I Jornadas de buenas prácticas en Museos Etnográficos

Dates: 5 i 6 d’octubre de 2023

Lloc: Casa de Cultura de l’Ajuntament de Grandas de Salime (Astúries)

L’eix vertebrador d’aquestes jornades és la presentació d’experiències i «bones pràctiques» d’interès per als professionals dels museus etnogràfics. Des d’un enfocament transversal, multidisciplinari i plural, es combinaran ponències teòriques i metodològiques amb intervencions vinculades a la pràctica professional, i amb sortides de camp que permetran presentar un coneixement directe del patrimoni etnogràfic de l’entorn.

Les jornades tindran entre altres els següents objectius:

-Reflexionar, des d’un punt de vista crític, sobre els problemes de gestió en els museus etnogràfics i presentar i analitzar, a través d’intervencions vinculades a aquest camp, diferents «bones pràctiques», i que la seva replicabilitat pugui ser d’interès per a les institucions museístiques.

-Presentar un marc obert de la situació actual i els reptes que afronten els museus etnogràfics des de la perspectiva de diverses disciplines.

-Fer visible la importància del patrimoni cultural etnogràfic com a motor de desenvolupament en termes territorials i la rellevància de les institucions museístiques com a element indispensable en la difusió patrimonial.

-Proporcionar eines teòriques i pràctiques als i les professionals dels museus etnogràfics com a punt de partida per al possible el desenvolupament de nous mètodes de treball i la creació de noves experiències en aquestes institucions.

Programa i inscripcions

Passió pel col·leccionisme, en l’àmbit de la cartofilia

L’exposició “Col·leccionar Passions: Joan Cladelles i les postals de les Terres de l’Ebre” és la setena exposició del programa “Col·leccionar passions” organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, com Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Està dedicada a Joan Cladelles Daufí, nascut a Tortosa el 1957. Explica la feina de documentació de les seves targetes postals realitzada pel propi Cladelles i les seves col·laboracions dins el Cercle Cartòfil de Catalunya; i inclou una mostra significativa de les gairebé 4.000 targetes postals que ha aplegat, des de ben petit. El  seu avi, José Daufí Zaporta, i un oncle, José Daufí Monfort, eren fotògrafs professionals a Tortosa, on tenien botiga i estudi, i eren també editors de targetes postals, en blanc i negre i en color.

La seva col·lecció es cenyeix a l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre, i és un valuós conjunt integrat per més de 3.000 peces, que ha anat reunint, sumant a les generades per la seva família, les targetes adquirides en visites a llibreries de vell, per intercanvis amb d’altres col·leccionistes i en motiu d’assistir a certàmens com el Moda Shopping.

L’exposició, amb una mirada etnogràfica, recull prop de 500 postals de la seva col·lecció, la major part de les quals presenten a l’anvers imatges d’Amposta i Tortosa (moltes realitzades pels fotògrafs professionals locals més prestigiosos en cada època), però també d’altres poblacions del territori, entre les quals l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, el Perelló, la Ràpita, Roquetes, Tivenys i Xerta.

També s’exposen cartes de visita, sèries de postals, targetes postals panoràmiques, targetes postals comercials, etc.; i es posa en valor els textos escrits en els reversos, que expressen la quotidianitat i els moments més destacats de la vida dels qui les van escriure:  aniversaris, celebracions familiars, relacions familiars, salut, vacances d’estiu, viatges, etc.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Dates:del 3 al 20 de febrer de 2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11h a 14 h i de 16h a 19h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

V Jornada Parcs Naturals i Museus. Artesania i producte local

L’artesania i els productes locals són territori, cultura i identitat. La seva promoció reforça un model de proximitat, respectuós amb l’entorn, i que a més a més valora una manera de fer i viure.

Amb aquesta jornada es vol donar difusió i posar en comú totes aquelles bones pràctiques en les quals s’ha estat treballant els darrers anys tant els parcs naturals, com els museus, ja sigui de forma individual com de forma conjunta.

