Busquem històries sobre dones d’abans: remeieres, llevadores, curanderes, bruixes…

web

Dijous 9 de març a les 7  de la tarda Museu Comarcal de Cervera

Des del Museu de Cervera estem buscant informants del nostre territori que coneguin històries, llegendes, remeis o alguna cosa sobre encanteris i misteris per continuar amb la recerca “Se’n parlave i n’hi havie”. Aproximació històrico-etnogràfica a la cacera de bruixes a les terres de Lleida i pirineu occidental. 
Ens acompanyarà la historiadora i antropòloga Núria Morelló, que està duent a terme a aquesta recerca.

Projecte de recerca desenvolupat en coordinació amb diferents museus de la Xarxa de les Terres de Lleida i Aran.

Les Terres de Lleida són un espai privilegiat pel que fa l’estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes en època medieval i moderna. En els darrers anys, la investigació històrica ha posat de relleu la importància d’aquest territori, com a lloc d’origen d’un fenomen que arrenca en època baix medieval i que s’estén fins a dates sorprenentment properes a l’actualitat: la creença en l’acció malèfica de bruixes i bruixots sobre persones, animals i conreus (Castell 2013 i 2014). A tall d’exemple, les valls del Pirineu català haurien estat l’escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria a nivell Europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del s. XV. Aquest fet, que comença a ésser reconegut per bona part de la historiografia europea, ens ha portat des de fa uns anys a interessar-nos en les comarques lleidatanes de cara a la comprensió d’un fenomen tan complex com el de la creença en la bruixeria i la seva transmissió en la cultura popular fins a dia d’avui.

En paral·lel a la recerca històrica, un treball de camp de tipus etnogràfic dut a terme en els darrers anys ha revelat les grans pervivències d’aquest fenomen d’abast europeu en les zones de muntanya del Principat. Aquests territoris han conservat fins a dia d’avui una rica cultura oral, patrimoni dels seus habitants de més edat, en la que la bruixeria hi té una presència destacada. A partir d’una primera aproximació a aquest patrimoni oral, hem pogut constatar un gran nombre de pervivències en la concepció de la bruixeria i dels seus practicants, fins al punt de trobar una correspondència directa entre els noms de les cases que els informants associen a aquest crim i les cases citades en la documentació dels segles XV i XVI. A banda de les cases o famílies vinculades al crim de bruixeria durant generacions, destaca també la similitud de les experiències viscudes per bona part dels informants durant la primera meitat del segle XX, explicades en primera i segona persona, les quals coincideixen de manera sorprenent amb aquelles consignades en els judicis per bruixeria de la mateixa zona celebrats cinc segles enrere: atacs nocturns, provocació de pedregades, maleficis, morts d’animals i persones, identificació dels llocs d’aquelarre o reunió de bruixes, etc.

Aquesta recerca està coordinada per l’investigador Pau Castell (Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i especialista en l’estudi de la bruixeria a Catalunya i amb una contrastada experiència en el treball de les fonts orals i documentals. Aquesta recerca s’articula en col·laboració amb altres museus de la Xarxa de museus de les Terres de Lleida i Aran, concretament amb els museus de la Noguera, el Museus Comarcal de Cervera, el Museus de l’Urgell i el museu de Lleida. L’objectiu final d’aquesta recerca es desenvolupar, durant els anys 2016 i 2017, una exposició i altres productes que permetin també augmentar el flux de visitants en els nostres museus.

T’agrada conduir? A les dones també. Analitzem la publicitat sexista

retro-1291738_960_720Segona de les quatre sessions programades dins el cicle de xerrades-col·loqui “Trencant mites sobre la desigualtat de gènere a l’Europa del segle XXI”, que aborda l’estat actual de la igualtat de gènere en els àmbits: social, jurídic, econòmic, laboral, etc. cercant nous punts de vista sobre el tema, per tal de reflexionar integrant els coneixements teòric i pràctic.

