En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).
A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.
La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.
Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.
Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.
Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.
Durant els darrers anys els museus han pres consciència de la necessitat de fer visibles les dones en les col·leccions i, sobretot, en els relats. Amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-les com a part legítima del patrimoni i la memòria col·lectiva ja fa anys que al Museu del Ter posa les dones del tèxtil en el centre d’atenció. La recerca ha estat la base per reivindicar-ne la memòria. Des de finals del segle XIX les dones eren majoria a les fàbriques del Ter. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i relegades a l’escalafó més baix de la jerarquia laboral.
Des del Museu de la Mediterrània s’impulsa el projecte “Fer de Músic”. Es tracta d’un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.
Amb el naixement de la pàgina de Facebook “Som de Manlleu”, la qual té més de 3000 seguidors, van aparèixer fotografies històriques molt interessants per a la història de Manlleu que valdria la pena poder conservar en un fons públic. Amb la voluntat de no deixar perdre aquestes imatges i la informació que se’n deriva, el Museu del Ter i la pàgina de Facebook “Som de Manlleu” uneixen esforços per fer el taller de fotografia històrica i memòria oral al Museu del Ter, “Desvetllem la memòria des de la pàgina de Facebook Som Manlleu”.
Les llegendes són narracions orals o escrites, d’aparença més o menys històrica, amb una proporció variable d’elements imaginaris o mitològics i les creences són idees o percepcions de la realitat subjectives, al marge del procés científic. L’objectiu d’aquest taller de memòria oral és documentar les llegendes i creences que coneix la gent i quines és mantenen vives a la vegueria del Penedès.