“Que no parin les màquines. Els manyans de les fàbriques del Ter”

Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.

El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter. El documental, que va ser presentat el passat divendres 17 de febrer i es pot veure al canal de Youtube del Museu del Ter, ara es presenta a Roda de Ter, població on van treballar molts dels manyans entrevistats.

Data: Divendres 17 de març a les 19.30h

Lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Roda de Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El Museu del Ter amb ulls de dona

“El Museu del Ter amb ulls de dona” és una visita a l’exposició permanent del museu des d’una mirada crítica. Un exercici d’intentar pensar i enfocar l’exposició tenint en compte la conjuntura del gènere. Un intent de pensar en com seria aquesta exposició si qui hagués llegit la història de la industrialització haguessin estat (també) dones o si, en qualsevol cas, s’hagués tingut en compte aquesta perspectiva.

La visita parteix de la recerca iniciada l’any 2008 on les treballadores del textil han estat al centre d’interès principal. Cap a elles hem dirigit la mirada i en aquest sentit des de fa anys el Museu treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra. La recerca té un fort component etnològic i ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Data: Diumenge 12 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre: Els Inicis de la Industrialització

La XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebrarà, per itinerància comarcal, a la Ribera d’Ebre, concretament a Flix, i té com a objectiu la difusió dels elements materials i immaterials dels inicis de la industrialització conservats a les Terres de l’Ebre, uns elements, encara avui molt rellevants arreu del territori, que es concreten per igual entorn d’un gran nombre de fàbriques, molins i tallers, i també entorn de treball i memòria viva en camps tan diversos com el cultural, l’econòmic, el social, el patrimonial, etc.

La Jornada inclou aportacions d’estudiosos i investigadors que han realitzat recerques de caràcter etnològic, històric i immaterial entorn d’aquests inicis, i dels qui -en el seu treball diari- mantenen viva l’herència material d’aquests inicis industrials, tant en empreses privades com en la gestió d’activitats i elements culturals i patrimonials.

Al matí, Jaume Perarnau Llorens (director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) farà la conferència marc “El patrimoni industrial a les Terres de l’Ebre”. Tot seguit, es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “La implantació de la Fàbrica a Flix”, a càrrec de Pere Muñoz Hernández (historiador); “Memòria oral dels oficis ferroviaris tradicionals i el Museu del Ferrocarril a Móra la Nova”, a càrrec de Jordi Sasplugas Deu (Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, Móra la Nova), i “La fàbrica de xocolata CREO de Tortosa”, a càrrec de Xavier Benet Valldepérez i Cinta Benet Bel (xocolaters). A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “De fusters a fabricants. Talleres Hijos de A. Prades, la Sénia”, a càrrec de M. Mar Villalbí Prades (arqueòloga), i “Viure i treballar al Pinell de Brai. Bòbila, fàbrica i mines de refractari”, a càrrec d’Antonia Serres Buenaventura (Associació Pi del Broi, Pinell de Brai).

La Jornada inclou també dos activitats complementàries: la visita guiada a la Colònia Fàbrica de Flix, l’única colònia química de Catalunya, a càrrec de Cristina Ferrús Tarragó (Associació Cultural La Cana, Flix), i la visita guiada a les exposicions “A toc de pito” i “A l’ombra de la xemeneia”, a Ca Don Ventura. L’inscripció es gratuïta, i l’entrada a la Jornada és lliure per al públic oient. Es farà un certificat d’assistència en cas de sol·licitar-lo.

Organització: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, IRMU, Ajuntament de Flix i Associació Cultural La Cana.

Lloc: Ca Don Ventura. C/Major, 16

Població: Flix

Data: dissabte 3 de desembre de 2022.

Horari: Des de les 9.30h fins a les 18.30h.

Inscripcions i informació: https://www.museuterresebre.cat/ i https://etnologia.tte.cat

Inauguració de la plaça de les Dones del Ter

flyer_plaça de les DonesDurant els darrers anys els museus han pres consciència de la necessitat de fer visibles les dones en les col·leccions i, sobretot, en els relats. Amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-les com a part legítima del patrimoni i la memòria col·lectiva ja fa anys que al Museu del Ter posa les dones del tèxtil en el centre d’atenció. La recerca ha estat la base per reivindicar-ne la memòria. Des de finals del segle XIX les dones eren majoria a les fàbriques del Ter. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i relegades a l’escalafó més baix de la jerarquia laboral.

El proper 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Manlleu inaugura la nova Plaça de les Dones del Ter  i un nou àmbit a l’exposició permanent del museu  amb el títol “Les treballadores del tèxtil al Ter. Una majoria invisible”.

Un homenatge a les protagonistes de la història tèxtil del Ter.

Ho celebrarem amb l’actuació de la coral “Les Veus del Ter” i una jornada de portes obertes al Museu del Ter per conèixer el nou espai expositiu sobre les dones del tèxtil al Ter.

Data: Diumenge 8 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Manlleu, ciutat de teatre

Flyer Web TeatrebAra que la ciutat recupera un dels seus teatres històrics – el Teatre Centre es va inaugurar per primer cop el Nadal de 1897 -, l’exposició del Museu del Ter “Manlleu, ciutat de teatre” proposa un recorregut de gairebé dos segles per la història del teatre manlleuenc.

A finals del segle XIX el Teatre Centre era una sala més de les moltes sales que regularment acollien representacions a Manlleu.  La cultura en general,  i el teatre en particular, era per als moviments socials del moment una eina clau d’emancipació i millora de les condicions de vida en la nova societat industrial.

