Nova actualització del mapa de béns immobles de l’IPEC

mapa ipecEl mapa de béns immobles de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ha estat actualitzat amb centenars de nous elements i ubicacions.

En aquest mapa hi apareix projectada la ubicació exacta de tota mena de construccions inventariades des de 1993. La seva identificació s’ha realitzat en períodes diferents a proposta de persones i equips de recerca d’arreu del país que han investigat temes concrets en àrees territorials delimitades.

Actualment, el mapa consta de 4.777 elements georeferenciats. Com a novetat principal, s’han incorporat les imatges de diferents elements del patrimoni etnològic i l’arquitectura tradicional, com per exemple construccions de pedra seca de tots tipus.

mapa_captura (5)El mapa el podreu consultar a través de la plataforma Instamaps o del web de la Direcció General  de Cultura Popular, Associacionisme i Acció culturals.

Si observeu alguna errada en la ubicació, o si teniu coneixement que alguna d’aquestes construccions ja no existeix, ho podeu comunicar mitjançant un missatge a ipec.cultura@gencat.cat.

 

L’elaboració de l’oli de ginebre

Casa de la Vila (c. d’Alamanda, 4). Hospitalet de l’Infant
Divendres 5 de maig, 19.30 h

Xerrada a càrrec d’Antoni Castellví Casas i Josep Aguilà Alabart, estudiosos d’antics oficis i tradicions, i autors d’un treball de recerca sobre la indústria tradicional de l’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre. Donaran a conèixer el procés d’elaboració d’aquest oli tan apreciat per les seves propietats curatives, així com els forns de pedra seca on es destil·lava, la seva exportació als Pirineus a traves de la xarxa de trementinaires, i els seus usos i aplicacions.



Conegueu més sobre l’oli de ginebre i els forns de Riba-roja d’Ebre en aquest post publicat amb anterioritat a etnologia.cat

Contrabandistes a l’antiga Farinera de Montferrer

El proper dissabte dia 29 d’abril de 2017, el Museu de l’Antiga Farinera de Montferrer, organitza una jornada de portes obertes en el decurs de la qual es durà a terme una visita guiada de les seves instal·lacions i es farà una xerrada sobre història i patrimoni de la comarca de l’Alt Urgell. La visita guiada, que començarà a les 17.00 h, permetrà conèixer unes instal·lacions més que centenàries, construïdes l’any 1911 per donar sortida a la producció de blat de la rodalia de Montferrer. A continuació, l’historiador Carles Gascón Chopo farà una conferència a la mateixa farinera sobre els camins tradicionals del contraban de tabac d’Andorra durant la primera meitat del segle XX. L’activitat és gratuïta i oberta a tothom.

1a Festa de l’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre

1a-festa-de-loli-de-ginebreRiba-roja d’Ebre
3 i 4 de març de 2017

L’oli de ginebre té moltes propietats conegudes: antisèptic, astringent, diurètic, calmant del dolor de músculs i articulacions… Tradicionalment també es feia servir en abundància per al bestiar, sobretot per tractar-ne afeccions de la pell. Per obtenir-lo s’escalfava la part llenyosa del ginebre o del càdec, de la qual, a determinada temperatura, en supurava un líquid espès, fosc i amarg.

L’extensió del seu ús en el passat fa que sigui relativament fàcil trobar en el medi rural restes de forns d’aquesta mena. Es tractava d’infraestructures efímeres i per això només se’n conserva la part inferior, normalment una llisera de pedra amb petites canalitzacions excavades per on es recollia el líquid, que finalment feia cap a una pica o dipòsit. Algunes poblacions, però, i per motius encara desconeguts, es van especialitzar en l’obtenció d’aquest oli, fet que va provocar que s’hi construïssin forns fixos, reutilitzables i de grans dimensions. La Fatarella, Faió… però sobretot Riba-roja d’Ebre, van ser durant un temps centres productors destacats. Només en aquest extens municipi de la Ribera d’Ebre se n’hi han localitzat onze, els quals han estat declarats recentment béns culturals d’interès local.

