Etiqueta: patrimoni

VIII Jornada Parcs Naturals i Museus: la memòria oral com a eina per enfortir els vincles entre cultura i natura

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

El proper 13 de novembre de 2025, el Museu de la Mediterrània i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter acolliran una nova edició de la Jornada Parcs Naturals i Museus, que enguany arriba a la seva vuitena edició.

Des de la seva creació, l’any 2017, aquesta trobada s’ha consolidat com un espai de diàleg i cooperació entre els professionals dels museus i els espais naturals protegits, amb la voluntat de teixir complicitats i construir una visió compartida del patrimoni natural i cultural del territori.

La memòria oral, protagonista de l’edició 2025

Sota el títol “Memòria oral i patrimoni als espais naturals protegits”, la jornada posarà el focus en la memòria oral com a eina clau per reforçar els vincles entre comunitats, museus i gestors d’espais naturals.

A través de les veus de les persones i les seves experiències, la memòria oral permet recuperar coneixements, pràctiques i relats que contribueixen a una millor comprensió del territori i dels seus valors. Aquesta mirada, que combina el coneixement científic i l’experiència de vida, esdevé fonamental per planificar un futur sostenible i arrelat.

Un programa amb veus del territori

La jornada s’iniciarà amb la ponència marc de la doctora Camila del Mármol, directora del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, que reflexionarà sobre les oportunitats que ofereix la memòria oral per a la recerca local i la gestió del territori.També comptarà amb la participació de Salvador Palomar, de Carrutxa – Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, que presentarà el projecte Montsant: patrimoni cultural i espai de memòria.

Durant el matí es desenvoluparan dues taules d’experiències on es presentaran projectes i recerques que aborden la memòria oral en diversos espais naturals del país: des dels reptes climàtics de la pesca a la Costa Brava fins a la memòria dels grans carnívors a l’Alt Pirineu, passant per les trementinaires del Cadí-Moixeró o els oficis tradicionals dels pastors del Pirineu.

A la tarda, una taula dedicada a experiències de gestió del patrimoni cultural en espais naturals protegits presentarà exemples de col·laboració entre museus i parcs naturals del Delta de l’Ebre, la Garrotxa, les Gavarres i la serra de Llaberia.

Podeu consultar tot el programa de la jornada aquí

Una iniciativa per teixir ponts entre cultura i natura

Les Jornades Parcs Naturals i Museus són una iniciativa conjunta que reafirma el compromís d’ambdues institucions per impulsar espais de treball compartits, on la cultura i la natura dialoguin i cooperin en la conservació, documentació i difusió del patrimoni, tant natural com immaterial.

📅 Data: Dijous 13 de novembre de 2025
📍 Lloc: Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí
🕓 Horari: De 10.00 a 16.30 h
🔗 Inscripcions: Formulari d’inscripció

VIII Festa de l’Oli de Ginebre

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre organitza l’1 i 2 de novembre la  VIII Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja. Se celebrarà la declaració de diversos forns d’oli de ginebre Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic de Catalunya. Aquest acte comptarà amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, acompanyada de la directora general de Cultura Popular, Carol Duran.

La festa d’enguany oferirà un programa que combina reflexió, divulgació i activitats populars. Durant la jornada es destil·larà en sec oli de ginebre, es podrà visitar el Centre d’Interpretació, taula rodona amb representants de les diferents Zones d’Interès Etnològic de Catalunya, dinar i balls populars de diferents indrets, acabant amb la jota de Riba-roja.

Pel que fa a Jornada sobre les Zones d’Interès Etnològic (ZIE) de Catalunya, cal destacar que reunirà per primer cop els representants dels set espais reconeguts amb aquesta categoria i el Departament de Cultura per debatre què implica aquest reconeixement, tant per als municipis com per a la ciutadania.

