Les nanses i els nansaires, protagonistes de la nova exposició temporal del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala

El divendres 9 de juliol, a les 7 de la tarda, el Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala (MASLE) inaugurarà l’exposició temporal “Nanses i pescadors” que podrá ser visitada fins el 21 de febrer de 2022.

Aquesta exposició recull les diferents variants de nanses fetes amb la tècnica del teixit triangular elaborades al litoral mediterrani dels Països Catalans, a partir de la recopilació i classificació duta a terme per Josep Mercader, cisteller de Torroella de Montgrí. El visitant, mitjançant diferents plafons, fotografies i peces podrà conèixer i tocar els diferents materials naturals (canya, branca d’olivera, tamariu…), entendre per a quin tipus d’espècie estava concebuda cada nansa i conèixer els testimonis dels qui les feien.

En l’exposició temporal hi ha un apartat dedicat a les nanses i als nansaires de l’Escala amb l’exposició de diferents nanses i jombines del fons del museu, fotografies de persones vinculades a les nanses de l’Escala, així com un audiovisual de l’any 1992 on l’escalenc Mariano Callol Zit enllesteix una nansa davant d’una de les barraques de la Creu.

La nansa és un tipus d’ormeig de pesca que funciona com a trampa, un parany en forma de campana fet tradicionalment amb matèria primera com jonc, canya, branca d’olivera o d’altres espècies vegetals. La seva forma permet atrapar i no deixar sortir diferents tipus de peix, de molusc i de marisc. A l’interior s’hi posa l’esquer, normalment peix blau, que serveix per atraure la captura.

Està previst que el proper 18 de setembre, en el marc de la Festa de la Sal, es presenti el catàleg de l’exposició que donarà inici a la nova col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal, editat per l’Ajuntament de l’Escala.

Aquesta exposició compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona, de la Departament de Cultura i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Per poder assistir a aquest acte d’inauguració de l’exposició al Museu de l’Anxova i de la Sal cal fer inscripció prèvia a museu@lescala.cat o al 972 77 68 15

Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión

Iñaki Arrieta Urtizberea,  Iñaki Díaz Balerdi (eds.) (Juny, 2021)

Número 29. Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión / Patrimoine et musées locaux : clés de gestion.

La gestió dels museus i centres de patrimoni va començar a complicar-se a partir de la dècada dels 60 del passat segle. Nous plantejaments museològics i patrimonials han emergit des de llavors, redefinint significativament els seus objectius i funcions. Com sosté el ICOM, a més de bolcades en les seves col·leccions, aquestes institucions han d’estar al servei de la societat, contribuir al seu desenvolupament i oberts al canvi i diversitat dels béns culturals. Tot això ens ha conduït a abordar la gestió d’aquests espais culturals. Organitzat en 17 temes, la fi d’aquesta publicació, realitzada en el marc del projecte PATRIM+ (Interreg-Poctefa), és proporcionar un conjunt de claus i anàlisis concretes que permetin, d’una banda, donar suport al treball reflexiu, i, per un altre, ajudar a enfortir les competències de professionals i tècnics/as, especialment les d’aquelles i aquells que treballen en museus o centres de patrimoni locals situats en petits municipis, espais rurals o de muntanya.

PASOS Edita. Accés lliure. Descàrrega: http://www.pasosonline.org/es/colecciones/pasos-edita

Cerimònia de lliurament del premi al millor museu europeu de l’any pel qual l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala està nominat

El proper dijous 6 de maig a les cinc de la tarda tindrà lloc la cerimònia de lliurament del premi al millor museu europeu dels anys 2020 i 2021 (European Museum of the Year Awards). Per a participar-hi tots els museus han hagut d’elaborar un video de 5 minuts en anglès presentant el museu i les activitats més importants que desenvolupa. En el video presentat des de l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala s’hi han inclòs imatges de les exposicions de l’Alfolí, del Museu de l’Anxova i de la Sal i de la Casa de Pescadors, aixó com de la Festa de la Sal, candidata a la llista de patrimoni inmaterial de la UNESCO. Us convidem a visualitzar aquest video de 5 minuts en el següent enllaç.

A causa de la pandèmia, la cerimònia, que havia de tenir lloc de manera presencial a Cardiff (Regne Unit) el maig de 2020, s’ha hagut de postposar i finalment es farà on line, agrupant els 66 museus nominats el 2020 (entre ells l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala) i els 22 museus nominats el 2021. La cerimònia será seguida on line des del Museu de l’Anxova i de la Sal pel regidor de Patrimoni, Martí Guinart, la directora, Lurdes Boix i tot l’equip del museu. Igualment s’ha decidit des de l’organització fer-la pública i tothom qui ho desitgi la podrá seguir al següent enllaç.

