Montseny. Històries i llegendes

Invitació Llegendes MontsenyEl massís del Montseny és el més enlairat dels Països Catalans fora del Pirineu. És una muntanya d’aparença vella que inspira mansesa. L’alçària dels seus cims ratlla els 1.700 metres i la seva situació, sols dista uns 20 km del mar, la fan ser una bona talaia. És ben bé, com diu Verdaguer, “lo pedró de Catalunya”. El Montseny és una muntanya de muntanyes, conformada per tres conjunts força diferenciats l’un de l’altre: les Agudes i Turó de l’Home, el Matagalls i la Calma.

En aquest volum, obra de Xavier Roviró i Alemany hi trobareu: històries de carlins, de carboners i de bandolers; llegendes d’encantades, de sants i de bruixes; contes, vivències i cançons; costums, creences i supersticions. Tot plegat, més de cent cinquanta històries que descobreixen un món molt viu de la cultura popular que fan que aquesta muntanya tingui un no sé què que t’atragui.

Data: Divendres 30 de juny a les 19.30h

Lloc: Temple Romà. Carrer del Pare Xifré, 2. Vic

Intervindran: Carme Rubio, professora i crítica literària; Margarida Tió, per la lectura de textos, i Xavier Roviró i Alemany (autor)

Organitza: Patronat d’Estudis Osonencs; Farell edicions; Grup de Recerca Folklòrica d’Osona; Muntanya de Llibres

 

 

Ca l’Esparter, patrimoni de Manlleu i projecte educatiu

Ca l'Esparter, patrimoni de Manlleu i projecte educatiuDurant la dècada dels noranta del segle XX va tancar les portes ca l’Esparter, establiment històric de Manlleu ubicat al carrer del Pont número 30. Va restar molts anys sense modificacions fins que l’any 2012 es desmantella i desapareix definitivament. Aleshores la família va fer donació al Museu del Ter d’alguns dels objectes més representatius. Algun d’usos incerts o desconeguts però en tots els casos relacionats amb el treball de les fibres naturals (espart, cànem, canyís, pita, etc..) que havien servit per a produir els objectes d’ús quotidià que es trobaven a ca l’Esparter: escombres, encanyissats, espardenyes, palmes, cordills, cadires, cabassos, cordes, cistells, i un llarg etcètera.

Aquesta donació ha estat l’excusa per a un treball educatiu de llarg abast en el marc
del projecte MAGNETer d’aliança educativa entre el Museu del Ter i l’Institut del Ter. Durant tot el curs 2016-2017 un grup d’alumnes d’aquest institut s’han submergit en un treball intensiu de recuperació, conservació i contextualització d’aquests objectes. Aquesta exposició fa memòria d’una antiga activitat artesana i comercial de Manlleu i mostra la tasca realitzada pels alumnes de l’Institut del Ter.

Data: del 7 de juny al 23 de juliol de 2017

Horari: Fins al 30 de juny de dimarts a diumenge i festius de 10 a 14h. A partir de l’1 de juliol, de dimarts a divendres de 11 a 14h i de 17 a 20h. Dissabtes i diumenges i festius de 10 a 14h.

La mostra s’inaugura dimecres 7 de juny a les 20h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

II Jornada de Cases Icòniques de Catalunya

logoDijous 25 de maig de 2017

Món Sant Benet

Cases Icòniques de Catalunya és una iniciativa que agrupa alguns dels edificis més importants i de major projecció internacional en els que l’arquitectura té una relació directa amb el geni creatiu, la cultura i el pensament. Un dels reptes més importants en la gestió d’aquests béns patrimonials és la seva dimensió i viabilitat com a equipaments culturals, ubicats tan a Barcelona com a diferents punts del territori català.

Programa de la jornada

Una història a la intempèrie: les fàbriques de Gallifa

GallifaL’enderroc de bona part de les fàbriques de Gallifa ha suposat la pràctica desaparició d’un dels conjunts industrials més importants del Voltreganès. Amb aquesta exposició es vol recuperar la història centenària d’aquest espai ara abandonat, i que en bona part va marcar el ritme de la vida dels pobles del Voltreganès.

L’any 2014, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) va donar una beca al Centre d’Estudis Voltreganès per la realització d’una recerca al voltant d’aquesta centenària fàbrica que estava en vies de desaparèixer. Tal i com s’intuïa, mentre es realitzava la recerca va arribar l’enderroc de bona part del conjunt industrial, fent més evident la necessitat de fer una bona recerca i deixar constància d’aquest important patrimoni industrial.

