Etiqueta: món rural

La matança del porc a Taradell

xarxesDeixa un comentari

El Grup de Recerca Local de Taradell “Fent Memòria”, coincidint amb la Festa dels Tonis de Taradell, presenta un reportatge històric, de 14 minuts de durada, que mostra com es feia la matança del porc antigament a les cases de pagès del municipi. A través d’entrevistes fetes a la gent gran de pagès, a matadors, mocaderes, carnissers i veterinaris i acompanyades per imatges antigues, s’explica la diada de la matança una tradició molt arrelada a la cultura rural catalana i que suposava, un motiu de festa però també la manera d’omplir el rebost per passar l’hivern.

Data: Dissabte 11 de gener a les 5 de la tarda

LLoc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell

Per a més informació: http://bibliotecadetaradell.blogspot.com.es/

Pastors i transhumància

xarxesDeixa un comentari

La revista “CADÍPEDRAFORCA“, publicada per l’editorial Gavarres, en el seu número 15 dedica un dossier de 44 pàgines a mostrar de primera mà, els camins que portaven a les terres més benignes per fer la transhumància hivernal, explicant quines són les grans planúries d’alta muntanya que encara avui s’omplen de bestiar quan arriba el bon temps.

Els articles del dossier són: Volta-la per baix!, de Carles Pont; Tot gira entorn de l’herba, de Ferran Miralles; Una vida sobre la marxa, de Miquel Spa; Camí de la plana, de Meritxell Prat; Transhumància petita, de Marc Martínez; Les vaques baixaven del nord, de Carles Gascón; Carrerades, camins savis, de Jordi Pasques; Més ovelles que gent, de Josep Noguera;Un home jove en un ofici molt vell, de Benigne Rafart; A Llívia, bestiar sense passaport, de Guillem Lluch; Collars i música d’esquelles, de Quirze Grifell; El cavall puja a muntanya, d’Oriol Mercadal; Barraques, orris i bordes, de Ventura Altarriba; L’últim pastor de Moripol, d’Eva Tomàs Gonfaus; El Peret de les cabres, de la Seu, de Joan Aixàs Obiols; Miquel Cortés, pastor de Peramola, de Marcel Fité.

L'aigua i la gent. Notícies etnogràfiques de l'horta de Mont-roig a partir d'un manuscrit del segle XVIII

xarxesDeixa un comentari

Boada i Aragonès, Eduard (2013) L’aigua i la gent. Aspectes de l’Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII. [Tarragona], Ganzell (Quaderns de la Pixerota; 1), 58 p.

Entenedor estudi del “Llibre de las ordinacions del repartiment de las tandas de la aigua de la horta de vila de Mont-roig y decret de sa Illustrissima del any 1703”, manuscrit localitzat per l’historiador Albert Manent a la Llibreria Central (Tremp) i ara custodiat a l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp.

En paraules d’Eugeni Perea, l’autor del pròleg, L’aigua i la gent és un llibre que va «més enllà del tema abordat –el repartiment d’aigües entre hortolans comunats–; l’obra ens subministra dades i referències sobre nissagues i onomàstica, lingüística, economia, organització gremial o etnografia. Cal destacar, en aquest sentit, la capacitat organitzativa dels regants de Mont-roig a través de l’anomenat Consell d’Hortolans, que es diferencia del món estrictament pagès o de secà per la tinença i ús de les aigües, en la línia que també ho feien altres comunitats rurals.»

La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 1960. Terres de l'Ebre

xarxes1 comentari

ACTE DE PRESENTACIÓ: Dissabte 8 de febrer de 2014, a les 19.00 h, a la Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila de Flix (C/ Sant Jordi, 3)

Intervindran a l’acte Josep Maria Raduà, professor de l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix i soci del CERE; Biel Pubill, professor de l’Institut de Flix i delegat de la Secció d’Etnologia del CERE; Jordi Suades, de Farell Editors; i la mateixa autora del llibre, M. Teresa Castelló Bou .
Organitza: CERE-Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre Amb la col·laboració i el suport de: Ajuntament de Flix, Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila i Farell Editors.

————————————————————————————

Aquest llibre de Teresa Castelló Bou, editat per Farell editors, és el resultat de les entrevistes fetes per l’autora a una trentena de dones pageses de les Terres de l’Ebre, que donen testimoni de com va ser el treball al camp en aquest territori, entre la Guerra civil espanyola del 1936 (el front de guerra hi va durar tres duríssims anys, inclosa la Batalla de l’Ebre) i la dècada del 1960, en la qual es van produir grans canvis socials i econòmics, als quals van adaptar-se, deixant enrere unes formes de vida i de treball tradicionals. Retrata la vida quotidiana de la dona pagesa: els moments més dolorosos de la Guerra civil, les insòlites estratègies de supervivència davant la fam i la misèria de l’etapa de postguerra, els grans canvis dels anys 60; les tasques casolanes, les feines al camp, la vida familiar, l’oci, els costums i la moralitat de l’època, etc.


Dades: ISBN: 978-84-92811-54-0, 128 p., 14,5 x 23 cm.


Més informació: www.farelleditors.cat/


La "Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera: el cas del Montseny", bona pràctica de salvaguarda del Patrimoni Immaterial per la UNESCO

xarxesDeixa un comentari

El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, reunit a Bakú (Azerbaidjan), ha resolt incloure avui dimecres 4 de desembre de 2013 la Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera: el cas del Montseny dins del Registre de les Millors Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

La Metodologia és una aplicació pràctica de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial que ha tingut com a objecte d’estudi la reserva de la biosfera del Montseny. Es tracta d’un projecte pioner promogut per l’extingit Centre UNESCO de Catalunya amb la col·laboració de la Reserva de la Biosfera del Montseny, el Museu Etnològic del Montseny “la Gabella”, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per mitjà de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Prenent com a partida d’altres inventaris i recerques semblants realitzades en aquest territori, es va realitzar aquest, el qual també va incloure entre altres tasques un treball de camp d’un any i un pla de participació comunitària. Les novetats principals d’aquest inventari és que pren com a referència el nou concepte de Patrimoni Cultural Immaterial establert per la Convenció de París (2003) i que ha estat confeccionat amb l’objectiu de servir d’exemple per a altres inventaris de patrimoni immaterial.

El resultat final de l’aplicació d’aquesta proposta metodològica al cas del Montseny és un recull de 294 elements, una relació que per la pròpia naturalesa de la matèria es considera inconclusa i que roman oberta a les aportacions de col·lectius i particulars, en especial d’aquells que hi estan implicats. La Metodologia és el primer projecte català que s’inclou dins del Registre de les Millors Pràctiques, una de les tres llistes que recullen exemples del patrimoni cultural immaterial de la humanitat junt amb la Llista Representativa i la Llista de Salvaguarda Urgent.

Tots els resultats del projecte Metodologia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial de les reserves de la biosfera: l’experiència del Montseny són consultables en línia a: http://www.unescocat.org/montseny/cat/

 

El Museu de les Terres de l’Ebre promou que la Generalitat de Catalunya declari “Zona d’Interès Etnològic” les coeteres del delta de l’Ebre

xarxesDeixa un comentari

El Museu de les Terres de l’Ebre ha iniciat els treballs de recerca i catalogació per promoure que la Generalitat de Catalunya declari “Zona d’Interès Etnològic” (ZIE) la trentena de coeteres que encara es conserven al delta de l’Ebre. Són les petites construccions on es conservaven i des d’on es llençaven, fins als núvols de tormenta, els coets que, trencant les pedregades, tractaven de protegir la collita de l’arròs . Aquesta és una de les set categories en les quals es classifiquen els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) catalans. La llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català defineix les ZIE com “conjunts de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal•lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya”, i la llei 2/1993 de Foment i protecció de la Cultura Popular i Tradicional i de l’Associacionisme cultural reconeix com a part del patrimoni etnològic de Catalunya: “els immobles i les instal•lacions emprats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de formes tradicionals”. Fins avui, només dos zones han estat declarades ZIE: el barri de les Adoberies de Vic, el 2009, i el massís de les Gavarres,  el 2011.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. 44870 Amposta

Telèfon: 977 702 954

info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat

Actes de la VI Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra en sec als Països Catalans

xarxes2 comentaris

Editat el llibre que recull les ponències i les comunicacions presentades a la VI Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra en sec als Països Catalans, que es va celebrar els dies 21, 22 i 23 d’octubre del 2011 a Vilafranca (comarca valenciana dels Ports). El contingut del llibre aplega aspectes molt diversos d’aquesta arquitectura tradicional, entre els quals: la seva tutela arquitectònica, l’explotació patrimonial i turística, l’aprofitament didàctic, el seu procés constructiu, els aspectes legals de la seva protecció, estudis de paisatge, etc. El llibre té més de 200 pàgines i un gran nombre d’il•lustracions, entre fotografies, mapes i dibuixos.
Editor: Ajuntament de Vilafranca – Associació Cultural «Tota pedra fa paret».
Dades: Vilafranca, 2013, 210 pàgines