“Memòria de Can Grau”

El Museu del Ter i la cooperativa Cardant Cultura presenten el documental “Memòria de Can Grau”, una peça audiovisual que recull i dona forma a la memòria oral de la històrica fàbrica de riu de Les Masies de Roda. El treball és fruit d’un any llarg de recerca etnogràfica i entrevistes en profunditat a antics treballadors i treballadores, que han compartit vivències, oficis i records d’un espai que va marcar la vida quotidiana de generacions.

Clica aquí per veure el documental.

El documental ha estat dirigit per Xef Vila i el guió i la realització d’entrevistes són obra de les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop, que han liderat la recollida de testimonis i la documentació del projecte. La seva feina ha permès recuperar històries de vida que expliquen, amb una mirada humana i propera, com era treballar a Can Grau, quines tasques s’hi feien, com evolucionaven les màquines i quina relació s’establia entre les persones i la fàbrica.

El projecte ha comptat amb la participació de setze persones vinculades a la fàbrica, incloent-hi l’últim membre de la família Salamí que en va gestionar l’activitat industrial. Les entrevistes, enregistrades i conservades en format digital, constitueixen un fons de gran valor per entendre la vida laboral, social i tecnològica d’aquest espai fabril.

Aquesta producció audiovisual ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, que ha donat suport al projecte en el marc de les línies de foment de la recerca i la difusió de la memòria popular.

Un projecte de memòria viva

El documental forma part d’un projecte més ampli de recuperació de la memòria de Can Grau, desenvolupat conjuntament entre Cardant Cultura i el Museu del Ter. Paral·lelament a la peça audiovisual, s’han impulsat diverses accions que exploren la memòria de la fàbrica des de mirades complementàries:

. Exposició permanent sobre la memòria de la fàbrica, creada per Gisela Torns, Xavier Vilaregut i Clara Montserrat, que presenta materials i objectes recuperats de Can Grau, organitzats per èpoques i contextualitzats en recreacions d’espais i eines del dia a dia fabril.

. Instal·lació artística “Tornada de segar”, de Benjamin Grau, Evarts Melnalksnis, Sanaz Starčić i Cèlia Tort Pujol, una proposta visual i sonora que combina imatges, colors, sons i anècdotes per aproximar-se a la vida quotidiana dels treballadors i treballadores de la fàbrica. Després de la presentació pública, la instal·lació quedarà de forma permanent a l’espai.

. Mostra pictòrica de Rita Viñolas Galobardes, un treball que parteix de la roba del seu avi, Joan Viñolas, antic treballador de Can Grau. A través d’aquest arxiu íntim, l’artista construeix una sèrie de quadres que exploren la memòria familiar i el vincle emocional amb la fàbrica.

Aquest conjunt d’accions reforça la voluntat de preservar i compartir la història d’un espai industrial que, tot i haver tancat fa dècades, continua viu en el record de moltes persones i en la memòria col·lectiva del territori.

Estrena i projecció

El documental “Memòria de Can Grau” es va projectar el divendres 12 de juny, en un acte obert al públic que tindrà lloc a les instal·lacions de Can Grau.

Fes clic aquí per veure el documental

L’estrena és el punt de trobada d’un projecte compartit entre el Museu del Ter i Cardant Cultura per recuperar i explicar la memòria de la fàbrica a partir dels seus protagonistes.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Vic

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte, tot posant en relleu la seva mirada atenta i profundament vinculada a l’estudi de la realitat social i cultural del seu entorn, pròpia d’una sensibilitat clarament orientada cap a l’etnologia.

El proper dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947), una figura que, més enllà del seu paper com a testimoni dels fets, es va interessar intensament per observar i documentar les formes de vida, els costums i les dinàmiques socials del món rural.

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Tanmateix, el relat transcendeix la simple memòria personal: incorpora una mirada rica en detalls sobre la vida quotidiana, les relacions socials i els canvis culturals del moment, reflectint una clara vocació etnològica.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es valora no només un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània, sinó també una aportació destacable a la comprensió etnològica del territori.

Data: Dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda

Lloc: Llibreria Muntanya de Llibres. Carrer Jacint Verdaguer, 24 de Vic.