L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre vol aprofundir en aquest patrimoni singular, motiu pel qual ha organitzat un seguit d’activitats per als dies 3 i 4 de març de 2017: una xerrada, una demostració de destil·lació i una caminada popular.

Programa de la jornada

Web dels Amics de Riba-roja d’Ebre sobre els forns d’oli de ginebre

Jornada de reconeixement del patrimoni en pedra seca

cursurvestiu16

Fundació el Solà. C. del Solà, 23, la Fatarella (Terra Alta)
Dissabte, 4 de juny de 2016

El paisatge rural es va transformar entre finals del segle XVIII i sobretot al llarg del segle XIX amb la proliferació del treball intensiu al camp, moment a partir del qual les construccions en pedra seca van passar a tenir una forta presència en la imatge del territori. Amb els canvis socioeconòmics posteriors, conseqüència de la revolució industrial, aquesta activitat va decaure i va deixar un important llegat que ha perdurat fins als nostres dies. L’objectiu del curs és introduir els estudiants en la construcció de la pedra seca com a tècnica constructiva patrimonial.

+ info: Jornada de reconeixement del patrimoni en pedra seca (Universitat Rovira i Virgili)

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya (Tàrrega)

catufolCatalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre els éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.Read More »

Sobre les coeteres del delta de l'Ebre

La conferència “Les coeteres del delta de l’Ebre”, que anirà a càrrec de l’antropòloga M. Carme Queralt Tomás i de l’arquitecte Ferran Torta Navarro, tanca el programa “Cultura Viva. La recerca etnològica a Catalunya” a les Terres de l’Ebre 2015, cicle que ha estat coordinat des del Museu de les Terres de l’Ebre.

L’objectiu de la conferència es el de difondre els resultats del treball de recerca etnohistòrica i també arquitectònica realitzada pels conferenciants entorn de les coeteres del delta de l’Ebre, les petites edificacions aixecades entre el 1950 i el 1973 per emmagatzenmar i disparar els coets granífugs que aturaven les pedregades durant el temps de sega de l’arròs, en el marc de la declaració de dotze de les vint-i-vuit coeteres que es conserven al delta de l’Ebre, en tots els seus termes municipals, com a Zona d’Interès Etnològic (ZIE).

Organitza: Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, Parc Natural del Delta de l’Ebre i Museu de les Terres de l’Ebre

Data: 18 desembre 2015

Hora: 19h 30’

Lloc: Sala Boca de bou de la Biblioteca Municipal Francesc Balaguer. c/Caserna, 16. 43877 Sant Jaume d’Enveja.

Més informació: Biblioteca Municipal Francesc Balaguer Tel. 97746 89 32, i també Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Vegeu més imatges de les coeteres i d’altres construccions declarades BCIN – Zona d’Interès Etnològic al Pinterest.

Jornada sobre Intervenció en Patrimoni arquitectònic de les Terres de l'Ebre

Es tracta d’una primera jornada sobre la intervenció en l’àmbit del patrimoni rural arquitectònic, que té l’objectiu engegar, a partir del debat que es generi entre especialistes de diferents disciplines, una línia de treball que pugui establir uns criteris bàsics d’intervenció que serveixin com a pauta a l’hora d’actuar sobre les construccions tradicionals i populars de les Terres de l’Ebre, contextualitzant-les, i cercant experiències, en el marc dels països mediterranis veïns. Entre d’altres temes es tractarà sobre: inventaris realitzats a les Terres de l’Ebre, exemples de diversos models d’intervenció o les intervencions que s’estan produint actualment al territori. La inscripció inclou el dinar de dissabte i els materials de la Jornada.
Organitzen: Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre i Entitats integrants de la Junta Gestora de la CCP-TE, amb el suport de l’IRMU i el Museu de les Terres de l’Ebre entre d’altres institucions i entitats.

