La meteorologia i la seva influència en la vida quotidiana del segle XIX i principis del XX en el Pirineu

Exposició “Abans miràvem la lluna per tot. Meteorologia popular en l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici durant els segles XIX-XX“.

La lluna, els estels, i tots els fenòmens relacionats amb el cel, la nit i la meteorologia han estat i estan molt presents en la cultura i les formes de vida del Pirineu. La declaració del territori del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici com a reserva i destinació starlight és una bona oportunitat per investigar, recollir i documentar la meteorologia i la seva influència en la vida quotidiana del segle XIX i principis del XX en el Pirineu.

Aquesta exposició és el resultat d’una recerca bibliogràfica, documental i oral duta a terme per l’Ecomuseu de les valls d’Àneu i el Parc Nacional per tal de recollir testimonis, històries i relats que tenen com a base la relació de la meteorologia amb les formes de vida local.

En aquesta mostra us presentem una part del material etnogràfic recollit. No pretenem endinsar-nos en la interpretació del fenomen meteorològic sinó recuperar-ne la memòria, percepcions i relats. Aquests testimonis ens permeten visualitzar una part del nostre patrimoni immaterial i tenir un millor coneixement de la societat, el seu entorn ecològic i la seva transformació durant aquests darrers segles.

L’estudi de la meteorologia i les seves percepcions culturals durant el segle XIX i XX és un bon exemple de com el patrimoni natural i cultural conviuen, dialoguen i s’interrelacionen històricament en un mateix territori.

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Dates: 1 d’abril-28 de maig

Horaris: de dimarts a dissabte, de 12h a 14h i de 18h a 20h. Diumenge tarda i dilluns tancat.

L’Hora dels Infants

Dijous 9 de juny, a les 22:45, s’estrena al Canal 33 el documental “L’Hora dels Infants. Colònies escolars i escoles a l’aire lliure, la revolta educativa a Catalunya“, de Goita! Audiovisuals.

Què té a veure un pavelló de fusta sueca a Berga amb la platja de la Barceloneta? I l’ombra d’una pineda de Calafell amb la Central Hidroelèctrica de Capdella, al cor del Pirineu? En aquests quatre escenaris es van experimentar i aplicar, fa cent any, alguns dels mètodes pedagògics més renovadors d’aquell moment. Tot i que el seu objectiu inicial era una altra, van acabar esdevenint autèntics laboratoris educatius. Alguns s’han mantingut a l’oblit, fins avui, mentre que altres es van convertir en icones d’una època daurada de l’escola catalana. Idees com l’aprenentatge actiu, la importància de la música o de la lectura i, sobretot, situar l’infant al centre de l’ensenyament es van aplicar fins a uns nivells mai vistos i, potser, encara avui no hem tornat a repetir.

El documental recupera la memòria d’algunes experiències pioneres com les de l’Escola de Bosc de Montjuïc o l’Escola del Mar de la Barceloneta i, per primer cop, explica a un públic general alguns fets com les colònies de Capdella, la de Vilamar de Calafell o la colònia permanent de Berga.

El documental ha estat possible gràcies a la participació col·laboració de @tv3cat #eldocumental33 Barcelona.cat Ajuntament de Berga Ajuntament de Calafell Museu Hidroelectric Capdella #torredecapdella Institut Ramon Muntaner @Ecomuseu de les valls d’Àneu @FundacióArturMartorell Associació de Mestres Rosa Sensat, Eduard Miguel, Norbe Fernandez Monteis, Marti Boneta i Carrera, Joan Bramon Mora, i Escola Malagrida Escola del Mar.

Patrimonis culturals, museus i COVID-19: veus múltiples

A la fi del 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia ocasionada pel virus SARS-CoV-2. La ràpida transmissió del virus en el món va donar lloc a la pandèmia de la Covid-19 en la qual encara ens trobem immersos. A més de les greus conseqüències que està tenint en els individus, la pandèmia està transformant la societat en el seu conjunt, en les seves diferents dimensions econòmiques polítiques, culturals…

En l’àmbit de la cultura, la pandèmia ha afectat també el camp del patrimoni i els museus. En aquest camp els agents han hagut de posar en marxa diferents i variades estratègies i accions per a fer front a la nova situació. 

Així, l’objectiu del seminari és analitzar com està afectant la pandèmia als museus i centres patrimonials i quines són les estratègies i accions dutes a terme pels agents en els següents quatre àmbits:

  1. La gestió dels museus i centres patrimonials.
  2. Les activitats in situ i en línia.
  3. Les relacions amb la comunitat local, el públic i el turisme.
  4. La memòria de la Covid-19; és a dir, les accions dutes a terme per a recollir, conservar i difondre elements patrimonials vinculats a la pandèmia.

Per a abordar aquestes qüestions s’organitzaran quatre taules, una per cada àmbit, en les quals diferents especialistes abordaran els impactes de la covid-19.

