El proper 25 d’agost tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició Dones del Montseny, tresors de la memòria a la Rectoria de l’església de Sant Julià del Montseny (Vallès Oriental). L’exposició vol donar difusió al projecte de recuperació de la saviesa de les dones grans del poble de Montseny portada a terme durant el 2022 per les investigadores Helena Masnou i Carme Clopés, amb el suport del Museu Etnològic del Montseny.
L’exposició és un recorregut per set espais centrats en la memòria i la paraula de les set dones entrevistades, plasmada la seva veu, objectes i les imatges de Jordi Borràs on es repassen aspectes com la feina a pagès, la vida quotidiana, el treball de la llana, la cura de les persones, el mas com a espai d’acollida, però també les llegendes, la duresa de la vida durant la guerra i postguerra, el treball fora de casa, els oficis de dones o les relacions familiars.
L’exposició, que té el suport de Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es podrà veure durant la Festa Major de Montseny del 25 al 28 d’agost de 2023
9 de març i 1 d’abril a la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera
Després de més d’un any de feina intensa, estem molt contentes d’anunciar-vos que inaugurem el Museu del Blat amb l’exposició “Societats pageses i alternatives agràries” a la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.
Ens faria molta il·lusió que ens poguéssiu acompanyar en els actes d’inauguració que hem preparat i que us detallem a continuació:
Divendres 24 de març, el Museu de la Pesca organitza una nova sessió de Converses de Taverna a Palamós, que se centrarà en l’evolució tecnològica de la pesca a Palamós.
Antigament, els patrons d’arrossegament aplicaven l’experiència i els sabers acumulats durant generacions per poder pescar en els caladors propers al municipi. Era una pràctica artesanal, intuïtiva, condicionada per la incertesa, el risc, la sort i el secret. Amb la irrupció de la tecnologia, el perfil del patró de pesca ha canviat molt. Avui, el sector de l’arrossegament es caracteritza per l’ús intensiu de la tecnologia digital en les seves diferents aplicacions (posicionament, comunicació, sensors, mecànica, electrònica del vaixell…). La tecnologia facilita l’eficiència i la sostenibilitat de la pesquera, però també obliga els armadors a fer fortes inversions i als patrons a dominar coneixements informàtics i tècnics cada cop més complexos.
Sota el títol de “Arrossegament 4.0“, parlarem amb patrons de pesca en actiu dels avenços tecnològics més disruptius i del reciclatge continu que obliga l’aplicació de cada cop més aparells tecnològics a bord.
Dia: Divendres 24 de març. 19 h Lloc: Restaurant Can Blau (C. del Vapor, 3. Palamós). Aforament limitat a la capacitat de la sala
Primera sessió del programa Cultura Viva 2023 del Museu de les Terres de l’Ebre, com a Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Generalitat de Catalunya. És tracta de la conferència titulada: “Presentació del llibre El Delta de l’Ebre i els seus costums”, d’Antoni Limbos del Pino, que anirà a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una monografia escrita en primera persona, que recull la memòria de l’autor en relació a algunes de les seves vivències personals, o explicades pels seus familiars més immediats, membres d’una família ampostina de pagesos de l’arrossar, i també fruit d’alguines de les entrevistes que ha realitzat; entorn de la vida popular i l’evolució del cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre, al llarg del segle XX.
El conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre és un dels elements patrimonials que formen part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).
El dijous 9 de febrer de 2023, a les 17h, el Museu de la Mediterrània organitza una nova sessió del projecte “Objectes que ens parlen”. Aquest és un projecte que s’impulsa des del museu per obtenir informació i dades rellevants dels objectes relacionats amb oficis que es salvaguarden en el fons de reserva del Museu.
Amb el pas dels anys, hi ha molts oficis que han anat desapareixent: l’espardenyer, l’esparter, el baster, el boter, el carreter,… i d’altres han sofert un canvi radical en seva manera de realitzar-se: el fuster, l’apicultor, el ferrer, el forner… De tots ells, al fons de reserva del Museu de la Mediterrània en tenim constància i hi podem trobar eines i objectes relacionats.
Malauradament, avui dia moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació. No sabem el seu nom, com s’utilitzaven o per a què servien. L’objectiu del projecte “Objectes que ens parlen” és trobar persones que ens puguin ajudar a identificar i documentar bé aquests elements.
Agrupem els objectes per oficis i en el transcurs de l’activitat us anem mostrant els objectes que guardem al nostre fons de reserva, tant físicament com a través d’imatges. A partir d’aquí, la paraula és vostra i nosaltres anotarem tota aquella informació que ens pugueu aportar. Ens ajudeu a documentar-los?
A la sessió del dijous 9 de febrer parlarem de les eines de l’ofici de sabater.
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), per tal de contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre. Més tard, el 2019 les tres institucions van acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li aplicacions.
El Museu de les Terres de l’Ebre ha anat ampliant el nombre d’elements culturals immaterials inclosos a l’Inventari i creant, a partir d’alguns dels elements inventariats, aplicacions destinades al públic infantil, a realitzar en àmbits escolars i lúdics.
El Museu suma ara a la web de l’IPCITE dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”, resultat de l’encàrrec de dos treballs de recerca, realitzats amb metodologia etnològica (IPEC) i treball de camp.
Són els elements 103 i 104 de l’Inventari: “L’ofici de mestre d’aixa, a la Ràpita”, recerca feta per Antoni Cartes Reverté, i “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, recercada per Enric López Vidal.