Dates: 18 i 19 de setembre de 2015

Lloc: Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, Tortosa

Horari: divendres a partir de les 18h i dissabte a partir de les 9h 30’

Més informació: www.ccpatrimoniebre.cat/wordpress/ i info@ccpatrimoniebre.cat

Jornades sobre estratègies de salvaguarda per a l'arquitectura tradicionalJornadas sobre estrategias de salvaguarda para la arquitectura tradicional

Instituto de Patrimonio Cultural de España
C. Pintor el Greco, 4, Madrid

11, 12 i 13 de març de 2015

Aquestes jornades estan plantejades com un mitjà per donar a conèixer el Plan de Arquitectura Tradicional així com les estratègies de salvaguarda que determinats col·lectius venen desenvolupant en els darrers anys en el camp de l’arquitectura tradicional. El Plan de Arquitectura Tradicional, en la redacció i seguiment del qual hi participa el Departament de Cultura per mitjà del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, és un instrument de gestió compartit per les diverses administracions de l’Estat i altres entitats públiques o privades. El seu objectiu és el desenvolupament de criteris i mètodes, així com una programació coordinada d’activitats en funció de les necessitats d’aquest tipus de patrimoni, amb la finalitat de salvaguardar-lo atesa la seva vulnerabilitat. Aquestes jornades se centraran en els problemes de gestió, salvaguarda i sensibilització que afecten aquest patrimoni, donant cabuda al mateix temps a altres àmbits relacionats, com ara la transmissió dels oficis i tècniques tradicionals i la protecció de l’arquitectura tradicional en relació amb el territori.

Programa de les jornades

Inscripció a les jornades (fins al 5 de març)

Instituto de Patrimonio Cultural de España

C. Pintor el Greco, 4, Madrid

11, 12 i 13 de març de 2015

Estas jornadas están planteadas como un medio para dar a conocer el Plan de Arquitectura Tradicionalaixí como las estrategias de salvaguarda que determinados colectivos vienen desarrollando en los últimos años en el campo de la arquitectura tradicional. El Plan de Arquitectura Tradicional, en la redacción y seguimiento del que participa el Departamento de Cultura a través del Servicio de Investigación y Protección de la Dirección General de Cultura Popular, Asociacionismo y Acción Culturales, es un instrumento de gestión compartido por las diversas administraciones del Estado y otros entidades públicas o privadas. Su objetivo es el desarrollo de criterios y métodos, así como una programación coordinada de actividades en función de las necesidades de este tipo de patrimonio, con el fin de salvaguardar el dada su vulnerabilidad. Estas jornadas se centrarán en los problemas de gestión, salvaguardia y sensibilización que afectan a este patrimonio, dando cabida al mismo tiempo a otros ámbitos relacionados, como la transmisión de los oficios y técnicas tradicionales y la protección de la arquitectura tradicional en relación con el territorio.

Programa de las jornadas

Inscripción a las jornadas (hasta el 5 de marzo)

I Curs de cançó versada en llengua catalana, i acompanyament coreicomusical

Dins la tradició oral, la cançó versada improvisada inclou una àmplia gamma de gèneres. El curs dóna l’ocasió de coneix-se’ls i de conèixer la seva possible aplicació en multitud d’àmbits professionals. Les conferències i les pràctiques del curs les impartiran especialistes en cadascuna de les matèries: Els gèneres etnopoètics catalans i el projecte Corrandescola; La glosa a les Balears; La cançó de pandero; El cant valencià d’estil; La jota tortosina; La corranda i altres gèneres catalans. El curs va dirigit als interessats en la cançó tradicional i en la cançó improvisada, tinguin o no coneixements previs, ja siguin docents, músics, etnomusicòlegs, antropòlegs, etc.

Activitat reconeguda pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a través de l’ICE de la URV.

Organitza: Espai de so, i Escola de música tradicional ebrenca “Lo Canalero”, i Grup Alacant; patrocinat per l’IRMU i el Dept. de Cultura, amb la col·laboració, entre d’altres, del Museu de les Terres de l’Ebre.

Termini d’inscripció: 26 de gener del 2015

Data: 30 de gener, 27 i 28 de febrer, 20 i 21 de març, 24 i 25 d’abril, 29 i 30 de maig i 19 i 20 de juny del 2015

Inscripció: escolacanalero@gmail.com

Lloc: Escola de música tradicional ebrenca “Lo Canalero”.

Més informació: Espai de so, i Escola de música tradicional ebrenca “Lo Canalero”. Tel. 652.10.32.83 (Sofia) escolacanalero@gmail.com