Etiqueta: patrimoni cultural

Fem Safareig a la Torre de l’Espanyol

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

Uneix-te a una jornada especial als rentadors de la Torre de l’Espanyol!

Vine el diumenge 1 de desembre als rentadors de la Torre de l’Espanyol per gaudir d’un matí ple d’activitats: Aprendrem a fer sabó com ho feien les nostres iaies amb Enriqueta Montané, coneixerem les plantes del nostre territori que ens poden aportar molts beneficis de la mà d’Anna Català i també podreu gaudir de l’exposició Fem Safareig.

Aquesta iniciativa forma part de la ruta cultural “Fem safareig”, subvencionada pel Departament de Cultura, que connecta diferents safaretjos de la Ribera d’Ebre. Descobrirem la seva història i com aquests espais han estat testimoni de la nostra identitat cultural i comunitària, especialment vinculada al paper de les dones.

VII Festa de l’Oli de Ginebre: tradició, patrimoni i creativitat a Riba-roja d’Ebre

Dir. General Cultura Popular i Associacionisme Cultural (3)Deixa un comentari

VII Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja d’Ebre
De l’1 al 3 de novembre de 2024

De l’1 al 3 de novembre, el poble de Riba-roja d’Ebre celebra la VII Festa de l’Oli de Ginebre, un esdeveniment clau per a la preservació i difusió del seu patrimoni etnològic i industrial. Organitzada per l’associació Amics de Riba-roja, la festa combina tradició i innovació, posant el focus en la destil·lació de l’oli de ginebre, una pràctica artesanal que connecta el municipi amb el seu passat industrial.

La festa d’enguany pretén donar a conèixer l’esforç de preservació del patrimoni dels forns d’oli de ginebre, unes construccions tradicionals que van ser essencials en l’economia de la Ribera d’Ebre durant segles.

Els forns d’oli de ginebre, construïts amb pedra seca i argila, són un testimoni del passat industrial de la comarca. Aquestes estructures circulars servien per a la destil·lació de l’oli de ginebre, un producte utilitzat per les seves propietats terapèutiques i domèstiques.

Actes més destacats del programa

Sortida etnobotànica al voltant del càdec (ginebre): El dissabte 2 de novembre a les 9h, Anna Català, naturòpata i experta en flora autòctona, guiarà una excursió centrada en el càdec, planta clau per la destil·lació d’oli de ginebre. Aquesta activitat permetrà aprofundir en les propietats i usos d’aquesta planta en el seu entorn natural.

Inauguració del nou forn d’oli de ginebre: A les 11h del mateix dissabte, s’inaugurarà un nou forn dedicat a la demostració del procés tradicional de destil·lació. L’acte, presidit per Victòria Almuni, directora de Cultura dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, és un esdeveniment clau per la recuperació d’aquest ofici artesanal.

Destil·lació en viu de l’oli de ginebre: Aquesta demostració permetrà observar tot el procés de destil·lació, des de l’escalfament dels troncs fins a l’obtenció de l’oli. Un procés antic que s’explicarà detalladament als assistents, mostrant com es transformaven les arrels i troncs en aquest preuat oli.

Presentació del documental del MNACTEC: A les 17h, es projectarà el documental produït pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), titulat «Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Els vestigis d’una destacada indústria ebrenca.» Aquest documental posa en valor la importància històrica i tecnològica dels forns d’oli de ginebre, clau en el desenvolupament econòmic local.

Un patrimoni que necessita ser preservat i un treball conjunt

Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre són testimonis vius d’una activitat que va tenir una importància crucial per a l’economia de la Ribera d’Ebre durant segles. Aquestes construccions tradicionals, fetes de pedra seca, estaven dissenyades per destil·lar l’oli de ginebre, conegut per les seves propietats medicinals i per altres usos domèstics. Les arrels i troncs de càdec s’escalfaven dins els forns, i el vapor que s’alliberava es condensava per convertir-se en l’oli, un producte molt preuat a l’època.

Actualment, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat ha iniciat l’expedient per declarar deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja com a Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (ZIE). Aquesta designació suposarà un reconeixement formal de la importància d’aquests forns, un patrimoni indispensable per entendre la història local.

