Manual del marger, un llibre de F. Xavier Solé

F. Xavier Solé és un històric de la pedra seca. Però el seu bagatge és molt més extens. Es va llicenciar en Belles Arts a Barcelona (1997), s’especialitza en la restauració del patrimoni i té una llarga trajectòria (castell de Miravet, muralla de Tarragona, Arc de Berà, hospital de Sant Pau de Barcelona, Seu Vella de Lleida…). També ha fet una munió de cursos de talla de pedra.

El recordo, fa anys, en Trobades de Pedra Seca, desenvolupant unes interessants comunicacions. I també, en alguna sortida pels seus indrets (Vilalba dels Arcs) explicant amb detall diverses construccions de pedra seca o visitant el seu estudi. Alguns ens hem apropat a aquest tema des de la perspectiva estrictament cultural, d’altres, fonamentalment en Xavier, des del mateix treball en pedra. Això fa que tingui uns coneixements precisos i que pugui explicar, raonadament, les diverses maneres de treballar la pedra segons la particularitat de l’indret i del tipus de construcció.       

Tot aquest coneixement, o una bona part, ara l’ha traslladat a un llibre. Aquest és valuós tant pel novell que vol endinsar-se en el món de la pedra seca, com pels ja coneixedors que volen ampliar o trobar la raó del que ja saben d’aquesta tècnica.  

“Em vaig enamorar dels marges de pedra seca descobrint l’espai natural dels secans de la serra de Bellmunt-Almenara: plantes, plecs guixencs, petits rèptils, ocells… tot un patrimoni natural que forma part d’un paisatge que no s’entendria sense tot un seguit d’elements d’arquitectura popular: cabanes de volta, pletes, aljubs… i, per damunt de tots ells, les espones o els marges construïts amb la tècnica de la pedra en sec…”.

En F. Xavier Solé parla molt encertadament del “patrimoni natural que forma part d’un paisatge…”. Part d’aquest patrimoni natural són les construccions de pedra seca que ajuden a determinar un paisatge. Aquestes construccions, elements propis de la pagesia, tenen una funció utilitària, de servei. Algunes persones tan sols les veuen (percebre la imatge d’un objecte); tan sols són d’altres “objectes” d’aquell espai. D’altres les miren (fixar la vista sobre un objecte), i es possible que alguns les observin (mirar detingudament).   

Quan estem en aquest darrer estadi i observen un espai natural determinat o el conjunt del territori on estan les construccions de pedra seca estem ajudant a definir un paisatge, un espai amb connotacions culturals de diversa mena. Aquest “paisatge”, un producte cultural, ja forma part de nosaltres.  

És aleshores quan l’observador es qüestiona com s’han construït les barraques, els marges… i quina funció tenen. Es possible que l’observador esdevingui corprès. Si aquest és el cas no hi dubteu: el llibre d’en F. X. Solé us serà molt útil.

Martí Rom

Nova edició del curs de construcció de marges de Guissona

Torna el curs de construcció de marges de Guissona, que se celebrarà el dissabte 29 de març a partir de les 08 h, en el punt en què ho van deixar l’any passat, al Camí de Farell (https://tuit.cat/1x0Sa).

Tot i que el curs és gratuït, per qüestions d’aforament i organització es requereix inscripció prèvia (màxim fins al 26 de març).

L’aparcament de vehicles serà a tocar del cobert del MARSOL (https://tuit.cat/i4655) i s’arribarà a peu a l’inici del tram a restaurar.

Per a més informació i/o inscripció a turisme@guissona.cat

Nova etapa de la revista «Pedra seca»

La Revista Pedra seca, una petita publicació semestral entorn al patrimoni de la pedra seca que enguany compleix vint-i-cinc anys, serà liderada i dirigida a partir d’ara per la gestora llersenca Maite Oliva.

Maite Oliva pren així el relleu del Patronat de Sant Galderic, l’entitat que l’havia impulsat des del seu naixement l’any 2.000, amb els objectius de consolidar-la com a referent en la divulgació i posada en valor del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya i d’ampliar el seu ressò arreu del territori per posar el coneixement d’aquest patrimoni a l’abast del gran públic.

De periodicitat semestral (juny i desembre), la Revista Pedra seca únicament es comercialitza per subscripció i s’envia per correu postal a domicili. Amb un cost anual de 25€ (impostos i despeses d’enviament incloses), les subscripcions es poden fer online a www.revistapedraseca.cat/subscripcions. A més, i gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués, les primeres 100 subscripcions rebran gratuïtament un exemplar del llibre de la “XII Trobada de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional”.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Biblioteca Pere Calders
Viladecavalls
Exposició del 21 de febrer al 30 de març de 2025

Del divendres 21 de febrer al diumenge 30 de març de 2025 es farà a la biblioteca Pere Calders de Viladecavalls l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 74 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà) i Espot (Pallars Sobirà).

