Etiqueta: patrimoni cultural

“Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”

museudelterDeixa un comentari

Ja està disponible al canal de youtbe del Museu del Ter el curtmetratge documental “Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”. Un projecte que posa en relació els ocells de la riba del Ter en el seu pas per Manlleu amb l’obra de Jacint Verdaguer al voltant dels ocells, des de poesies emblemàtiques fins a les proses que recullen la saviesa popular. El curtmetratge, de deu minuts de durada, compta amb el guió de l’escriptor Bernat Gasull i Roig, i la realització del cineasta Albert Naudin, amb la participació dels actors Lluís Soler, Santi Pocino i Júlia Danés , la veu de la narradora Marta Esmarats i filmacions d’Albert Pedro.

Amb l’enregistrament en imatge i sons de més de trenta espècies d’ocells, el documental pretén divulgar l’obra de Jacint Verdaguer en la seva vessant de folklorista i vincular-la a la gran afició a l’ornitologia a casa nostra. El resultat posa de relleu la vigència dels textos, la riquesa de la parla i el valor del coneixement col·lectiu per a preservació del patrimoni tant cultural i com natural.

“Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”, és una col·laboració entre el Museu del Ter i la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Espart, disseny rural”

Museu de la PaumaDeixa un comentari

Data: inauguració 5 de novembre

Hora: 19:30

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Espart, disseny rural és la nova exposició del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma que explica els usos i tècniques d’aquesta fibra vegetal, present des de la Prehistòria fins l’actualitat.  La mostra recull una cinquantena de peces, algunes d’elles úniques i singulars, a més de fotografies i documents de notable antiguitat sobre l’ofici d’esparter i l’espart a les Terres de l’Ebre. L’exposició es podrà visitar fins a finals d’octubre del 2023.

Comissariada per l’artesana i artista Simone Simons, l’objectiu d’aquesta mostra és posar el focus en el patrimoni rural i homenatjar l’artesà anònim com a individu creatiu. Simone, des del 2011, ha recollit, fotografiat i catalogat infinitat de peces elaborades amb espart, ha publicat recentment un llibre amb el mateix títol que l’exposició.

Entre les peces més singulars s’hi podrà veure un cabàs roser, emprat per collir les roses de safrà amb una ansa molt curta, ideada així perquè el cabàs quedés molt tancat i no volessin; sabates de cavalleria; una corda de palmerer per pujar a les palmeres a collir dàtils o la saranda, la safata on es posaven els dàtils mentre els collien dalt la palmera. Totes elles, peces que mostren aquesta profunda relació entre forma i funció de l’artesania de l’espart i que provenen majoritàriament de les col·leccions del Museu Terres de l’Ebre, del Museu Valencià d’Etnologia, de la Universitat Popular d’Albacete i amb la col·laboració especial del Museo del Esparto de Cieza (Múrcia), a més de col·leccions privades. Peces etnològiques que conviuen amb dissenys contemporanis d’autor, amb noms com Maria Teresa Miñana, Elvira Serra, Jesús María Quintero o l’empresa Balikypopoy, i destaca un pastor de mida real fet amb espart, de Gregorio Cabra.

Més enllà  de les peces, la mostra també inclou altres espais per aprofundir en la història, tècniques i l’ofici d’esparter. Així hi trobem una línia del temps il·lustrada amb imatges de restes arqueològiques i fotografies antigues que permeten apropar-nos als tractaments i usos de l’espart en totes les èpoques, començant per unes cordes d’espart trenades al Paleolític, de 12.000 anys d’antiguitat. En l’àmbit de l’ofici d’esparter, s’hi presenten uns establiments (ordenances municipals) dels segles XVI i XVII que permeten intuir el funcionament intern d’una confraria, la de Santa Magdalena de Tortosa; així com una ordenança, de finals del segle XV, que regula l’accés a l’espart com a primera matèria. Es tracta de documents que lliguen l’espart i l’ofici d’esparter a les Terres de l’Ebre. L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre ha facilitat l’accés als documents. L’assessorament etnobotànic ha anat a càrrec de Joan Vallès del grup EtnoBioFic juntament amb José Fajardo de la Universidad Popular de Albacete.

Empremtes en la terrissa tradicional de la Galera.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

A l’exposició d’obra gràfica i terrissa “Vestigi”, que està inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, l’artista multidisciplinari G. Bel i l’artista i restauradora de béns culturals Maria Torta Bausili, ens conviden a endinsar-nos en l’àmbit de les marques sobre l’argila que es troben en els atuells, abans del tot quotidians, de la terrissa popular de la Galera, alguns tant emblemàtics com els cànters d’aigua amb decoracions de manganès.

Són marques fruit del propi treball artesanal dels terrissers en elaborar cada peça, i molt sovint passen del tot desapercebudes, en algun racó de l’obra.

Es tracta sobretot d’empremtes i marques, produïdes tant pels dits dels artesans com pel moviment del torn, que aquests artistes ara recreen i reinterpreten, a partir del llegat patrimonial de la terrissa galerenca.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates: fins l’11 de setembre de 2022.

Lloc: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera (Sala 2, baixos de l’Ajuntament). Sant Llorenç, 36, la Galera.

Més informació: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera. Tel. 977 71 83 39

La Vall Alta de la Tordera. Una web de difusió del patrimoni del Montseny

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

L’Associació Iniciatives Socials de la Vall Alta de la Tordera, va presentar el passat mes de febrer la web de la Vall Alta de la Tordera , una iniciativa voluntària de la societat civil que té la col·laboració dels ajuntaments de Montseny, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i compta amb el suport del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

 Iniciatives Socials de la Vall Alta de la Tordera és una associació promoguda per veïns de Santa Maria de Palautordera, de Sant Esteve de Palautordera i del Montseny preocupats per la millora humana, social i ambiental de la vall, amb la convicció que els ciutadans han de contribuir i participar activament amb el benestar, l’equitat i el futur de la comunitat i dels nostres pobles. 

A la web, que compta ja amb més d’una quarantena d’articles, s’hi poden trobar informacions d’interès de caire etnològic sobre el patrimoni Montsenyenc referents a temàtiques diverses com la construcció en pedra seca, el carboneig, el transport o sobre el patrimoni festiu de la muntanya.



Disponible al canal de Youtube del Museu del Ter la jornada Cultura Viva 2021

museudelterDeixa un comentari

Dissabte 13 de novembre es va celebrar a Manlleu la IXbis Jornada de Presentació de Recerca Etnològica a la Catalunya Central. A la jornada, organitzada pel Museu del Ter amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, es van presentar recerques de temàtiques etnològiques diverses realitzades a les comarques d’Osona i el Bages.

Aquests són els minutatges de les presentacions de la jornada:

2:40 – 30:47 Judit Caballeria. Manlleu, ciutat de teatre

31:41– 1:01:38 Glòria Ballús. Manuel Jovés i Torras (*1886; †1927). De director de l’Orfeó Manresà a compositor de tangos.

1:02:50 – 1:25:10 Gerard Verdaguer. Les beceroles del futbol a Borgonyà

1:28:44 – 2:13:29 Santi Ponce, José Antonio Corral, Jacint Torrents i María del Agua Cortés. Aproximació a les festes del segar i el batre a Osona

2:14:22 – 2:35:59 Laia Miralpeix i Maria Godayol. La Setmana Santa a Taradell

2:36:43 – 3:06:02 Joan Arimany. Revista de relíquies cristianes a Catalunya “Reliquiae Sanctorum In Catalonia”

3:06:51 – 3:30:10 Glòria Fluvià i Jordi Ballús. 70 anys de Ràdio Roda.

