Cultura Viva 2019. La producció i el comerç de la neu al Montseny

Aquest divendres 27 de setembre a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació de la recerca desenvolupada els darrers anys des del Museu Etnològic del Montseny “El patrimoni de la neu i la seva explotació en època moderna”. La presentació anirà a càrrec de Jordi Tura i Joaquim Mateu, director i conservador del MEMGA, i s’emmarca dins el programa “Cultura Viva 2019” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Data: 27 de setembre 2019
Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Major 6, Arbúcies
Informació: 972 86 09 08

Museu de Camins

Vall de Siarb (Pallars Sobirà)

El Museu de Camins està recuperant la xarxa de camins antics de la Vall de Siarb, tot creant un espai de descoberta on, mitjançant el senderisme, s’articula i es connecta el patrimoni cultural i natural d’aquest entorn. En aquest espai obert i a l’aire lliure es mostrarà com era la xarxa de camins antics i s’explicaran les tècniques que s’utilitzaven per construir-los i els usos que tenien; una xarxa de camins que, com a eix vertebrador de la vida tradicional, servirà per explicar la vida antiga als Pirineus i donarà accés als elements culturals i naturals de la vall.

El Museu de Camins és un projecte viu i participatiu que s’està construint entre tots mitjançant, en gran part, els camps de treball i jornades de treball que s’organitzen de l’abril a l’octubre. Per tal de dinamitzar i difondre el projecte l’organització necessita la participació de moltes altres persones i col·lectius: per donar idees, realitzar formacions, organitzar activitats o participar en els camps de treball. 

El Museu de Camins demana la possible col·laboració, en relació a la pedra seca o en general, d’entitats  o persones que hi puguin estar interessades. 

Contacte: museudecamins@gmail.com

Vegeu també: notícia en premsa sobre aquest tema

 

 

X Trobada de Pedra Seca 2019

El Pinós (Vinalopó Mitjà)
18,19 i 20 d’octubre

L’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) organitza cada dos anys un congrés, anomenat “Trobada”.

Fins al moment s’han celebrat Trobades a: Manresa (2002), Torroella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015) i Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017).

Eixos  temàtics de la Trobada 2019: 

– Pedra seca heretada: Estudis de patrimoni material i immaterial, conservació, eines innovadores…

– Construir en pedra seca avui. Ofici i alternatives d’ocupació: Experiències realitzades per a la recuperació de l’ofici, formació i sortides professionals de la tècnica de la pedra de seca. Noves construccions i restauració.

– Gestió patrimonial de la pedra seca: Experiències públiques i privades abans i després de la declaració de la Unesco.

– El futur de la pedra seca: Posada en valor del patrimoni cultural: turisme, educació, medi ambient, agricultura…

Com seran les comunicacions dels blocs temàtics: Tindran un temps de 10 minuts per ser presentades durant la Trobada. Segons el nombre de comunicacions acceptades, aquest temps es podria ampliar. El text tindrà una extensió màxima de 20.000 caràcters. Les comunicacions es podran presentar fins al 30 de juny. El comitè tècnic les avaluarà fins al 26 de juliol. Del 29 al 31 de juliol s’informarà de les comunicacions acceptades.

Podeu trobar més informació al web de la X Trobada Pedra Seca.

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Presentació del llibre “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”

Llibreria la Capell. Pl. Nova, 5, Barcelona
(edifici Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)

Dijous 11 d’abril, 19.00 h

Van Geert, F.; Estrada Bonell, F. (a cura de) (2018) Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 354 p.

El llibre Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya complementa i amplia l’exposició amb el mateix títol, un projecte que aborda l’arquitectura tradicional des d’una perspectiva etnològica per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya.

L’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” analitza la interacció dels éssers humans i l’entorn en contextos molts diversos, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes.

La presentació anirà a càrrec de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, els antropòlegs Ferran Estrada i Roger Costa, i de Josep Maria Fortià, arquitecte i secretari de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional.

Tarjetó d’invitació a l’exposició

Presentació de la Declaració de les coeteres del delta de l’Ebre com a Béns Culturals d’Interès Nacional, en la categoría de Zona d’Interès Etnològic

P1030718Dotze de les vint-i-vuit coeteres que es conserven actualment al delta de l’Ebre han estat declarades Zona d’Interès Etnològic (ZIE), una de les set categories en què es classifiquen els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). L’interès de la declaració rau en el fet que es tracta d’elements singulars, vinculats a una activitat emblemàtica de l’economia de la zona: el cultiu de l’arròs.

Les coeteres són petites construccions de planta rectangular, aixecades per la Mutualidad Arrocera de Seguros en el marc del seu programa de lluita contra les pedregales, desenvolupat a partir de finals dels anys 1940, per emmagatzemar i disparar els coets granífugs, i aixoplugar també els seus suports de llançament, en llocs secs, indrets difícils de trobar al delta de l’Ebre, on els camps resten innundats durant bona part del cicle de cultiu de l’arròs.

L’acte presenta les coeteres declarades, ubicades dins de tots els termes municipals deltaics: Pesigo (l’Ampolla), Piñol (Camarles), Ravanals (l’Aldea), Cámara (Amposta), Tario (Sant Carles de la Ràpita), Lluco (Sant Carles de la Ràpita), Buda (Sant Jaume d’Enveja), Montañana (Deltebre), Paredols (Amposta), Navarro (Sant Jaume d’Enveja), Bombita (Deltebre) i Llupia (Sant Jaume d’Enveja).

Organitza: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: Dimarts 20 de juny de 2017

Hora: 11h

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre. c/Gran Capità, 34. 43870 Amposta.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Nova actualització del mapa de béns immobles de l’IPEC

mapa ipecEl mapa de béns immobles de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ha estat actualitzat amb centenars de nous elements i ubicacions.

En aquest mapa hi apareix projectada la ubicació exacta de tota mena de construccions inventariades des de 1993. La seva identificació s’ha realitzat en períodes diferents a proposta de persones i equips de recerca d’arreu del país que han investigat temes concrets en àrees territorials delimitades.

Actualment, el mapa consta de 4.777 elements georeferenciats. Com a novetat principal, s’han incorporat les imatges de diferents elements del patrimoni etnològic i l’arquitectura tradicional, com per exemple construccions de pedra seca de tots tipus.

mapa_captura (5)El mapa el podreu consultar a través de la plataforma Instamaps o del web de la Direcció General  de Cultura Popular, Associacionisme i Acció culturals.

Si observeu alguna errada en la ubicació, o si teniu coneixement que alguna d’aquestes construccions ja no existeix, ho podeu comunicar mitjançant un missatge a ipec.cultura@gencat.cat.

 

L’elaboració de l’oli de ginebre

Casa de la Vila (c. d’Alamanda, 4). Hospitalet de l’Infant
Divendres 5 de maig, 19.30 h

Xerrada a càrrec d’Antoni Castellví Casas i Josep Aguilà Alabart, estudiosos d’antics oficis i tradicions, i autors d’un treball de recerca sobre la indústria tradicional de l’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre. Donaran a conèixer el procés d’elaboració d’aquest oli tan apreciat per les seves propietats curatives, així com els forns de pedra seca on es destil·lava, la seva exportació als Pirineus a traves de la xarxa de trementinaires, i els seus usos i aplicacions.

Conegueu més sobre l’oli de ginebre i els forns de Riba-roja d’Ebre en aquest post publicat amb anterioritat a etnologia.cat

Contrabandistes a l’antiga Farinera de Montferrer

El proper dissabte dia 29 d’abril de 2017, el Museu de l’Antiga Farinera de Montferrer, organitza una jornada de portes obertes en el decurs de la qual es durà a terme una visita guiada de les seves instal·lacions i es farà una xerrada sobre història i patrimoni de la comarca de l’Alt Urgell. La visita guiada, que començarà a les 17.00 h, permetrà conèixer unes instal·lacions més que centenàries, construïdes l’any 1911 per donar sortida a la producció de blat de la rodalia de Montferrer. A continuació, l’historiador Carles Gascón Chopo farà una conferència a la mateixa farinera sobre els camins tradicionals del contraban de tabac d’Andorra durant la primera meitat del segle XX. L’activitat és gratuïta i oberta a tothom.

1a Festa de l’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre

1a-festa-de-loli-de-ginebreRiba-roja d’Ebre
3 i 4 de març de 2017

L’oli de ginebre té moltes propietats conegudes: antisèptic, astringent, diurètic, calmant del dolor de músculs i articulacions… Tradicionalment també es feia servir en abundància per al bestiar, sobretot per tractar-ne afeccions de la pell. Per obtenir-lo s’escalfava la part llenyosa del ginebre o del càdec, de la qual, a determinada temperatura, en supurava un líquid espès, fosc i amarg.

L’extensió del seu ús en el passat fa que sigui relativament fàcil trobar en el medi rural restes de forns d’aquesta mena. Es tractava d’infraestructures efímeres i per això només se’n conserva la part inferior, normalment una llisera de pedra amb petites canalitzacions excavades per on es recollia el líquid, que finalment feia cap a una pica o dipòsit. Algunes poblacions, però, i per motius encara desconeguts, es van especialitzar en l’obtenció d’aquest oli, fet que va provocar que s’hi construïssin forns fixos, reutilitzables i de grans dimensions. La Fatarella, Faió… però sobretot Riba-roja d’Ebre, van ser durant un temps centres productors destacats. Només en aquest extens municipi de la Ribera d’Ebre se n’hi han localitzat onze, els quals han estat declarats recentment béns culturals d’interès local.

L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre vol aprofundir en aquest patrimoni singular, motiu pel qual ha organitzat un seguit d’activitats per als dies 3 i 4 de març de 2017: una xerrada, una demostració de destil·lació i una caminada popular.

Programa de la jornada

Web dels Amics de Riba-roja d’Ebre sobre els forns d’oli de ginebre