Unes accions de recerca, assessorament, producció, desenvolupament, impulsores,… i que han tingut com a últim objectiu donar a conèixer els oficis, els valors i les tradicions a partir de la recuperació de l’artesania local i el seu producte final.

Unes jornades que volen donar la oportunitat de posar en valor activitats artesanals i experiències d`èxit del nostre territori.

Museu Etnogràfic de Ripoll

Divendres 4/11/2022

De 9:00h a 17:00h. Jornada tècnica

Inscripcions obertes: museuetnografic@ajripoll.cat 972703144

Organitza:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Diputació de Girona

Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Museu Etnogràfic de Ripoll

Ajuntament de Ripoll

Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

El Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de l’exposició permanent

El 14 de setembre de 2022 el Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de la inauguració de l’exposició permanent a l’edifici del Tinglado. Vint anys que han servit per posar en valor i divulgar el patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava entre els 500.000 visitants i 420.000 usuaris que l’han gaudit des del setembre del 2002 fins avui.

El vintè aniversari se suma al centenari del Cau de la Costa Brava, inaugurat el 1920 i que la pandèmia no va permetre celebrar adequadament fins ara. Per això, el Museu de la Pesca s’ha proposat commemorar les dues efemèrides, sota la unió de les xifres 100+2, amb un programa d’activitats que obre el dissabte 17 de setembre al Teatre la Gorga l’espectacle “Dones de Sal”, de la companyia Neus Mar. Música i dansa d’arrel mari­nera coproduïdes pel museu i que es podrà veure també al Palau de la Música el 27 de setembre i altres poblacions catalanes entre l’octubre i el novembre.

La pro­pera acti­vi­tat del calen­dari com­me­mo­ra­tiu tindrà lloc el diven­dres 30 de setem­bre a les 18 h, tot celebrant una edició commemorativa d’Imat­ges que fan par­lar. A través d’imatges i vídeos es recordaran els vint anys d’aquest equi­pa­ment cul­tu­ral.

logo del cenentari del cau de la costa brava

Del Cau de la Costa Brava al Museu de la Pesca

L’any 1920, un grup d’intel·lectuals encapçalats per Hug Sanner i Lluís Barceló i Bou van fundar el Cau de la Costa Brava a partir d’una col·lecció heterogènia d’objectes de tota mena, exposats a la plaça del Forn de Palamós. La municipalització d’aquella col·lecció l’any 1988 va ser la llavor del que seria, dotze anys després, l’actual Museu de la Pesca.

Al llarg de vint anys, el Museu de la Pesca ha volgut ser un espai de diàleg entre la gent de mar i la soci­e­tat, amb la volun­tat inequívoca de pren­dre posició i donar suport al sec­tor pes­quer davant dels rep­tes que ha d’afron­tar la pesca marítima. Al seu voltant s’han creat equipaments i serveis de referència en l’àmbit marítim, com l’Espai del Peix, les Barques del Peix, la Càtedra d’Estudis Marítims o Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar.

Iniciatives com el pro­grama edu­ca­tiu Viu la Mar, el cicle Memòria Viva, el fes­ti­val mari­ner “Palamós Terra de Mar”, la “Fira de la Gamba”, la “Pes­ca­tu­risme Palamós”, “Pesca i Ciència” o el cicle de cinema documental “Mar fràgil” són acti­vi­tats que iden­ti­fi­quen el Museu de la Pesca i el posi­ci­o­nen en la sal­va­guarda i difusió del patri­moni marítim, alhora que per­me­ten reforçar la iden­ti­tat del col·lec­tiu pes­quer i del ter­ri­tori lito­ral.

Un museu amb un horitzó estratègic

L’assoliment consecutiu d’aquests objectius esmentats mou ara el Museu de la Pesca a mirar endavant i plantejar una estratègia ambiciosa i connectada amb els reptes i les oportunitats en el món de la mar. L’Horitzó Estratègic 2029 de la Fundació Promediterrània fa valer el patrimoni marítim com a estratègia per al desenvolupament sostenible del territori, incidint en els valors de l’autenticitat, la innovació, la participació i l’esperit pedagògic del projecte cultural. I amb aquesta clara referència vol eixamplar la seva mirada vers la mar en tota la seva complexitat, ser partícip dels debats sobre les problemàtiques, conscienciar la societat sobre els valors d’una mar sana, sostenible i resilient i ser actor en la proposta de solucions.

 Aquesta nova estratègia ens duu a plantejar nous serveis i equipaments, a dissenyar noves dinàmiques de treball, d’acollida dels visitants i els usuaris i de cooperació amb el teixit social, econòmic i cultural del territori. Tot això, sense perdre de vista quin va ser el punt de partida i quin ha estat el camí recorregut des que aquells primers intel·lectuals palamosins decidissin crear un museu mogut pel seu amor al territori i a la seva cultura.

Patrimonis culturals, museus i COVID-19: veus múltiples

A la fi del 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia ocasionada pel virus SARS-CoV-2. La ràpida transmissió del virus en el món va donar lloc a la pandèmia de la Covid-19 en la qual encara ens trobem immersos. A més de les greus conseqüències que està tenint en els individus, la pandèmia està transformant la societat en el seu conjunt, en les seves diferents dimensions econòmiques polítiques, culturals…

En l’àmbit de la cultura, la pandèmia ha afectat també el camp del patrimoni i els museus. En aquest camp els agents han hagut de posar en marxa diferents i variades estratègies i accions per a fer front a la nova situació. 

Així, l’objectiu del seminari és analitzar com està afectant la pandèmia als museus i centres patrimonials i quines són les estratègies i accions dutes a terme pels agents en els següents quatre àmbits:

  1. La gestió dels museus i centres patrimonials.
  2. Les activitats in situ i en línia.
  3. Les relacions amb la comunitat local, el públic i el turisme.
  4. La memòria de la Covid-19; és a dir, les accions dutes a terme per a recollir, conservar i difondre elements patrimonials vinculats a la pandèmia.

Per a abordar aquestes qüestions s’organitzaran quatre taules, una per cada àmbit, en les quals diferents especialistes abordaran els impactes de la covid-19.

PROGRAMA

Museus en transformació

La funció i el significat dels museus canvien al llarg del temps. L’esdevenir d’aquests centres patrimonials no es pot entendre si no es para esment a fets o esdeveniments culturals, socials, polítics, econòmics o epidemiològics que, en principi, se situen més enllà d’aquestes institucions culturals. El Maig del 68, l’arribada al poder de Margaret Thatcher en 1979, la fallida de Lehman Brothers en 2008 o el coronavirus SARS-CoV-2 en 2020 han condicionat manifestament l’esdevenir dels museus.

En els últims anys, fins al començament de la pandèmia de la Covid-19, l’evolució dels museus ha vingut marcada per la crisi econòmica i social iniciada en 2008. Havent passat ja uns quants anys des que va començar, les seves conseqüències en la gestió dels centres patrimonials no han estat encara prou analitzades. Per aquest motiu aquesta obra ha reunit un conjunt de treballs en els quals s’estudien aquestes conseqüències en àmbits com l’avaluació dels museus, la conservació del patrimoni, el finançament públic o privat o la situació de les treballadores i els treballadors de la cultura.

Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.) (2021)

Edita: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Servicio Editorial/Argitalpen Zerbitzua

Accés gratuït. https://addi.ehu.es/handle/10810/53081

SUMARI

Neoliberalismo e instrumentalización de los museos y el patrimonio cultural:  cuando el derecho a la cultura retrocede, Iñaki Arrieta Urtizberea

L’évaluation des musées comme reflet des crises, Xavier Greffe

Patrimonio  y  sostenibilidad:  depósitos  de  colecciones  compartidos,  Maite  Barrio Olano e Ion Berasain Salvarredi

Musées et professionnels en temps de crise économique : rationalités administratives et identités professionnelles, Jonathan Paquette

Le crowdfunding dans les musées français : la démocratisation culturelle à l’épreuve de l’injonction participative, Gaëlle Crenn

Definir  perfiles  profesionales  en  tiempos  de  crisis.  Un  proyecto  desde  la realidad de los museos catalanes, Olga López Miguel

Les nanses i els nansaires, protagonistes de la nova exposició temporal del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala

El divendres 9 de juliol, a les 7 de la tarda, el Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala (MASLE) inaugurarà l’exposició temporal “Nanses i pescadors” que podrá ser visitada fins el 21 de febrer de 2022.

Aquesta exposició recull les diferents variants de nanses fetes amb la tècnica del teixit triangular elaborades al litoral mediterrani dels Països Catalans, a partir de la recopilació i classificació duta a terme per Josep Mercader, cisteller de Torroella de Montgrí. El visitant, mitjançant diferents plafons, fotografies i peces podrà conèixer i tocar els diferents materials naturals (canya, branca d’olivera, tamariu…), entendre per a quin tipus d’espècie estava concebuda cada nansa i conèixer els testimonis dels qui les feien.

En l’exposició temporal hi ha un apartat dedicat a les nanses i als nansaires de l’Escala amb l’exposició de diferents nanses i jombines del fons del museu, fotografies de persones vinculades a les nanses de l’Escala, així com un audiovisual de l’any 1992 on l’escalenc Mariano Callol Zit enllesteix una nansa davant d’una de les barraques de la Creu.

La nansa és un tipus d’ormeig de pesca que funciona com a trampa, un parany en forma de campana fet tradicionalment amb matèria primera com jonc, canya, branca d’olivera o d’altres espècies vegetals. La seva forma permet atrapar i no deixar sortir diferents tipus de peix, de molusc i de marisc. A l’interior s’hi posa l’esquer, normalment peix blau, que serveix per atraure la captura.

Està previst que el proper 18 de setembre, en el marc de la Festa de la Sal, es presenti el catàleg de l’exposició que donarà inici a la nova col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal, editat per l’Ajuntament de l’Escala.

Aquesta exposició compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona, de la Departament de Cultura i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Per poder assistir a aquest acte d’inauguració de l’exposició al Museu de l’Anxova i de la Sal cal fer inscripció prèvia a museu@lescala.cat o al 972 77 68 15

Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión

Iñaki Arrieta Urtizberea,  Iñaki Díaz Balerdi (eds.) (Juny, 2021)

Número 29. Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión / Patrimoine et musées locaux : clés de gestion.

La gestió dels museus i centres de patrimoni va començar a complicar-se a partir de la dècada dels 60 del passat segle. Nous plantejaments museològics i patrimonials han emergit des de llavors, redefinint significativament els seus objectius i funcions. Com sosté el ICOM, a més de bolcades en les seves col·leccions, aquestes institucions han d’estar al servei de la societat, contribuir al seu desenvolupament i oberts al canvi i diversitat dels béns culturals. Tot això ens ha conduït a abordar la gestió d’aquests espais culturals. Organitzat en 17 temes, la fi d’aquesta publicació, realitzada en el marc del projecte PATRIM+ (Interreg-Poctefa), és proporcionar un conjunt de claus i anàlisis concretes que permetin, d’una banda, donar suport al treball reflexiu, i, per un altre, ajudar a enfortir les competències de professionals i tècnics/as, especialment les d’aquelles i aquells que treballen en museus o centres de patrimoni locals situats en petits municipis, espais rurals o de muntanya.

