Un banc de pedra seca

Activitat de construcció d’un banc amb la tècnica de la pedra seca en un espai públic. Un treball comunitari que comptarà amb la participació d’un equip de persones voluntàries membres de l’Institut d’Estudis Penedesencs, del Centre Excursionista del Penedès, del Centre d’Estudis de Subirats i de l’Associació Drac Verd. El banc es construirà en forma de mitja lluna i l’acabat de la part superior serà en sardinell. Aquesta és una activitat complementària a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que es pot visitar a la capella del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès, fins el 9 de gener.

Data de l’activitat: dimecres 19 de desembre, de 10h a 13h.

Lloc: camí de la la Riera de Llitrà (carrer 131), al costat de l’aparcament del complex aquàtic de Vilafranca el Penedès.

Tothom que el dia 29 passi per la zona de treball serà obsequiat amb una bossa (fins que s’exhaureixin) de la campanya Emociona’t a canvi que es pugi n les seves fotos a les xarxes socials indicant l’activitat i incloent els hashtag de la campanya #RegalaEmocions #ComparteixCultura.

Cloenda XXIX Jornades d’Estudis Penedesencs

Al llarg d’aquest any s’han celebrat les XXIX Jornades d’Estudis Penedesencs amb diferents actes relacionats amb el patrimoni, el paisatge, la gastronomia, l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Ara arriba l’acte de cloenda que comptarà amb les ponències “Els Hostals del Penedès” a càrrec de Gener Aymamí i “La marca de vi més antiga de Catalunya: una malvasia de Sitges de 1811” a càrrec de Xavier Miret Mestre. La conferència de cloenda de les Jornades serà “La recuperació de la raça del Gall del Penedès, obra d’Amadeu Francesch” a càrrec de Joan Solé Bordes. En acabar aquest acte hi haurà un tast guiat de vins de malvasia a càrrec d’Alba Gràcia Panyella, coordinadora del Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges”.

Data: diumenge 19 de desembre, de 10 h a 13.30 h.

Lloc: Auditori del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès.

Activitat gratuïta: Cal reserva prèvia a: activitats@iepenedesencs.org

Organització i informació: Institut d’Estudis Penedesencs

Aquestes Jornades formen part del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

XIII Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva

El proper dissabte 27 de novembre de 2021 al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc la tretzena edició de la Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva. La trobada, que està organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal, Ajuntament d’Arbúcies – Museu Etnològic del Montseny i compta amb el suport de la Diputació de Girona i l’Institut Ramon Muntaner, està adreçada a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit.

Dins els actes de la trobada, com és habitual, es realitzarà la presentació dels resultats de la Beca de Recerca la Selva, en aquesta ocasió dels anys 2019 i 2020, així com la presentació de la darrera recerca publicada dins la col·lecció Estudis i Textos del Centre d’Estudis Selvatans: “La tradició terrissera de Breda (s. XV-XX). Terreres, obradors, forns, elaboració i vocabulari”, resultat del treball guanyador de la Beca 2017. La presentació anirà a càrrec dels autors, Anna Anglisano i Jordi Goñi i de Jordi Tura, autor del pròleg. Podeu trobar el programa complet de la jornada en aquest enllaç

Joieria dins d’una barraca de pedra seca

Exposició temporal de fermalls inspirats en les barraques de pedra seca del Penedès. L’autora, Patrícia Aguiló Bestard, és antropòloga i artista plàstica, desenvolupa el seu treball a través de la joieria d’art com a mitjà per a reflexionar sobre la nostra relació amb la natura i la recerca de formes de vida sostenible, posant el focus en la creativitat com a motor de canvi. L’autora estarà present durant l’exposició. En acabar, hi haurà visita als cellers i degustació.

Data: dissabte 20 de novembre, d’11 a 13 hores.

Lloc: Caves Llopart (ctra. de Sadurní a l’Ordal, km. 4) dels Casots (Subirats).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració de Caves Llopart i l’Institut Ramon Muntaner.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya. Més informació a: Institut d’Estudis Penedesencs

“La pedra seca”, tercera sessió de la Mostra Internacional de Cinema etnogràfic al Penedès

En aquesta sessió es projectarà l’audiovisual “Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya”, realització de Dolors Garcia Martínez (2021). És tracta de l’adaptació en vídeo de l’exposició del mateix nom, realitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, arran de la Covid-19 i de les dificultats per poder visitar-la presencialment. Aquest audiovisual pretén facilitar la visita i també ser una eina educativa sobre la pedra seca a Catalunya.

Data: dijous 14 d’octubre de 2021, a les 19h.

Lloc: Auditori del Tívoli (plaça del Tívoli, 3-7) del Vendrell.

Activitat gratuita. Per més informació: Institut d’Estudis Penedesencs.

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. La propera sessió serà el 22 d’octubre, amb el documental “Dones pastores al Penedès”, a la Biblioteca d’Igualada.

Dues exposicions en una: jocs i joguines de l’antiguitat i del nostre record

El proper diumenge 18 de juliol, a la sala d’exposicions de la Casa Gran del Miracle, s’inauguraran dues exposicions sobre jocs i joguines al llarg de la història, que es complementen una amb l’altra.