S’està fent a Font Rubí (Alt Penedès).

A continuació anirà a: Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Vallbona de les Monges (Urgell), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià), Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 86 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 70 primeres poblacions han passat 39.194 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 559 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Projecció del documental «Picant pedra», d’Antoni Martí, sobre els forns de calç

Aquest dissabte, 14 de desembre, a les 19.00 h tindrà lloc a l’auditori del Museu del Suro, a Palafrugell, la projecció del documental “Picant Pedra” d’Antoni Martí; en el marc del primer cicle de xerrades sobre la societat industrial: “L’inici de la industrialització a les comarques gironines” organitzada pel Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell.

Cinquanta anys després de la darrera cuita tradicional, al Forn Gran de Fonteta s’ha tornat a picar pedra calcària, a enfornar i a fer una cuita de calç com en l’època romana. Fonteta i Sant Climent de Peralta eren un dels centres calciners més importants de Catalunya, ja que hi ha inventariats 23 forns de calç. «Picant pedra» narra el treball de restauració del «Forn Gran d’en Turró de Fonteta», un antic forn de calç declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011, i que el maig de 2018 es va tornar a encendre de manera excepcional per a apropar la memòria i el testimoni d’un ofici que va marcar una època.

Antoni Martí, documentalista, cineasta, productor i director. Va estudiar publicitat a l’Escola Massana de Barcelona entre els anys 1966 i 1972. A partir del 1977 es va professionalitzar i va realitzar noticiaris per a l’Institut del Cinema Català. El 1984 va crear al municipi de la Bisbal, juntament amb diversos socis com ara la seva dona, Dolors Fuster, entre d’altres, la productora de cinema i vídeo «Video Play Serveis». D’aleshores ençà ha produït i realitzat, a través de la seva productora un gran nombre de reportatges, documentals i anuncis publicitaris i turístics i, sobretot, ha desenvolupat una important tasca de recuperació del patrimoni audiovisual de les comarques gironines. Com a reconeixement d’aquesta activitat, el 2005 va rebre el trofeu «Sant Nitrat de Cinema Rescat» que atorga l’Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.

Josep Matés, ceramista i autor de nombroses exposicions i projectes artístics. Molt vinculat a la conservació del patrimoni natural i cultural de la zona de les Gavarres i en la recuperació d’espais d’interès etnològic (carbonera, forn de calç…). Terrisser de professió, experimenta amb tot el que la ceràmica i la terrissa li ofereixen, també en el vessant artístic. Si bé sempre hi ha participat per iniciativa d’altres, en gaudeix, i el que el mou és difondre els valors del seu ofici: destresa, respecte pels recursos naturals, sentiment a l’hora de produir una peça.

El Museu del Suro de Catalunya, amb el suport de la Càtedra d’Estudis del Suro, de la Universitat de Girona, ha organitzat aquest cicle de xerrades sobre la societat industrial amb la voluntat de posar en context l’època en què la indústria surera es va implantar a les comarques gironines i va transformar el territori i la societat. El coneixement d’aquesta època des de diferents punts de vista i disciplines ajuda a la comprensió de tota una època que va ser l’origen dels pobles i les viles tal com els coneixem avui dia.

• Entrada gratuïta i apte per a tots els públics
• Més informació en aquest enllaç

Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre, reconeguts amb el Premi Bonaplata al Paisatge Industrial

L’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre és guardonada per la recuperació d’una indústria de 500 anys d’antiguitat i la seva difusió educativa i cultural.

El dilluns 2 de desembre la seu de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha acollit l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2024, que cada any reconeixen iniciatives destacades en la preservació i valoració del patrimoni industrial, tècnic i científic de Catalunya.

En aquesta 32a edició, el Premi al Paisatge Industrial ha recaigut en l’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre pel seu treball en la recuperació, preservació i difusió dels forns d’oli de ginebre, unes construccions preindustrials que pràcticament havien desaparegut, deu de les quals en aquests moments tenen expedient incoat per a ser declarades bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic.

El jurat, integrat per arquitectes i enginyers de prestigi, ha destacat que el projecte dels forns d’oli de ginebre “és una iniciativa multidisciplinària creada des del territori per la societat civil, que combina arqueologia preindustrial, geologia i sostenibilitat.” A més, ha subratllat que “la tasca educativa que han dut a terme per posar en valor aquest patrimoni singular és exemplar, organitzant visites guiades, presentacions i activitats que enforteixen el vincle amb la comunitat i amb altres poblacions com Flix i Mequinensa.”