La xerrada, dedicada en aquest cas al món de la publicitat, anirà a càrrec de la Dra. Ana Giménez, professora de Dret Civil de la URV. Està oberta al públic en general, i especialment dirigida tant a les persones sensibilitzades en aconseguir la igualtat de gènere a tots els nivells com als professionals que treballen en algun dels sectors en els quals el cicle focalitza el debat i la reflexió.Read More »

Col•leccionant passions amb Salvador Cardero i el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre

img_9184L’exposició “Salvador Cardero i el Grup de recerca científica Terres de l’Ebre” inicia la seva itinerància a Ulldecona. Programada dins el programa Col·leccionant passions de la Xarxa de l’OPEI, difon el treball de Salvador Cardero en l’àmbit de l’etnobotànica, una activitat que li ha permès crear un herbari amb més d’un miler de plecs, i reunir, entre altres coses, un ampli fons fotogràfic, actualment digitalitzat, que consta d’unes vint-i-cinc mil imatges, d’unes quatre mil espècies.

Salvador Cardero va començar a estudiar les plantes medicinals i s’interessa per la botànica general, iniciant el seu herbari i arxiu fotogràfic a Barcelona, Read More »

Indumentària local de fa més d’un segle a la Ràpita

image-dones-rapitenquesEn aquest cas a Sant Carles de la Ràpita, l’exposició itinerant del Museu de les Terres de l’Ebre “El vestit tradicional al Montsià” fa un recorregut per la indumentària, peces de vestir i complements masculins, femenins i infantils, amb els que la gent de la comarca s’abillava al tombant dels segles XIX i XX.

Per tal d’ampliar el seu contingut, apropant-lo més a la realitat local, l’organització ha fet una crida prèvia, sol·licitant la col·laboració dels veïnat per tal que cedeixin peces i fotografies antigues, que mostren dins l’exposició com es vestia la gent de La Ràpita durant el primer quart del segle passat.Read More »

El vapor Anita continua navegant per l’Ebre

Postal-Vapor-Anita-II--212x300L’exposició itinerant “Cent anys del vapor Anita” recupera la memòria gràfica i documental del darrer dels 26 vapors que van navegar per l’Ebre entre el 1857 i el 1929, riu amunt i riu avall, en diferents itineraris, entre Mequinensa i les Goles de l’Ebre. Vapors de transport de passatgers i mercaderies, i també militars.

El vapor Anita va navegar, realitzant tant servei regular com viatges extraordinaris, entre el 1915 i el 1929, i continua enfonsat en aigües de l’Ebre, des del 1937.

Encara avui una referència identitària, un símbol de la navegació històrica per l’Ebre, molt present en la memòria popular.

Organitzen: Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, Museu de les Terres de l’Ebre, Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Ajuntament de Vinebre

Col·labora: Diputació de Tarragona

Dates: 11 de febrer fins al 9 d’abril de 2017

Lloc: Ca Don Joan. Plaça de la Constitució, 2. Vinebre

Horaris: Dissabtes i diumenges de les 11h fins a les 14h. Entrada lliure

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

 

Llocs de memòria traumàtica

memoriatr001

Aquesta publicació coral proposa al lector recórrer un conjunt de museus i espais patrimonials en els quals es representa la memòria traumàtica. El recorregut transcorre principalment per Europa i Amèrica, i mostra com s’han abordat i representat qüestions tan complicades però, al seu torn, tan fonamentals per a la memòria col·lectiva actual, com són els conflictes armats, les guerres i les dictadures esdevinguts en tots dos continents al llarg del segle XX.

 

 

 

 

Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.)

Edita: Euskal Herriko Unibertsitatea

Data d’edició: 2016

ISBN/ISSN: 978-84-9082-431-3

Idioma: Castellà, Francès, Anglès

La castanyera de Reus

allera

Hi ha una imatge, avui molt popular, de la castanyera com el d’una dona gran, vestida a l’antiga amb mocador al cap, faldilles i davantal, d’origen rural i procedent, si pot ser, d’algun poble de muntanya. No cal dir que aquesta visió folklòrica, romàntica i àmpliament divulgada per l’escola, icona emblemàtica de la resistència als morts vivents i altres éssers del Halloween, no té massa a veure amb la realitat de l’ofici.

A Reus, tanmateix, hi ha una figura que ha restat en la memòria de les generacions més grans, que sembla representar prou bé aquesta visió popular i mitificada de la castanyera: Rosa Roig Boqué, l’Allera, recordada com una senyora gran que a la dècada de 1960, ja fa mig segle, venia castanyes a la cantonada de l’edifici del Banc d’Espanya, l’actual seu del Museu de Reus, a la plaça de Catalunya.