La sessió serà moderada per Elena Espuny, tècnica de projectes de l’Institut Ramon Muntaner, i comptarà amb la participació de representants dels set espais ZIE:

Adoberies de Vic: Elisenda Foradada i Mireia Noguera

Consorci de les Gavarres: Maria Pifarré Saurí

Barraques de pedra seca de Mont-roig: Martí Rom

Coeteres del Delta de l’Ebre: Carme Queralt

Tines entre vinyes del Bages: Josep Canals

Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses: Mario Urrea

Forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: Marina Prats i Cèlia Mallafrè

Per part del Departament de Cultura hi intervindrà Rafel Folch.

La jornada es planteja com un espai pioner de trobada i debat entre institucions, experts i comunitats locals.

CICLE: Fins que estigui cuit! Una mirada des de l’antropologia de l’alimentació a partir de 4 propostes expositives i patrimonials

Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

Us presentem aquest cicle on mitjançant visites guiades a diferents museus, tractarem diferents aspectes al voltant de l’alimentació a partir dels espais i objectes exposats.

A càrrec d’Agnès Villamor (Antropòloga i mediadora cultural. Comissaria juntament amb la xef Ada Parellada de l’exposició “Què mengem avui?”, produïda pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Diputació de Barcelona).

4 sessions:

  • Dissabte 26 d’abril (11.00-13.00h.): Visita al recinte patrimonial del Monestir de Pedralbes.
  • Dissabte 3 de maig (11.45-13.45h.): visita al Museu Etnològic i de Cultures del Món-seu Montcada.
  • Dissabte 10 de maig (11.00-13.00h.): visita al Museu Etnològic i de Cultures del Món-seu Montjuïc.
  • Dissabte 17 de maig (10.00-13.00h.): sobre el comissariat de l’exposició “Què mengem avui?”, xerrada al Museu Etnològic i de Cultures del Món-seu Montjuïc.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia mitjançant aquest formulari

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Museu Etnològic i de Cultures del Món i Monestir de Pedralbes. Amb el suport de: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya – Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament – Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

“La casa dels tresors”, exposició temporal al Museu del Ter

museudelterDeixa un comentari

Aquesta exposició és el fruit d’un treball de les 5 línies de 2n d’ESO de l’Institut Antoni Pous de Manlleu. A partir d’una reflexió prèvia sobre el concepte de patrimoni en la seva dimensió individual i col·lectiva amb els tècnics del museu, cada alumne ha gratat als seus records familiars i personals amb la idea de trobar un objecte material o un referent immaterial que el representi. Aquesta suma de representacions individuals exposada col·lectivament reflecteix una mirada sobre el concepte de patrimoni des del punt de vista de joves de 13 anys.

L’exposició mostra que TOTS I TOTES podem proposar referents patrimonials amb vocació de representar la col·lectivitat en algun moment. Poden ser elements sorgits de l’espai individual més íntim o elements sorgits de les diverses dimensions col·lectives: la família, els amics, la ciutat, el lloc d’origen, etc.

És la suma de tots aquests elements el que representa el patrimoni col·lectiu? És la suma que presentem en aquesta exposició el patrimoni de Manlleu? És aquest un patrimoni efímer que s’extingirà amb els anys, com tants components de la nostra memòria, però amb els quals val la pena de fer una part del nostre camí?

En qualsevol cas, aquí presentem una experiència que parteix del treball i la reflexió d’aquests joves. Ens podem demanar si aquest conjunt representa legítimament la comunitat. Tant si la vostra resposta és sí com no, del que certament es tracta és d’una representació sincera en un moment determinat d’allò que conforma una part de la memòria i la identitat d’aquests joves.

Com veureu, la casa, l’espai familiar, ha estat el referent expositiu i metafòric escollit per aquest grup d’alumnes. D’aquí sorgeix el títol La casa dels tresors. Volem agrair a tothom la participació en aquest experiment expositiu i educatiu i el fet d’haver compartit els seus tresors tan generosament.

Data: Inauguració dimarts 18 de juny de 2024 a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Espart, disseny rural”

Museu de la PaumaDeixa un comentari

Data: inauguració 5 de novembre

Hora: 19:30

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Espart, disseny rural és la nova exposició del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma que explica els usos i tècniques d’aquesta fibra vegetal, present des de la Prehistòria fins l’actualitat.  La mostra recull una cinquantena de peces, algunes d’elles úniques i singulars, a més de fotografies i documents de notable antiguitat sobre l’ofici d’esparter i l’espart a les Terres de l’Ebre. L’exposició es podrà visitar fins a finals d’octubre del 2023.