+ info: https://amicsderibaroja.cat/archivos/979

XV Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

El proper dissabte 12 d’octubre, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, Sils acollirà la XV Trobada d’Entitats Locals de Cultura i Patrimoni de la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal i que compta amb el suport de la Diputació de Girona, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Sils.

La trobada està adreçada a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals, amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit. En el marc d’aquesta trobada també es dona a conèixer el resultat del treball guardonat amb la Beca de Recerca la Selva de l’any anterior i s’anuncia el de l’any en curs, en aquesta ocasió es presentaran els resultats de l’any 2024.

Durant la trobada es presentarà el llibre “Viatges i excursionisme a la Selva, al Montseny i a les Guilleries (1770-1936)», Beca de Recerca 2018, amb l’autora Cristina Ribot, i el filòleg i membre del CES Narcís Figueras.

Podeu consultar el programa complet de la jornada en aquest enllaç

Un lema i un poema: Anselm Clavé i Àngel Guimerà

Museu Casteller de Catalunya a VallsDeixa un comentari

Amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la mort de Josep Anselm Clavé (Barcelona, 21 d’abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) i del centenari de la mort d’Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) , el Museu Casteller de Catalunya i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, han preparat una jornada d’estudi sobre els dos personatges, per sumar-se a l’homenatge que els hi ret el país aquest any 2024.

La vinculació de tots dos al món casteller justifica plenament aquest record des de la castellística. Si Josep Anselm Clavé va aportar el lema «Força equilibri, valor i seny», potser el que millor defineix el fet casteller, i que serveix de fil conductor del Museu Casteller de Catalunya, Àngel Guimerà va fer L’enxaneta, una de les poesies més sentides sobre els castellers.

La jornada reuneix a diversos especialistes en aquests dos grans personatges de la cultura catalana, que garanteixen la qualitat i l’interès d’aquesta jornada d’estudi, tant pels seguidors del món casteller com pels interessats en la cultura del país.

Dia 11 de maig 2024 de 10:00 a 14:00h al Museu Casteller de Catalunya

“Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”

museudelterDeixa un comentari

Ja està disponible al canal de youtbe del Museu del Ter el curtmetratge documental “Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”. Un projecte que posa en relació els ocells de la riba del Ter en el seu pas per Manlleu amb l’obra de Jacint Verdaguer al voltant dels ocells, des de poesies emblemàtiques fins a les proses que recullen la saviesa popular. El curtmetratge, de deu minuts de durada, compta amb el guió de l’escriptor Bernat Gasull i Roig, i la realització del cineasta Albert Naudin, amb la participació dels actors Lluís Soler, Santi Pocino i Júlia Danés , la veu de la narradora Marta Esmarats i filmacions d’Albert Pedro.

Amb l’enregistrament en imatge i sons de més de trenta espècies d’ocells, el documental pretén divulgar l’obra de Jacint Verdaguer en la seva vessant de folklorista i vincular-la a la gran afició a l’ornitologia a casa nostra. El resultat posa de relleu la vigència dels textos, la riquesa de la parla i el valor del coneixement col·lectiu per a preservació del patrimoni tant cultural i com natural.

“Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”, és una col·laboració entre el Museu del Ter i la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

«Espart, disseny rural»

Museu de la PaumaDeixa un comentari

Data: inauguració 5 de novembre

Hora: 19:30

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Espart, disseny rural és la nova exposició del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma que explica els usos i tècniques d’aquesta fibra vegetal, present des de la Prehistòria fins l’actualitat.  La mostra recull una cinquantena de peces, algunes d’elles úniques i singulars, a més de fotografies i documents de notable antiguitat sobre l’ofici d’esparter i l’espart a les Terres de l’Ebre. L’exposició es podrà visitar fins a finals d’octubre del 2023.

Comissariada per l’artesana i artista Simone Simons, l’objectiu d’aquesta mostra és posar el focus en el patrimoni rural i homenatjar l’artesà anònim com a individu creatiu. Simone, des del 2011, ha recollit, fotografiat i catalogat infinitat de peces elaborades amb espart, ha publicat recentment un llibre amb el mateix títol que l’exposició.

