Etiqueta: patrimoni

“Espart, disseny rural”

Museu de la PaumaDeixa un comentari

Data: inauguració 5 de novembre

Hora: 19:30

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Espart, disseny rural és la nova exposició del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma que explica els usos i tècniques d’aquesta fibra vegetal, present des de la Prehistòria fins l’actualitat.  La mostra recull una cinquantena de peces, algunes d’elles úniques i singulars, a més de fotografies i documents de notable antiguitat sobre l’ofici d’esparter i l’espart a les Terres de l’Ebre. L’exposició es podrà visitar fins a finals d’octubre del 2023.

Comissariada per l’artesana i artista Simone Simons, l’objectiu d’aquesta mostra és posar el focus en el patrimoni rural i homenatjar l’artesà anònim com a individu creatiu. Simone, des del 2011, ha recollit, fotografiat i catalogat infinitat de peces elaborades amb espart, ha publicat recentment un llibre amb el mateix títol que l’exposició.

Entre les peces més singulars s’hi podrà veure un cabàs roser, emprat per collir les roses de safrà amb una ansa molt curta, ideada així perquè el cabàs quedés molt tancat i no volessin; sabates de cavalleria; una corda de palmerer per pujar a les palmeres a collir dàtils o la saranda, la safata on es posaven els dàtils mentre els collien dalt la palmera. Totes elles, peces que mostren aquesta profunda relació entre forma i funció de l’artesania de l’espart i que provenen majoritàriament de les col·leccions del Museu Terres de l’Ebre, del Museu Valencià d’Etnologia, de la Universitat Popular d’Albacete i amb la col·laboració especial del Museo del Esparto de Cieza (Múrcia), a més de col·leccions privades. Peces etnològiques que conviuen amb dissenys contemporanis d’autor, amb noms com Maria Teresa Miñana, Elvira Serra, Jesús María Quintero o l’empresa Balikypopoy, i destaca un pastor de mida real fet amb espart, de Gregorio Cabra.

Més enllà  de les peces, la mostra també inclou altres espais per aprofundir en la història, tècniques i l’ofici d’esparter. Així hi trobem una línia del temps il·lustrada amb imatges de restes arqueològiques i fotografies antigues que permeten apropar-nos als tractaments i usos de l’espart en totes les èpoques, començant per unes cordes d’espart trenades al Paleolític, de 12.000 anys d’antiguitat. En l’àmbit de l’ofici d’esparter, s’hi presenten uns establiments (ordenances municipals) dels segles XVI i XVII que permeten intuir el funcionament intern d’una confraria, la de Santa Magdalena de Tortosa; així com una ordenança, de finals del segle XV, que regula l’accés a l’espart com a primera matèria. Es tracta de documents que lliguen l’espart i l’ofici d’esparter a les Terres de l’Ebre. L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre ha facilitat l’accés als documents. L’assessorament etnobotànic ha anat a càrrec de Joan Vallès del grup EtnoBioFic juntament amb José Fajardo de la Universidad Popular de Albacete.

L’Obra del Cançoner Popular a Sant Quintí de Mediona

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

La recerca de les tonades del Ball d Bastons que van fer Joan Amades i Joan Tomàs al municipi. Acte conduït per Joan Serra que parlarà de la Missió de Recerca i de la memòria oral a Sant Quintí.

Commemoració dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’any 1922 el mecenes cultural Rafael Patxot va proposar a les entitats especialitzades en estudis folklòrics, reunits a l’Orfeó Català, el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La primera labor prevista era fer un corpus musical de totes les cançons populars. També, aplegar danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs i instruments de música. De 1922 a 1936 es feren prop de setanta missions de recerca per part de parelles d’especialistes, un/una músic i un literat, que aplegaren documents, fotografies, feren enregistraments, etc.

Data: dissabte 22 d’octubre de 2022, a les 19.00 hores.

Lloc: Centre Cultural El Jardí (c/ Pi Margall, núm. 14) de Sant Quintí de Mediona.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Col·labora: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona.  Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Lliurament dels Premis Europeus de Patrimoni/Premis Europa Nostra

APSATDeixa un comentari

Praga acull la cerimònia de lliurament dels Premis Europeus de Patrimoni/Premis Europa Nostra, amb la participació de representants del projecte Wikipedra.

El passat 26 de setembre de 2022 els guanyadors dels Premis Europeus de Patrimoni /Premis Europa Nostra 2022, el màxim guardó europeu en aquest àmbit, van ser guardonats en una cerimònia celebrada a la icònica Òpera Estatal de Praga. La cerimònia va reunir a uns 600 professionals, voluntaris, amants i simpatitzants del patrimoni de tot Europa. La cerimònia va ser el punt culminant de la Cimera Europea de Patrimoni Cultural 2022 que es va celebrar a Praga entre el 25 i el 27 de setembre com  a part del programa oficial de la Presidència txeca del Consell de la Unió Europea.

Durant la cerimònia, es van anunciar els cinc guardonats amb el Grand Prix (SYMPHONY, Espanya, SILKNOW, Alemanya / Eslovènia / Espanya / França/ Itàlia / Polònia, RÍOS DE SOFÍA, Bulgària, VA‘ SENTIERO, Itàlia, i COSTA CARRAS †, Atenes, Grècia),  i també es va donar a conèixer el premi del públic, que va recaure en el projecte Día Mundial de Vyshyvanka, d’Ucraïna. Els guanyadors es van seleccionar entre els 30 projectes premiats.

La Wikipedra, un dels 30 projectes premiats i reconegut en la categoria de participació i sensibilització ciutadana, va ser representada per Jordi Grau, de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i coordinador del projecte, que va anar acompanyat de Ramon Artigas, del Grup Drac Verd de Sitges i impulsor del projecte, i del director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala.

A banda de la cerimònia d’entrega de premis del dia 26, el dia abans es va celebrar l’Excellence Day al Museu Txec de la Música, on cadascun dels 30 projectes premiats va poder explicar de manera breu la seva iniciativa per posteriorment debatre i teixir complicitats amb la resta dels més de dos-cents participants.

Enllaços:

Entorn de la transhumància i els camins ramaders catalanas.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Amb l’objectiu de posar en valor tant la transhumància com la xarxa de camins ramaders existents, amb els reptes que actualment afronten, s’ha organitzat el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que comptarà amb tres seus seminaris d’experts i més d’una trentena de comunicacions, presentades als tres eixos del Congrés.

La inscripció és oberta a tothom.

Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur, tracta aspectes com ara la situació actual d’aquesta ramaderia, les oportunitats generades per la transhumància, el relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, i la comercialització dels productes. 

Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, gira entorn del seu desenvolupant a escala local i nacional, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació.

Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, sobre el futur de la ramaderia transhumant catalana, tenint presents els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, l’equipament dels associats, els actuals projectes de valorització i recuperació, i també el marc legal, la gestió i les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders. Grup de treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: es celebrarà durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 al Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: https://transhumancia.com i també @congrestranshumancia_2022

Inscripcions al Congrés:INSCRIPCIONS CONGRÉS

IX Beca Emili Giralt Raventós – Cultures del Vi

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

La Beca Emili Giralt Raventós està impulsada des de VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb l’objectiu d’estimular la recerca relacionada amb la viticultura i la vinicultura des de la perspectiva de les ciències socials i humanes.

Aquesta beca està dedicada a l’historiador Emili Giralt Raventós, en reconeixement a la seva tasca investigadora i com impulsor de la recerca històrica en el camp de la viticultura als Països Catalans. La dotació de la beca és de 6.000,- euros gràcies a la col·laboració de Fundació Mútua Catalana i de VINSEUM. La persona guanyadora compta amb un any per lliurar el seu treball d’investigació. L’objectiu de la beca és fomentar la recerca i motivar la futura publicació dels treballs presentats.

La convocatòria romandrà oberta fins el 4 de novembre de 2022.

Per més informació i bases de la convocatòria: VINSEUM

L’ofici de margener i la tècnica de la pedra seca al Penedès i l’Anoia

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

Presentació d’aquesta recerca de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, a càrrec de l’antropòleg Abraham Guillén. És una activitat complementària a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que es pot visitar a la Biblioteca d’Igualada, fins el 21 de maig.

Data: dijous 19 de maig, a les 7 de la tarda.

Lloc: Biblioteca Central d’Igualada (plaça de Cal Font, s/núm.). Igualada.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs.

