Patrimoni i frontera

Webinar / Webinaire

20-21 d’octubre

Programa: https://www.ecomuseu.com/wp-content/uploads/egitaraua_programa_programme.pdf

Inscripción / Inscriptions: culture.patrimoine@couserans-pyrenees.fr

El webinar és gratuït

Es disposarà de traducció simultània

Organitzen:

Communauté de Communes Couserans-Pyrénées

Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU)

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

L’objectiu d’aquest webinar és analitzar i debatre sobre la gestió del patrimoni cultural en espais transfronterers. Per a això, diferents especialistes, vinculats a projectes patrimonials europeus, aborden, d’una banda, els reptes, les oportunitats i les problemàtiques que comporten el treball en xarxa, i, per un altre, el desenvolupament de projectes comuns des de territoris, administracions i països diferents. Aquest webinar s’organitza en el marc del projecte Xarxa Pirinenca de Centres de Patrimoni i Innovació Rural-PATRIM+

20 octubre 

14h15: Benvinguda a càrrec de Denis Puech, Vicepresident de Cultura de la Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, cap de fila  del projecte PATRIM +.

14h30: Jean-Baptiste Harguindéguy (Profesor de la Universidad Pablo Olavide): “Fronteras y espacios transfronterizos en Europa: reflexiones preliminares”.

15h30: Jordi Gomez (Docteur en Science politique de l’Université Panthéon-Assas Paris 2) : “Los límites de la cooperación transfronteriza en el espacio catalán”.

16h30: Elodia Hernández León (Profesora de la Universidad Pablo Olavide): “Relatos locales e historias oficiales, la patrimonialización de la frontera en el sur ibérico”.

17h30 : Fabien Van Geert (Maître de conférence à l’Université Sorbonne Nouvelle Paris 3) : « La Retirada, ou les enjeux d’une patrimonialisation transfrontalière ».

21 octubre

9h: Maria Lois (Profesora de la Universidad Complutense de Madrid): “La patrimonialización de la frontera: políticas escalares y cooperación transfronteriza en la Raya”.

10h: Célia Fleury (Cheffe de projet Développement des musées thématiques au Département du Nord et membre associée de l’IRHiS UMR 8529 – Université de Lille): « Pertinence, usages et durabilité de réseaux de musées transfrontaliers dans le Nord de la France ».

11h: Philippe Hanus (Coordinateur de l’ethnopôle “Migrations, Frontières, Mémoires”, Le Cpa, PACTE UMR 5194) : « (Dé)passer les bornes frontières entre la France et l’Italie. Mémoires des circulations et migrations au col du Petit-Saint-Bernard (XIXe-XXesiècles) »

12h: Xavier Roigé (Profesor de la Universitat de Barcelona): “Las fiestas del fuego de los Pirineos. La gestión de un patrimonio inmaterial interfronterizo y el proyecto de un museo virtual”.

13h: Conclusiones: JordiAbella (Ecomuseu de les Valls d’Àneu, PATRIM+), Iñaki Arrieta Urtizberea (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, PATRIM+) et Pauline Chaboussou (Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, PATRIM+).

Els marges de pedra seca del passeig de les Deus

Visita guiada als marges de pedra seca del passeig de les Deus i a l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, a càrrec de l’antropòleg Abraham Guillén. Sant Quintí de Mediona és una de les poblacions de l’Alt Penedès amb un índex més elevat de construccions de pedra seca. Tot i que la gran expansió d’aquestes construccions se situa al segle XIX, existeix documentació de l’any 1562 on, en parlar d’una epidèmia de pesta bubònica al poble, es recull que s’utilitzaven barraques o cabanes com a refugi per aïllar-se del risc de contagi.

Dia: dissabte 29 de maig, a les 6 de la tarda.

Lloc: aparcament del Passeig de les Deus, Sant Quintí de Mediona.

Cal reserva prèvia a: activitats@iepenedesencs.org o al telèfon 669882959.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs en conveni amb l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Amb el suport: del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, activitat del programa d’Etnologia en Xarxa

L’Educació durant la Segona República a Catalunya

El Museu de la Mediterrània organitza la III Jornada de Memòria Història Local, una activitat que agrupa diferents actes que tenen com a objectiu recuperar el passat històric de la vila, dels seus habitants i els successos ocorreguts des de la Segona República fins a la Transició democràtica a través de la memòria oral dels ciutadans. Conèixer la nostra història ens permet posar-la en valor i obrir camí per a construir un present i un futur amb més consciència sobre el nostre passat.

Aquestes terceres jornades aprofundiran en l’Educació durant la Segona República a Catalunya, període històric del qual aquest any 2021 celebrem el 90è aniversari de la seva proclamació. Dues conferències, un documental i un diàleg ens parlaran de com l’ensenyament d’aquells anys a Catalunya és encara avui un referent on emmirallar-nos. En poc temps, el nostre país va aconseguir situar-se a l’avançada europea en renovació pedagògica. I tot això gràcies a uns mestres que experimenten els mètodes dels grans pedagogs del moment, una generació excepcional que revoluciona l’ensenyament del país i esdevenen referents des d’aleshores fins als nostres dies.

El programa de la III Jornada de Memòria Històrica Local és el següent:

  • Divendres 14 de maig, 19h. Conferència “Els mestres de la República” a càrrec de Salomó Marquès, pedagog i professor emèrit de la Universitat de Girona.
  • Divendres 21 de maig, 19h. Conferència “L’educació en temps de guerra i revolució a Catalunya” a càrrec d’Emili Cortavitarte, escriptor, historiador i professor.
  • Dissabte 22 de maig, 17h. Projecció del documental “Els mestres catalans, de la guerra a l’exili” d’Agustí Corominas, cineasta i pedagog. Cinema Montgrí (taquella inversa).
  • Divendres 28 de maig, 19h.  Taula rodona “De l’educació republicana a l’educació actual. Passat i present: reptes” a càrrec de Miquel Àngel Montón, llicenciat en història i professor de secundària de l’Institut Montgrí, i Rosa Cañadell, llicenciada en Psicologia i Magisteri.

Recepció de Memòria. Com cada any, la jornada anirà acompanyada de la Recepció de Memòria. Durant el mes de maig es reprendrà la crida a les persones del poble que vulguin aportar memòria oral, objectes, documents i records del què va ser aquella època i els seus esdeveniments perquè ho portin al Museu, valorant les memòries personals perquè puguin esdevenir memòries col·lectives.

Els pobles abandonats a la XVI Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).

A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.

La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.

Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.

Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.

Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú

Presentació del llibre Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú de Vicenç Carbonell i Virella, a càrrec d’Ignasi M. Muntaner i del mateix autor. És el setè volum del Corpus de Toponímia Penedesenc i en les 549 pàgines del llibre hi apareixen 1.135 noms de lloc de Vilanova i la Geltrú, fotografies i un plànol toponímic de la ciutat (dividit en setze pàgines). Vicenç Carbonell ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació i difusió dels noms de lloc, els seus orígens, la seva història i les seves llegendes. Aquest llibre ha estat editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de l’Agrupació Excursionista Talaia, l’Associació Amics de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i Garraf Coopera.

Data: dijous 25 de març de 2021, a les 2/4 de 8 de la tarda.

Lloc: des de la Biblioteca- Museu Víctor Balaguer a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Més informació al web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i vídeo de la notícia.

Reviure el Patrimoni – Oralitat i memòria

La Segarra es converteix en un territori de contes amb la celebració d’un projecte de narració oral: Festival Segamots, l’art de contar històries, i contes a la Catxipanda

Contes de tradició oral de diferents parts del món que canvien d’ingredients segons el lloc on es preparen i segons l’estació de l’any en què s’escolten, amb gran diversitat de colors i amb gustos molt saborosos.

La narració com a fet col·lectiu, font de coneixements transmesos de generació en generació, camp idoni per fer palesa la nostra interculturalitat, per celebrar i per redescobrir, revitalitzar i refermar el patrimoni cultural immaterial que forma part de la nostra identitat.

El Museu de Cervera vol debatre sobre la importància de l’oralitat per construir històries en primera persona i per “reconstruir” històries locals que acaben sent històries universals. Volem conèixer altres projectes que també han posat el focus en aquest art d’explicar per reivindicar el seu poder de connectar, d’emocionar, de transmetre coneixements i de crear comunitat.

DESCARREGA’T EL PROGRAMA

INSCRIU-TE AQUÍ



Nota informativa:
Finalment a causa de les mesures restrictives per la Covid-19, la jornada es celebrarà solament en format
ONLINE

Construccions de pedra seca a la vegueria Penedès


En el marc de l’acollida a la població de Bonastre de l’exposició itinerant “Tota Pedra fa paret. La Pedra seca a Catalunya“, s’han organitzat les XXVIII Jornades d’Estudis Penedesencs amb el lema “Les casetes de vinya i la pedra seca al Penedès”. Una de les activitats destacades d’aquestes Jornades és la participació en la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, amb l’estrena de sis documentals sobre les construccions de pedra seca a la vegueria del Penedès, dirigits per Joaquim Sicart Bertran i Abraham Guillén Villar. Les projeccions dels documentals es faran a través del web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i xarxes socials (Youtube i Facebook).