Aquest guardó l’otorga l’European Museum Forum (EMF), organització capdavantera a Europa que té per objectiu donar a conèixer els nous museus europeus i que fa 40 anys que treballa en aquesta missió. Aquest és el guardó museístic més prestigiós d’Europa i és una ocasió important per promoure enfocaments innovadors en el sector dels museus a tot el continent. Cal destacar que no només inclou els museus dels estats que conformen l’Unió Europea, sinó que per aquest guardó competeixen estats d’arreu del continent. Cal destacar que el 2020 només es varen nominar tres museus de l’estat espanyol, entre ells l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala, amb la vostra col·laboració contribuireu a donar a conèixer la nostra candidatura a millor museu europeu.

Jornada. “Tenim futur els museus locals del Pirineu en els temps de la distància social?”.

Nous escenaris per a la gestió i la difusió del patrimoni pirinenc.

18 de desembre

La jornada serà en línia i gratuïta. Les ponències seran en català o castellà.

Places limitades. Podeu apuntar-vos enviant un correu a:

xarxaaltpirineuiaran@gmail.com

PROGRAMA

•  9.45h.  Presentació de la Jornada

a càrrec de Juli Alegre, Cap de Promoció i Màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

i de Carles lsus, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•   10.00h.  Museus post-covid. Estratègies dels museus per apropar-se ales  comunitats  en  temps de distància social

Xavier Roigé. Professor d’Antropologia Social i Cultural i de Museologia. Universitat  de Barcelona.

•   11.00h.  Museus distants …  però sempre presents

Fabien Van Geert. Maître de conferences en museologia a la Universitat  Sorbone-Nouvelle, Paris.

•   12.00h.  Debat

•  12:30h. – 14.00h. Taula  rodona

Museus i equipaments  patrimonials al Pirineu. Reflexions i estratègies més enllà de la pandèmia. Cap  a on anem?.

Pauline  Chaboussou. Directrice du Patrimoine.  Communauté  de Communes Couserans-Pyrénées.

Sígrid Remacha. Museòloga i arquitecta. Coordinadora del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència  i   de la Tècnica de Catalunya.

Aroa Yagüe. Directora del Museu de la Sal. Gerri de la Sal. Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu.

Àngel  Galobart. Director del Museu de la Conca Dellà (lsona) i President de la Xarxa de Museus de les terres de  Lleida i Aran.

Xavier Català. Tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•  14.00h.  Cloenda

a càrrec de Magda Gassó. Cap del Servei de Museus i Protecció de béns Mobles. Direcció General del Patrimoni Cultural.  Generalitat de Catalunya.

Un joc patrimonial amb el fons etnològic del Museu, a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta

IMG_8479

Amb motiu de la celebració aquest cap de setmana de la XII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que retorna l’ambient social i festiu de la ciutat als inicis del segle XX, i que en aquesta edició és confinada, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta van iniciar la passada setmana una juguesca patrimonial que té per protagonistes alguns dels objectes etnològic que es conserven al fons material del Museu, que van ser elaborats, fabricats o bé utilitzats a la ciutat, en aquella època històrica. Consisteix en respondre la pregunta que es formula entorn d’un o més objectes, a partir del text explicatiu que acompanya la seva o les seves imatges; text que difon alguns dels continguts materials i immaterials que contenen aquests béns. La juguesca tindrà continuïtat més enllà d’aquesta celebració, durant les properes setmanes.

Per altra banda, part del fons etnològic del Museu està disponible a la consulta on line, als enllaços #museuobert i museusenlinia.gencat.cat

Organitza: Museu de les Terres de lEbre i l’Ajuntament d’Amposta.

Dates: A partir del 6 de maig de 2020.

Lloc: Facebook i Twitter del Museu: https://www.facebook.com/museuterresebre/

https://twitter.com/museuterresebre

 

La Galera dinamitza el Patrimoni cultural de la terrissa

IN - copia

Terracota, el Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, participa de nou en l’edició anual de Hola Ceràmica!, un programa de dinamització cultural de l’Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), que gira entorn de la terrissa i que inclou tallers participatius, demostracions de ceràmica, activitats culturals, concerts, portes obertes a museus i exposicions, rutes i visites guiades, etc.

