Etiqueta: patrimoni immoble

Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Termini de presentació de sol·licituds: del 12 a les 14 h del 30 d’abril de 2024

Subvencions per contribuir al finançament d’activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya. El projecte d’activitats pot incloure actuacions d’acord amb la tipologia següent:

a) Activitats d’identificació, captació, assessorament i coordinació d’iniciatives i projectes d’interès etnològic, tant en l’àmbit territorial català com en l’àmbit temàtic específic de l’entitat.
b) Activitats que estimulen i potencien la recerca etnològica a Catalunya o dins l’àmbit temàtic específic de l’entitat.
c) Activitats i els projectes que fomentin el treball col·laboratiu entre entitats especialitzades en patrimoni etnològic.
d) Activitats de difusió del patrimoni etnològic.

Poden optar a aquestes subvencions els ens locals de Catalunya o les entitats que en depenen, les universitats catalanes, les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya. No poden optar-hi les federacions d’entitats. Els criteris de puntuació premien els paquets d’accions que contemplin el cicle recerca-conservació-difusió en detriment d’accions aïllades.

Visiteu el web de la línia de subvencions per veure’n tota la informació i fer la vostra sol·licitud: Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya (CLT051)

Oli de ginebre: remei i patrimoni

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Palau Bofarull. C. de Llovera, 15, Reus
Inauguració divendres 14 d’abril, a les set de la tarda
Fins al 13 de maig

Exposició itinerant sobre els fons d’oli de ginebre, construccions relativament freqüents als nostre territori però que a Riba-roja d’Ebre presenten singularitats que les fan excepcionals. Fetes amb la tècnica de la pedra seca, normalment damunt d’una roca o llisera, solen presentar una planta circular d’entre 8 i 10 m de diàmetre i una alçada de més de 7 m. Es feien servir per destil·lar en sec oli de ginebre a partir de les soques i els troncs del càdec, la saba de les quals tenia propietats dermatològiques. La densitat d’aquestes construccions en aquest municipi és excepcional: hi ha vint-i-quatre forns documentats, el més antic del qual del segle XVI. Descobriu-ne una mica més en aquest web de la Universitat de Barcelona.

La Fàbrica Gran: un espai de transformació

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Sala de La Concòrdia. Torrent Roig, 7, Cabrils
Diumenge 9 d’octubre de 2022, a les 10 del matí

A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles, pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social en un municipi que fins llavors vivia exclusivament del camp i s’estableixen noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.

La fàbrica de Domènec Carles és actualment centre cívic i biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l’arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d’implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística. Bernat Hernàndez planteja en el seu projecte una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i fomentar unes identitats compartides.

De deu a una es podrà visitar l’exposició del projecte, i a dos quarts de dotze es farà la xerrada-col·loqui.

Vegeu una mica més d’informació a la web de Patrimoni Cultural.

Crida a idees de projectes de cooperació transfronterera sobre la pedra seca als Pirineus

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Treball dels Pirineus llança una crida a idees de projectes de cooperació transfronterera que romandrà obert fins al 31 d’octubre de 2022. Aquest grup, format per representants dels set territoris fronterers dels Pirineus, ja ha treballat en un esborrany de candidatura de projecte entorn de la tècnica de construcció en pedra seca. La idea de candidatura de projecte en pedra seca neix de la voluntat de revaloritzar el patrimoni de la pedra seca als Pirineus, molt desconegut, no sols a través de la recuperació dels elements físics sinó també de la tècnica i els usos ancestrals que van ser reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2018. Amb aquesta crida, la CTP busca promoure la identificació de la població dels Pirineus amb el seu patrimoni cultural, vinculat a la tècnica de construcció en pedra seca i pràctiques socieconòmiques tradicionals.

Per a participar, és necessari completar el formulari i enviar-lo a contact@ctp.org abans del 31 d’octubre de 2022 a les 14h. També podeu posar-vos en contacte amb el Servei de Recerca i Protecció del Departament de Cultura escrivint a rcosta@gencat.cat. En aquesta web trobareu tota la informació detallada.

Vegeu també:

Pedra-seca-Pirineus-Crida-a-idees-ESPDownload

Subvencions per a obres de conservació, manteniment, restauració i consolidació de BCIN i BCIL

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat sengles resolucions per les quals es dona publicitat a dues línies de subvenció per a determinades categories de béns culturals d’interès nacional (BCIN) i per a béns culturals d’interès local (BCIL). D’una banda, la RESOLUCIÓ CLT/2126/2022, per a l’execució d’obres de restauració i consolidació en BCIN (categories de monument històric, jardí històric o zona d’interès etnològic), i de l’altra la RESOLUCIÓ CLT/2127/2022 per a la  conservació i manteniment, destinada a les mateixes categories de BCIN que l’anterior i també a la de conjunt històric. Ambdues línies també afecten als béns culturals d’interès local.

RESOLUCIÓ CLT/2126/2022, de 30 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural

RESOLUCIÓ CLT/2127/2022, de 30 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de conservació i manteniment d’immobles de notable valor cultural

Convocat el III Premi de recerca local sobre Amposta

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el III Premi de Recerca Jordi Fontanet 2021, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de contingut divers: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.500€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb aquestes bases, i només s’admet la presentació d’una sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada, tal com ha fet en les dos anteriors edicions del premi que els projectes premiats són ja dos libres editats; reservant-se el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital. L’acceptació del premi comportarà la cessió del drets de l’obra. 

