
Presentació de la recerca etnològica de la Festa de Santa Llúcia de Gelida, a càrrec de l’antropòleg Jordi Montlló i de la coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, Àngels Travé, dins la programació de les activitats de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida.
La Festa de Santa Llúcia de Gelida es celebra des de 1855 i el seu origen està en una germandat de mutu auxili vinculada a l’església, la Hermandad de beneficiencia mutua, bajo la invocación de santa Lucia. L’any 2002 es constituí la Comissió de Festes de Santa Llúcia, entitat sense afany de lucre, amb l’objectiu de continuar la tasca d’organitzar la celebració. L’element principal de la Festa és l’elaboració de l’escudella dels pobres que es reparteix un cop el mossèn, acabat l’Ofici, en fa la benedicció davant l’església. A Gelida aquest ritual patrimonial festiu es fa el 13 de desembre, per Santa Llúcia, dins el cicle nadalenc. A diferència d’altres escudelles, sopes o ranxos que es fan dins el cicle de Carnaval, abans del dejuni de la Quaresma. A la vegueria Penedès són els casos de les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Montmaneu (Anoia).
Data: divendres 16 d’octubre de 2020, a les 19h.
Lloc: Centre Cultural (c/ Major, 51) de Gelida (Alt Penedès).
Places limitades. Cal inscripció al whatsapp 648678784 de la Biblioteca de Gelida.
Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Colaboren: Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida i Ajuntament de Gelida.
Aquest serà l’eix temàtic de la XV Trobada de Centre d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer aquest patrimoni i servirà per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa «Celebracions de Setmana Santa a la vegueria del Penedès» de l’


El taller s’iniciarà amb una xerrada de Jesús Martínez, membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona, dels Campaners de Santa Maria de Montblanc i de Còdol Educació. A continuació es farà una taula rodona amb la participació de campaners i campaneres de l’Arboç, Vilafranca del Penedès, Cubelles i Sant Pere de Ribes que explicaran la seva experiència. Finalment es convidarà a intervenir a persones del públic i a explicar els seus records sobre els tocs de campanes. L’objectiu es conèixer la situació en que es troba aquest patrimoni cultural immaterial a la vegueria del Penedès. Els resultats serviran per a completar la recerca que està fent l’antropòloga Maite Hernández des de l’
recomanem l’estrena del documental: «Picant Pedra. 50 anys després», d’Antoni Martí.
En el marc de l’exposició «Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya», l’
Actes del XII congrès «El género del patrimonio cultural: discriminaciones, silencios, igualdad» celebrat a la