Max Havart. Una visió nord-catalana de la sardana i la cobla

El Museu de la Mediterrània commemora el centenari del naixement del músic Max Havart, el compositor de música per a cobla més rellevant de la Catalunya Nord, amb una conferència de Jaume Nonell el divendres 28 de març a les 18 h.

Havart va ser un home molt prolífic en el món de la la música. A més de compositor va ser instrumentista de tible de diverses cobles orquestres del Rosselló. I també va exercir de professor d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà el 1967, fet que el va portar a escriure nombroses obres per a l’ensenyament del tible i la tenora.

Entre tot el material del fons, cal destacar la sardana “Campanes del Vallespí”, de l’any 1947, la primera sardana que va escriure; la suite per a cobla i timbales “Retaule rossellonenc”, estrenada al Palau de la Música el 1981, o el vals-jota “Bisbalenc” dedicat a la Cobla La Principal de la Bisbal.

El 2023 els fills del compositor varen fer entrega al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània d’un arxiu que conté més de 400 obres entre sardanes, danses per a orquestra i cobla, i harmonitzacions i instrumentacions de ballets.

Lloc: Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)

Dia: Divendres 28 de març

Hora: 18.00 h

Presentem quatre nous documentals del projecte Fer de Músic

El Museu de la Mediterrània, amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, presenta quatre noves entrevistes del Fer de Músic. un projecte que recupera la memòria dels músics vinculats a la cobla i a les cobles-orquestres del nostre país.

Jordi Núñez Pallarola (Barcelona, 1937), Manel Camp Oliveras (Manresa, 1947), Mercedes Massaguer, “Betina” (Barcelon,a 1950) i Glòria López Pérez (Calahorra, 1964) són els quatre personatges que han deixat en aquesta nova edició del Fer de Músic el seu testimoni.

Jordi Núñez Pallarola (Barcelona, 1937), Manel Camp Oliveras (Manresa, 1947), Mercedes Massaguer, “Betina” (Barcelon,a 1950) i Glòria López Pérez (Calahorra, 1964) són els quatre personatges que han deixat en aquesta nova edició del Fer de Músic el seu testimoni.

En aquesta ocasió, podrem conèixer una mica millor les trajectòries professionals de quatre personatges històrics de la cobla i les cobles-orquestres catalanes. I amb una clara vocació de gènere i de fer aflorar la presència femenina d’aquest món, cada any incrementem el nombre de dones entrevistades. Aquesta edició podrem descobrir les vides de:

  • Mercedes Massaguer, “Betina” (Barcelona, 1950). Cantant. Formada al Conservatori de Barcelona, va ser una de les primeres “chicas ye-ye”. Va editar 6 discos en solitari i va guanyar el Festival de Benidorm l’any 1967. Posteriorment ingressa a la famosa orquestra Janio Marti, de qui va ser la cantant solista i amb la que va realitzar grans gires per tot Espanya.
  • Glòria López Pérez (Calahorra, 1964). Cantant. S’inicia en el món professional en les orquestres navarreses Epsilon i Los Guaranís, i posteriorment amb s’incorpora a l’orquestra Montes Blancos de Saragossa. Un cop a Catalunya forma part de les cobles orquestres Maravella (1988-1995) i La Principal de la Bisbal (1995-2000). En l’actualitat és soprano al Cor del Teatre del Liceu.
  • Jordi Núñez Pallarola (Barcelona, 1937). Pianista i director. L’any 1960 debuta com a director de cobla acompanyant l’Esbart Lluís Millet, i aquí comença una trajectòria de més de sis dècades vivint el món de la dansa catalana i la cobla, essent director musical de la majoria d’esbarts del país. El 2007 va prendre les regnes de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, una proposta cultural que havia nascut arran del Primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional l’any 1981.
  • Manel Camp Oliveras (Manresa, 1947). Pianista i compositor, estretament lligat al moviment de la Nova Cançó des dels seus inicis, col·laborant en la instrumentació de concerts, l’arranjament de cançons i l’enregistrament de discs al costat d’intèrprets com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon o Joan Isaac entre molts d’altres. La seva trajectòria s’inicia amb el grup Fusioon i continua amb experiències col·lectives, com el Manel Camp Trio o el duet amb la pianista Ludovica Mosca. Ha compost la banda sonora de diverses pel·lícules, ballets, obres de cambra i també obres de música per a cobla i diversos instruments tradicionals.