De l’Allera s’expliquen encara històries i anècdotes. Sovint es  recordada com una persona generosa, disposada a oferir una paperina de castanyes a qui tenia gana, que complementava el seu negoci amb petites rifes… però que, en els dies de la Guerra Civil es passejava amb una pistola, o dues a la cintura.

En aquesta sessió, a partir de la memòria oral i una primera recerca documental, intentarem apropar-nos a la vida d’aquesta persona, esdevinguda personatge popular, entre un record impregnat de rumors i el coneixement històric.

Data: 17 de novembre
Hora: 2/4 de 8 del vespre
Lloc: Carrutxa (Travessera C/Nou de St Josep, 10. Reus)

Illa de Buda

Cartel a3Darrera sessió de la “6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, 2016” del Museu de les Terres de l’Ebre, durant la qual es projectarà el documental interactiu Buda, l’illa del Delta, produït per Filmsnòmades, productora d’Amposta.

Durant l’acte hi intervindran per presentar el documental Santi Valldepérez, productor i director del projecte, i Maite Subirats, guionista.

Organitza: Departament de Cultura, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja

Data: Dissabte 19 de novembre de 2016 a les 19h

Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca Francesc Balagué (Carrer de la Caserna, 16. 43877 Sant Jaume d’Enveja)

Per a més informació: Tel. 977 702 954  info@mueuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat  www.facebook.com/museuterresebre  twitter.com/museuterresebre

Nou butlletí de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre

_dsc0397S’ha editat el número 4 del butlletí digital L’Immaterial, corresponent al mesos de setembre i octubre de 2016. A través d’aquest butlletí, com en el cas dels tres anteriors, recull les notícies s’informa els subscriptors de les activitats que es van desenvolupant entorn de l’Inventari del Patrimoni Inmaterial de les Terres de l’Ebre, així com de l’evolució del propi inventari que actualment ja compta amb diversos elements registrats a la pàgina web que són consultables per tothom que ho desitgi.

El quart número informa sobre la importància de la participació ciutadana en l’elaboració de l’Inventari. També explica que ja són 40 els elements publicats a la web de l’IPCITE i com ha anat la campanya a Instagram sobre les Festes Majors a les Terres de l’Ebre. Finalment, també hi ha una notícia sobre l participació de l’IPCITE en un projecte del Museu de Tortosa per elaborar una exposició sobre la tradició de la música popular a l’antiga diocesi de Tortosa.

El podeu consultar i descarregar en pdf a: http://www.ipcite.cat/ipcite/content/butllet%C3%AD-de-not%C3%ADcies-4

Els oficis de pastor i apicultor a la Mostra de Cinema Etnogràfic

logo-mostra-cinema-2016

Continuen al Penedès les sessions de la Mostra en les que els protagonistes seran els oficis antics que encara es mantenen vius.

En la sessió del divendres 28 d’octubre es projectarà el documental Les abelles i l’home , de l’any 1984, coproduït pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest documental que mostra la realització d’un rusc tradicional i la feina de l’apicultor,  servirà d’introducció a les explicacions de l’apicultor David Prats. També es mostraran imatges de la Fira de Sant Ponç de Barcelona i en acabar es farà una degustació de mel.

En la sessió del dissabte 29 d’octubre es projectarà la pel·lícula El somni de Christopher Farnarier, que mostra la vida d’un pastor transhumant del Pirineu i que serà comentada pel pastor Vicenç Pons, que també explicarà la seva experiència i com s’organitzen els pastors i pastores per tal de defensar els valors d’aquest ofici mil·lenari. El Vicenç també mostrarà elements de la indumentària i estarà acompanyat del seu gos.

Dates: divendres 28 d’octubre, a les 20 h i dissabte 29 d’octubre a les 18 h

Lloc: al Monestir de Santa Maria (c/ Mossèn Antoni Paradís, 47) de Santa Oliva (Baix Penedès).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Associació per a la Difusió de la Història de Santa Oliva (ADHSO). Col·labora:  Ajuntament de Santa Oliva i  Consell Comarcal del Baix Penedès.

Per veure el programa complet de la Mostra Internacional de Cinema Etnològic: Institut d’Estudis Penedesencs