La Galera ofereix aquest any dos activitats culturals, una visita guiada i una exposició temporal. La “Visita guiada al Museu Terracota” permetrà als inscrits conèixer els segles d’història de la terrissa de la Galera, a través de les famílies terrisseres, el procés artesà de creació d’una peça des que es va a la mina a recollir l’argila fins que aquesta es transforma en fang, i com el terrisser transforma aquest fang en atuells d’utilitat, tots recollits a l’exposició permanent de Terracota: cànters, cadups, cossiets, escudelles, setrills, vidrioles, etc. L’exposició temporal “Paisatges de l’Ebre” farà difusió d’una mostra de les aquarel·les realitzades per Mercè Algueró Grego.

A més a més de la Galera, a Catalunya també participen a Hola Ceràmica!: Argentona, Esplugues de Llobregat, La Bisbal d’Empordà i Quart.

Inscripcions: Terracota. Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera.

Organitzen: Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), Terracota. Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, i l’Ajuntament de la Galera.

Dates: 31 de maig, 1 i 2 de juny

Horari: 12h a 14h

Lloc: Museu Terracota. Baixos de l’Ajuntament de la Galera. C/ Sant Llorenç, 36. 43515 La Galera

Més informació: www.holaceramica.es i http://www.galera cat T. 977 71 83 39, 669 507 141 o a través de terracota@galera.cat

Jornades “Patrimonis i museus locals: reptes i perspectives de futur”

Jornades Esterri 20196 i 7 de juny. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

L’objectiu d’aquestes Jornades és analitzar i debatre sobre la situació actual i les perspectives de futur dels patrimonis i els museus locals. Per aconseguir-ho diferents especialistes abordaran els reptes actuals als quals els equipaments patrimonials han de donar resposta. S’hi tractaran temes com la professionalització, la conservació, el turisme, el desenvolupament local, la participació social i cultural, gestió museològica participada…

 

Les Jornades s’organitzaran en el marc del projecte Xarxa Pirinenca de Centres de Patrimoni i Innovació Rural-PATRIM+.

PROGRAMA

Informació i inscripcions:
Les jornades són gratuïtes. Hi haurà traducció al francès.
Us podeu inscriure a:
https://forms.gle/FRDt5edrkiUvNgxa8

Museus i escola. Propostes formatives des d’un museu etnològic. VIII Jornada de Museus Locals.

Mancomunitat de l’Horta Sud. C. de Cervantes, 19, Torrent (Horta Oest)
Dimarts 26 de març, 9.00 hores
Inscripcions fins al 22 de març

La vessant didàctica dels museus, tot i que gaudeix d’una gran trajectòria, necessita d’una revisió constant dirigida a modernitzar els programes i les eines per tal d’adequar els continguts als nous plantejaments educatius. Aquestes noves propostes s’han de posar en marxa des de l’estreta relació entre els àmbits docents i els departaments educatius dels museus que, de forma conjunta, han de propiciar programes que permetin convertir el museu en un espai d’aprenentatge i en una eina docent per a les escoles.

En aquest sentit, en moltes ocasions els museus etnològics, a diferència d’altres, mostren dificultats per a encaixar els seus programes educatiu en els currículums escolars. Des d’aquesta perspectiva, el Museu Valencià d’Etnologia, el Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March i el Servei de Formació de la Diputació de València presenten aquesta jornada, amb l’objectiu de relacionar l’oferta educativa dels museus d’etnologia i les demandes dels àmbits humanístics i socials del món escolar.

La jornada contarà, entre d’altres professionals del món dels museus i l’educació, amb la presència d’Ismael García Granados, cap de la Unitat de Programes Educatius del Museu Marítim de Barcelona, que realitzarà la presentació «Museu i Escola, simbiosi natural. L’experiència del Museu Marítim de Barcelona».

Més informació a VIII Jornada de Museus Locals. Museu Valencià d’Etnologia

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Sota censura. Manuel de Pedrolo, retrat d’un segle de lluita

Amb motiu de la celebració de l’Any Pedrolo en el centenari del seu naixement, el Museu de Cervera s’adhereix a aquesta commemoració i el proper dissabte 20 d’octubre a les 19h inaugurarà l’exposició:

SOTA CENSURA

Manuel de Pedrolo, retrat d’un segle de lluita

Del 20 d’octubre de 2018 al 20 de gener de 2019 al Museu de Cervera

Amb aquesta exposició, el Museu proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.