L’Educació durant la Segona República a Catalunya

El Museu de la Mediterrània organitza la III Jornada de Memòria Història Local, una activitat que agrupa diferents actes que tenen com a objectiu recuperar el passat històric de la vila, dels seus habitants i els successos ocorreguts des de la Segona República fins a la Transició democràtica a través de la memòria oral dels ciutadans. Conèixer la nostra història ens permet posar-la en valor i obrir camí per a construir un present i un futur amb més consciència sobre el nostre passat.

Aquestes terceres jornades aprofundiran en l’Educació durant la Segona República a Catalunya, període històric del qual aquest any 2021 celebrem el 90è aniversari de la seva proclamació. Dues conferències, un documental i un diàleg ens parlaran de com l’ensenyament d’aquells anys a Catalunya és encara avui un referent on emmirallar-nos. En poc temps, el nostre país va aconseguir situar-se a l’avançada europea en renovació pedagògica. I tot això gràcies a uns mestres que experimenten els mètodes dels grans pedagogs del moment, una generació excepcional que revoluciona l’ensenyament del país i esdevenen referents des d’aleshores fins als nostres dies.

El programa de la III Jornada de Memòria Històrica Local és el següent:

  • Divendres 14 de maig, 19h. Conferència “Els mestres de la República” a càrrec de Salomó Marquès, pedagog i professor emèrit de la Universitat de Girona.
  • Divendres 21 de maig, 19h. Conferència “L’educació en temps de guerra i revolució a Catalunya” a càrrec d’Emili Cortavitarte, escriptor, historiador i professor.
  • Dissabte 22 de maig, 17h. Projecció del documental “Els mestres catalans, de la guerra a l’exili” d’Agustí Corominas, cineasta i pedagog. Cinema Montgrí (taquella inversa).
  • Divendres 28 de maig, 19h.  Taula rodona “De l’educació republicana a l’educació actual. Passat i present: reptes” a càrrec de Miquel Àngel Montón, llicenciat en història i professor de secundària de l’Institut Montgrí, i Rosa Cañadell, llicenciada en Psicologia i Magisteri.

Recepció de Memòria. Com cada any, la jornada anirà acompanyada de la Recepció de Memòria. Durant el mes de maig es reprendrà la crida a les persones del poble que vulguin aportar memòria oral, objectes, documents i records del què va ser aquella època i els seus esdeveniments perquè ho portin al Museu, valorant les memòries personals perquè puguin esdevenir memòries col·lectives.

DOS NOUS ELEMENTS PER A L’INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LES TERRES DE L’EBRE (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre.

Més tard vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE) per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li també aplicacions per àmbits diversos, entre els quals l’escola, la festa, la gestió del paisatge, el joc popular, el turisme, etc.

Ara, el Museu de les Terres de l’Ebre pot sumar a l’IPCITE nous continguts patrimonials, que són resultat de l’encàrrec a Íngrid Bertomeu Cabrera, antropòloga que ja va formar part de l’equip tècnic que va elaborar els continguts dels primers 100 elements que avui integren l’IPCITE, de dos treballs de recerca, que han estat realitzats amb metodologia antropològica i treball de camp.

Es tracta així de dos nous elements emmarcats dins la Categoria 1 de l’IPCITE, titulada: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són els elements “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador al Baix Ebre i el Montsià”: fitxa que correspondrà a l’element 101 de l’IPCITE, i “Els artesans constructors de figures festives” (gegants, bestiari i altres), fitxa que serà el seu futur element 102.

“Calidoscopi” Alteració i (r)Responsabilitat

El Museu de la Mediterrània ha inaugurat l’exposició audiovisual «Calidoscopi», dels realitzadors Antoni Martí i Gich i Quim Paredes i Baulida, dos dels més prestigiosos documentalistes del nostre país. Martí i Paredes han centrat una bona part de la seva obra en la relació existent entre l’home i el paisatge, i les transformacions que d’aquesta interacció se n’han derivat. Ho han fet amb ànim documentalista i memorialístic, però també crític i compromès.

En aquest sentit, l’exposició és una invitació a aturar-nos en el moment actual i projectar una mirada serena i reflexiva al passat recent, per reflexionar sobre com s’han transformat el nostre territori, les nostres actituds i els nostres hàbits. La mostra s’ha construït a partir d’imatges de la seva dilatada filmografia i interpel·la directament el públic, amb el propòsit de qüestionar les nostres responsabilitats col·lectives i individuals en aquesta evolució no sempre positiva per al nostre entorn.

«Calidoscopi» ressegueix l’activitat humana des de diversos punts de vista i recull el testimoni dels que van viure un passat recent més sensible amb l’entorn. Un mirada al passat que es fa gràcies a la memòria oral dels nostres avis i besavis. A partir de les seves imatges d’arxiu se’ns oferreix la testimoni de molta gent que ha treballat, ha viscut i ha cuidat el territori.