La documentació de sol·licitud i la memòria del projecte es poden presentar en impresos normalitzats, juntament amb el currículum vital, fins el dia 21 de juny de 2021, bé de forma presencial al Registre General de l’Ajuntament d’Amposta (Plaça de l’Ajuntament, 3-4, 43870 Amposta) o també telemàticament a www.amposta.cat/registre.

Més informació: https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

Arrenca la Setmana de la Pedra Seca amb 76 activitats arreu dels Països Catalans

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari
  • Del 23 al 29 de novembre de 2020, i per primera vegada, els Països Catalans s’uneixen per reivindicar el patrimoni de la pedra seca i la seva tècnica constructiva amb 76 activitats a l’entorn de la pedra seca per posar-la en valor.
  • Tindran lloc 24 sortides i visites guiades, 17 formacions i construccions i 35 activitats de divulgació, moltes d’elles ja pensades en nous formats per adaptar-se a les circumstàncies imposades pel Covid.

Als Països Catalans existeix un importantíssim patrimoni rural de pedra seca que n’articula el paisatge: cabanes, forns, sínies, fonts, marges, tines… moltes d’ells protegits com a bens culturals d’interès local o nacional, o bé situats dintre de parcs naturals o d’altres categories d’espais protegits. Però malgrat els seus diversos valors (ecològics, estètics, històrics i identitaris), es troba immers en una dinàmica d’abandó que comporta el seu deteriorament i destrucció, i que coincideix, malauradament, amb la desaparició de l’ofici de marger i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. Per això, i coincidint amb el segon aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 28 de novembre de 2018, COL·LABORAxPAISATGE impulsa la Setmana de la Pedra Seca en col·laboració amb nombroses entitats del territori.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb una relació de totes les activitats a l’Agenda de la Setmana de la Pedra Seca, així com amb un mapa d’ubicacions que trobareu al mateix lloc. Igualment, les activitats es podran seguir a les xarxes socials de la Setmana (Facebook i Instagram @SetmanadelaPedraSeca, Twitter @SetmPedraSeca) i mitjançant el hashtag #SetmanadelaPedraSeca.

Construccions de pedra seca a la vegueria Penedès

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari


En el marc de l’acollida a la població de Bonastre de l’exposició itinerant «Tota Pedra fa paret. La Pedra seca a Catalunya«, s’han organitzat les XXVIII Jornades d’Estudis Penedesencs amb el lema «Les casetes de vinya i la pedra seca al Penedès». Una de les activitats destacades d’aquestes Jornades és la participació en la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, amb l’estrena de sis documentals sobre les construccions de pedra seca a la vegueria del Penedès, dirigits per Joaquim Sicart Bertran i Abraham Guillén Villar. Les projeccions dels documentals es faran a través del web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i xarxes socials (Youtube i Facebook).

A continuació de la projecció de cada documental es farà un col·loqui a través d’una plataforma digital, en el que s’hi podrà participar amb inscripció prèvia al formulari. Posteriorment es pujaran a les xarxes socials els vídeos dels col·loquis.


Dates: 25 i 31 d’octubre; 7, 15 i 21 de novembre; i 5 de desembre de 2020.

Hores: documentals a les 11.00 h; col·loquis a les 11.30h.

Lloc: web de l’Institut d’Estudis Penedesencs (xarxes socials i plataforma digital).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb el suport d’altres institucions i entitats.

La tàpia. Congrés Terres de Lleida 2020

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Mollerussa
26 i 27 de març de 2020

Congrés sobre aquesta tècnica constructiva, utilitzada a vastament en el passat al nostre país i que en algunes zones, com la plana d’Urgell, està esdevenint un element identitari de primer ordre.

S’estructura a l’entorn de 4 eixos:

Eix 1: La tàpia com a patrimoni arquitectònic. 

Eix 2: La tàpia des del punt de vista socioeconòmic
 
Eix 3: El futur de les construccions de tàpia: usos complementaris i procés de patrimonialització. 

L’organització fa una crida a la presentació de comunicacions i comunica que el període d’inscripcions ja és obert.


Terminis
Resum de comunicacions: fins al 14 de febrer

Organitza
Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i Associació Leader de Ponent.

Vegeu tota la informació al web del congrés.

«De bona casa, bona brasa: la casa i l’espai domèstic rural al Berguedà». Presentació a Berga

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Teatre Municipal de Berga. Sala Casino
Ronda de Queralt, 15
Divendres 14 de febrer, a les 6 de la tarda

Presentació del núm. de 30 la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, que comptarà amb la presència de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco. Clourà l’acte una actuació del grup de música Berguedana de Folklore Total, del qual n’és component l’autora del llibre, M. del Agua Cortés.

Vegeu tota la informació sobre aquest volum, el primer de la seva col·lecció que ha aparegut publicat íntegrament en color, en aquest post publicat anteriorment al nostre blog.

Feu clic damunt de la imatge per veure’n la versió digital i descarregar-vos el llibre en pdf si ho desitgeu.