Data: inauguració 5 de novembre
Hora: 19:30
de Mas de Barberans
Espart, disseny rural és la nova exposició del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma que explica els usos i tècniques d’aquesta fibra vegetal, present des de la Prehistòria fins l’actualitat. La mostra recull una cinquantena de peces, algunes d’elles úniques i singulars, a més de fotografies i documents de notable antiguitat sobre l’ofici d’esparter i l’espart a les Terres de l’Ebre. L’exposició es podrà visitar fins a finals d’octubre del 2023.
Comissariada per l’artesana i artista Simone Simons, l’objectiu d’aquesta mostra és posar el focus en el patrimoni rural i homenatjar l’artesà anònim com a individu creatiu. Simone, des del 2011, ha recollit, fotografiat i catalogat infinitat de peces elaborades amb espart, ha publicat recentment un llibre amb el mateix títol que l’exposició.
Entre les peces més singulars s’hi podrà veure un cabàs roser, emprat per collir les roses de safrà amb una ansa molt curta, ideada així perquè el cabàs quedés molt tancat i no volessin; sabates de cavalleria; una corda de palmerer per pujar a les palmeres a collir dàtils o la saranda, la safata on es posaven els dàtils mentre els collien dalt la palmera. Totes elles, peces que mostren aquesta profunda relació entre forma i funció de l’artesania de l’espart i que provenen majoritàriament de les col·leccions del Museu Terres de l’Ebre, del Museu Valencià d’Etnologia, de la Universitat Popular d’Albacete i amb la col·laboració especial del Museo del Esparto de Cieza (Múrcia), a més de col·leccions privades. Peces etnològiques que conviuen amb dissenys contemporanis d’autor, amb noms com Maria Teresa Miñana, Elvira Serra, Jesús María Quintero o l’empresa Balikypopoy, i destaca un pastor de mida real fet amb espart, de Gregorio Cabra.
Més enllà de les peces, la mostra també inclou altres espais per aprofundir en la història, tècniques i l’ofici d’esparter. Així hi trobem una línia del temps il·lustrada amb imatges de restes arqueològiques i fotografies antigues que permeten apropar-nos als tractaments i usos de l’espart en totes les èpoques, començant per unes cordes d’espart trenades al Paleolític, de 12.000 anys d’antiguitat. En l’àmbit de l’ofici d’esparter, s’hi presenten uns establiments (ordenances municipals) dels segles XVI i XVII que permeten intuir el funcionament intern d’una confraria, la de Santa Magdalena de Tortosa; així com una ordenança, de finals del segle XV, que regula l’accés a l’espart com a primera matèria. Es tracta de documents que lliguen l’espart i l’ofici d’esparter a les Terres de l’Ebre. L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre ha facilitat l’accés als documents. L’assessorament etnobotànic ha anat a càrrec de Joan Vallès del grup EtnoBioFic juntament amb José Fajardo de la Universidad Popular de Albacete.