Una vegada finalitzada la recerca (realitzada per la historiadora Marina Cirera amb la col·laboració del Museu del Ter), es va decidir la realització de l’exposició “Una història a la intempèrie: les fàbriques de Gallifa” que ha comptat amb el suport dels ajuntaments de Les Masies i Sant Hipòlit de Voltregà, així com del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició arriba ara al Museu del Ter després de la seva inauguració a l’Ajuntament de les Masies de Voltregà el febrer de l’any 2016 on es va poder veure fins al 30 de maig i per on van passar més de 300 persones.

En motiu de l’exposició també s’ha produït l’audiovisual “Gallifa al descobert”en el que una quinzena de testimonis parlen dels seus records a les fàbriques de Gallifa.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Data: Del 13 d’abril al 14 de maig de 2017

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Una infància entre telers. Nenes treballadores del tèxtil

Cartell telers 16 03Al llarg de la història, els infants en general i les nenes en particular s’han caracteritzat per la invisibilitat. Si les dones han estat discriminades, les nenes ho han estat doblement: per ser petites i per viure en un cos femení.   Malauradament, aquesta situació es repeteix avui en dia, en més o menys mesura, arreu del planeta.

La conferència, a càrrec de la historiadora Àngels Caba Gusi, és una de les activitats del programa d’actes organitzat per la biblioteca de Manlleu i altres entitats, entre les que hi ha el Museu del Ter, en motiu del dia “8 de març, Dia Internacional de la Dona”.

 

Data: Dijous 16 de març de 2017 a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter. Ubicació

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’Immaterial de les Terres de l’Ebre

Orfeó Tortosí. Assaig. Veus sopranos i contraltsS’ha editat el número 6 del butlletí digital L’Immaterial, corresponent al mesos de febrer i març de 2017. A través d’aquest butlletí, com en el cas dels tres anteriors, s’informa els subscriptors de les activitats que es van desenvolupant entorn de l’Inventari del Patrimoni Inmaterial de les Terres de l’Ebre, així com de l’evolució del propi inventari que actualment ja compta amb diversos elements registrats a la pàgina web que són consultables per tothom que ho desitgi.

El sisè número informa del fet que l’Inventari tindrà un total de 100 elements, una trentena més dels inicialment previstos. També inclou una notícia sobre el treball de camp i una altra sobre la nova pestanya de participació que s’ha incorporat a la web. Finalment explica que la web ja compta amb un miler de recursos associats.

L’immaterial. Butlletí de notícies, núm. 6

Més informació: http://ipcite.cat

Aquelles tardes dels diumenges… 120 anys de cinema a les Terres de l’Ebre

3cineoscL’exposició recupera la història i la memòria d’uns espais populars, la major part avui desapareguts, on grans i petits van experimentar sensacions que recorden com alguns dels seus millors moments d’oci i diversió.

Com va succeir arreu, el cinema, alhora espectacle, art i comunicació, és present a les Terres de l’Ebre des de fa sis generacions; han passat 120 anys des de les primeres projeccions a Tortosa fins a l’actualitat, amb sales de cinema a Amposta i Roquetes, i sales del Circuit Escarceller a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

L’exposició recupera i difon els antics edificis, els béns materials, la memòria oral, els costums de lleure… entorn del cinema, entenent que formen part del patrimoni popular de les Terres de l’Ebre, tant històric com artístic, etnològic i cientifico-tècnic; convidant a copsar, a través del que ha envoltat el cinema, els canvis socials i culturals que s’han produït a les Terres de l’Ebre al segle XX.

L’exposició té dos parts diferenciades: una primera que fa un recorregut històric des de les primeres projeccions en barraques de fira, teatres, cafès d’entitats, ateneus, etc. fins a l’actualitat; i la segona que l’explica en concret a les 16 poblacions ebrenques lligades al cinema: Alcanar, Amposta, Corbera d’Ebre, Deltebre, la Fatarella, Flix, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Móra d’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, Tortosa i Ulldecona.

L’exposició reprodueix la memòria popular a través de cites procedents de les entrevistes realitzades en treball de camp, amb una quarantena d’informants; i aplega abundant material gràfic i documental, i una gran quantitat d’objectes originals, entre els quals destaquen els projectors, cartelleres, mobiliari, elements decoratius de les sales, etc. Així inclou, per exemple, més de 360 fotografies, la majoria inèdites fins ara, i elements procedents dels cinemes abans esmentats i  també de l’Aldea, l’Ametlla de Mar, Caseres, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre i la Sénia.