Comissariada per l’artesana i artista Simone Simons, l’objectiu d’aquesta mostra és posar el focus en el patrimoni rural i homenatjar l’artesà anònim com a individu creatiu. Simone, des del 2011, ha recollit, fotografiat i catalogat infinitat de peces elaborades amb espart, ha publicat recentment un llibre amb el mateix títol que l’exposició.

Entre les peces més singulars s’hi podrà veure un cabàs roser, emprat per collir les roses de safrà amb una ansa molt curta, ideada així perquè el cabàs quedés molt tancat i no volessin; sabates de cavalleria; una corda de palmerer per pujar a les palmeres a collir dàtils o la saranda, la safata on es posaven els dàtils mentre els collien dalt la palmera. Totes elles, peces que mostren aquesta profunda relació entre forma i funció de l’artesania de l’espart i que provenen majoritàriament de les col·leccions del Museu Terres de l’Ebre, del Museu Valencià d’Etnologia, de la Universitat Popular d’Albacete i amb la col·laboració especial del Museo del Esparto de Cieza (Múrcia), a més de col·leccions privades. Peces etnològiques que conviuen amb dissenys contemporanis d’autor, amb noms com Maria Teresa Miñana, Elvira Serra, Jesús María Quintero o l’empresa Balikypopoy, i destaca un pastor de mida real fet amb espart, de Gregorio Cabra.

Més enllà  de les peces, la mostra també inclou altres espais per aprofundir en la història, tècniques i l’ofici d’esparter. Així hi trobem una línia del temps il·lustrada amb imatges de restes arqueològiques i fotografies antigues que permeten apropar-nos als tractaments i usos de l’espart en totes les èpoques, començant per unes cordes d’espart trenades al Paleolític, de 12.000 anys d’antiguitat. En l’àmbit de l’ofici d’esparter, s’hi presenten uns establiments (ordenances municipals) dels segles XVI i XVII que permeten intuir el funcionament intern d’una confraria, la de Santa Magdalena de Tortosa; així com una ordenança, de finals del segle XV, que regula l’accés a l’espart com a primera matèria. Es tracta de documents que lliguen l’espart i l’ofici d’esparter a les Terres de l’Ebre. L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre ha facilitat l’accés als documents. L’assessorament etnobotànic ha anat a càrrec de Joan Vallès del grup EtnoBioFic juntament amb José Fajardo de la Universidad Popular de Albacete.

L’Obra del Cançoner Popular a Sant Quintí de Mediona

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La recerca de les tonades del Ball d Bastons que van fer Joan Amades i Joan Tomàs al municipi. Acte conduït per Joan Serra que parlarà de la Missió de Recerca i de la memòria oral a Sant Quintí.

Commemoració dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’any 1922 el mecenes cultural Rafael Patxot va proposar a les entitats especialitzades en estudis folklòrics, reunits a l’Orfeó Català, el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La primera labor prevista era fer un corpus musical de totes les cançons populars. També, aplegar danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs i instruments de música. De 1922 a 1936 es feren prop de setanta missions de recerca per part de parelles d’especialistes, un/una músic i un literat, que aplegaren documents, fotografies, feren enregistraments, etc.

Data: dissabte 22 d’octubre de 2022, a les 19.00 hores.

Lloc: Centre Cultural El Jardí (c/ Pi Margall, núm. 14) de Sant Quintí de Mediona.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Col·labora: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona.  Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Lliurament dels Premis Europeus de Patrimoni/Premis Europa Nostra

APSATDeixa un comentari

Praga acull la cerimònia de lliurament dels Premis Europeus de Patrimoni/Premis Europa Nostra, amb la participació de representants del projecte Wikipedra.