Per a més informació: 93 885 08 85 o bé http://www.muntanyadellibres.com

Ball de Cinquagesma al Lluçanès

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Les tertúlies de memòria, protagonistes de les VIII Jornades de Memòria Històrica Local

Les tertúlies de memòria seran un dels punts destacats de la nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local que organitza el Museu de la Mediterrània. Enguany, aquestes jornades arriben a la seva vuitena edició amb el títol “Fosses: memòria, justícia i reparació”, proposant una reflexió entorn de les fosses comunes de la Guerra Civil i la repressió franquista, abordant qüestions vinculades a la recerca històrica, la dignificació de les víctimes i la construcció de la memòria democràtica.

La programació inclou conferències, diàlegs i activitats divulgatives, però destaquen especialment les tertúlies de memòria que tindran lloc els dimecres 20 i 27 de maig al Museu de la Mediterrània. Aquestes sessions esdevenen un dels espais més vinculats a la recerca etnològica i a la preservació del patrimoni immaterial, ja que situen la memòria oral al centre de l’activitat.

Les tertúlies de memòria es plantegen com espais participatius i de proximitat on, en grups reduïts, es vol recollir la memòria oral de totes aquelles persones que vulguin compartir records, experiències i vivències relacionades amb les fosses comunes i la repressió de postguerra.

Amb aquesta nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local, el Museu de la Mediterrània reforça el seu compromís amb la recerca, la preservació i la difusió de la memòria oral, entenent-la com una eina indispensable per aproximar-nos al passat recent i preservar un patrimoni col·lectiu viu.

L’esport del ciclisme a Amposta als inicis de segle XX.

El 1926, el Club Esportiu Ciclista Amposta va ser inscrit en el registre d’associacions, i la ciutat d’Amposta va inaugurar, el 15 de juny de 1928. Des de principis del segle XX es coneix L’afició del veïnat d’Amposta per l’esport del ciclisme es va iniciar amb la donació d’uns terrenys per a la construcció d’un velòdrom,  que va ser inaugurat el 15 de juny de 1928; el 1926 el Club Esportiu Ciclista Amposta ja havia formalitzat la seva inscripció en el registre d’associacions.

La conferència titulada “De l’arrossar al velòdrom: el ciclisme a Amposta a principis de segle XX” anirà a càrrec de Ricardo Rebull Bailach, gran aficionat al ciclisme (també ha estat jugador de handbol i futbol sala) i net del ciclista conegut com Ricardo lo cartero, nascut l’any 1896, un dels primers ciclistes d’Amposta, que també va ser àrbitre de ciclisme i sempre va estar involucrat en l’organització d’esdeveniments ciclistes a la ciutat, afició que han continuat els seus descendents.

La conferencia està programada en el marc de XVIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, dedicada en aquesta edició a l’esport, principalment el cisclisme, amb motiu dels 100 anys des de que la Volta Ciclista a Catalunya va passar per primer cop per Amposta. La cursa va tenir lloc entre el 22 i el 29 d’agost; es va disputar per primera vegada en sis etapes i va recuperar el seu caràcter internacional, després de diversos anys on no es va permetre la participació de ciclistes de fora de l’Estat. El ciclista francès Víctor Fontan va ser el guanyador, per davant de Muç Miquel i per un jove Mariano Cañardo, que participava per primer cop a la Volta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Dia Internacional de les Dones al Museu del Ter

En el marc  del programa d’actes del 8M el Museu del Ter organitza el taller, “El preu de la roba: La indústrial tèxtil avui”.

Del passat industrial del Ter a l’impacte global actual, el tèxtil ha estat motor econòmic i espai de desigualtats, sovint sobre les dones. Un taller amb perspectiva de gènere per reflexionar sobre consum i sostenibilitat i donar una segona vida a la roba.

Activitat en col·laboració amb l’Associació Tapís.

Cal inscripció prèvia a:

info@museudelter.cat o al 93 851 51 76

Data: diumenge 8 de març a les 11.3oh

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”

La mostra “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” neix com a projecte que té per objectiu recuperar i posar en valor el patrimoni agrícola i rural del municipi.

Enguany, el Mas Roca coincidint amb el seu centenari, obre el seu arxiu fotogràfic i és el primer testimoni de memòria agrària i vida al camp de la mostra.