Organitza: Departament de Cultura, a través del programa Servei d’Atenció als Museus (SAM) i Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Xarxa del SAM Terres de l’Ebre, institucions, empreses i particulars, que han aportat fotografies, documents i objectes.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: del 3 de març al 21 de maig del 2017

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

Les plantes remeieres i els sabers de les dones del Montsià sobre la cura de la salut

sabers-dones-montsiaEls anys 2009 i 2010 es va dur a terme la recerca “La recuperació dels sabers de les dones del Montsià: els sabers relacionats amb la cura de la salut” ”, realitzat per l’equip tècnic del SIAD amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre (llavors Museu Comarcal del Montsià) i l’Inventari de Patrimoni  Etnològic de Catalunya (IPEC) mitjançant un dels Ajuts a la recerca etnològica que convoca el Museu de les Terres de l’Ebre, Antena de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

A partir d’aquella recerca, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Montsià, va produir l’exposició itinerant del mateix títol que, seguint la seva itinerància, ara es pot tornar a visitar a la comarca del Montsià, en el marc del món escolar.

El seu contingut fa difusió dels coneixements relacionats amb la cura de la salut que aplicaven a nivell domèstic i familiar les dones grans de la comarca del Montsià, segons els seus records, especialment usant plantes silvestres del seu entorn més immediat.

Organitza: Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) Montsià

Dates: Del 27 de Febrer fins al 17 de març del 2017

Horari: horari del Centre

Lloc: IES La Sénia. Carrer Domenges, s/n 43560 Senia

Organitza: Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) Montsià

Dates: Del 27 de Febrer fins al 17 de març del 2017

Horari: horari del Centre

Lloc: IES La Sénia. Carrer Domenges, s/n 43560 Senia

Més informació: oficina del SIAD. C/Jaume I, 2-4. 43870 Amposta. Telèfon 977 70 74 96, correu electrònic i també a http://siadmontsia.blogspot.com.es/2012/05/lexposicio-els-sabers-de-les-dones-del.html

Busquem històries sobre dones d’abans: remeieres, llevadores, curanderes, bruixes…

web

Dijous 9 de març a les 7  de la tarda Museu Comarcal de Cervera

Des del Museu de Cervera estem buscant informants del nostre territori que coneguin històries, llegendes, remeis o alguna cosa sobre encanteris i misteris per continuar amb la recerca “Se’n parlave i n’hi havie”. Aproximació històrico-etnogràfica a la cacera de bruixes a les terres de Lleida i pirineu occidental. Per fer-ho, ens acompanyarà la historiadora i antropòloga Núria Morelló, que està duent a terme a aquesta recerca.

Projecte de recerca desenvolupat en coordinació amb diferents museus de la Xarxa de les Terres de Lleida i Aran.

Les Terres de Lleida són un espai privilegiat pel que fa l’estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes en època medieval i moderna. En els darrers anys, la investigació històrica ha posat de relleu la importància d’aquest territori, com a lloc d’origen d’un fenomen que arrenca en època baix medieval i que s’estén fins a dates sorprenentment properes a l’actualitat: la creença en l’acció malèfica de bruixes i bruixots sobre persones, animals i conreus (Castell 2013 i 2014). A tall d’exemple, les valls del Pirineu català haurien estat l’escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria a nivell Europeu, Read More »

T’agrada conduir? A les dones també. Analitzem la publicitat sexista

retro-1291738_960_720Segona de les quatre sessions programades dins el cicle de xerrades-col·loqui “Trencant mites sobre la desigualtat de gènere a l’Europa del segle XXI”, que aborda l’estat actual de la igualtat de gènere en els àmbits: social, jurídic, econòmic, laboral, etc. cercant nous punts de vista sobre el tema, per tal de reflexionar integrant els coneixements teòric i pràctic.

La xerrada, dedicada en aquest cas al món de la publicitat, anirà a càrrec de la Dra. Ana Giménez, professora de Dret Civil de la URV. Està oberta al públic en general, i especialment dirigida tant a les persones sensibilitzades en aconseguir la igualtat de gènere a tots els nivells com als professionals que treballen en algun dels sectors en els quals el cicle focalitza el debat i la reflexió.Read More »