A continuació de la projecció de cada documental es farà un col·loqui a través d’una plataforma digital, en el que s’hi podrà participar amb inscripció prèvia al formulari. Posteriorment es pujaran a les xarxes socials els vídeos dels col·loquis.


Dates: 25 i 31 d’octubre; 7, 15 i 21 de novembre; i 5 de desembre de 2020.

Hores: documentals a les 11.00 h; col·loquis a les 11.30h.

Lloc: web de l’Institut d’Estudis Penedesencs (xarxes socials i plataforma digital).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb el suport d’altres institucions i entitats.

Cultura Viva 2020: Festa de Santa Llúcia de Gelida

Presentació de la recerca etnològica de la Festa de Santa Llúcia de Gelida, a càrrec de l’antropòleg Jordi Montlló i de la coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, Àngels Travé, dins la programació de les activitats de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida.

La Festa de Santa Llúcia de Gelida es celebra des de 1855 i el seu origen està en una germandat de mutu auxili vinculada a l’església, la Hermandad de beneficiencia mutua, bajo la invocación de santa Lucia. L’any 2002 es constituí la Comissió de Festes de Santa Llúcia, entitat sense afany de lucre, amb l’objectiu de continuar la tasca d’organitzar la celebració. L’element principal de la Festa és l’elaboració de l’escudella dels pobres que es reparteix un cop el mossèn, acabat l’Ofici, en fa la benedicció davant l’església. A Gelida aquest ritual patrimonial festiu es fa el 13 de desembre, per Santa Llúcia, dins el cicle nadalenc. A diferència d’altres escudelles, sopes o ranxos que es fan dins el cicle de Carnaval, abans del dejuni de la Quaresma. A la vegueria Penedès són els casos de les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Montmaneu (Anoia).

Data: divendres 16 d’octubre de 2020, a les 19h.

Lloc: Centre Cultural (c/ Major, 51) de Gelida (Alt Penedès).

Places limitades. Cal inscripció al whatsapp 648678784 de la Biblioteca de Gelida.

Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Colaboren: Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida i Ajuntament de Gelida.

La lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre

150

L’exposició “La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre” presenta el paludisme (o malària), i les conseqüències sanitàries i socials que va tenir al delta de l’Ebre, entre l’extensió del cultiu de l’arròs a finals del segle XIX i la seva erradicació, incidint tant en les deficients condicions materials de la població assentada al Delta, en relació a la seva alimentació, l’escassa habitabilitat de moltes de les seves barraques de coberta vegetal, les duríssimes condicions de feina dins i fora de l’arrossar, etc.; i també els treballs sanitaris del Servei Tècnic del Paludisme creat per la Mancomunitat de Catalunya, on hi van exercir metges prestigiosos com Manuel Vila Olesa i Ildefonso Canicio Garcia. S’hi exposarà també el fons mèdic del Dr. Canicio, conservat pel Museu i recentment restaurat.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: del 7 d’agost fins al 4 d’octubre de 2020.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Inauguració de la plaça de les Dones del Ter

flyer_plaça de les DonesDurant els darrers anys els museus han pres consciència de la necessitat de fer visibles les dones en les col·leccions i, sobretot, en els relats. Amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-les com a part legítima del patrimoni i la memòria col·lectiva ja fa anys que al Museu del Ter posa les dones del tèxtil en el centre d’atenció. La recerca ha estat la base per reivindicar-ne la memòria. Des de finals del segle XIX les dones eren majoria a les fàbriques del Ter. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i relegades a l’escalafó més baix de la jerarquia laboral.

El proper 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Manlleu inaugura la nova Plaça de les Dones del Ter  i un nou àmbit a l’exposició permanent del museu  amb el títol “Les treballadores del tèxtil al Ter. Una majoria invisible”.

Un homenatge a les protagonistes de la història tèxtil del Ter.

Ho celebrarem amb l’actuació de la coral “Les Veus del Ter” i una jornada de portes obertes al Museu del Ter per conèixer el nou espai expositiu sobre les dones del tèxtil al Ter.

Data: Diumenge 8 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat