretot, en els relats. Amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-les com a part legítima del patrimoni i la memòria col·lectiva ja fa anys que al Museu del Ter posa les dones del tèxtil en el centre d’atenció. La recerca ha estat la base per reivindicar-ne la memòria. Des de finals del segle XIX les dones eren majoria a les fàbriques del Ter. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i relegades a l’escalafó més baix de la jerarquia laboral.
Ara que la ciutat recupera un dels seus teatres històrics – el Teatre Centre es va inaugurar per primer cop el Nadal de 1897 -, l’exposició del Museu del Ter “Manlleu, ciutat de teatre” proposa un recorregut de gairebé dos segles per la història del teatre manlleuenc.
“Els jardins de la industrialització al Ter”, de Pere Casas Trabal, Jordi Cirera Bach, Carles García Hermosilla, Jordi Grané Casellas, Joan Molera González i Manel Vicente Espliguero, és la sisena obra publicada dins de la col·lecció “Patrimoni Industrial. Temes”, dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb Rafael Dalmau Editors.
Conferència: “Del molí a la fàbrica. La modernització de la indústria paperera catalana (1750-1936)” “200 anys d’indústria del paper a Cervelló” a càrrec de Miquel Gutiérrez i Poch