Etiqueta: pesca

La Llongada: veus de mar i memòria viva a l’Estartit

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

La Llongada és un projecte impulsat pel Museu de la Mediterrània i l’Espai Medes amb l’objectiu de recuperar la memòria oral vinculada a la pesca a l’Estartit. Una iniciativa que escolta les veus d’homes i dones que han viscut de cara al mar, amb la voluntat de preservar un llegat viu i compartir-lo amb la comunitat.

Escoltar per entendre. En un context de transformació accelerada, recuperar la memòria oral és essencial per entendre d’on venim i cap a on volem anar. Mitjançant entrevistes personals, La Llongada recull testimonis d’un coneixement profund i viscut: relats de vida, pràctiques de pesca, oficis, formes de viure el mar i de relacionar-se amb el poble. Una mirada arrelada a la costa de l’Estartit i, alhora, vinculada a la història compartida de la Costa Brava.

El projecte reivindica el valor de la paraula i de l’experiència, i dona veu a col·lectius sovint invisibilitzats. Pescadors en actiu i jubilats, dones que han treballat a les llotges, a bord o des de casa, comparteixen una memòria col·lectiva que parla de resiliència, transformació i identitat. Aquest tipus d’iniciatives s’han dut a terme en altres punts de la costa catalana, però l’Estartit encara no disposava d’un projecte propi. La Llongada omple aquest buit i restitueix un deute pendent amb la comunitat marinera local.

Llegeix més »

L’Institut Ramon Muntaner amplia l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE)

Institut Ramon MuntanerDeixa un comentari

Des del 2015, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha impulsat aquest inventari conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu de les Terres de l’Ebre. Des del 2017 l’IRMU també forma part de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre, que entra en funcionament amb l’objectiu ampliar i difondre l’inventari, així com de cercar-hi aplicacions que reverteixin en la ciutadania. Aquest és, doncs, el marc d’aquesta acció d’actualització de l’inventari, que s’ha materialitzat amb l’encàrrec de les corresponents recerques a l’antropòleg Marc Ballester.

Els continguts d’aquests dos nous elements inclouen informació inèdita i actualitzada sobre el rem i la pesca fluvial a les Terres de l’Ebre, dos pràctiques patrimonials i vives vinculades en aquest cas al riu Ebre i han estat validats per l’Institut Ramon Muntaner.

Podeu consultar-los a:

Ja es poden consultar dos nous elements a l‘Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). Es tracta de «La pesca fluvial a l’Ebre» i «La navegació fluvial a rem, a l’Ebre», ambdós elements pertanyents a la categoria d'»Activitats productives, processos i tècniques».

Més informació: https://ipcite.cat/ 

Fonts de les imatges: Baixada en caiac per reivindicar aportacions de sediments a l’Ebre, organitzada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre l’any 2023. Autoria: Susana Ferreres. Fons: PDE. 

Concurs de pesca a l’Ebre, en embarcació, al Pantà de Riba-roja d’Ebre. 2024. Fons: Federació Catalana de pesca i càsting de Catalunya. 

Sortir a la fosca: una mirada patrimonial a la pesca d’encerclament al Cap de Creus

Museu de la PescaDeixa un comentari

El Museu de la Pesca té el plaer de convidar-vos el pròxim 11 de gener (17 h) a la xerrada “Sortir a la fosca”, una activitat que ens transportarà als orígens de la pesca a l’encesa. Des dels seus orígens remots a les cales del Cap de Creus, amb diferents transformacions tècniques, arriba fins als nostres dies usant el mateix principi: atraure el peix amb llum artificial en nits de fosca o sense lluna.

La xerrada tindrà lloc en el marc de l’exposició que conté el reportatge fotogràfic analògic i muntatge audiovisual realitzats per David Tena amb una ajuda de l’IPEC, a bord del Viento del Norte, l’última embarcació de cèrcol que opera al Cap de Creus. Aquest projecte artístic i documental de caràcter etnològic és un homenatge a segles d’història en la pesca amb llum i una invitació a conèixer millor la dimensió humana i vivencial d’una activitat essencial per al consum de peix fresc i de qualitat.