El passat 26 de setembre de 2022 els guanyadors dels Premis Europeus de Patrimoni /Premis Europa Nostra 2022, el màxim guardó europeu en aquest àmbit, van ser guardonats en una cerimònia celebrada a la icònica Òpera Estatal de Praga. La cerimònia va reunir a uns 600 professionals, voluntaris, amants i simpatitzants del patrimoni de tot Europa. La cerimònia va ser el punt culminant de la Cimera Europea de Patrimoni Cultural 2022 que es va celebrar a Praga entre el 25 i el 27 de setembre com  a part del programa oficial de la Presidència txeca del Consell de la Unió Europea.

Durant la cerimònia, es van anunciar els cinc guardonats amb el Grand Prix (SYMPHONY, Espanya, SILKNOW, Alemanya / Eslovènia / Espanya / França/ Itàlia / Polònia, RÍOS DE SOFÍA, Bulgària, VA‘ SENTIERO, Itàlia, i COSTA CARRAS †, Atenes, Grècia),  i també es va donar a conèixer el premi del públic, que va recaure en el projecte Día Mundial de Vyshyvanka, d’Ucraïna. Els guanyadors es van seleccionar entre els 30 projectes premiats.

La Wikipedra, un dels 30 projectes premiats i reconegut en la categoria de participació i sensibilització ciutadana, va ser representada per Jordi Grau, de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i coordinador del projecte, que va anar acompanyat de Ramon Artigas, del Grup Drac Verd de Sitges i impulsor del projecte, i del director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala.

A banda de la cerimònia d’entrega de premis del dia 26, el dia abans es va celebrar l’Excellence Day al Museu Txec de la Música, on cadascun dels 30 projectes premiats va poder explicar de manera breu la seva iniciativa per posteriorment debatre i teixir complicitats amb la resta dels més de dos-cents participants.

Enllaços:

Entorn de la transhumància i els camins ramaders catalanas.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Amb l’objectiu de posar en valor tant la transhumància com la xarxa de camins ramaders existents, amb els reptes que actualment afronten, s’ha organitzat el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que comptarà amb tres seus seminaris d’experts i més d’una trentena de comunicacions, presentades als tres eixos del Congrés.

La inscripció és oberta a tothom.

Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur, tracta aspectes com ara la situació actual d’aquesta ramaderia, les oportunitats generades per la transhumància, el relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, i la comercialització dels productes. 

Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, gira entorn del seu desenvolupant a escala local i nacional, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació.

Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, sobre el futur de la ramaderia transhumant catalana, tenint presents els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, l’equipament dels associats, els actuals projectes de valorització i recuperació, i també el marc legal, la gestió i les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders. Grup de treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: es celebrarà durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 al Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: https://transhumancia.com i també @congrestranshumancia_2022

Inscripcions al Congrés:INSCRIPCIONS CONGRÉS

IX Beca Emili Giralt Raventós – Cultures del Vi

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La Beca Emili Giralt Raventós està impulsada des de VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb l’objectiu d’estimular la recerca relacionada amb la viticultura i la vinicultura des de la perspectiva de les ciències socials i humanes.

Aquesta beca està dedicada a l’historiador Emili Giralt Raventós, en reconeixement a la seva tasca investigadora i com impulsor de la recerca històrica en el camp de la viticultura als Països Catalans. La dotació de la beca és de 6.000,- euros gràcies a la col·laboració de Fundació Mútua Catalana i de VINSEUM. La persona guanyadora compta amb un any per lliurar el seu treball d’investigació. L’objectiu de la beca és fomentar la recerca i motivar la futura publicació dels treballs presentats.

La convocatòria romandrà oberta fins el 4 de novembre de 2022.

Per més informació i bases de la convocatòria: VINSEUM

L’ofici de margener i la tècnica de la pedra seca al Penedès i l’Anoia

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Presentació d’aquesta recerca de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, a càrrec de l’antropòleg Abraham Guillén. És una activitat complementària a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que es pot visitar a la Biblioteca d’Igualada, fins el 21 de maig.

Data: dijous 19 de maig, a les 7 de la tarda.

Lloc: Biblioteca Central d’Igualada (plaça de Cal Font, s/núm.). Igualada.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs.

Activitat del programa Cultura Viva de l’Observatori del patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.