Entre les peces més singulars s’hi podrà veure un cabàs roser, emprat per collir les roses de safrà amb una ansa molt curta, ideada així perquè el cabàs quedés molt tancat i no volessin; sabates de cavalleria; una corda de palmerer per pujar a les palmeres a collir dàtils o la saranda, la safata on es posaven els dàtils mentre els collien dalt la palmera. Totes elles, peces que mostren aquesta profunda relació entre forma i funció de l’artesania de l’espart i que provenen majoritàriament de les col·leccions del Museu Terres de l’Ebre, del Museu Valencià d’Etnologia, de la Universitat Popular d’Albacete i amb la col·laboració especial del Museo del Esparto de Cieza (Múrcia), a més de col·leccions privades. Peces etnològiques que conviuen amb dissenys contemporanis d’autor, amb noms com Maria Teresa Miñana, Elvira Serra, Jesús María Quintero o l’empresa Balikypopoy, i destaca un pastor de mida real fet amb espart, de Gregorio Cabra.

Més enllà  de les peces, la mostra també inclou altres espais per aprofundir en la història, tècniques i l’ofici d’esparter. Així hi trobem una línia del temps il·lustrada amb imatges de restes arqueològiques i fotografies antigues que permeten apropar-nos als tractaments i usos de l’espart en totes les èpoques, començant per unes cordes d’espart trenades al Paleolític, de 12.000 anys d’antiguitat. En l’àmbit de l’ofici d’esparter, s’hi presenten uns establiments (ordenances municipals) dels segles XVI i XVII que permeten intuir el funcionament intern d’una confraria, la de Santa Magdalena de Tortosa; així com una ordenança, de finals del segle XV, que regula l’accés a l’espart com a primera matèria. Es tracta de documents que lliguen l’espart i l’ofici d’esparter a les Terres de l’Ebre. L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre ha facilitat l’accés als documents. L’assessorament etnobotànic ha anat a càrrec de Joan Vallès del grup EtnoBioFic juntament amb José Fajardo de la Universidad Popular de Albacete.

Empremtes en la terrissa tradicional de la Galera.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

A l’exposició d’obra gràfica i terrissa “Vestigi”, que està inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, l’artista multidisciplinari G. Bel i l’artista i restauradora de béns culturals Maria Torta Bausili, ens conviden a endinsar-nos en l’àmbit de les marques sobre l’argila que es troben en els atuells, abans del tot quotidians, de la terrissa popular de la Galera, alguns tant emblemàtics com els cànters d’aigua amb decoracions de manganès.

Són marques fruit del propi treball artesanal dels terrissers en elaborar cada peça, i molt sovint passen del tot desapercebudes, en algun racó de l’obra.

Es tracta sobretot d’empremtes i marques, produïdes tant pels dits dels artesans com pel moviment del torn, que aquests artistes ara recreen i reinterpreten, a partir del llegat patrimonial de la terrissa galerenca.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates: fins l’11 de setembre de 2022.

Lloc: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera (Sala 2, baixos de l’Ajuntament). Sant Llorenç, 36, la Galera.

Més informació: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera. Tel. 977 71 83 39

La Vall Alta de la Tordera. Una web de difusió del patrimoni del Montseny

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

L’Associació Iniciatives Socials de la Vall Alta de la Tordera, va presentar el passat mes de febrer la web de la Vall Alta de la Tordera , una iniciativa voluntària de la societat civil que té la col·laboració dels ajuntaments de Montseny, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i compta amb el suport del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

 Iniciatives Socials de la Vall Alta de la Tordera és una associació promoguda per veïns de Santa Maria de Palautordera, de Sant Esteve de Palautordera i del Montseny preocupats per la millora humana, social i ambiental de la vall, amb la convicció que els ciutadans han de contribuir i participar activament amb el benestar, l’equitat i el futur de la comunitat i dels nostres pobles. 

A la web, que compta ja amb més d’una quarantena d’articles, s’hi poden trobar informacions d’interès de caire etnològic sobre el patrimoni Montsenyenc referents a temàtiques diverses com la construcció en pedra seca, el carboneig, el transport o sobre el patrimoni festiu de la muntanya.



