Exposició temporal de fermalls inspirats en les barraques de pedra seca del Penedès. L’autora, Patrícia Aguiló Bestard, és antropòloga i artista plàstica, desenvolupa el seu treball a través de la joieria d’art com a mitjà per a reflexionar sobre la nostra relació amb la natura i la recerca de formes de vida sostenible, posant el focus en la creativitat com a motor de canvi. L’autora estarà present durant l’exposició. En acabar, hi haurà visita als cellers i degustació.
En aquesta sessió es projectarà l’audiovisual “Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya”, realització de Dolors Garcia Martínez (2021). És tracta de l’adaptació en vídeo de l’exposició del mateix nom, realitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, arran de la Covid-19 i de les dificultats per poder visitar-la presencialment. Aquest audiovisual pretén facilitar la visita i també ser una eina educativa sobre la pedra seca a Catalunya.
L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. La propera sessió serà el 22 d’octubre, amb el documental “Dones pastores al Penedès”, a la Biblioteca d’Igualada.
El proper diumenge 18 de juliol, a la sala d’exposicions de la Casa Gran del Miracle, s’inauguraran dues exposicions sobre jocs i joguines al llarg de la història, que es complementen una amb l’altra.
A la primera part s’hi troba una exposició, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, i concebuda pel Museu de Badalona, sobre jocs i joguines a l’antiguitat. Aquesta exposició vol mostrar, sobretot per mitjà d’objectes arqueològics conservats als museus de Catalunya, i amb l’ajut de diferent iconografia, alguns jocs que s’han mantingut des de l’antiguitat -incloent-hi l’època medieval-, fins als nostres dies.
Aquesta exposició ha itinerat per diferents localitats catalanes fins a fer l’última parada a la Casa Gran del Miracle.
A la segona part la secció d’etnologia del Centre d’Estudis Lacetans ha portat a terme el muntatge d’una exposició que mostra la continuïtat de molts dels jocs i joguines antics i la seva evolució, des de principis fins a mitjans del segle XX, el que palesa que la necessitat de jugar és intrínseca a l’evolució de l’ésser humà.
La mostra ha estat comissariada per en Màrius Codina, persona molt vinculada al centre d’estudis i posseïdor d’una important col·lecció d’etnografia que abasta diverses tipologies, entre elles les joguines.
El muntatge de les dues exposicions ha comptat amb la col·laboració inestimable de l’Ajuntament de Riner, el MAC i el Museu de Badalona,i el suport del Museu de Solsona i el santuari del Miracle.
Les joguines mostrades han estat cedides pel mateix comissari i per diversos veïns de Solsona, Riner i altres localitats, i en la majoria dels casos són records de la seva infantesa.
Iñaki Arrieta Urtizberea, Iñaki Díaz Balerdi (eds.) (Juny, 2021)
Número 29. Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión / Patrimoine et musées locaux : clés de gestion.
La gestió dels museus i centres de patrimoni va començar a complicar-se a partir de la dècada dels 60 del passat segle. Nous plantejaments museològics i patrimonials han emergit des de llavors, redefinint significativament els seus objectius i funcions. Com sosté el ICOM, a més de bolcades en les seves col·leccions, aquestes institucions han d’estar al servei de la societat, contribuir al seu desenvolupament i oberts al canvi i diversitat dels béns culturals. Tot això ens ha conduït a abordar la gestió d’aquests espais culturals. Organitzat en 17 temes, la fi d’aquesta publicació, realitzada en el marc del projecte PATRIM+ (Interreg-Poctefa), és proporcionar un conjunt de claus i anàlisis concretes que permetin, d’una banda, donar suport al treball reflexiu, i, per un altre, ajudar a enfortir les competències de professionals i tècnics/as, especialment les d’aquelles i aquells que treballen en museus o centres de patrimoni locals situats en petits municipis, espais rurals o de muntanya.
Visita guiada als marges de pedra seca del passeig de les Deus i a l’exposicióTota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, a càrrec de l’antropòleg Abraham Guillén. Sant Quintí de Mediona és una de les poblacions de l’Alt Penedès amb un índex més elevat de construccions de pedra seca. Tot i que la gran expansió d’aquestes construccions se situa al segle XIX, existeix documentació de l’any 1562 on, en parlar d’una epidèmia de pesta bubònica al poble, es recull que s’utilitzaven barraques o cabanes com a refugi per aïllar-se del risc de contagi.
En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).