Activitat del programa Cultura Viva de l’Observatori del patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Inauguració i visita guiada a “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

L’arquitectura tradicional ha sobreviscut al pas del temps com a testimoni de les formes de vida del passat. Dins aquesta gran família, la pedra seca fou una de les tècniques més utilitzades. Aquesta exposició és una mostra, eminentment fotogràfica, que pretén oferir una panoràmica sobre el llegat de la pedra seca, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals, en la diversitat territorial i en la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible, Després de la inauguració oficial es farà una visita guiada a càrrec de Dolors Garcia Martínez, membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Data d’inauguració: dijous 21 d’abril, a les 19 h.

Lloc: Biblioteca Central d’Igualada (plaça de Cal Font, s/núm.) Igualada

L’exposició romandrà oberta del 21 d’abril al el 21 de maig, en horari habitual de la Biblioteca Central d’Igualada. Mes informació sobre l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” al Departament de Cultura de la Generalitat de Calalunya o a APSAT.

Un banc de pedra seca

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

Activitat de construcció d’un banc amb la tècnica de la pedra seca en un espai públic. Un treball comunitari que comptarà amb la participació d’un equip de persones voluntàries membres de l’Institut d’Estudis Penedesencs, del Centre Excursionista del Penedès, del Centre d’Estudis de Subirats i de l’Associació Drac Verd. El banc es construirà en forma de mitja lluna i l’acabat de la part superior serà en sardinell. Aquesta és una activitat complementària a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que es pot visitar a la capella del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès, fins el 9 de gener.

Data de l’activitat: dimecres 19 de desembre, de 10h a 13h.

Lloc: camí de la la Riera de Llitrà (carrer 131), al costat de l’aparcament del complex aquàtic de Vilafranca el Penedès.

Tothom que el dia 29 passi per la zona de treball serà obsequiat amb una bossa (fins que s’exhaureixin) de la campanya Emociona’t a canvi que es pugi n les seves fotos a les xarxes socials indicant l’activitat i incloent els hashtag de la campanya #RegalaEmocions #ComparteixCultura.

Cloenda XXIX Jornades d’Estudis Penedesencs

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

Al llarg d’aquest any s’han celebrat les XXIX Jornades d’Estudis Penedesencs amb diferents actes relacionats amb el patrimoni, el paisatge, la gastronomia, l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Ara arriba l’acte de cloenda que comptarà amb les ponències “Els Hostals del Penedès” a càrrec de Gener Aymamí i “La marca de vi més antiga de Catalunya: una malvasia de Sitges de 1811” a càrrec de Xavier Miret Mestre. La conferència de cloenda de les Jornades serà “La recuperació de la raça del Gall del Penedès, obra d’Amadeu Francesch” a càrrec de Joan Solé Bordes. En acabar aquest acte hi haurà un tast guiat de vins de malvasia a càrrec d’Alba Gràcia Panyella, coordinadora del Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges”.

Data: diumenge 19 de desembre, de 10 h a 13.30 h.

Lloc: Auditori del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès.

Activitat gratuïta: Cal reserva prèvia a: activitats@iepenedesencs.org

Organització i informació: Institut d’Estudis Penedesencs

Aquestes Jornades formen part del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

XIII Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

El proper dissabte 27 de novembre de 2021 al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc la tretzena edició de la Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva. La trobada, que està organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal, Ajuntament d’Arbúcies – Museu Etnològic del Montseny i compta amb el suport de la Diputació de Girona i l’Institut Ramon Muntaner, està adreçada a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit.

Dins els actes de la trobada, com és habitual, es realitzarà la presentació dels resultats de la Beca de Recerca la Selva, en aquesta ocasió dels anys 2019 i 2020, així com la presentació de la darrera recerca publicada dins la col·lecció Estudis i Textos del Centre d’Estudis Selvatans: “La tradició terrissera de Breda (s. XV-XX). Terreres, obradors, forns, elaboració i vocabulari”, resultat del treball guanyador de la Beca 2017. La presentació anirà a càrrec dels autors, Anna Anglisano i Jordi Goñi i de Jordi Tura, autor del pròleg. Podeu trobar el programa complet de la jornada en aquest enllaç