Aquest projecte, que amb aquestes ja porta seixanta-quatre entrevistes de vida realitzades, porta més de quinze anys recuperant i difonent el patrimoni centrat en el món de la cobla i les cobles-orquestres tot fent recerca en aquestes formacions catalanes nascudes a les comarques de l’Empordà a la meitat del segle XIX.

El projecte, iniciat el 2009, és coordinat pel músic Jordi Molina i la responsable del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània, Eva Ramió. I aquesta edició tindrà una presentació física a la Casa de la Sardana de Barcelona el proper dimecres 2 d’abril.

Podeu trobar totes les entrevistes realitzades en aquesta pàgina 

Presentació del documental «La nissaga musical d’Els Font»

Amb motiu del centenari del naixement de Martirià Font Coll, compositor i director de la cobla Montgrins, el Museu de la Mediterrània organitza una activitat al voltant de la nissaga musical d’Els Font.

En Josep Font Grau (1894 – 1974) i els seus dos fills en Martirià Font Coll (1923 – 2011) i l’Eduard Font Coll (1930 – 2022) van ser eixos fonamentals de la història de la música de cobla de Torroella de Montgrí en particular i de tot el país en general. Els tres són clars exemples de la tradició musical de la vila.

Ara, amb motiu d’aquesta commemoració, s’ha realitzat un documental a partir de les gravacions que es conserven al Museu de la Mediterrània de les entrevistes que es varen realitzar a en Martirià i a l’Eduard dins el projecte “Fer de Músic”. Amb elles recuperem els seus records i pensaments al voltant de la nissaga musical d’Els Font.

L’acte comptarà posteriorment amb un col·loqui amb Josep Gispert, Martí Camós i Jordi Molina, músics que van conèixer i compartir molts anys d’ofici amb ells.

Dia: Divendres 22 de novembre

Hora: 19.00 h

Lloc: Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí

Dones i cobles. Una visió històrica

La presència de dones instrumentistes, no vocalistes, en cobles i orquestres de ball anteriors a 1975 és testimonial. En 125 anys d’existència (1850 – 1975) de les cobles tal i com les coneixem ara, es poden comptar amb els dits de la mà, les dones que en varen formar part. I no passen de 30 les que, a més, ho van fer en orquestres de ball.

Per donar visibilitat a les dones que van ser les pioneres en el món de les cobles i orquestres Jaume Nonell ha realizat una recerca molt profunda d’aquestes dones. El seu treball ens el presentarà el divendres 8 de novembre a les 19.00 h al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Marta Rigau Poch, Genoveva Riba Simó, Dolors Garrido Also o Marina Genís Casanovas seran algunes de les protagonistes de les quals en Jaume Nonell ens explcarà les seves vides. Dones que varen haver de lluitar contra els esteorotips de gènere imperants en el món musical durant anys i anys, i que es varen haver d’obrir camí enmig d’un camp ocupat absolutament només per homes.

La conferència comptarà amb Eva Trullàs. L’Eva no va ser instrumentista de cobla orquestra però sí que va ser la primera cantant en formar part de l’orquestra Els Montgrins. Ella ens podrà explicar en primera persona com va viure aquella experiència.

Ampliem el projecte «Fer de Músic»

El Museu de la Mediterrània amplia el projecte «Fer de Músic» amb noves entrevistes realitzades a personatges històrics vinculats a cobles i orquestres de Catalunya: Albert Monjó Fàbrega (Figueres 1950), instrumentista de clarinet, saxo, tenora i cantant; Joan Lluís Moraleda i Perxachs (Santa Maria de Palautordera 1943), instrumentista d’oboè, compositor i director d’orquestra; Maria Antònia Pujol i Subirà (Gironella 1958), instrumentista de piano, tenora i cantant; i Josep Maria Surrell (Figueres 1950), pianista i compositor.

El projecte, iniciat el 2009 i coordinat pel músic Jordi Molina, ha aconseguit documentar, amb tota la seva sèrie d’entrevistes, en aquests moments seixanta, la memòria oral de les cobles i de les orquestres. El resultat és un relat polièdric de gran importància de la música popular catalana del segle XX. El projecte, que es va iniciar a partir de la memòria dels músics del Baix Ter, ha anat ampliant el seu radi d’acció i ara ja estem parlant d’un projecte d’abast nacional.

El projecte «Fer de Músic» continua guanyant terreny i ressò i aquest mes de març es trasllada a diferents indrets del país per presentar les noves entrevistes a destacats músics de Catalunya.

El dimarts 12 de març, a les 19h, el Casino Sport de Figueres acollirà una presentació en la que els assistents tindran l’oportunitat de conèixer més a fons dos músics de Figueres: Albert Monjó i Josep Maria Surrell. A més, es projectaran entrevistes d’altres tres músics locals realitzades en anteriors edicions del projecte «Fer de Músic»: Jaume Cristau, Jordi Torrent i Jordi Parrot.

I el dimecres 13 de març a les 18h, la Casa de la Sardana de Barcelona serà l’escenari d’una altra presentació del «Fer de Músic» amb la projecció de les entrevistes a Joan Lluís Moraleda i Maria Antònia Pujol. La sessió continuarà amb una tertúlia interactiva, oferint als assistents l’oportunitat d’intercanviar idees i opinions amb els músics en qüestió.

Podeu trobar totes les entrevistes realitzades del projecte Fer de Músic en aquesta pàgina 

Novetat editorial ‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ (Editorial Gavarres) de Jaume Nonell Juncosa ens acosta a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat, construint-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines –el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura– buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que «tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l’home i del músic» i que el seu llibre Vida d’en Pep de la tenora seria una «vida novel·lada». Malauradament, la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s’han escrit d’aquest tenora i compositor.

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ és el fruit d’un intens treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d’informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d’omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, Nonell ha volgut separar el gra de la palla –que és molta– i acceptar o rebutjar el que s’ha escrit sobre la biografia de Pep Ventura i aportar-ne noves dades, algunes d’inèdites.

El llibre veu acomplert l’objectiu d’acostar-se a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

De moment hi ha previstes les següents presentacions:

Divendres 17 de març, a les 19h, a l’Auditori Caputxins (Figueres)

Dimecres 19 d’abril, a les 18.30h, a la Casa de la Sardana (Barcelona)

Divendres 21 d’abril, a les 19h, al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)

Fer de músic. Un projecte de recuperació de la memòria de les cobles orquestres del Museu de la Mediterrània

FerdemusicEl passat divendres 28 de juny es va inaugurar al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. Al voltant de l’exposició, que es podrà visitar fins el proper mes de setembre, s’han organitzat una sèrie d’actes i el primer és una conferència de Jordi Molina (tenora i compositor) i Gerard Cruset (director del Museu de la Mediterrània)  titulada “Fer de Músic. Un projecte de recuperació de la memòria de les cobles orquestres del Museu de la Mediterrània”.

El projecte “Fer de Músic” és un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles orquestres de Catalunya. “Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional.

El projecte ha sortit també de les fronteres empordaneses i en la sessió veurem el treball i entrevista amb Lluís Turet, músic de Sant Hipòlit de Voltregà.

Properament el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter treballaran per acostar a Osona el projecte, amb la incorporació de músics de la nostra comarca.

Data: Dijous 4 de juliol de 2019 a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Jornada “El món del fiscorn” al Museu de la Mediterrània

fiscornEl Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, es continua reivindicant com espai de trobada, difusió i diàleg del món de la cobla i de les persones que el viuen.

Us convidem, dissabte 23 de març de 11.00 a 14.00 h, a una matinal dedicada a la divulgació, la difusió i la promoció del fiscorn, el gran desconegut dels instruments que integren la cobla. Quina és la seva història, la del seu nom, com va arribar a les cobles catalanes, la seva evolució, l’ensenyament i les perspectives de futur. Podem afirmar que el fiscorn, per adopció, és l’únic instrument de metall autènticament català?

Activitat oberta a tots els públics.

Llegeix més »

L’exposició «Viladesau. El príncep de la tenora» viatge a Girona

Postal1L’exposició commemoració del centenari del naixement de Ricard Viladesau produïda pel Museu de la Mediterrània, va ser inaugurada a Torroella de Montgrí el 27 de gener d’enguany i ja s’ha pogut veure a Calonge i ara es presenta a Girona.

L’exposició s’inaugurarà divendres 5 d’octubre a les 19 h a la Casa de Cultura de Girona i es podrà visitar fins al 23 de novembre.

Ricard Viladesau i Caner (Calonge 1918 – Barcelona 2005), que ha estat possiblement el
músic més influent i popular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX.

Llegeix més »