Museus locals i gestió del patrimoni en temps de crisi

Museus en temps de crisi1

Jornada “Museus locals i gestió del patrimoni en temps de crisi”.

10 de juny de 2016. Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

La reducció del finançament públic i els canvis en els models polítics han afectat d’una manera important la gestió dels museus locals i del patrimoni natural.
Quins són els efectes en les activitats, el personal i la funció social d’aquestes entitats? Quins són els reptes futurs a nivell econòmic, social i polític? Com es redefinex el patrimoni en aquest context?.

PROGRAMA

Inscripció gratuïta, al 973626436, o a ecomuseu@ecomuseu.com . Places limitades.

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Grup de Recerca en Antropologia del Patrimoni i del Parentiu (GRAPP, UB), Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, i Projecte de recerca CSO2015-68611- Ministerio de Economía y Competividad.

 

Inauguració de l’exposició CONTEXT: dels motlles Masó a la Ceràmica Negra

portada contextEl Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i l’Escola Massana de Barcelona inauguren l’exposició sobre Ceràmica Negra, CONTEXT: dels motlles Masó a la Ceràmica Negra, que recull una selecció de peces resultants de les quatre edicions del Seminari de Ceràmica Negra que anualment es du a terme a Quart i a Sant Feliu de Guíxols.

L’acte tindrà lloc el proper dijous 9 de juny a les 19h a la planta 3 del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. A la inauguració hi serà present l’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el director general de Cultura Popular del Departament de Cultura Sr. Lluís Puig, i representants de la direcció de l’Escola Massana.

Read More »

Barcelona, Metròpoli colonial

A partir del dia 10 de juny, la seu del Museu Etnològic-Museu de Cultures del Món del carrer Montcada acollirà una nova exposició dedicada a la relació entre Barcelona i la Guicartell_ikundenea Espanyola. Prenent com a fil conductor la creació del centre Ikunde enmig de la selva tropical, l’exposició pretén revisar el lligam complex i ambigu trenat entre Barcelona i Guinea. Està comissariada per Andrés Antebi, Pablo González Morandi, Alberto López Bargados, Eloy Martín Corrales.

+ info: http://museuculturesmon.bcn.cat/

 

El folklore i l’etnopoètica actuals, al núm. 41 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

El nou número de la Revista d’Etnologia de Catalunya fa en el seu dossier un estat de la qüestió del folklore i de l’etnopoètica en l’actualitat. El bloc principal d’aquesta secció compta amb onze articles, que es complementen amb els quatre del subapartat “Focus”. A banda del dossier, la revista recull tres articles de les últimes recerques finalitzades de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, i catorze articles de les últimes recerques sobre el patrimoni etnològic català becades pel Departament de Cultura. Completen la revista els quatre articles de l’apartat “Miscel·lània”, un article sobre el Museu Etnogràfic de Ripoll, dos sobre els BCIN en la categoria de zona d’interès etnològic (barraques de Mont-roig del Camp i coeteres del delta de l’Ebre) i dues ressenyes bibliogràfiques de volums publicats recentment dins les col·leccions Temes d’Etnologia de Catalunya i Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Consulteu-la al web de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, o bé al de Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO).

Trenta anys de polítiques culturals a Espanya

Rius-Ulldemolins, Joaquim; Rubio Arostegui, Juan Arturo (Eds.). Treinta años de políticas culturales en España. Participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales, València: PUV [Fora de Col·leció], 2016, 446 p.

Des de la recuperació de la democràcia, les polítiques culturals s’han convertit a Espanya en un element clau en la configuració dels agents del sistema polític, en el desenvolupament territorial, en la generació de noves pràctiques d’oci i consum i en la construcció d’identitats col·lectives. Aquests estudis analitzen el nucli de la política cultural (sectors, indústries i institucions culturals), però atenent a les seues diferents dimensions, la diversitat d’agents que participen en ella i els diferents sectors d’intervenció (com el patrimoni, els museus, els equipaments, el turisme, les festes, els festivals o el turisme). Finalment, aborden la influència del marc polític i institucional, els factors identitaris i el context internacional com a factors que condicionen la política cultural i expliquen la seua evolució.

La festa de sant Antoni d'Alcanar i les formes de vida a Godall, dos recerques etnològiques que rebran els Ajuts convocats pel Museu de les Terres de l'Ebre

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), atorgat des del 2001 vint-i-cinc ajuts econòmics a la realització de projectes de recerca etnològica, donant suport a les entitats i els investigadors de les comarques de l’Ebre, interessats en aquest àmbit del patrimoni.
El passat mes de desembre de 2015, a partir de la proposta formulada per la Comissió avaluadora, integrada per representants de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i del Museu de les Terres de l’Ebre, han estat atorgat dos “Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre 2015”, que rebran suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre. Són les recerques següents:

  • “La tradicionalitat de la Festa de Sant Antoni d’Alcanar”, presentat de forma conjunta per la Comissió de Sant Antoni i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, que serà realitzat per un equip local format per Sergi Sancho Fibla, M. Elena Fibla Reverter, M. Mar Subirats Barrera, J. Joaquim Buj Alfara, Cristina Reverter Cid, Núria Balada Fibla, Ismael Oliver Daunés, Consol Vericat Castell, M. Teresa Sancho Ferré, Jordi Cugat Gimeno i Isidre Balada Chimeno.
  • “Godall: evolució de les formes de vida en un poble rural”, presentat per l’Ajuntament de Godall, i que serà dut a terme per la investigadora Olga Ralda Bas.

Segons els convenis que seran signats entre l’Ajuntament d’Alcanar i el Museu de les Terres de l’Ebre, i l’Ajuntament de Godall i el Museu de les Terres de l’Ebre, els projectes s’han de desenvolupar en el transcurs d’un any, a partir de la data del seu atorgament.

El Pessebre al museu

Una de les tradicions més arrelades del Nadal i més difoses als països mediterranis és la de muntar el pessebre. La molsa, el suro, els troncs… juntament amb les figures de fang del naixement, els pastors i el caganer formen part dels símbols més nostrats per dates nadalenques de la cultura popular de casa.

És per això que aquest any l’amic Josep Mir ha tornat a muntar un pessebre monumental al Museu de la Mediterrània per a tothom. Amb l’escenari inconfusible del territori del Baix Ter i amb l’Empordà de fons us convidem a visitar un pessebre ben viu on s’hi fa de dia i de nit, el recorre el riu Ter, hi ha tempesta de pluja amb llamps i trons i fins i tot hi neva.

Un pessebre que es podrà visitar, com marca la tradició, fins a la Candelera i que té premi per tots aquells que el visitin.

Lloc: Museu de la Mediterrània. C/ Ullà, 31. Torroella de Montgrí

Data: Fins a l’1 de Febrer de 2016

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972 755 180, info@museudelamediterrania.cat

Visita guiada a l'exposició "La Mancomunitat de Catalunya a les terres gironines"

Visita guiada a càrrec dels comissaris de la mostra, Joaquim M. Puigvert i Narcís Figueras

Lloc: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (Pl. Monestir, s/n. Edifici Monestir)

Data: Dissabte 19 de desembre, a les 11.30h

Punt de trobada: Vestíbul del Museu

Activitat gratuïta

Més informació: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Tel. 972821575, museuhistoria@guixols.cat