L’exposició que es podrà visitar de manera gratuïta fins al 5 de juliol de 2021 i té una versió digital que es pot visitar a www.calidoscopi.cat

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones el Museu del Ter proposa “inVISIBLES”

“inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es convertixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.

La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

“invisibles” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.

Es tracta d’una activitat gratuïta que es podrà veure els dies 19 i 20 de març i cal inscripció prèvia. Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.

Data: 19 i 20 de març de 2021 a les 19 i 20.30h

Lloc: Passeig del Ter, Manlleu. Una estona abans de l’espectacle, les persones inscrites rebran al seu mòbil una ubicació “precisa” que serà el lloc d’inici del recorregut.

Activitat gratuïta amb places limitades. Inscripció prèvia: trucant al Museu del Ter de dimarts a divendres de 9 a 17h (93 851 51 76)

Per a més informació: www.museudelter.cat -938515176 – info@museudelter.cat

Jornada de cloenda en línia: “Memòria oral: testimoni i llegat”

AL’Institut Ramon Muntaner organitza la jornada tècnica de cloenda en línia: “Memòria oral: testimoni i llegat”, la qual es portarà a terme el divendres 19 de febrer de 2021, a partir de les 16.00 hores, a través del canal de Youtube de l’IRMU. Aquesta jornada és la darrera d’una sèrie de conferències que s’emmarquen en el projecte europeu «La cultura oral dels paisatges agraris de l’Euroregió Pirineus Mediterrània», que compta amb la participació de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, el Consell de Mallorca, l’Institut Ramon Muntaner, Prioritat i Ville de Roquefort.

L’Institut Ramon Muntaner organitza la jornada tècnica de cloenda en línia: “Memòria oral: testimoni i llegat”, la qual es portarà a terme el divendres 19 de febrer de 2021, a partir de les 16.00 hores, a través del canal de Youtube de l’IRMU.

La presentació de la jornada anirà a càrrec de M. Àngels Blasco i Rovira, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l’IRMU.

Tot seguit cada soci del projecte presentarà la feina feta fins a l’actualitat sobre el projecte «La cultura oral dels paisatges agraris de l’Euroregió Pirineus Mediterrània».

  • Presentació del soci de Mallorca, a càrrec de: Kika Coll, directora insular de Patrimoni; i Aina R. Serrano, coordinadora de la unitat del patrimoni historicoindustrial, del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca. 
  • Presentació del soci de Catalunya, a càrrec de:  M. Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU); i Júlia Viejobueno, Prioritat.
  • Presentació del soci d’Occitània, a càrrec de: Katia Fersing, representant de Le Saloir, de l’Ajuntament de Rocafort.

Finalment, es presentaran l’exposició resultat del projecte.

A més de les presentacions, també es portarà a terme una taula rodona amb Emili ArbonèsAlba Porqueres i Joan Vaqué, protagonistes de l’exposició, i moderada per l’antropòleg Dani Terraza.

Aquesta jornada es podrà seguir en streaming a través de l’enllaç següent: https://youtu.be/5fHSyPYpy2c

A més a més, la jornada en la seva totalitat serà enregistrada i publicada a el web del projecte.

Per a qualsevol dubte o problema per accedir a la sessió, podeu contactar amb hectorisidro@irmu.org

En el transcurs de la jornada s’utilitzaran el català i el francès. No hi haurà traducció simultània.

13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-2021. Taula rodona: “Pobles abandonats”

L’ Institut Ramon Muntaner organitza la taula rodona “Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i el desenvolupament del territori”, que es portarà a terme el dijous 18 de febrer de 2021 a les 19.00h en format virtual, mitjançant la plataforma Zoom

Aquesta activitat compta amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i de Pobles Abandonats. 
La taula comptarà amb la participació de: Oscar Jané, Enric Pujol i Aila Pinyol.
Moderarà la taula: M. Carme Jiménez, directora de l’IRMU.  

Per tal d’assistir a l’activitat cal inscripció prèvia trucant a: 977401757 o bé amb un correu electrònic a:carles@irmu.org

Aquesta activitat s’emmarca en els 13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-2021 que l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), en conjunt amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,presenten per tretzè any consecutiu un seguit d’experiències que han tingut lloc entorn d’iniciatives proposades per les entitats que en formen part o per equips de recerca del nostre país. Aquesta taula és la quarta activitat que l’IRMU, com a membre de l’OPEI, organitza dins d’aquests 13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, entre el 2020 i el 2021. 

