Jenar Fèlix Franquesa. Les barraques de pedra seca de la Garriga d’Empordà. Biure, Pont de Molins, Llers, Figueres, Avinyonet de Puigventós i Vianant . Brau Edicions i Institut d’Estudis Empordanesos. Figueres, novembre de 2012, 358 pàgines.
Una gran part del territori de Catalunya, ek que es troba en ele sturosn i els vessants de terreny més pedregós, està articulat per feixes, murs i barraques. Ès l’arquitectura d ela pedra seca, el nostre patrimoni menys conegut i valorat, el patrimoni arquitectònic agrícola.
Una arquitectura desenvolupada al llarg de quasi 300 anys, entre el segle XVIII i el segle XX, impulsada per la «fam de terra» que es donà a principis dek set-cents.
La Garriga, compartida per set municipis, és un espai central a la plana de l’Alt Empordà que cal que mirem amb ullsd’ús i no d’abús, que és com l’hem mirat fins ara.
Amb prop de 500 construccions de falsa volta de diferent tipologia, és, potser, una de les zones amb més densitat de barraques del país. El treball que us presentem sen centra en la seva classificació i descripció, i en el paper que tingueren en la colonització d’aquest territori, el darrer a incorporar-se com a conreu en la fèrtil plana empordanesa.