A continuació hi haurà un col·loquiamb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.
La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.
Datade la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.
Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Presentació de la recerca etnològica de la Festa de Santa Llúcia de Gelida, a càrrec de l’antropòleg Jordi Montlló i de la coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, Àngels Travé, dins la programació de les activitats de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida.
La Festa de Santa Llúcia de Gelida es celebra des de 1855 i el seu origen està en una germandat de mutu auxili vinculada a l’església, la Hermandad de beneficiencia mutua, bajo la invocación de santa Lucia. L’any 2002 es constituí la Comissió de Festes de Santa Llúcia, entitat sense afany de lucre, amb l’objectiu de continuar la tasca d’organitzar la celebració. L’element principal de la Festa és l’elaboració de l’escudella dels pobres que es reparteix un cop el mossèn, acabat l’Ofici, en fa la benedicció davant l’església. A Gelida aquest ritual patrimonial festiu es fa el 13 de desembre, per Santa Llúcia, dins el cicle nadalenc. A diferència d’altres escudelles, sopes o ranxos que es fan dins el cicle de Carnaval, abans del dejuni de la Quaresma. A la vegueria Penedès són els casos de les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Montmaneu (Anoia).
Data: divendres 16 d’octubre de 2020, a les 19h.
Lloc: Centre Cultural (c/ Major, 51) de Gelida (Alt Penedès).
Places limitades. Cal inscripció al whatsapp 648678784 de la Biblioteca de Gelida.
Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Colaboren: Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida i Ajuntament de Gelida.
Aquest serà l’eix temàtic de la XV Trobada de Centre d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer aquest patrimoni i servirà per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa “Celebracions de Setmana Santa a la vegueria del Penedès” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Recerca iniciada per l’historiador Daniel Sancho París.
A la sessió participativa es presentaran: Germandats i confraries a la Setmana Santa de l’Arboç de Robert Rovira Ferré; Passat i present dels Armats del Vendrell de Josep M. Bargalló Jané; Misteris i Setmana Santa a Sitges d’Àngels Parés Corretgé; Tradicions populars i religioses de Setmana Santa a Cubelles de Joan Vidal Urpí; Torrelavit i la Setmana Santa dels anys cinquanta de Pere Rovira Alemany; i Processó i viacrucis de Setmana Santa a Sant Pere de Riudebitlles de Fina Carol Masana. A continuació hi haurà un col·loqui i es presentaran els projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La Trobada acabarà amb un dinar i una visita guiada a la Capella dels Dolors i a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.
Dia: dissabte 30 de març, a partir de les 9.30h.
Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (carrer dels Banys, 11) Vilafranca del Penedès.
La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció a Institut d’Estudis Penedesencs
Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Amb el suport: Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona i Obra Social La Caixa.
Activitat del programa Etnologia en Xarxade l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.
Conferència “Pessebres. La perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda” a càrrec de Jordi Montlló, doctor en Antropologia Social i president del Col·lectiu El Bou i la Mula. L’acte serà presentat per Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès, que recentment ha publicat, junt amb Ismael Porta, el llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre”.
En els pessebres hi ha una sèrie de processos immaterials amb unes característiques molt concretes (a nivell de tradicions, costums, oficis, rituals, etc.) que no es veuen però que són vitals i que es transmeten de generació en generació.
En relació amb aquesta activitat, s’està elaborant la recerca sobre pessebres per l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una crida a enviar fotografies de pessebres que es fan a les cases de la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part meridional de l’Anoia), per tal de veure la diversitat de pessebres actuals. Informació i bases de participació a l’apartat web “Pessebres a casa” .
Data: dijous 20 de desembre, a les 19 h.
Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (c/ Banys, 11) de Vilafranca del Penedès.
Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.
Món Casteller ~ Museu Casteller de Catalunya Valls obre el termini per presentar ofertes per a les accions de Posicionament en el mercat turístic i cultural previ a l’obertura. Termini fins al 14 de desembre.
Descripció de la prestació:Elaboració i execució d’un pla de posicionament de Món Casteller-Museu Casteller de Catalunya, abans de l’obertura de l’equipament, als sectors turístic, cultural i educatiu
Pressupost de licitació:195.000,00 € sense IVA 235.950,00 € IVA inclòs (21,00%)
Durada del contracte:6 mesos
Àmbit geogràfic:Valls
Termini de presentació d’ofertes: 14/12/18 13:00 h
Valor estimat del contracte:195.000,00 € sense IVA