Organitza:Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Muntaner.
Col.laboren: Universitat Autònoma de Barcelona i Projecte “Pobles Abandonats”
Inscripció prèvia a: carles@irmu.org 

Tallers de Memòria Oral: l’Arbuciari. Mots, maneres de dir i expressions pròpies de la vall d’Arbúcies

L’any 2019 Nuri Tort engegà el seu projecte de recollir vocabulari i expressions pròpies d’Arbúcies i la seva vall a través d’un blog: l’Arbuciari. Mots, maneres de dir i expressions pròpies de la vall d’Arbúcies.

El proper dissabte 24 d’octubre a les 12 del migdia, el Museu Etnològic del Montseny acollirà una sessió del taller de memòria oral de participació oberta sobre els parlars de la vall d’Arbúcies i el Montseny, que tindrà com a punt de partida la presentació del treball realitzat fins ara per Nuri Tort a través del seu blog.

13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-21

Tallers i Jornades de Memòria Oral és el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat.
En aquesta tretzena edició hi participen quinze entitats, que programen quaranta-quatre activitats en dinou poblacions diferents. Algunes d’aquestes accions formen part del treball continuat de les entitats organitzadores i del paisatge habitual d’aquests tallers i jornades, mentre que d’altres son completament noves. Inaugura el programa “Los aiguats del 2000… per parlar-ne”, que tindrà lloc a Mas de Barberans (Montsià) aquest diumenge 9 d’agost, en dues franges horàries diferents.

Consulteu aquí el programa complet

Jornada “La recuperació de la Memòria Oral del Pirineu”

6 de març 2020

Casa de la Sal-Gerri de la Sal (Baix Pallars-Pallars Sobirà)

Jornada “La recuperació de la Memòria Oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies des de l’antropologia“.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la memòria oral en l’àmbit de l’Alt Pirineu que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema i per tal de crear un espai de reflexió, debat i coordinació, des de l’Ajuntament de Baix Pallars, l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Museu de Suport Territorial), la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, l’IDAPA, i el Geoparc hem cregut interessant organitzar aquesta jornada tècnica.

La memòria oral és fràgil, subjectiva i sovint manifesta importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. El seu registre i gestió hauria d’associar-se amb una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’uns objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica. En aquest sentit, us proposem, de la mà de diferents professionals de l’àmbit de l’antropologia, una aproximació al tema i a les diferents metodologies de treball a seguir.

Programa

9.30h Presentació

10.00h La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments.

Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social, Universitat de Barcelona.

11.30h Pausa-cafè

11.45h La memòria com a eina de construcció de futur. Aplicabilitat de la recerca oral.

Gemma Casal, antropòloga.

13.15h La gestió de la memòria popular: bases de dades, webs i altres mitjans de difusió.

Roger Costa, antropòleg i tècnic de patrimoni cultural, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Generalitat de Catalunya.

14.30h Cloenda de la jornada

Informació i inscripcions

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, telèfon, adreça de correu electrònic i entitat a que pertanyeu a: turisme@baixpallars.ddl.net  o trucar al 973662040,. i demaneu per Aroa.

Organitza: Ajuntament de Baix Pallars; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Ecomuseu de les Valls d’Àneu; Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran; Museu de Gerri de la Sal; IDAPA; Etnologia en Xarxa; Geoparc Orígens.

Cultura Viva 2019: Missa de pastors de la Llacuna

Cartell Missa de pastors - La Llacuna

En el marc dels actes de la Fira de Sant Andreu de la Llacuna (1337-2019) es presentarà la recerca sobre la Missa de pastors, realitzada per Xavier Bayer.

Es tracta d’una missa que el compositor i organista Antoni Vaqué va escriure cap a l’any 1860. Es canta en llatí i s’inspira en les antigues llibertats d’orgue nadalenques. La interpretació musical de la missa va càrrec del Cor Parroquial de Sant Maria de la Llacuna amb acompanyament d’orgue. La Llacuna és possiblement l’únic lloc del país que ha mantingut la tradició de cantar una missa pastoril, hereva de les trobades que els pastors feien dins de l’església.

Aquest element patrimonial  ha estat incorporat a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès (que abasta l’àmbit territorial de la vegueria Penedès): Immaterial Penedès.

La presentació forma part del programa Cultura Viva que té per objectiu donar a conèixer a la comunitat que ha estat objecte d’estudi els resultats de la recerca realitzada.

Data: dissabte 30 de novembre de 2019, a les 19h.

Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament (plaça Major, 1). La Llacuna (Anoia).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de la Llacuna. Col·laboren: Centre d’Estudis Llacunencs, Cor Parroquial de Santa Maria de la Llacuna, Departament de Cultura de la Generalitat, Institut Ramon Muntaner, Diputació de Barcelona i Obra Social “La Caixa”.