Disponible al canal de Youtube del Museu del Ter la jornada Cultura Viva 2021

museudelterDeixa un comentari

Dissabte 13 de novembre es va celebrar a Manlleu la IXbis Jornada de Presentació de Recerca Etnològica a la Catalunya Central. A la jornada, organitzada pel Museu del Ter amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, es van presentar recerques de temàtiques etnològiques diverses realitzades a les comarques d’Osona i el Bages.

Aquests són els minutatges de les presentacions de la jornada:

2:40 – 30:47 Judit Caballeria. Manlleu, ciutat de teatre

31:41– 1:01:38 Glòria Ballús. Manuel Jovés i Torras (*1886; †1927). De director de l’Orfeó Manresà a compositor de tangos.

1:02:50 – 1:25:10 Gerard Verdaguer. Les beceroles del futbol a Borgonyà

1:28:44 – 2:13:29 Santi Ponce, José Antonio Corral, Jacint Torrents i María del Agua Cortés. Aproximació a les festes del segar i el batre a Osona

2:14:22 – 2:35:59 Laia Miralpeix i Maria Godayol. La Setmana Santa a Taradell

2:36:43 – 3:06:02 Joan Arimany. Revista de relíquies cristianes a Catalunya “Reliquiae Sanctorum In Catalonia”

3:06:51 – 3:30:10 Glòria Fluvià i Jordi Ballús. 70 anys de Ràdio Roda.

3:30:42 – 3:50:48 Jordi Grané. Desvetllem la memòria de la pàgina de facebook Som de Manlleu

Per a més informació: http://www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

“Novè 2A”. Docusèrie i teatre en memòria dels pisos de can Garcia de Manlleu

museudelterDeixa un comentari

Des de finals dels cinquanta i intensament a partir dels seixanta la puixant indústria catalana, que es recuperava dels rigors de l’autarquia franquista, es va nodrir de la mà d’obra que arribava abundant de la resta de l’Estat, especialment del sud, Andalusia, Extremadura… Les ciutats industrials catalanes van créixer ràpidament impulsades per aquesta nova immigració, que es va trobar amb greus dificultats per aconseguir habitatges dignes, havent de recórrer sovint als barris de barraques o altres modalitats d’habitatge precari. Aquests barris i la seva història són una part indestriable de la memòria de les nostres ciutats dels darrers decennis. Totalment integrats ja en la trama urbana, durant el segle XXI han tornat a acollir nous nouvinguts, procedents ara principalment del Magrib. La vida hi continua exuberant, però també l’estigma, el prejudici i la incomprensió, com la història, es repeteixen.

Els dos blocs de can Garcia, al barri de l’Erm, són a Manlleu el símbol d’aquella època i d’aquest urbanisme. Ja només en queda un d’ells, dominant encara, per poc temps, l’horitzó de la petita ciutat industrial del Ter. Durant els seus 60 anys la vida hi ha florit amb tota la força. A la seva ombra hi han crescut generacions de manlleuenques i manlleuencs, però ara desapareixeran definitivament com a part d’un procés de reforma integral del barri.

De la demanda de memòria col·lectiva, expressada al Museu del Ter per l’Associació de veïns del barri de l’Erm, neix Novè 2a. Inicialment va ser concebut com un projecte teatral més del Museu del Ter i CorciaTeatre per representar-se l’estiu de 2020 com una continuació de l’espectacle de l’any 2013 “El meu barri”, també ambientat en un pis de can Garcia. La covid-19 i el confinament de la primavera de l’any 2020 va fer impossible el programa previst. En aquest moment neix la idea de convertir Novè 2a en un projecte audiovisual, una sèrie de capítols en format de docusèrie, barrejant ficció i testimonis reals sense abandonar la dimensió teatral tradicional, que hem reservat per al darrer i definitiu capítol que es representarà quan les condicions sanitàries ho permetin.

El projecte inclou 5 capítols diferents. El diferents capítols s’emetran en obert al canal de youtube del Museu del Ter i a El9TV.

Novè2a és una producció conjunta del Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Associació de veïns del barri de l’Erm i amb col·laboració de El9TV. Ha comptat amb la direcció i guió de Joan Roura, la realització de Xef Vila i amb música de Roger Usart.

Data: Estrena el 12 de novembre de 2020 a les 22:00

Lloc: canal de youtube del Museu del Ter i El9TV

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat