El documental presenta el dia a dia dels forners de Mas Corcó (Manlleu), que desenvolupen una activitat agroalimentària basada en el cultiu de cereals propis, la transformació en farina i l’elaboració de pa artesà. El projecte integra tot el cicle productiu, des del camp fins al forn, i posa en valor pràctiques tradicionals vinculades al territori. L’enregistrament documenta els processos tècnics, les eines emprades i l’organització del treball, tot destacant la continuïtat d’un ofici en el context contemporani.
Guió: Jacint Torrents. Realització: Jordi Crusats. Producció: Museu del Ter. 19’. Any 2025.
Un recorregut pel passat i el present de la indústria del ferro i el carbó a la comarca del Ripollès, a través de la veu de diversos experts i de testimonis lligats a aquesta indústria. El patrimoni industrial que es conserva actualment a la comarca (fargues, armes de foc, mines de carbó, ferrocarril, etc.) permet resseguir l’evolució d’aquesta indústria, que encara es manté en l’actualitat en el sector metal·lúrgic.
La projecció va anar acompanyada d’una presentació.
Documentals del MNACTC. Producció: Coleo Comunicación. 15’. Any 2025.
Data: Divendres, 26 de setembre a les 19 h
Població i lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll. Plaça de l’Abat Oliba, 2.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
El Museu de la Mediterrània i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter han convocat la XV edició dels Premis de Recerca Joan Torró i Cabratosa, uns guardons que tenen com a objectiu fomentar l’estudi i el coneixement del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana del Baix Ter.
Els premis estan oberts a investigadors i investigadores, tant a títol individual com en equip, que presentin projectes sobre el nostre territori. Hi ha dues modalitats: ciències socials i ciències naturals, cadascuna amb una dotació econòmica de 4.000 euros.
Al llarg dels anys, aquests guardons han permès impulsar treballs de gran valor que han ajudat a entendre millor la història, la cultura, el patrimoni i la riquesa natural del Baix Ter. A més, els treballs premiats es poden publicar dins la col·lecció Recerca i Territori, cosa que en garanteix la difusió i l’accés a tota la ciutadania.
El Museu del Ter participa, per tretzè any consecutiu, en la Mostra de Cinema Etnogràfic, una iniciativa impulsada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. La Mostra, que enguany celebra la seva 15a edició, té caràcter multiseu i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser testimonis de formes de vida presents o passades en la nostra societat. Alhora, vol posar en relleu com l’audiovisual ha esdevingut una eina clau per a la recerca etnològica, tant en la documentació com en la difusió del patrimoni immaterial.
Des del Museu del Ter es coordina la programació a les comarques d’Osona i el Ripollès. En aquesta edició es duran a terme 10 sessions en 9 poblacions diferents: Ripoll, Manlleu (2 sessions), Taradell, Sant Vicenç de Torelló, Viladrau, Vic, Orís, Torelló i Roda de Ter.
La programació inclou documentals i filmacions actuals i també sessions dedicades a la recuperació de filmacions antigues amb un clar interès etnogràfic, com les de Taradell i Torelló. En conjunt, una proposta que contribueix a preservar, difondre i posar en valor el patrimoni etnogràfic audiovisual del país.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
Aquest 2025, el barri de Gràcia de Manlleu celebra el 50è aniversari de les seves festes, una tradició popular que va començar l’any 1975 gràcies a la iniciativa d’un grup de joves del barri. Amb el temps, aquestes festes s’han consolidat com un referent de convivència, cultura i participació veïnal.
Al llarg dels anys, les festes han inclòs activitats esportives, culturals i lúdiques per a totes les edats: concerts, jocs infantils, concursos, sopars populars, ball de gala i altres esdeveniments que han reforçat el sentiment de comunitat.
Per commemorar aquest mig segle, el Museu del Ter ha produït el documental «50 festes del barri», que recull testimonis i imatges històriques, i s’han recuperat activitats tradicionals com la baixada de carretons.
Les festes del barri de Gràcia són molt més que una celebració anual: són un símbol de cohesió social, identitat local i memòria col·lectiva que perdura des de fa cinc dècades.
La Familiar de Sant Pere de Torelló: història d’una cooperativa centenària (1920–2025) és una nova publicació en línia, fruit de la recerca de l’historiador Joan Torrents Juncà i editada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i el Museu del Ter dins del projecte El fil de la cooperació.
L’obra recupera la història de la cooperativa La Familiar, fundada el 1920 per un grup d’obrers amb l’objectiu d’accedir a productes de qualitat i a millor preu. Amb el temps, van ampliar serveis amb un bar, mutualitat i préstecs. El 1939, amb la fi de la Guerra Civil, fou incautada i il·legalitzada, i no va reobrir fins al 1964. La cooperativa continua activa avui dia.