La memòria d’e’aquestes recerques, escrita pels autors, i les corresponents fitxes de l’IPCITE, inclouen informació patrimonial inèdita i significativa sobre l’actualitat d’aquestes dos antigues activitats, a més a més de dades històriques i etnogràfiques, fotografies, entrevistes orals i recursos documentals, que fan referència directa a aquests dos antics oficis a les Terres de l’Ebre, han estat validades pel Museu de les Terres de l’Ebre.
El passat 30 de novembre al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2022 de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. El Museu del Ter conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll va rebre el Premi Especial de Patrimoni, en la categoria difusió i accions relacionades amb el patrimoni industrial, tècnic i científic i a la reivindicació de la memòria històrica social i industrial pel documental “Las chicas de la Saphil”. El guardó el van recollir la historiadora, autora de la recerca i guionista del documental, Maria Aguilà; la Yolanda Cambón en representació de “las chicas de la Saphil” i en Carles García, director del Museu del Ter.
El projecte, és fruit d’una col·laboració entre el Museu del Ter i el Museu Etnogràfic de Ripoll, i va comptar amb la participació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i es va presentar en el marc de l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic l’any 2021. Podeu veure al documental clicant aquí
La XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebrarà, per itinerància comarcal, a la Ribera d’Ebre, concretament aFlix, i té com a objectiu la difusió dels elements materials i immaterials dels inicis de la industrialització conservats a les Terres de l’Ebre, uns elements, encara avui molt rellevants arreu del territori, que es concreten per igual entorn d’un gran nombre de fàbriques, molins i tallers, i també entorn de treball i memòria viva en camps tan diversos com el cultural, l’econòmic, el social, el patrimonial, etc.
La Jornada inclou aportacions d’estudiosos i investigadors que han realitzat recerques de caràcter etnològic, històric i immaterial entorn d’aquests inicis, i dels qui -en el seu treball diari- mantenen viva l’herència material d’aquests inicis industrials, tant en empreses privades com en la gestió d’activitats i elements culturals i patrimonials.
Al matí, Jaume Perarnau Llorens (director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) farà la conferència marc “El patrimoni industrial a les Terres de l’Ebre”. Tot seguit, es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “La implantació de la Fàbrica a Flix”, a càrrec de Pere Muñoz Hernández (historiador); “Memòria oral dels oficis ferroviaris tradicionals i el Museu del Ferrocarril a Móra la Nova”, a càrrec de Jordi Sasplugas Deu (Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, Móra la Nova), i “La fàbrica de xocolata CREO de Tortosa”, a càrrec de Xavier Benet Valldepérez i Cinta Benet Bel (xocolaters). A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “De fusters a fabricants. Talleres Hijos de A. Prades, la Sénia”, a càrrec de M. Mar Villalbí Prades (arqueòloga), i “Viure i treballar al Pinell de Brai. Bòbila, fàbrica i mines de refractari”, a càrrec d’Antonia Serres Buenaventura (Associació Pi del Broi, Pinell de Brai).
La Jornada inclou també dos activitats complementàries: la visita guiada a la Colònia Fàbrica de Flix, l’única colònia química de Catalunya, a càrrec de Cristina Ferrús Tarragó (Associació Cultural La Cana, Flix), i la visita guiada a les exposicions “A toc de pito” i “A l’ombra de la xemeneia”, a Ca Don Ventura. L’inscripció es gratuïta, i l’entrada a la Jornada és lliure per al públic oient. Es farà un certificat d’assistència en cas de sol·licitar-lo.
Organització: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, IRMU, Ajuntament de Flix i Associació Cultural La Cana.
Conferència a càrrec de l’historiador Enric López Vidal, que clou el Cicle Cultura Viva 2022 del Museu de les Terres de l’Ebre, i que és també una activitat inclosa dins el cicle de conferències “Històries de la Mar de l’Ebre”, que fa difusió de temàtiques relacionades amb el mar i la costa de la Mar de l’Ebre. L’autor coneix a fons el tema, que ha recercat per encàrrec del Museu de les Terres de l’Ebre aquest 2022. Es tracta d’una recerca etnològica duta a terme, en treball de camp, tant a la Ràpita i com dins les pròpies salines de la Trinitat, en el marc del programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. El procés d’extracció de la sal al delta de l’Ebre ha estat des d’antic una important activitat productiva al Delta, que actualment només es desenvolupa en aquestes salines, les úniques marítimes de Catalunya. Entrada gratuïta.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, i Ajuntament de la Ràpita
Data: 11 de novembre de 2022.
Lloc: Sala d’actes del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro, s/n
Població: la Ràpita
Horari: 19h
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954 i de la Mar de l’Ebre
Al llarg de l’any 2022 el Museu Etnològic del Montseny realitza el projecte “Dones del Montseny, tresors de la memòria”, que pretén recollir les experiències i aprenentatges viscuts de les dones del Montseny, incidint en aquells aspectes que aportin un aprenentatge vers la societat actual com poden ser per exemple les tasques de treball centrades en l’elaboració de productes. A partir de l’experiència de dones que han viscut el gran procés de transformació social i econòmic de la muntanya i amb un coneixement important en l’àmbit dels recursos naturals disponibles, els tallers volen permetre la transmissió d’aquests coneixements. El Taller de Memòria Oral d’enguany reuneix a les dones que han col·laborat en el projecte per parlar sobre el coneixement de remeis i sobre les tècniques de filar i teixir.
El taller es realitzarà el proper 18 de novembre al Clot de la Mora (Tagamanent), està organitzat per Ademc i el Museu Etnològic del Montseny amb la participació del col·lectiu de dones del Montseny “Arremangades”.