PASOS Edita. Accés lliure. Descàrrega: http://www.pasosonline.org/es/colecciones/pasos-edita

Cerimònia de lliurament del premi al millor museu europeu de l’any pel qual l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala està nominat

El proper dijous 6 de maig a les cinc de la tarda tindrà lloc la cerimònia de lliurament del premi al millor museu europeu dels anys 2020 i 2021 (European Museum of the Year Awards). Per a participar-hi tots els museus han hagut d’elaborar un video de 5 minuts en anglès presentant el museu i les activitats més importants que desenvolupa. En el video presentat des de l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala s’hi han inclòs imatges de les exposicions de l’Alfolí, del Museu de l’Anxova i de la Sal i de la Casa de Pescadors, aixó com de la Festa de la Sal, candidata a la llista de patrimoni inmaterial de la UNESCO. Us convidem a visualitzar aquest video de 5 minuts en el següent enllaç.

A causa de la pandèmia, la cerimònia, que havia de tenir lloc de manera presencial a Cardiff (Regne Unit) el maig de 2020, s’ha hagut de postposar i finalment es farà on line, agrupant els 66 museus nominats el 2020 (entre ells l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala) i els 22 museus nominats el 2021. La cerimònia será seguida on line des del Museu de l’Anxova i de la Sal pel regidor de Patrimoni, Martí Guinart, la directora, Lurdes Boix i tot l’equip del museu. Igualment s’ha decidit des de l’organització fer-la pública i tothom qui ho desitgi la podrá seguir al següent enllaç.

Aquest guardó l’otorga l’European Museum Forum (EMF), organització capdavantera a Europa que té per objectiu donar a conèixer els nous museus europeus i que fa 40 anys que treballa en aquesta missió. Aquest és el guardó museístic més prestigiós d’Europa i és una ocasió important per promoure enfocaments innovadors en el sector dels museus a tot el continent. Cal destacar que no només inclou els museus dels estats que conformen l’Unió Europea, sinó que per aquest guardó competeixen estats d’arreu del continent. Cal destacar que el 2020 només es varen nominar tres museus de l’estat espanyol, entre ells l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala, amb la vostra col·laboració contribuireu a donar a conèixer la nostra candidatura a millor museu europeu.

Jornada. “Tenim futur els museus locals del Pirineu en els temps de la distància social?”.

Nous escenaris per a la gestió i la difusió del patrimoni pirinenc.

18 de desembre

La jornada serà en línia i gratuïta. Les ponències seran en català o castellà.

Places limitades. Podeu apuntar-vos enviant un correu a:

xarxaaltpirineuiaran@gmail.com

PROGRAMA

•  9.45h.  Presentació de la Jornada

a càrrec de Juli Alegre, Cap de Promoció i Màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

i de Carles lsus, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•   10.00h.  Museus post-covid. Estratègies dels museus per apropar-se ales  comunitats  en  temps de distància social

Xavier Roigé. Professor d’Antropologia Social i Cultural i de Museologia. Universitat  de Barcelona.

•   11.00h.  Museus distants …  però sempre presents

Fabien Van Geert. Maître de conferences en museologia a la Universitat  Sorbone-Nouvelle, Paris.

•   12.00h.  Debat

•  12:30h. – 14.00h. Taula  rodona

Museus i equipaments  patrimonials al Pirineu. Reflexions i estratègies més enllà de la pandèmia. Cap  a on anem?.

Pauline  Chaboussou. Directrice du Patrimoine.  Communauté  de Communes Couserans-Pyrénées.

Sígrid Remacha. Museòloga i arquitecta. Coordinadora del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència  i   de la Tècnica de Catalunya.

Aroa Yagüe. Directora del Museu de la Sal. Gerri de la Sal. Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu.

Àngel  Galobart. Director del Museu de la Conca Dellà (lsona) i President de la Xarxa de Museus de les terres de  Lleida i Aran.

Xavier Català. Tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•  14.00h.  Cloenda

a càrrec de Magda Gassó. Cap del Servei de Museus i Protecció de béns Mobles. Direcció General del Patrimoni Cultural.  Generalitat de Catalunya.