El llibre es basa en fonts documentals diverses (arxius, premsa local, testimonis veïnals) i també contextualitza el moviment cooperatiu local, com la Cooperativa Sanperense. Aquesta publicació posa en valor el patrimoni històric i social del cooperativisme a Osona i la Catalunya Central.
La Llongada és un projecte impulsat pel Museu de la Mediterrània i l’Espai Medes amb l’objectiu de recuperar la memòria oral vinculada a la pesca a l’Estartit. Una iniciativa que escolta les veus d’homes i dones que han viscut de cara al mar, amb la voluntat de preservar un llegat viu i compartir-lo amb la comunitat.
Escoltar per entendre. En un context de transformació accelerada, recuperar la memòria oral és essencial per entendre d’on venim i cap a on volem anar. Mitjançant entrevistes personals, La Llongada recull testimonis d’un coneixement profund i viscut: relats de vida, pràctiques de pesca, oficis, formes de viure el mar i de relacionar-se amb el poble. Una mirada arrelada a la costa de l’Estartit i, alhora, vinculada a la història compartida de la Costa Brava.
El projecte reivindica el valor de la paraula i de l’experiència, i dona veu a col·lectius sovint invisibilitzats. Pescadors en actiu i jubilats, dones que han treballat a les llotges, a bord o des de casa, comparteixen una memòria col·lectiva que parla de resiliència, transformació i identitat. Aquest tipus d’iniciatives s’han dut a terme en altres punts de la costa catalana, però l’Estartit encara no disposava d’un projecte propi. La Llongada omple aquest buit i restitueix un deute pendent amb la comunitat marinera local.
Durant el segle XIX, el riu Ter va esdevenir l’eix vertebrador d’un intens procés d’industrialització que va transformar profundament el territori i les poblacions que l’envolten. Un dels testimonis més significatius d’aquesta metamorfosi és Can Llanas, una fàbrica situada a Manlleu que encara avui continua en actiu. Gràcies a la recerca de les historiadores Irene Llop i Núria Sadurní, podem resseguir l’evolució d’aquest conjunt fabril al llarg de dos segles, aprofundint en la seva petja social, econòmica i patrimonial.
El llibre, una publicació digital del Museu del Ter, ressegueix la trajectòria de Can Llanas, que com moltes fàbriques que van néixer a la vora del riu Ter, Can Llanas té el seu origen en un molí hidràulic. Al llarg de prop de dos segles, l’activitat en aquesta fàbrica no s’ha aturat gairebé mai, fet que la converteix en un cas excepcional a la conca mitjana del Ter. Les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop reconstrueixen en aquesta monografia una història fins ara pràcticament inèdita, a través de les diferents societats i empreses que han donat continuïtat a la fàbrica. El treball no només omple aquest buit, sinó que també permet entendre millor el procés d’industrialització que va viure Manlleu des dels inicis del segle XIX.
La publicació, que ha rebut el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es complementa amb un recull de fotografies que documenten l’evolució històrica del lloc, així com un complet annex documental que permet resseguir i llegir de primera mà algunes de les fons consultades.
Els guanyadors del VIII Premi CEPAC amb membres del jurat i autoritats.
El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller han convocat el seu quart ajut de recerca castellera, dotat amb 8000 euros, per a un projecte que tingui com a objectiu definir protocols per a prevenir i actuar en la cura de la gestió psicològica i/o la salut mental dels diversos integrants de les colles castelleres. La convocatòria pública s’ha fet coincidint amb l’acte de lliurament als guanyadors del VIII Premi CEPAC, que s’ha dut a terme aquest dilluns dia 2 de juny a l’Antic Ajuntament de Tarragona, i que també ha servit per convocar un nou premi per a treballs de secundària.
En l’acte s’ha fet el lliurament oficial, per part de la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, dels diplomes corresponents als premiats en l’edició corresponent al 2024 del premi CEPAC per a treballs de final de grau i post-grau universitaris. Així, la guanyadora ha estat Alba Seró Bell-Lloch pel treball “Projecte crossa: disseny d’un projecte educatiu de formació en perspectiva de gènere per a colles castelleres universitàries”, presentat com a TFG d’Educació Social a la Universitat de Lleida. També s’ha lliurat els diplomes-accèssit a Irene Urgell Molina per “El ressò de la memòria. La figura del timbaler Salvador Castellví (1874-1954) i la colla de grallers Els Pelegrins de Bellvei”, TFG de Musicologia a l’ESMUC; i Gio Gonzales, Txell Barbarà i Asser Parreu pel treball audiovisual “4 camises. El documental”, presentat com a TFG de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili.
Els premiats van exposar el contingut dels seus treballs i van mostrar-se satisfets i agraïts pels guardons, destacant que tant els temes de memòria castellera com cercar solucions a les problemàtiques actuals de les colles, són necessaris i és important que se’n faci ressò amb premis com aquests. La consellera Sandra Ramos es va afegir a destacar la importància de la recerca que impulsen la Càtedra URV i el CEPAC i va reiterar el compromís de l’Ajuntament de Tarragona en el patrocini d’aquestes iniciatives. En l’acte també hi van intervenir la presidenta de la Càtedra Marta Calull i el president del CEPAC Josep Maria Figueras.
Pel que fa a les convocatòries 2025, els interessats a optar al IV Ajut de Recerca Sobre Temàtica Castellera poden presentar els seus projectes fins al 31 de juliol. En cas de ser escollits, disposaran de quinze mesos per a desenvolupar la recerca. El projecte ha d’estar dissenyat amb rigor teòric i metodològic, tenint en compte els aspectes ètics en la recerca. La finalitat de l’ajut és proporcionar a les colles un coneixement específic i eines de treball per a prevenir i fomentar el benestar dels castellers i castelleres, la seva salut mental i mantenir la seva vinculació amb el fet casteller. L’Ajut el convoquen el CEPAC i la Càtedra URV i compta amb el finançament de l’Ajuntament de Tarragona i la mateixa Càtedra URV. Les bases de la convocatòria es poden consultar aquí: https://www.cepac.cat/ajut-cepac/
Un nou Premi per a Treballs de Secundària
L’acte va servir també per convocar el IX Premi CEPACper a treballs de fi de grau i de postgrau universitaris, dotat amb 1000 euros per al guanyador i 500 per a un accèssit, finançats per l’ajuntament de Tarragona. En aquest cas, els treballs, corresponents al curs acadèmic 2025-25, es poden presentar fins al 13 d’octubre. Podeu consultar-ne les bases aquí: https://www.cepac.cat/premi/
Finalment, s’afegeix un nou guardó, el I Premi CEPAC / Càtedra URV per a treballs de secundària, que inclou treballs de recerca de segon de Batxillerat i projectes finals de Cicles Formatius de Grau Superior. En aquest cas la dotació és de 400 euros per al guanyador i 100 per l’accèssit, també finançats per l’ajuntament de Tarragona. En ser la primera edició excepcionalment s’acceptaran treballs dels dos darrers cursos acadèmics, fins al 13 d’octubre. Les bases: https://www.cepac.cat/premi-de-recerca-de-secundaria/
Des del 2021 i fins a finals del 2024, el projecte Betula de la cooperativa L’Arada Creativitat Social ha estat vinculat a través d’un programa de doctorat industrial amb el departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona.
La recerca, compresa en tres capítols, recull bona part del treball de memòria popular desenvolupat al territori del Cadí-Moixeró des del 2018. A través de metodologies participatives i d’acció comunitària, la tesi doctoral es nodreix de diversos espais participats i d’una cinquantena d’entrevistes d’història de vida i de centenars de fotografies antigues recollides en els tallers de participació. Aquesta informació és la que permet teixir una història socioecològica a través dels canvis de paisatge al llarg del primer capítol, el qual va ser publicat el 2024 com a article a la revista d’Història Agrària. L’article publicat té per nom: “Un món de muntanya que s’esvaeix? El canvi de paisatge impulsat pel teixit econòmic i socioecològic a l’àrea pirinenca al voltant del Parc Natural del Cadí-Moixeró (1900-2020).” Els principals resultats indiquen una pèrdua molt severa de l’activitat agrària, que a través del procés de mecanització i l’entrada al mercat comú, desencadena una pèrdua de rendibilitat de les petites explotacions agràries, i en especial aquelles zones orogràficament més complexes i per tant més difícilment mecanitzables. Això acaba suposant canvis molt importants en la configuració del paisatge i dels usos del sòl, que són cartografiats a l’article a través d’un treball amb Sistemes d’Informació Geogràfica i recolzats amb fotografies diacròniques.
Els segon capítol fa un anàlisi sobre l’accés a l’alimentació i alhora el grau de gentrificació habitacional que es troba el territori, sent ambdós processos potencials barreres per emprendre transformacions territorials. Finalment, el darrer capítol pretén definir propostes que puguin implementar-se al territori amb un doble objectiu: 1) revertir les barreres socioterritorials vinculades a l’accés a l’habitatge i l’accés a l’alimentació (patologies socioambientals) identificades al capítol I i especialment II i 2) estratègies que permetin avançar cap a la sostenibilitat territorial a través de l’agroecologia.
El llibre de la tesi es pot comprar contactant a través de betula@larada.coop. Actualment s’està duent a terme un cicle de presentació i discussió dels seus resultats a les poblacions del Cadí-Moixeró i rodalies.