A l’acte hi participaran David Tena, fotògraf i creador del projecte; Lluís Rodríguez, pescador d’encerclament de la Confraria de Pescadors de Palamós, i Alfons Garrido, historiador especialitzat en pesca i patrimoni marítim. Reflexionaran sobre el significat del projecte i parlaran de la dimensió històrica i social d’una activitat que, tot i ser poc visible, és fonamental per a les nostres taules i la nostra cultura.

Data: 11 de gener de 2025
Hora: 17 h
Lloc: Museu de la Pesca, Palamós

Documental «Projecte sèpia»

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

El Museu de la Mediterrània, el dissabte 14 de setembre a les 18.00 h, acull la presentació del documental «Projecte sépia». Aquest documental ens parla sobre la pesca artesanal i les seves derivades ambientals, culturals i socioeconòmiques prenent com a referència l’experiència iniciada pel Projecte Sèpia a les badies de Roses i Pals.

A través del testimoni de persones provinents de diferents àmbits, descobrirem que existeixen maneres reals de fer compatible el desenvolupament econòmic amb la sostenibilitat ambiental i que és urgent dur-les a terme.

Prenent el concepte de «retornar al mar si volem continuar rebent del mar» propi d’aquest projecte de pesca sostenible, arriba un missatge d’optimisme i responsabilitat compartida, una crida sobre la importància de col·laborar plegats si volem canviar un destí que a voltes sembla inevitable.

Un documental realitzat i produït per Roger Rovira Rius. Duració del documental: 60 minuts.

Dia: Dissabte 14 de setembre de 2024

Hora: 18:00 h

Lloc: Museu de la Mediterrània, carrer Ullà, 31. Torroella de Montgrí

Exposició «Nanses i pescadors»

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Al Museu de la Mediterrània, a partir del divendres 19 d’abril de 2024, es podrà visitar l’exposició «Nanses i Pescadors».

Aquesta exposició és el resultat d’un treball meticulós realitzat pel cisteller Josep Mercader, resident a Torroella de Montgrí, a través del qual ha recopilat i classificat diverses nanses elaborades amb la tècnica del teixit de malla triangular al litoral mediterrani. L’exposició, a partir de més de trenta peces, ofereix una visió detallada de les tècniques tradicionals i els materials utilitzats pels pescadors durant segles.

Els visitants tindran l’oportunitat de contemplar les nanses, tocar els diferents materials naturals com la canya, branca d’olivera i de tamariu i entendre la funció específica de cada nansa per a les diferents espècies marines. A més a més, les peces exposades es relacionen amb els pescadors que les han utilitzat al llarg del temps. La peça, exposada de forma artística, dialoga amb el seu creador, el pescador que l’ha utilitzat per portar a terme el seu treball diari.

Els visitants tindran l’oportunitat de contemplar les nanses, tocar els diferents materials naturals com la canya, branca d’olivera i de tamariu i entendre la funció específica de cada nansa per a les diferents espècies marines. A més a més, les peces exposades es relacionen amb els pescadors que les han utilitzat al llarg del temps. La peça, exposada de forma artística, dialoga amb el seu creador, el pescador que l’ha utilitzat per portar a terme el seu treball diari.

A través de plafons informatius, fotografies evocadores i peces autèntiques, l’exposició ens convida a explorar un món mariner ric en història i saviesa artesanal.

«Nanses i Pescadors» no només preserva una tradició mil·lenària sinó que també busca inspirar noves creacions en àmbits com l’arquitectura, l’enginyeria, la biologia i les arts plàstiques. Aquesta iniciativa no només recorda el passat sinó que també ens encoratja a imaginar un futur sostenible i creatiu a partir del coneixement acumulat pels pescadors artesans. Així també hi ha espai per mostrar com les nanses són utilitzades actualment per científics per estudiar la sostenibilitat de la pesca amb nanses, i com en són de beneficioses per protegir el fons marí.

L’exposició, que s’havia pogut visitar en anys anteriors als museus de l’Escala i Sant Feliu de Guíxols, ha estat totalment renovada tant en contingut, com en disseny, aconseguint una exposició completament nova. Aquesta es podrà visitar fins al 2 de setembre de 2024.