PROGRAMA

Cultura Viva 2022: Calafell i el món mariner

Presentació de la recerca sobre les “Festes del mar” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, a càrrec dels antropòlegs Montserrat Traver i Abraham Guillen. En el marc d’aquesta presentació es farà una ruta guiada “Pels racons d’un passat mariner” a càrrec d’Oriol Saura. Aquesta ruta inclourà la visita a la Casa Barral i al Centre d’Interpretació “La Confraria”. El recorregut, que tindrà una durada aproximada de 2 hores, acabarà amb una fotografia de grup davant l’agulla que honora la tasca de les dones dins el món dels pescadors.

Data: diumenge 20 de febrer, a les 11 del matí.

Lloc: Casa Barral (Passeig Marítim, núm. 18) de Calafell.

Cal fer reserva prèvia al teléfono 977 69 46 83 (matins) o bé al correu calafellhistoric@calafell.org

Organitzen: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Calafell.

Activitat del programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Patrimoni i frontera

Webinar / Webinaire

20-21 d’octubre

Programa: https://www.ecomuseu.com/wp-content/uploads/egitaraua_programa_programme.pdf

Inscripción / Inscriptions: culture.patrimoine@couserans-pyrenees.fr

El webinar és gratuït

Es disposarà de traducció simultània

Organitzen:

Communauté de Communes Couserans-Pyrénées

Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU)

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

L’objectiu d’aquest webinar és analitzar i debatre sobre la gestió del patrimoni cultural en espais transfronterers. Per a això, diferents especialistes, vinculats a projectes patrimonials europeus, aborden, d’una banda, els reptes, les oportunitats i les problemàtiques que comporten el treball en xarxa, i, per un altre, el desenvolupament de projectes comuns des de territoris, administracions i països diferents. Aquest webinar s’organitza en el marc del projecte Xarxa Pirinenca de Centres de Patrimoni i Innovació Rural-PATRIM+

20 octubre 

14h15: Benvinguda a càrrec de Denis Puech, Vicepresident de Cultura de la Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, cap de fila  del projecte PATRIM +.

14h30: Jean-Baptiste Harguindéguy (Profesor de la Universidad Pablo Olavide): “Fronteras y espacios transfronterizos en Europa: reflexiones preliminares”.

15h30: Jordi Gomez (Docteur en Science politique de l’Université Panthéon-Assas Paris 2) : “Los límites de la cooperación transfronteriza en el espacio catalán”.

16h30: Elodia Hernández León (Profesora de la Universidad Pablo Olavide): “Relatos locales e historias oficiales, la patrimonialización de la frontera en el sur ibérico”.

17h30 : Fabien Van Geert (Maître de conférence à l’Université Sorbonne Nouvelle Paris 3) : « La Retirada, ou les enjeux d’une patrimonialisation transfrontalière ».

21 octubre

9h: Maria Lois (Profesora de la Universidad Complutense de Madrid): “La patrimonialización de la frontera: políticas escalares y cooperación transfronteriza en la Raya”.

10h: Célia Fleury (Cheffe de projet Développement des musées thématiques au Département du Nord et membre associée de l’IRHiS UMR 8529 – Université de Lille): « Pertinence, usages et durabilité de réseaux de musées transfrontaliers dans le Nord de la France ».

11h: Philippe Hanus (Coordinateur de l’ethnopôle “Migrations, Frontières, Mémoires”, Le Cpa, PACTE UMR 5194) : « (Dé)passer les bornes frontières entre la France et l’Italie. Mémoires des circulations et migrations au col du Petit-Saint-Bernard (XIXe-XXesiècles) »

12h: Xavier Roigé (Profesor de la Universitat de Barcelona): “Las fiestas del fuego de los Pirineos. La gestión de un patrimonio inmaterial interfronterizo y el proyecto de un museo virtual”.

13h: Conclusiones: JordiAbella (Ecomuseu de les Valls d’Àneu, PATRIM+), Iñaki Arrieta Urtizberea (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, PATRIM+) et Pauline Chaboussou (Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, PATRIM+).

Els marges de pedra seca del passeig de les Deus

Visita guiada als marges de pedra seca del passeig de les Deus i a l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, a càrrec de l’antropòleg Abraham Guillén. Sant Quintí de Mediona és una de les poblacions de l’Alt Penedès amb un índex més elevat de construccions de pedra seca. Tot i que la gran expansió d’aquestes construccions se situa al segle XIX, existeix documentació de l’any 1562 on, en parlar d’una epidèmia de pesta bubònica al poble, es recull que s’utilitzaven barraques o cabanes com a refugi per aïllar-se del risc de contagi.

Dia: dissabte 29 de maig, a les 6 de la tarda.

Lloc: aparcament del Passeig de les Deus, Sant Quintí de Mediona.