3:30:42 – 3:50:48 Jordi Grané. Desvetllem la memòria de la pàgina de facebook Som de Manlleu

Per a més informació: http://www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

“Novè 2A”. Docusèrie i teatre en memòria dels pisos de can Garcia de Manlleu

museudelterDeixa un comentari

Des de finals dels cinquanta i intensament a partir dels seixanta la puixant indústria catalana, que es recuperava dels rigors de l’autarquia franquista, es va nodrir de la mà d’obra que arribava abundant de la resta de l’Estat, especialment del sud, Andalusia, Extremadura… Les ciutats industrials catalanes van créixer ràpidament impulsades per aquesta nova immigració, que es va trobar amb greus dificultats per aconseguir habitatges dignes, havent de recórrer sovint als barris de barraques o altres modalitats d’habitatge precari. Aquests barris i la seva història són una part indestriable de la memòria de les nostres ciutats dels darrers decennis. Totalment integrats ja en la trama urbana, durant el segle XXI han tornat a acollir nous nouvinguts, procedents ara principalment del Magrib. La vida hi continua exuberant, però també l’estigma, el prejudici i la incomprensió, com la història, es repeteixen.

Els dos blocs de can Garcia, al barri de l’Erm, són a Manlleu el símbol d’aquella època i d’aquest urbanisme. Ja només en queda un d’ells, dominant encara, per poc temps, l’horitzó de la petita ciutat industrial del Ter. Durant els seus 60 anys la vida hi ha florit amb tota la força. A la seva ombra hi han crescut generacions de manlleuenques i manlleuencs, però ara desapareixeran definitivament com a part d’un procés de reforma integral del barri.

De la demanda de memòria col·lectiva, expressada al Museu del Ter per l’Associació de veïns del barri de l’Erm, neix Novè 2a. Inicialment va ser concebut com un projecte teatral més del Museu del Ter i CorciaTeatre per representar-se l’estiu de 2020 com una continuació de l’espectacle de l’any 2013 “El meu barri”, també ambientat en un pis de can Garcia. La covid-19 i el confinament de la primavera de l’any 2020 va fer impossible el programa previst. En aquest moment neix la idea de convertir Novè 2a en un projecte audiovisual, una sèrie de capítols en format de docusèrie, barrejant ficció i testimonis reals sense abandonar la dimensió teatral tradicional, que hem reservat per al darrer i definitiu capítol que es representarà quan les condicions sanitàries ho permetin.

El projecte inclou 5 capítols diferents. El diferents capítols s’emetran en obert al canal de youtube del Museu del Ter i a El9TV.

Novè2a és una producció conjunta del Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Associació de veïns del barri de l’Erm i amb col·laboració de El9TV. Ha comptat amb la direcció i guió de Joan Roura, la realització de Xef Vila i amb música de Roger Usart.

Data: Estrena el 12 de novembre de 2020 a les 22:00

Lloc: canal de youtube del Museu del Ter i El9TV

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Biografies etnogràfiques ampostines

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

Biografies Ampostines 2020a

La 9a edició del Cicle “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i el treball de persones vinculades a la ciutat d’Amposta, que destaquen o hagin destacat per la seva activitat en l’àmbit associatiu, científic, cultural, professional… presentats bé per investigadors locals bé per familiars i col·laboradors; inclou quatre conferències: “Antonio Solé Gordo, fuster i músic”, que ha estat artesà i músic, presentat per Antonio i Imma Solé; “Antonia P. Ripoll. Mentre tant TOT”, artista actual, presentada per M. Josep Margalef i Júlia Idiarte; “Manola Forcadell García, modista que visqué la transició del vestit de pagesa al modern”, presentada per Montse Soriano-Montagut, i “Antoni Costes Rodríguez, el joc i la vida”, ha estat professor i és un expert en la teoria i la pràctica del joc i l’esport tradicionals, presentat per Carme Queralt.

L’entrada a les conferències és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Dates: els dijous 23 i 30 de gener, i els dijous 6 i de febrer de 2020.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Població: Amposta.

Hora: 19.30h.

Més informació: Telèfon: 977 702 954 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Els valors patrimonials dels camins de ronda

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

Camins de Ronda Del 18 de gener al 1 de març Sortida amb el CCEF 23 de febrer (1)

L’exposició itinerant, de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, té per objectiu mostrar i posar en valor la diversitat paisatgística i social de la xarxa de senders que ressegueix la costa catalana, els camins de ronda, que es feien servir per vigilar la costa i la Mediterrània, via de comunicació, i d’entrada de mercaderies i de contraban, avui punt de trobada amb la natura, el patrimoni cultural i el paisatge arran de mar. L’exposició inclou els àmbits: Camins per rondar, Camins de treball, Camins de perill i Camins de paisatge.

El Museu de la Mar de l’Ebre i el Club Centre Excursionista la Foradada han organitzat una activitat complementària per a aquesta itinerància: el 23 de febrer es realitzarà una sortida de camp per conèixer el recorregut, la història, el medi geològic i biològic dels senders que ressegueixen la mar de l’Ebre, en l’últim tram de la costa catalana.

Organitza: Museu Marítim de Barcelona, Museu de les Terres de l’Ebre i Museu de la Mar de l’Ebre.

Col·labora: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Dates: del 18/1/2020 al 1/3/2020

Lloc: Sala d’activitats temporals. Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça d’Agustí Vizcarro, s/n, 43540 Sant Carles de la Ràpita.

Població: Sant Carles de la Ràpita.

Més informació: Telèfon: 673 52 29 01 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

El caganer i el col·leccionisme de figures de pessebre

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

Cartell 2019 ElcaganerEn el marc del cicle festiu de Nadal, es realitzarà aquesta conferència a càrrec de Miquel Alsina i Robert Rovira, membres de l’Associació Amics del Caganer. Explicaran la seva experiència com a col·leccionistes de figures de pessebre i del popular personatge del caganer. També mostraran algunes peces singulars de la seva col·lecció. A continuació hi haurà un col·loqui. Es convida a portar figures de caganer per exposar durant la conferència.

Com activitat complementària es fa una crida a enviar fotografies de figures de caganer, fins el 10 de gener, al correu electrònic: immaterial@iepenedesencs.org. Les fotografies es penjaran a la Galeria del web de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Data: dimarts 17 de desembre, a les 19 h.

Lloc: Sala d’Actes de l’Escorxador (c/ Escorxador, núm. 19) de Vilafranca del Penedès.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès. Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Vilafranca del Penedès i Federació Catalana de Pessebristes.

Activitat del programa “Etnologia en Xarxa” de  l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

L’art de l’agulla i el naixement de l’alta costura

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

APU201918-C2

La conferència anirà a càrrec de Maria Teresa Velasco Osca, professora de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran a Tarragona. Farà difusió dels canvis produïts a l’ofici de les modistes i els modistos (dels quals tradicionalment és patrona Santa Llúcia) durant el tombant dels segles XIX i XX, en dedicar-se una part del col·lectiu al que s’ha anomenat alta costura, és a dir, el disseny i la confecció de vestits, creats exclusivament per a un determinat client, fora home, dona o infant, evidentment adinerats, a partir de teles d’alta qualitat, de vegades, fins i tot poc inusuals. Aquesta moda, dirigida a la burguesia, va crear un ideal de bellesa que permetia mostrar la bona posició social, que s’extendria arreu, des de Londres i Paris. Les seves tècniques continuaven sent bàsicament manuals i detallistes, en un moment en el qual la màquina de cosir va canviar, per a sempre, tant la confecció d’ofici com la domèstica. La conferència també mostrarà peces de roba de l’època, procedents del territori.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Data: 12 de desembre de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.

Horari: 19h 30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954