La darrera barca per anar a l’anxova feta a l’Escala torna, 40 anys després, per ajudar a difondre el patrimoni pesquer local

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La “Paca”, la darrera teranyina de pesca feta a l’Escala ara fa 40 anys, s’ha salvat in extremis del desballestament i torna ara al municipi per tal d’incorporar-se al patrimoni del museu i ajudar a difondre el patrimoni pesquer local.

Aquesta va ser la darrera barca de teranyina construïda a les Drassanes Sala de l’Escala, les drassanes en actiu més antigues de la Mediterrània occidental. Precisament va ser el mestre d’aixa que la va construir el 1982, Salvador Sala, el que es va assabentar fa un parell d’anys que la “Paca” era a punt de ser desballestada al port d’Arenys de Mar, on havia viscut els seus darrers anys d’activitat. El seu darrer propietari havia adquirit una barca nova i, segons la normativa vigent, havia de destruir la vella. Sala es va posar en contacte amb el Museu de l’Anxova i de la Sal per veure si es trobava una opció per salvar-la. Es dóna el circumstància que la mateixa legislació permet evitar el desballestament si l’embarcació deixa de formar part de la llista pesquera i reorienta la seva funció vers finalitats socials i/o culturals.

Així va iniciar un llarg procés que ha acabat en èxit. El propietari de la barca va accedir a cedir-la gratuïtament a l’Ajuntament de l’Escala per tal de poder ser conservada i salvaguardada per a finalitats educatives i culturals.

Finalment, doncs, aquest mes de març la teranyina “Paca”, de 7,10 m d’eslora i 2,60 m de mànega, després de seguir els procesos legals pertinents, ha tornat a l’Escala per ampliar el ventall de l’oferta cultural que permet oferir el ric patrimoni de la vila. Ara és quan comença una segona vida per la teranyina “Paca” i amb aquest objectiu es treballa en un calendari de diferents fases. Primer de tot será revisada i restaurada per part de les Drassanes Sala i s’hi treballarà en el proper IV Taller de restauració d’embarcions tradicionals de pesca que es durà a terme el proper mes de setembre.

Posteriorment, un cop la barca estigui operativa i amb condicions per poder portar gent, es posaran en marxa les diferents accions i activitats de caràcter social i cultural plantejades. Un dels objectius és que formi part del programa pedagògic del Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE) oferint sortides a les escoles de la vila per explicar com es practicava i es practica la pesca del peix blau. També, com a barca del poble que serà, es planteja la possibilitat d’esdevenir element actiu en esdeveniments locals com la Festa de la Sal, la Cavalcada de Reis, la Feta de l’Anxova, la Vila del Llibre, la Festa del Carme, la Festa de Sant Pere, i d’altres esdeveniments.

Llegeix més »

Passió pel col·leccionisme de peces quotidianes

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

L’exposició anual del programa “Col·leccionar passions” del Museu de les Terres de l’Ebre, com Antena de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), està dedicada en aquesta ocasió a Àngel Fibla Bel, nascut i veí de Santa Bàrbara de 52 anys, amb arrels familiar directes en aquesta població i Sant Carles de la Ràpita, vinculades a la pesca i l’agricultura. L’ofici de paleta que va exercir durant uns anys li va permetre aplegar molts dels objectes dels quals la gent es desprenia quan reformaven les seves cases.

A més del col·leccionisme, entre aficions que ha tingut al llarg de la vida, podem assenyalar el seu interès i passió pels cavalls i els ciclomotors. És també destre i li agrada recuperar, arreglar i tornar a la vida la diversitat d’objectes que col·lecciona. Aquesta habilitat manual també li ha permès formar-se en maquetisme naval i reunir una bona col·lecció d’embarcacions a escala.