Cal reserva prèvia a: activitats@iepenedesencs.org o al telèfon 669882959.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs en conveni amb l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Amb el suport: del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, activitat del programa d’Etnologia en Xarxa

L’Educació durant la Segona República a Catalunya

El Museu de la Mediterrània organitza la III Jornada de Memòria Història Local, una activitat que agrupa diferents actes que tenen com a objectiu recuperar el passat històric de la vila, dels seus habitants i els successos ocorreguts des de la Segona República fins a la Transició democràtica a través de la memòria oral dels ciutadans. Conèixer la nostra història ens permet posar-la en valor i obrir camí per a construir un present i un futur amb més consciència sobre el nostre passat.

Aquestes terceres jornades aprofundiran en l’Educació durant la Segona República a Catalunya, període històric del qual aquest any 2021 celebrem el 90è aniversari de la seva proclamació. Dues conferències, un documental i un diàleg ens parlaran de com l’ensenyament d’aquells anys a Catalunya és encara avui un referent on emmirallar-nos. En poc temps, el nostre país va aconseguir situar-se a l’avançada europea en renovació pedagògica. I tot això gràcies a uns mestres que experimenten els mètodes dels grans pedagogs del moment, una generació excepcional que revoluciona l’ensenyament del país i esdevenen referents des d’aleshores fins als nostres dies.

El programa de la III Jornada de Memòria Històrica Local és el següent:

  • Divendres 14 de maig, 19h. Conferència “Els mestres de la República” a càrrec de Salomó Marquès, pedagog i professor emèrit de la Universitat de Girona.
  • Divendres 21 de maig, 19h. Conferència “L’educació en temps de guerra i revolució a Catalunya” a càrrec d’Emili Cortavitarte, escriptor, historiador i professor.
  • Dissabte 22 de maig, 17h. Projecció del documental “Els mestres catalans, de la guerra a l’exili” d’Agustí Corominas, cineasta i pedagog. Cinema Montgrí (taquella inversa).
  • Divendres 28 de maig, 19h.  Taula rodona “De l’educació republicana a l’educació actual. Passat i present: reptes” a càrrec de Miquel Àngel Montón, llicenciat en història i professor de secundària de l’Institut Montgrí, i Rosa Cañadell, llicenciada en Psicologia i Magisteri.

Recepció de Memòria. Com cada any, la jornada anirà acompanyada de la Recepció de Memòria. Durant el mes de maig es reprendrà la crida a les persones del poble que vulguin aportar memòria oral, objectes, documents i records del què va ser aquella època i els seus esdeveniments perquè ho portin al Museu, valorant les memòries personals perquè puguin esdevenir memòries col·lectives.

Els pobles abandonats a la XVI Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).

A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.

La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.

Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.

Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.

Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú

Presentació del llibre Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú de Vicenç Carbonell i Virella, a càrrec d’Ignasi M. Muntaner i del mateix autor. És el setè volum del Corpus de Toponímia Penedesenc i en les 549 pàgines del llibre hi apareixen 1.135 noms de lloc de Vilanova i la Geltrú, fotografies i un plànol toponímic de la ciutat (dividit en setze pàgines). Vicenç Carbonell ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació i difusió dels noms de lloc, els seus orígens, la seva història i les seves llegendes. Aquest llibre ha estat editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de l’Agrupació Excursionista Talaia, l’Associació Amics de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i Garraf Coopera.

Data: dijous 25 de març de 2021, a les 2/4 de 8 de la tarda.

Lloc: des de la Biblioteca- Museu Víctor Balaguer a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Més informació al web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i vídeo de la notícia.

Reviure el Patrimoni – Oralitat i memòria

La Segarra es converteix en un territori de contes amb la celebració d’un projecte de narració oral: Festival Segamots, l’art de contar històries, i contes a la Catxipanda

Contes de tradició oral de diferents parts del món que canvien d’ingredients segons el lloc on es preparen i segons l’estació de l’any en què s’escolten, amb gran diversitat de colors i amb gustos molt saborosos.

La narració com a fet col·lectiu, font de coneixements transmesos de generació en generació, camp idoni per fer palesa la nostra interculturalitat, per celebrar i per redescobrir, revitalitzar i refermar el patrimoni cultural immaterial que forma part de la nostra identitat.

El Museu de Cervera vol debatre sobre la importància de l’oralitat per construir històries en primera persona i per “reconstruir” històries locals que acaben sent històries universals. Volem conèixer altres projectes que també han posat el focus en aquest art d’explicar per reivindicar el seu poder de connectar, d’emocionar, de transmetre coneixements i de crear comunitat.

DESCARREGA’T EL PROGRAMA

INSCRIU-TE AQUÍ



Nota informativa:
Finalment a causa de les mesures restrictives per la Covid-19, la jornada es celebrarà solament en format
ONLINE