Durant el segle XX el teatre a Manlleu va veure aparèixer noves sales, noves formes teatrals i nous protagonistes, especialment amb la incorporació de les dones de la població – durant els anys trenta -, fins aleshores excloses de l’activitat teatral. El teatre no va ser aliè als canvis polítics. El franquisme va causar un daltabaix a l’escena manlleuenca i la va reduir gairebé al teatre d’inspiració catòlica. Durant els anys setanta el teatre va viure una gran revifalla i renovació. D’aquest moment procedeixen múltiples veus que avui són referents del nostre teatre.

L’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” ha estat comissariada per la historiadora manlleuenca Judit Caballeria i proposa un recorregut per la història del teatre a Manlleu des del segle XIX. La mostra forma part del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Data: Del 15 de gener al 3 de maig de 2020

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Els jardins de la industrialització al Ter

portada“Els jardins de la industrialització al Ter”, de Pere Casas Trabal, Jordi Cirera Bach, Carles García Hermosilla, Jordi Grané Casellas, Joan Molera González i Manel Vicente Espliguero, és la sisena obra publicada dins de la col·lecció “Patrimoni Industrial. Temes”, dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb Rafael Dalmau Editors.

El llibre és el resultat d’una recerca del Museu del Ter desenvolupada, en bona part, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ( IPEC-Anàlisi) concedit l’any 2009.

La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.

Els jardins de la industrialització al Ter elabora en una primera part una anàlisi del context cultural i històric en el qual es produeix la proliferació dels enjardinaments en aquests conjunts industrials. En una segona part més extensa els autors hi proposen l’anàlisi particularitzada dels jardins i el verd urbà de vint conjunts industrials de la conca del Ter.

 

Data: Presentació el dimecres 10 de juliol a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca. Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

12ens Tallers i Jornades de Memòria Oral. Estirem el fil … de les teixidores d’Arbúcies

La vila d’Arbúcies tingué un procés d’industrialització basat en tres activitats: carrosseries d’autocar, torneria de fusta i la indústria tèxtil. Aquesta darrera, amb la peculiaritat que, a diferència de les altres dues, ocupava bàsicament mà d’obra femenina. Seguint amb una recerca feta anys enrere sobre les cosidores que treballaven a casa, en aquesta ocasió, i dins el programa Tallers de Memòria Oral, es proposa una sessió participativa de documentació del paper de la indústria tèxtil en el passat industrial de la vila d’Arbúcies i en especial del paper que hi van tenir les dones, a través dels records de les antigues treballadores de les fàbriques de la vila.

Data: 3 de juliol de 2019

Lloc: Casa de Repòs d’Arbúcies, Plaça Doctor Santiago Geli, 3

Hora: 17 h.

Organitza: Museu Etnològic del Montseny

Conferències sobre la indústria paperera a Cervelló

cervello-17Conferència:  “Del molí a la fàbrica. La modernització de la indústria paperera catalana (1750-1936)” “200 anys d’indústria del paper a Cervelló” a càrrec de Miquel Gutiérrez i Poch
Data:
Divendres 20 de gener a les 19 h.
Lloc: 
Sala Polivalent de la Biblioteca de Cervelló ( Pça de la Biblioteca, 1), Cervelló.

Organitza: Grup de Recerca de Cervelló i Gaudim Cervelló
Amb la col·laboració de: Biblioteca Municipal de Cervelló, Ajuntament de Cervelló i Diputació de Barcelona
Per a més informació: Grup de Recerca de Cervelló, recercacvll@gmail.com

El folklore i l’etnopoètica actuals, al núm. 41 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

El nou número de la Revista d’Etnologia de Catalunya fa en el seu dossier un estat de la qüestió del folklore i de l’etnopoètica en l’actualitat. El bloc principal d’aquesta secció compta amb onze articles, que es complementen amb els quatre del subapartat “Focus”. A banda del dossier, la revista recull tres articles de les últimes recerques finalitzades de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, i catorze articles de les últimes recerques sobre el patrimoni etnològic català becades pel Departament de Cultura. Completen la revista els quatre articles de l’apartat “Miscel·lània”, un article sobre el Museu Etnogràfic de Ripoll, dos sobre els BCIN en la categoria de zona d’interès etnològic (barraques de Mont-roig del Camp i coeteres del delta de l’Ebre) i dues ressenyes bibliogràfiques de volums publicats recentment dins les col·leccions Temes d’Etnologia de Catalunya i Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Consulteu-la al web de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, o bé al de Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO).

La navegació a vapor per l'Ebre català

El proper divendres a les 19 h tindrà lloc la inauguració de l’exposició itinerant “Cent anys del vapor Anita”, en un acte que compotarà  amb la participació especial de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

L’exposició recupera la memòria gràfica i documental del darrer dels 26 vapors que van navegar, riu amunt i riu avall, en diferents itineraris, entre Mequinensa i les Goles de l’Ebre del 1855 fins al 1929.

L’Anita, que va navegar entre el 1915 i el 1929, és un dels símbols de la navegació històrica per l’Ebre, i encara és molt present en la memòria popular. Una embarcació mítica que l’exposició explica a través de les biografies i èpoques històriques dels seus diferents propietaris i personatges pròxims (industrials, mariners, pagesos…), fins que la gran riuada del 1937 el va esfonsar en un indret pròxim a Sant Jaume d’Enveja.

Organitza: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, Arxiu Comarcal del Baix Ebre i Museu de les Terres de l’Ebre

Col·labora: Diputació de Tarragona i Ajuntament de Tortosa

Lloc: Sala d’exposicions dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre

Dates: 27 de novembre fins al 26 de febrer de 2016

Horaris: del 28 de novembre fins al 27 de desembre: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h i de 18.00 a 20.00 h; dissabtes, diumenges i festius d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 20.00 h. Del 28 de desembre fins al 26 de febrer: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h.