La seva col·lecció, que va iniciar durant la seva infància, supera els 3.000 elements, ubicats a la seva Casa Museu, creada entre els anys 1999 i 2000, en part gràcies també a l’estímul i la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Bàrbara, amb el qual té un conveni des del 2000, i participa en diferents activitats etnogràfiques relacionades amb el Museu de la Vida a la Plana, la Festa del Mercat a la Plaça a Amposta o el Museu de Benicarló,

Ara es mostra una petita part, que té l’eix conductor en la seva família, comparable a moltes altres de la comarca del Montsià, a partir de tres apartats: “Els avis: el conreu de la terra i la pesca”, “Els pares: la construcció, l’ofici de modista i les migracions temporals”, i “Els joves: l’afició a les motos i el col·leccionisme”.

Objectes del món de l’olivera i l’oli d’oliva, el vi, l’arrossar, els oficis de paleta i mestre d’obres, la pesca, la caça, els temporers… rajoles, sifons, ampolles de refresc, ceràmica popular, armes de foc…

Les motocicletes de la marca Derbi Rabasa dels anys 1960 i 1970, mostren segons Àngel Fibla els canvis viscuts pels joves de la seva generació, que treballaven en oficis similars al seu (agricultura, ramaderia, construcció, etc.), en passar de conduir una bicicleta a conduir una moto, que facilitava la mobilitat i ampliava les relacions socials.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Dates:del 17/12/2021 al 20/2/2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Inauguració: divendres 19 de juliol a les 19h.

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11h a 14 h i de 16h a 19h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

La construcció naval, la navegació i la pesa, fluvials i marítimes, a les Terres de l’Ebre.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La XVIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebra per itinerància comarcal, al Montsià, concretament a Sant Carles de la Ràpita, i té per objectiu la difusió de continguts entorn del món mariner, en sentit ampli: construcció naval, navegació i pesca, fluvials i marítimes; a partir de la presentació de recerques històriques, etnològiques i etnogràfiques.

Així la Jornada farà recull d’oficis i tècniques tradicionals, canvis tècnics, records familiars i experiències individuals i col·lectives, arreu del territori i zones confrontants.

Al matí el Dr. Enric Garcia Domingo (Museu Marítim de Barcelona/Universitat de Barcelona, Grup TIG) farà la conferència marc “El cabotatge com a dimensió social i antropològica: el cas de Sant Carles de la Ràpita”, i després es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “L’ofici de mestre d’aixa a Sant Carles de la Ràpita”, a càrrec d’Antoni Cartes Reverté (Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre); “El darrer mestre d’aixa de Tortosa i l’Ebre, Isaïas Vilás Panisello”, a càrrec de M. Carme Queralt Tomás (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya), i “Els últims llaguters i barquers de la Ribera d’Ebre”, a càrrec de Joan Pujol Pedret (Associació Cultural La Riuada, Móra d’Ebre).

A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “Viure a l’Almadrava. Apunts per a una història contemporània de l’almadrava Cap de Terme», a càrrec de Marc Soler Piquer (periodista i escriptor), “Com es pescava a Nonasp al Matarranya i l’Algars”, a càrrec de Josep M. Ràfales Vidal i Mario Rius Roc (Associació Amics de Nonasp), i les dos activitats complementàries de la Jornada: la visita guiada al Museude la Mar de l’Ebre, a càrrec d’Àngel Pascual Peña, tècnic del Museu, i l’exposició “Dones de mar. Sal a les venes”, ubicada a la Sala d’exposicions del Museu de la Mar de l’Ebre.

L’entrada a la Jornada és lliure com a públic oient, i es pot sol·licitar certificat d’assistència.

Per consultar el programa i inscriure’s https://www.museuterresebre.cat/, i per ampliar informació sobre els seus continguts: http://etnologia.tte.cat

Organitzen: Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Data: dissabte 11 de desembre de 2021

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre (Carrer Bisbe Aznar, 79)

Horari: De 9.30h fins a 18h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Paisatges sonors i patrimoni a les Terres de l’Ebre

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Des de l’any 2014, el cicle Ebre, Art & Patrimoni els anys parells i el cicle Ebre, Música & Patrimoni els senars, amb propostes inèdites al voltant dels següents eixos temàtics: escultura sonora, música experimental, fotografia, música i poesia, il·lustració artística, música i dansa i creació audiovisual.

En l’edició del 2021 la proposta cultural del Cicle, l’exposició “Paisatges sonors de les Terres de l’Ebre”, gira al voltant dels paisatges sonors. Es tracta de dotze instal·lacions que, al llarg d’aquest estiu, han estat ubicades cadascuna en un dels dotze municipis del territori implicats, la qual es va complementar amb propostes d’activitats efímeres, vinculades en cada cas al paisatge sonor propi de cada indret. Ara, però, un cop acabat el temps estiuenc, es poden visitar totes dotze, formant conjunt, al Museu de les Terres de l’Ebre.

Les instal·lacions sonores us permetran descarregar amb el vostre mòbil el so. L’objectiu no és altre que el de propiciar que els visitants descobreixin tessitures, recordin la seva memòria auditiva, s’emocionen i revisquin significats que són tant col·lectius com personals. 

La imatge sonora o la pista auditiva van acompanyades de fotografies que ens situen en el context de cadascuna de les instal·lacions, anomenades: “Paisatges sonors del riu Ebre: Llagüters i remeres”, “Ossos com tiges que encara no han florit”, “Arrels festives flixanques”, “Els sons del treball de la pedra en sec”, “Els sons de les abelles i els apicultors”, “Sons paumeros”, “Els sons dels pastors i les raberes d’ovelles”, “Els sons dels canterers i de la terrissa”, “Els sons de la pesca a la mar de l’Ebre”, “El pas de barca i el pont del Passador”, “Els sons de l’elaboració de l’oli i de la cuina”i “Sons del Conjunt Rupestre de la Serra de Godall i l’Ermita de la Pietat”.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura.

Col·laboració: Departament de Cultura i museus i equipaments patrimonials de les Terres de l’Ebre.

Dates: del 23 d’octubre fins al 5 de desembre de 2021.

Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11h a 14h i de 17h a 20h, i diumenges i festius: d’11h30’ a 14h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

S’inaugura la museització d’una barraca de pescadors a l’Escala

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El dissabte 18 de setembre de 2021, a les 10 del matí, s’inaugurarà la restauració i museització d’una barraca de pescadors de la Creu, a l’Escala. Durant el darrer any s’han fet visites guiades des del Museu de l’Anxova i de la Sal, però a partir d’ara, s’incorpora a les rutes del patrimoni que es fan des del museu amb reserva prèvia.

Arreu del litoral es conserven barraques de pescadors o botigues. Es construïen arran dels escars on es varava la barca, per a facilitar la càrrega i descàrrega dels estris de pesca i guardar-los a dins. Les més allunyades dels nuclis urbans servien de refugi en  cas de temporal.

La barraca, coneguda popularment com la barraca del Negre s’ha museïtzat amb estris de pesca cedits per famílies de l’Escala com nanses, rems, xarxes i altres ormeigs de pesca.

A la zona coneguda com la Creu resten quatre barraques que formen un interessant conjunt proper al nucli urbà. L’any 1948  Miquel Guri i Comas i Lluís Mas, Guallo, varen construir la primera barraca excavant la penya. L’any 1955 l’Ernest Colomer, Nesto Milleres, feia la segona. La tercera la va construir el mestre d’obres Ramon Fajula, el 1958, per a la barca de 22 pams, del farmacèutic Vilà. I l’any 1960 els germans Salart, feien la quarta 

L’ajuntament ha fet visitable la primera, anomenada la barraca del Negre. Quan Jaume Guri i Mas, el Negre, ja no la va fer servir, va cedir la clau a Mariano Callol, el Zit qui la va compartir amb el seu fill Rafel Callol fins a la dècada de 1990. Llavors varen donar la clau a Josep Bofill Tarra, fins que l’any 2020 la va cedir a l’Ajuntament de l’Escala, que l’ha restaurat i l’ha fet visitable.

Cal ressenyar que aquest conjunt de barraques formen part de l’expedient d’un conjunt d’immobles de l’Escala que estan en procés de ser declarades BCIN en la categoria de Zona d’Interès Etnològic per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.