A la primera part s’hi troba una exposició, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, i concebuda pel Museu de Badalona, sobre jocs i joguines a l’antiguitat. Aquesta exposició vol mostrar, sobretot per mitjà d’objectes arqueològics conservats als museus de Catalunya, i amb l’ajut de diferent iconografia, alguns jocs que s’han mantingut des de l’antiguitat -incloent-hi l’època medieval-, fins als nostres dies.

Aquesta exposició ha itinerat per diferents localitats catalanes fins a fer l’última parada a la Casa Gran del Miracle.

A la segona part la secció d’etnologia del Centre d’Estudis Lacetans ha portat a terme el muntatge d’una exposició que mostra la continuïtat de molts dels jocs i joguines antics i la seva evolució, des de principis fins a mitjans del segle XX, el que palesa que la necessitat de jugar és intrínseca a l’evolució de l’ésser humà.

La mostra ha estat comissariada per en Màrius Codina, persona molt vinculada al centre d’estudis i posseïdor d’una important col·lecció d’etnografia que abasta diverses tipologies, entre elles les joguines.

El muntatge de les dues exposicions ha comptat amb la col·laboració inestimable de l’Ajuntament de Riner, el MAC i el Museu de Badalona,i el suport del Museu de Solsona i el santuari del Miracle.

Les joguines mostrades han estat cedides pel mateix comissari i per diversos veïns de Solsona, Riner i altres localitats, i en la majoria dels casos són records de la seva infantesa.

Inauguració: 18 de juliol a les 11 h

Lloc: Casa Gran del santuari del Miracle (Riner)

Visites concertades i més informació:

683 659 050 / larutadelbarroc@gmail.com / http://www.riner.ddl.net

Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión

Iñaki Arrieta Urtizberea,  Iñaki Díaz Balerdi (eds.) (Juny, 2021)

Número 29. Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión / Patrimoine et musées locaux : clés de gestion.

La gestió dels museus i centres de patrimoni va començar a complicar-se a partir de la dècada dels 60 del passat segle. Nous plantejaments museològics i patrimonials han emergit des de llavors, redefinint significativament els seus objectius i funcions. Com sosté el ICOM, a més de bolcades en les seves col·leccions, aquestes institucions han d’estar al servei de la societat, contribuir al seu desenvolupament i oberts al canvi i diversitat dels béns culturals. Tot això ens ha conduït a abordar la gestió d’aquests espais culturals. Organitzat en 17 temes, la fi d’aquesta publicació, realitzada en el marc del projecte PATRIM+ (Interreg-Poctefa), és proporcionar un conjunt de claus i anàlisis concretes que permetin, d’una banda, donar suport al treball reflexiu, i, per un altre, ajudar a enfortir les competències de professionals i tècnics/as, especialment les d’aquelles i aquells que treballen en museus o centres de patrimoni locals situats en petits municipis, espais rurals o de muntanya.

PASOS Edita. Accés lliure. Descàrrega: http://www.pasosonline.org/es/colecciones/pasos-edita

Els marges de pedra seca del passeig de les Deus

Visita guiada als marges de pedra seca del passeig de les Deus i a l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, a càrrec de l’antropòleg Abraham Guillén. Sant Quintí de Mediona és una de les poblacions de l’Alt Penedès amb un índex més elevat de construccions de pedra seca. Tot i que la gran expansió d’aquestes construccions se situa al segle XIX, existeix documentació de l’any 1562 on, en parlar d’una epidèmia de pesta bubònica al poble, es recull que s’utilitzaven barraques o cabanes com a refugi per aïllar-se del risc de contagi.

Dia: dissabte 29 de maig, a les 6 de la tarda.

Lloc: aparcament del Passeig de les Deus, Sant Quintí de Mediona.

Cal reserva prèvia a: activitats@iepenedesencs.org o al telèfon 669882959.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs en conveni amb l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Amb el suport: del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, activitat del programa d’Etnologia en Xarxa

Els pobles abandonats a la XVI Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).

A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.

La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.

Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.

Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.

Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Cultura Viva 2020: Festa de Santa Llúcia de Gelida

Presentació de la recerca etnològica de la Festa de Santa Llúcia de Gelida, a càrrec de l’antropòleg Jordi Montlló i de la coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, Àngels Travé, dins la programació de les activitats de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida.

La Festa de Santa Llúcia de Gelida es celebra des de 1855 i el seu origen està en una germandat de mutu auxili vinculada a l’església, la Hermandad de beneficiencia mutua, bajo la invocación de santa Lucia. L’any 2002 es constituí la Comissió de Festes de Santa Llúcia, entitat sense afany de lucre, amb l’objectiu de continuar la tasca d’organitzar la celebració. L’element principal de la Festa és l’elaboració de l’escudella dels pobres que es reparteix un cop el mossèn, acabat l’Ofici, en fa la benedicció davant l’església. A Gelida aquest ritual patrimonial festiu es fa el 13 de desembre, per Santa Llúcia, dins el cicle nadalenc. A diferència d’altres escudelles, sopes o ranxos que es fan dins el cicle de Carnaval, abans del dejuni de la Quaresma. A la vegueria Penedès són els casos de les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Montmaneu (Anoia).

Data: divendres 16 d’octubre de 2020, a les 19h.

Lloc: Centre Cultural (c/ Major, 51) de Gelida (Alt Penedès).

Places limitades. Cal inscripció al whatsapp 648678784 de la Biblioteca de Gelida.

Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Colaboren: Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida i Ajuntament de Gelida.