Un nou número de ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’

Il·lustració: Txell Malapell

Just iniciar-se l’any 2022 els subscriptors de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia van rebre el número 10. Aquesta publicació digital de periodicitat bimestral, és l’única publicació dedicada íntegrament a les relíquies de sants de l’àmbit territorial de parla catalana. Des de la seva aparició, fa un any i mig, ja compta amb més de 300 lectors que la reben gratuïtament.

El contingut d’aquest número s’inicia amb la portada de la il·lustradora Txell Malapell. El dossier està dedicat a les relíquies dipositades als altars a l’alta edat mitjana. A la secció “Relíquies al territori” es detallen aquelles que es veneraven a l’església parroquial de Figueres abans de la Guerra Civil. A la secció “Reliquiaris” hi ha la primera part del sepulcre de sant Ramon de Penyafort de la catedral de Barcelona, i a “Miscel·lània” s’engloben relíquies vinculades a sants amb la festivitat en els mesos de gener i febrer. Dos articles més, prenen una especial rellevància: el de les relíquies vinculades a Jaume I el Conqueridor a Mallorca, i la història de com una relíquia de santa Teresa del Nen Jesús (compte que no és santa Teresa de Jesús) que va anar de Lisieux a terres del Bisaura. Amb aquest número, els subscriptors han rebut el segon tríptic per “Visitar relíquies” amb els Cossos Sants de Manresa.

 ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte del gestor cultural manlleuenc Joan Arimany i Juventeny.

En aquest enllaç podeu descarregar els números anteriors. I per a subscriure-s’hi gratuïtament: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscriure-revista/

I Jornades de campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona

Facultat Antoni Gaudí / Ateneu Universitari Sant Pacià
C. de la Diputació, 231, 08007 Barcelona
22 i 23 d’octubre de 2021

La campana ha acompanyat les comunitats humanes des de les primeres civilitzacions, i en pràcticament totes i fins als nostres dies ha estat un eina de comunicació, un pont entre la materialitat i la transcendència. La majoria de religions han considerat la campana un instrument molt útil entre els elements semiòtics del llenguatge ritual el qual permet als humans la comunicació amb la divinitat. En aquest sentit, els cristians dels primers segles van manllevar ràpidament des de la romanitat la campana, introduint-la en el ritual tot substituint amb ella l’ús del shofar jueu, però mantenint-ne el significat simbòlic i ritual.

Al marge del seu valor simbòlic, ritual i patrimonial, la campana és un instrument molt més complex del que es pot pensar a primera vista: quins son els mecanismes de generació d’aquest so vibrant i ample que se sent de molt lluny sense ser explosiu? I quines les formes i perfils més adients per produir les seqüències d’harmònics que li donen el seu timbre característic? En aquestes jornades, que comptaran amb la intervenció dels especialistes en campanologia més reconeguts al nostre país i de les terres hispàniques, s’exposaran temes relacionats amb la conservació preventiva i la restauració dels conjunts de campanes de Barcelona, i es donaran les claus que cal tenir en compte a l’hora d’afrontar intervencions en els nostres campanars, amb la voluntat de que empreses d’instal·lació i institucions en puguin disposar com a eina i marc de treball. Així mateix també s’exposaran temes que generen sovint controvèrsia, com ara l’impacte sonor damunt de la població i la legislació que en fa referència.

Web de les Primeres Jornades de Campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona

Un nou número de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia

S’ha publicat el número 8 de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, la primera revista digital dedicada a les relíquies de sants a Catalunya. En aquest número, corresponent als mesos de setembre i octubre de 2021, hi trobareu articles sobre les relíquies a la Garrotxa, Perpinyà, Girona, Verdú, Mallorca i d’altres indrets de la geografia catalana. El número, de caràcter extraordinari per tractar-se del primer aniversari de la publicació de la revista, va ser presentat el passat dia 31 d’agost al Museu del Ter.

La revista ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte de l’investigador Joan Arimany i Juventeny (Manlleu, 1966), especialitzat en devoció i religiositat popular. En aquest àmbit compta amb diverses publicacions i exposicions comissariades que tracten sobre capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària, ermites i santuaris així com de col·lectius amb sants patrons. En els darrers anys, però, s’ha centrat en l’estudi i divulgació de les relíquies de sants vinculades al catolicisme. Des de fa un any, dirigeix i edita aquesta revista digital d’aparició bimestral  dedicada a la devoció a les relíquies de sants en territoris de parla catalana. La distribució és totalment gratuïta i en el següent enllaç podeu descarregar els números anterior. La subscripció gratuïta es pot fer aquí.

Maria, trenta-un santuaris

RODRÍGUEZ VILAGRÁN, Ángel (2018) Maria, trenta-un santuaris. Barcelona, Claret, 146 p.

Aquest llibre pretén mostrar la devoció mariana al nostre país a través de les advocacions que es veneren arreu de les diòcesis amb seu a Catalunya. S’ha fet una tria intentant que fossin llocs amb prestigi quant a la història i a la devoció, i que representessin a cadascuna de les deu diòcesis. També hi trobareu les dades històriques més importants, les tradicions populars que els envolten, els goigs i les 31 imatges marianes en color.

Els trenta-un santuaris esmentats en el llibre (advocació, població, comarca, diòcesi):

Llegeix més »

‘Diàspores i rituals’, novetat editorial de Temes d’Etnologia de Catalunya

in_diaspores_8201760271La col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya acaba de publicar una nova monografia, Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, de Jordi Moreras, Marta Alonso, Ariadna Solé, Alberto López i Khalid Ghali. El llibre és el resultat d’una investigació desenvolupada per aquest grup d’antropòlegs entre 2007 i 2010 en el marc de les recerques de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).

En els propers dies el llibre ja estarà a la venda a diverses llibreries, entre elles la Llibreria de la Generalitat de Catalunya.

Sinopsi | Les comunitats musulmanes presents a Catalunya desenvolupen ritus col·lectius en un context minoritari i de diàspora. Els autors de la monografia han resseguit el cicle anual festiu musulmà, especialment en el cas de col·lectius procedents del Marroc, Pakistan i Senegal, fixant-se en les quatre principals celebracions (el dejuni durant el mes del ramadà, la festa del sacrifici, la commemoració del martiri d’Alí i la festa del naixement del profeta Muhàmmad), com a estratègia per poder observar com uns col·lectius heterogenis en molts sentits interactuen en contextos socials determinats mitjançant la pràctica ritual. Aquesta pràctica, viscuda des de la pertinença comunitària, s’incorpora dins d’una societat progressivament diversa.

El Xàbat: la festa jueva setmanal

Seguint el Cicle de conferències sobre Història i Cultura jueves, aquest dijous dia 8 de juny, a dos quarts de nou del vespre, és el torn del dia festiu de la cultura jueva, el Xàbat. La Moriah Ferrús, llicenciada en filologia hebrea i Directora d’educació i culte de la Comunitat Jueva Atid de Barcelona, ens explicarà en què consisteix i com es celebra.

La conferència és a les Sales Nobles del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega, si esteu interessats en les conferències del Cicle també les podeu veure en vídeo al nostre canal del Youtube