Finalment, el jurat ha valorat especialment la metodologia innovadora presentada pel projecte, que constitueix “una de les seves virtuts més notables.” Segons el veredicte, aquesta proposta estableix un precedent aplicable a altres contextos, contribuint a una gestió sostenible del patrimoni cultural preindustrial: “La metodologia presentada destaca pel seu rigor, la seva adaptabilitat i el seu potencial per generar un impacte positiu a llarg termini.”

Els arquitectes Josep Alió i Cèlia Mallafré, han recollit el guardó en nom d’Amics de Riba-roja. La seva contribució ha estat clau en el desenvolupament tècnic i científic del projecte de recuperació dels forns d’oli de ginebre. Tant Alió com Mallafrè han elaborat diversos estudis i informes que aporten solidesa i rigor a la iniciativa, analitzant tant els aspectes arquitectònics i constructius com el context històric, patrimonial i paisatgístic d’aquestes estructures.

Per la seva banda, el president de l’entitat, Josep Aguilà, també present a l’acte, ha assegurat que “aquest premi reconeix la història i l’esforç col·lectiu d’un territori que estima les seves arrels i aposta per un futur sostenible.”

L’acte, presidit pel director general de patrimoni cultural, Joaquim Borràs, acompanyat del president de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, Joan Munt i el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Jaume Perarnau, ha finalitzat amb un reconeixement a tots els guardonats en les diferents categories, reafirmant el compromís dels organitzadors amb la preservació del patrimoni industrial.

Els Premis Bonaplata, que organitza l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) amb la col·laboració del COAC, l’AADIPA, la Fundació Caixa d’Enginyers, el Col·legi dels Enginyers Industrials de Catalunya i la Mútua dels Enginyers, tenen com a objectiu premiar aquelles persones, associacions, col·lectius o institucions que hagin dut a terme accions per recuperar, estudiar, difondre o posar en valor el patrimoni industrial, científic i tècnic de Catalunya.

Fem Safareig a la Torre de l’Espanyol

Uneix-te a una jornada especial als rentadors de la Torre de l’Espanyol!

Vine el diumenge 1 de desembre als rentadors de la Torre de l’Espanyol per gaudir d’un matí ple d’activitats: Aprendrem a fer sabó com ho feien les nostres iaies amb Enriqueta Montané, coneixerem les plantes del nostre territori que ens poden aportar molts beneficis de la mà d’Anna Català i també podreu gaudir de l’exposició Fem Safareig.

Aquesta iniciativa forma part de la ruta cultural “Fem safareig”, subvencionada pel Departament de Cultura, que connecta diferents safaretjos de la Ribera d’Ebre. Descobrirem la seva història i com aquests espais han estat testimoni de la nostra identitat cultural i comunitària, especialment vinculada al paper de les dones.

Els usos de la pedra seca: agricultura

Aquest dissabte 30 de novembre presentarem una ponència sobre els usos vinculats a l’agricultura de les construccions de pedra seca i d’arquitectura tradicional.

Farà la presentació l’Abraham Guillén Villar, antropòleg de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i tindrà lloc a l’Ateneu Agrícola de Lavern a les 18:30.

Activitat coorganitzada pel Centre d’Estudis de Subirats, l’Ateneu Agrícola de Lavern i l’Institut d’Estudis Penedesencs en el marc de la Setmana de la Pedra Seca 2024.

Taller de memòria oral: pedra seca i camins de transhumància

L’Institut d’Estudis Penedesencs, juntament amb l’Ajuntament de Banyeres del Penedès, organitza un taller de memòria oral centrat en les construccions de pedra seca vinculades als camins ramaders.

L’objectiu d’aquesta activitat és posar en valor aquest patrimoni, sovint desconegut, que inclou murs, corrals, pletes i refugis, entre d’altres, així com recollir el testimoni de persones que, degut al seu ofici, localitat de residència o edat, en tinguin vivències. D’altra banda, es posaran de relleu els reptes que sorgeixen actualment en la preservació d’aquest patrimoni.

Hi haurà una primera part de taula rodona en què en Joan Rovira, en Carles Lluch i l’Abraham Guillén realitzaran diverses explicacions sobre aquest tema, i posteriorment s’obrirà el torn de paraula per a la participació de les persones assistents. 

Serà al Centre Cívic Ernest Lluch, de Banyeres del Penedès, divendres dia 29 de novembre a les 18:00.

Aquesta activitat s’emmarca en el programa de tallers de memòria oral de l’OPEI i està inscrita a la Setmana de la Pedra Seca 2024.

Terrassa (MNACTEC): Els forns d’oli de ginebre

Presentació dels resultats en el marc del pla estratègic com a eina de preservació, valorització i divulgació del patrimoni material i immaterial.

El dimecres 11 de desembre a les 16.00 h us convidem a la jornada de presentació de resultats del disseny del pla estratègic de conservació i promoció dels forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre.

La jornada tindrà lloc a la sala Diesel al museu MNACTEC de Terrassa.