Les bruixes: entre la història i la tradició

La xerrada titulada “Les bruixes: entre la història i la tradició”, a càrrec de l’antropòloga M. Carme Queralt Tomàs, i una breu visita guiada a l’exposició, formaran part de la inauguració de l’exposició itinerant “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i comissariada per Agustí Alcoverro i Josefina Roma. Incidirà en els elements de la doble imatge, positiva i negativa, que han tingut les bruixes, unes velles i altres joves, en la tradició popular catalana, alguns dels quals es contraposen a la imatge dels bruixots.

L’exposició fa difusió de com entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa van patir l’anomenada cacera de bruixes, que, en càlculs ponderats, va comportar 110.000 persones processades i no menys de 60.000 execucions, 400 a Catalunya. També al Bisbat de Tortosa hi ha documentats un nombre de processos inquisitorials contra suposades bruixes. Les víctimes van ser, arreu d’Europa, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles i que vivien soles.

L’acte d’inauguració es farà a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller, i finalitzarà amb una breu visita guiada a l’exposició.

Organitza: Generalitat de Catalunya. Serveis Territorials de Cultura i Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme.

Col·laboració: el suport de l’Ajuntament de Tortosa.

Dates: del 22 de juny al 24 de juliol de 2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller. Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, c/ Jaume Ferran i Clua, 4, de Tortosa.

Inauguració: divendres 22 de juny de 2022, a les 19h.

Horaris: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i dissabtes, diumenges i festius, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 20.00 h. Horari especial per a la Festa del Renaixement: dijous 21 i divendres 22 de juliol, de 18.00 a 24.00 h, dissabte 23 i diumenge 24, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 24.00 h.

Més informació: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Tel. 977 44 80 70

“Dones pastores”, quarta projecció de la mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Penedès

Aquesta sessió serà l’estrena del documental “Dones pastores al Penedès”, produït per l’Institut d’Estudis Penedesencs, en el que es mostra la jornada laboral de la pastora Gemma Clarena d’Argençola, comarca de l’Anoia, de les primeres feines del dia fins que tanca el ramat el vespre. L’acte comptarà amb la presència de Pep Puig (director), Xavier Bayer (guionista) i Àngels Travé (coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès).

Data: divendres 22 d’octubre, a les 19 hores.

Lloc: Biblioteca d’Igualada (plaça de Cal Font, s/núm.) d’Igualada

Activitat gratuïta. Més informació a l’Institut d’Estudis Penedesencs.

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme

Prats, Llorenç (2020) Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme. Barcelona, Universitat de Barcelona (Estudis d’Antropologia Social i Cultural; 20), 365 pàg.

Llorenç Prats és un dels referents acadèmics més importants pel que fa a l’estudi del folklore, l’etnologia i el patrimoni etnològic, així com dels seus usos derivats. Autor del clàssic El mite de la tradició popular (Edicions 62, 1988) la seva producció posterior ha abordat la qüestió del patrimoni cultural i la dels seus usos turístics. Aquest volum és un recull d’articles i fragments d’obres monogràfiques publicats entre 1985 i 2014, el conjunt dels quals configuren una profunda reflexió sobre els imaginaris col·lectius hegemònics en relació amb la identitat i sobre els mecanismes polítics i simbòlics que intervenen en la seva formació i el seu desenvolupament. A mitjan anys noranta Prats va investigar sobre la categoria i l’ús del patrimoni com a artefacte cultural, cosa que va tenir una notable influència a escala nacional i internacional, i, ja més recentment, el seu treball s’ha orientat a l’estudi antropològic del turisme.

El museu com a eix cultural. El futur de la tradició

Nous diàlegs: Cervera – Mali – Perú – Senegal – #totesfemCervera

Fotograma de Passatge, l’espot de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, de Xavier Marrades


Inauguració de l’exposició:

Divendres 17 de maig a les 20h. Museu de Cervera

#DIMtradicióifutur

El paper dels museus en la societat està canviant. Alhora que mantenim les nostres funcions més clàssiques (conservar, investigar, exposar…) busquem altres formes d’ensenyar les col·leccions per crear nous relats, volgudament més significatius, per a les generacions futures i per a unes societats cada cop més diverses i riques. Des de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran volem fer possible un diàleg entre cultures i tradicions pròpies i d’arreu del món, esdevenint eixos culturals amb la voluntat de desenvolupar un paper actiu dintre de les nostres comunitats.

L’exposició posarà en diàleg 5 peces:

  • CERVERA. Cap de l’àliga de Cervera, una peça del segle XVIII amb un alt valor simbòlic, representativa del ric bestiari festiu de la ciutat. És un dels molts exemples de la cultura popular tradicional
  • MALI. Vestit Tche blen tche. És el nom que rep un ball tradicional de la regió de Koulikoro a Mali, que consisteix en una demostració on els homes es vesteixen disfressats amb la cara tapada i amb un vestit decorat amb detalls particulars.
  • PERÚ. Parella de ninos amb el vestit tradicional. El ball anomenat Walicha és una dansa representativa del Cusco (Perú) que es balla en diferents ocasions però molt especialment durant la Festa de l’Inti Raymi (24 de juny) i la Festa pàtria del 28 de juliol.
  • SENEGAL. Tengade o barret és una identitat entre els Fulani i un hoddou, instrument de música que acompanya al Griot, un narrador d’històries.
  • CERVERA. Passatge, audiovisual de Xavier Marrades

La mostra es podrà visitar del 17 de maig al 2 de juny de 2019

Recuperació del gegant negre de Cervera

gegant negre de cervera

Dissabte 4 de maig a les 18.30h

Sala Francesc Burieu

Els dies 3, 4 i 5 de maig de 2019 Cervera, Capital de la Cultura Catalana 2019, serà l’escenari de la quinzena edició del Recercat. Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner.

El museu de Cervera hi  participem presentant la nostra recerca: Recuperació del gegant negre de Cervera, a càrrec de l’antropòleg Lluís Bellas, l’estudiós que l’ha dut a terme.

Celebracions de Setmana Santa a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

Misteri Setmana Santa PenedèsAquest serà l’eix temàtic de la XV Trobada de Centre d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer aquest patrimoni i servirà per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa “Celebracions de Setmana Santa a la vegueria del Penedès” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Recerca iniciada per l’historiador Daniel Sancho París.

A la sessió participativa es presentaran: Germandats i confraries a la Setmana Santa de l’Arboç de Robert Rovira Ferré; Passat i present dels Armats del Vendrell de Josep M. Bargalló Jané; Misteris i Setmana Santa a Sitges d’Àngels Parés Corretgé; Tradicions populars i religioses de Setmana Santa a Cubelles de Joan Vidal Urpí; Torrelavit i la Setmana Santa dels anys cinquanta de Pere Rovira Alemany; i Processó i viacrucis de Setmana Santa a Sant Pere de Riudebitlles de Fina Carol Masana. A continuació hi haurà un col·loqui i es presentaran els projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La Trobada acabarà amb un dinar i una visita guiada a la Capella dels Dolors i a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Dia: dissabte 30 de març, a partir de les 9.30h.

Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (carrer dels Banys, 11) Vilafranca del Penedès.

La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció a Institut d’Estudis Penedesencs

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Amb el suport:  Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona i Obra Social La Caixa.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2018

Sala de Plens del Consell Insular de Formentera
Vénda des Brolls, 53, Sant Francesc Xavier
2 i 3 de novembre de 2018

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, fent ús de les seves funcions de salvaguardar i difondre el patrimoni cultural immaterial, ha tingut la iniciativa d’organitzar aquestes jornades d’estudi i de reflexió que es duran a terme amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i del Consell Insular de Formentera.

Les III Jornades se centraran en els equipaments culturals -museus i  patrimoni immaterial, patrimoni immaterial i territori- i arxius de memòria -objectes, imatges i sons-. Se segueix així el mateix esquema de les jornades anteriors, que varen tenir lloc a Palma el 2016 i a Eivissa el 2017, durant les quals es va tractar el marc normatiu i conceptual, i sobre diferents metodologies i línies de recerca, respectivament.

Programa de les III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

Formulari d’inscripció

Aquelarre de Cervera: 40 anys construint la festa

Cartell-A3-Expo_Aquelarre

Del 21 d’agost al 12 de setembre de 2017

Museu Comarcal de Cervera

Inauguració: dilluns 21 d’agost a les 8 del vespre

Exposició “en construcció” la qual, a partir de la creació de 5 àmbits temàtics que estructuraran l’espai i la temàtica a treballar, vol ser una crida a la participació. Els àmbits no seran mòduls tancats i amb un contingut tancat sinó que es conceben com portes obertes a la recollida d’informació i a la posada en comú d’opinions, mirades i reflexions entorn als temes proposats.

Així doncs, l’exposició no és un punt final de síntesi sinó, ben al contrari, volem que sigui el punt d’inici d’un projecte més ambiciós que pretén: PARTICIPACIÓ, RECOLLIDA I DEBAT

I és per aquest motiu doncs que esperem la teva aportació en la forma que vulguis, audiovisual, fotogràfica, material, vivencial, d’opinió…

Perquè amb la mirada de qui ha experimentat la festa obtindrem la visió col·lectiva.