La mostra també es nodreix d’alguns objectes del fons de 202 peces de Joan Domènech Muns que reforça la preservació de la memòria pagesa manlleuenca.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Manlleu és una ciutat associada històricament a la industrialització, però la seva identitat també s’ha construït des del treball de la terra. Durant generacions, la pagesia —sovint molt propera al nucli urbà— ha configurat el paisatge, els oficis i les formes de vida del municipi. En un context actual de revisió del model alimentari i de recuperació del vincle amb el territori, aquest llegat adquireix una nova centralitat.

Amb el projecte “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”, el Museu del Ter inicia una línia de treball estructural orientada a identificar, documentar i difondre el patrimoni agrícola i rural —tant material com immaterial— que ha conviscut amb el desenvolupament industrial de la ciutat. El projecte articula recerca, inventari, memòria oral i exhibició pública a partir de fotografies, documents i objectes de la vida quotidiana, amb l’objectiu de reconnectar la comunitat amb una herència que continua essent clau per entendre la identitat col·lectiva.

El Mas Roca: cent anys d’història i memòria pagesa

En el marc d’aquesta iniciativa, el Mas Roca és el primer testimoni d’aquest patrimoni agrícola i vida rural del municipi. Coincidint amb el seu centenari, la família ha compartit el seu arxiu amb el Museu, aportant fotografies, documentació i objectes que permeten reconstruir l’evolució d’aquesta masia, construïda originàriament als afores de Manlleu i avui integrada plenament al teixit urbà.

El Mas Roca constitueix un testimoni privilegiat de la transformació del paisatge i de la continuïtat de la vida pagesa al municipi. La seva vinculació amb la Festa dels Tonis i amb el món agrícola local reforça el seu valor patrimonial. Aquesta mostra no només posa en relleu la trajectòria d’una casa concreta, sinó que estableix una metodologia i obre la porta a futures recerques sobre altres masies de Manlleu, consolidant el projecte “Arrels de Manlleu” com a plataforma de recerca i divulgació.

Joan Domènech Muns: la preservació des del gest quotidià

El projecte incorpora també el fons de Joan Domènech Muns (1926–2015), un pagès que al llarg de dècades va recollir i preservar eines, estris domèstics i objectes vinculats a les feines del camp, sovint procedents de masies i tallers en procés de transformació o tancament.

El conjunt —format per 202 peces i donat al Museu del Ter l’any 2021— ha estat inventariat i documentat en el marc del projecte “Pagès de carrer”. L’inventari ha estat realitzat per l’antropòloga Marta Rosell, amb l’assessorament tècnic de l’antropòleg i expert en patrimoni rural Jacint Torrents. Aquest treball sistemàtic converteix un gest personal de preservació en un fons patrimonial estructurat, que aporta coneixement sobre la cultura material de la pagesia manlleuenca del segle XX.

Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” no és només una exposició puntual, sinó una aposta del Museu del Ter per integrar el patrimoni agrícola del municipi en el relat global de la ciutat i obrir el camí a futures recerques sobre altres masies de Manlleu. Enguany, a través d’aquesta primera mostra amb el testimoni del Mas Roca i algunes de les peces del fons de Joan Domènech Muns, el projecte evidencia que la història rural no és perifèrica, sinó constitutiva de la identitat de Manlleu, i que la seva preservació és important per comprendre el passat agrícola del municipi.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Data: diumenge 1 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Oli de ginebre

El proper dissabte 28 de febrer es farà una demostració de l’elaboració de l’oli de ginebre als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, en una gran esplanada situada darrera la Pedra Dreta.

L’oli de ginebre, obtingut per destil·lació seca de la fusta del ginebre blanc o càdec (Juniperus oxycedrus) era un remei emprat en medicina i en veterinària populars al Lluçanès amb finalitats diverses entre les que hi havia l’ús antiberrugós i anticatarral.

Arrel de les primeres entrevistes que M. Àngels Bonet i Roser Reixach van dur a terme per a la investigació sobre Remeis populars al Lluçanès, va sorgir la idea de recuperar aquest procés.

Així des del 2012 cada any se’n fa una demostració gràcies a la iniciativa de Jaume Pons Serra (1935-2020) i el seu nebot Benet Pons Serra (1948-2025), que de joves n’havien elaborat.

