Manuel Delgado. La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea. Barcelona: RBA Libros, 2012, 282 p.

En tant sols pocs dies de l’estiu de 1936, com havia passat abans en el marc d’altres revoltes històriques, es deslligar una extraordinària ràbia exterminadora contra els llocs, objectes i representants del culte catòlic a Espanya. Mils de religiosos foren assassinats en unes condicions molts cops inhumanes, a la vegada que un immens tresor artístic i arquitectònic era arrasat amb autentica ferotgia. Les explicacions que han intentat aproximar-se al fenomen d’aquella fúria sacrílega  i iconoclasta s’han conformat amb atribuir-li la responsabilitat a la presumpta irracionalitat de turbes embogides, que, fora de tot control, desplegaven instints sanguinaris i destructors.

Front a aquesta versió, aquest llibre proposa una reconsideració d’aquells esdeveniments que tingui present claus fins ara no contemplades. Per exemple, la necessitat d’acabar a Espanya amb un poder dels símbols rituals que es considerava incompatible amb les dinàmiques de modernització i el lloc que en elles ocupava la nova figura del subjecte. Front a la insistència de adjudicar-li els excessos a unes suposades masses convulses, aquí es suggereix la decisiva intervenció d’una lògica oculta, la vocació secreta de la qual no era altre que la d’abolir per sempre certes al·legories de la comunitat i la seva autoritat.