Ells en va ser el promotors i gràcies a la seva constància i tenacitat van aconseguir que hi hagués relleu generacional, un grup constituït com a Amics de l’oli de ginebre, que actualment són els que ho organitzen comptant amb la col·laboració d’altres persones dels municipis implicats.  

Data: 28 de febrer del 2026

Lloc: La Pedra Dreta – Google Maps

El projecte Fer de Músic suma quatre noves entrevistes el 2025

El Museu de la Mediterrània, amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, presenta quatre noves entrevistes del projecte Fer de Músic, una iniciativa que recupera, documenta i difon la memòria oral dels músics vinculats a la cobla i a les cobles-orquestres del nostre país.

Durant aquest 2025 s’han enregistrat els testimonis de quatre figures destacades que, des de trajectòries diverses, han contribuït de manera decisiva a la cultura musical catalana, aportant una mirada plural sobre l’ofici de músic, la vida professional, els canvis socials i l’evolució del sector al llarg de les darreres dècades.

Els protagonistes d’aquesta nova edició són:

  • Josep Quer i Agustí (Vilafant, 1943). Professor superior de violí, trombó i contrabaix, ha format part de formacions de gran prestigi com la Cobla Orquestra Maravella, l’Orquesta Sinfónica de Euskadi i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. És també fundador de La Principal de Vilafant.
  • Josep Vilar i Crous (Caldes de Malavella, 1930). Saxofonista i clarinetista, amb una llarga trajectòria en orquestres com la Selvatana, els Montgrins, la Costa Brava i el Setson Grup. Amb 94 anys, continua en actiu com a músic a l’Orquestra Calidae.
  • Eva Trullàs i Andrés (Manresa, 1962). Cantant, va ser una de les primeres dones a incorporar-se a una cobla-orquestra, concretament a l’Orquestra Montgrins l’any 1983. Ha treballat també amb Blanes Orquestra, Dagoll Dagom i diversos projectes de creació contemporània.
  • Jordi Vila i Gómez (Barcelona, 1952). Intèrpret de tible, saxòfon, clarinet i flauta, compositor de sardanes i arranjador. Amb una extensa trajectòria en diverses cobles i cobles-orquestres, és fundador i director de la Cobla Mil·lenària de la Catalunya Nord.

Les entrevistes, realitzades en format audiovisual, s’han presentat públicament dins la Mostra de Cinema Etnogràfic, celebrada el desembre de 2025, un espai de trobada i reflexió al voltant del cinema documental i la recerca etnològica.

Amb aquestes quatre noves incorporacions, el projecte Fer de Músic arriba a un total de 68 entrevistes realitzades, després de més de quinze anys de trajectòria dedicats a la recerca i difusió del patrimoni musical vinculat a la cobla i a les cobles-orquestres, formacions nascudes a les comarques de l’Empordà a mitjan segle XIX.

El projecte, iniciat l’any 2009, és coordinat pel músic Jordi Molina i la responsable del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània, Eva Ramió.

Totes les entrevistes del Fer de Músic, incloses les corresponents a l’edició 2025, es poden consultar íntegrament al canal de YouTube del Museu de la Mediterrània.

Cultura Viva 2025. XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica 2025XIII Jornada Cultura Viva-Manlleu

El passat 29 de novembre, es va celebrar la XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica a Osona i la Catalunya Central. S’hi van presenetar recerques etnològiques realitzades a les comarques d’Osona, el Lluçanès, el Bages i Berguedà.

En aquest enllaç podeu recuperar la jornada en línia a través del canal de Youtube del Museu del Ter.

La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país. Les jornades, que anualment es coordinen des del Museu del Ter, amb la vocació d’aplegar també treballs de recerca realitzats en el conjunt de la Catalunya Central.

En aquesta edició es van presentar 7 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la religiositat popular, la cultura popular la musicologia, el teatre o el joc entre d’altres. Podeu consultar les recerques clicant aquest enllaç.  

Aquí es poden veure els resums de les recerques etnològiques presentades en edicions anteriors.

Data: Dissabte 29 de novembre de les 9.45h a les 13.25h.

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat