Etiqueta: guerra civil

Petjades de la vida quotidiana al front de l’Ebre.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

El programa de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre vol fer possible la difusió de les experiències i els treballs de recerca realitzats entorn del front de l’Ebre durant la Guerra civil espanyola del 1936, amb l’objectiu de promoure la difusió, la protecció i la conservació del patrimoni cultural que aquesta va generar a les Terres de l’Ebre, especialment en els diversos espais ocupats per la Batalla de l’Ebre.

El programa de la Jornada recull, entre les diverses aportacions que es faran, dos intervencions que tenen interès etnogràfic: la ponència: “Grafiters en lluita. La guerra civil en gargots”, a càrrec d’Enrique R. Gil de Hernández, sobre les inscripcions i grafits realitzats pels soldats en moltes parets i murs de cases i masies situades al front; i  la comunicació “Hoy hemos abandonado el pueblo y acampado en una vieja posición inmediata a éste”, sobre la vida als campaments situats al voltant de la Pobla de Massaluca durant la Batalla de l’Ebre, presentada per Josep Font Piqueras.  

La jornada és gratuïta i està oberta al públic en general, però cal fer una inscripció prèvia, que és obligatòria, abans del 5 d’octubre.

Organitzen:  Departament de Cultura, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, i el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).

Data: 8 d’octubre de 2022.

Horari: De 9.00h fins a 19.30h

Lloc: Sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, c/ Jaume Ferran i Clua, 4.

Més informació i inscripció: https://arqueologia.tte.cat/

Cultura Viva repassa la memòria oral i la documentació d’arxiu sobre els ampostins caiguts al front durant la Guerra civil del 36

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

APU201833-C2

La tercera de les quatre conferències que conformen el Cicle que commemora el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre a Amposta es titula “El cost humà de la Guerra civil a Amposta. Voluntaris i mobilitzats caiguts al front”, i anirà a càrrec de M. Carme Queralt. Un memorial de les moltes vides d’homes ampostins, d’un i altre exèrcit, molt joves, joves i grans, que van veure trucada la seva vida quotidiana per participar, bé voluntàriament bé sent mobilitzats, en els diferents fronts de la cruenta Guerra civil del 1936, en la qual bé hi van perdre la vida, a les trinxeres, a camp obert o als hospitals de sang, o bé se’ls va donar per desapareguts, durant o després del conflicte bèl·lic. També farà un repàs de la memòria oral i la documentació estudiada, que -per extensió- pot permetre, als seus familiars, identificar més víctimes del conflicte.

La conferència també forma part del programa d’activitats del Campus Extern de la URV a Amposta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 23 de novembre de 2018

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta culturaviva_TerresEbreC1www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

Cultura Viva commemora a Amposta la vida quotidiana durant la Guerra civil del 1936

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

cultura viva 1

Durant aquest any, Amposta ha anat organitzant diferents actes (conferències, passis d’audiovisuals, sortides…), per tal de commemorar el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre (1938-2018) i també les diverses repercussions polítiques, socials, econòmiques, culturals… que la Guerra civil del 1936 va tenir a la ciutat, algunes de les quals arriben fins als nostres dies.

Un d’aquest actes commemoratius és el Cicle de conferències que tindrà lloc al Museu de les Terres de l’Ebre, tots el divendres del mes de novembre. Dos de les seves conferències formen part del programa Cultura Viva del Museu de les Terres de l’Ebre per aquest 2018, i es basen en treballs de recerca en fonts documentals i memòria oral.

La primera de les conferències és “La vida quotidiana a Amposta durant la Guerra civil espanyola del 1936”, a càrrec de M. Mar Villalbí, del Museu de les Terres de l’Ebre, que posarà de relleu la dura quotidianitat a la ciutat, que va incloure diferents bombardeigs sobre l’Ebre i el casc urbà, per part de l’aviació italina.

El cicle de Conferències també es desenvoluparà en el marc del programa d’activitats del Campus Extern de la URV a Amposta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 16 de novembre de 2018

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta culturaviva_TerresEbreC1www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

 

Acte de recepció de la senyera de Rafael Patxot

Museu d'Història de Sant Feliu de GuíxolsDeixa un comentari

senyera PatxotEl proper dissabte 2 de juliol a les 18:30h a la plaça del Mercat de Sant Feliu de Guíxols, tindrà lloc un acte institucional i solemne, per celebrar la tornada a casa de la senyera des de l’exili, que havia estat del mecenes guixolenc Rafael Patxot.

Es tracta d’un acte plenament emotiu amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya,  Carme Forcadell, i del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Es vol que tota la ciutat sigui present davant la plaça i participi de l’esdeveniment.

El programa de l’acte pretén unir tres elements clau: solemnitat, emoció i un tercer component: el vessant popular, amb l’escalf de la gent i les entitats locals.

En poc més d’una hora se celebrarà l’arribada de la Senyera de Rafael Patxot, parlaments insticuionals, junt amb un acompanyament musical d’excepció. L’escenari, que se situarà davant del mercat, tindrà gran vistositat i presentarà diferents nivells, en el qual es podrà percebre un mar amb ones.

Quant a les actuacions, una coral mixta, formada especialment per aquesta ocasió, integrarà membres de les corals Cypsella, Vall d’Aro, Escolania del Monestir i Polifònica de Girona. Més de 80 persones estaran a l’escenari interpretant peces de gran emotivitat. El tenor Eduard Mas, acompanyat al piano per Maria Mauri, interpretarà tres peces d’Eduard Toldrà. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona tindrà un paper també decisiu, en dues interpretacions de gran simbolisme.

Hi haurà, a més, la companyia de tot el públic i nombroses entitats locals, com la Colla Gegantera, que també tindran un paper clau a l’hora de completar la jornada.

Llegeix més »

El món concentracionari en zona republicana i nacional: Concabella i Cervera, dues realitats pròximes

xarxesDeixa un comentari

Cervera, 14 de març de 2015

L’ordre de creació del camp de Cervera, juntament amb els de Lleida, Tarragona i Reus, data del 24 de gener de 1939. Feia just una setmana que l’Exèrcit de Franco havia ocupat la ciutat.

Enguany es compleix el 76è aniversari d’aquest fet i el volem recordar amb un acte de memòria i reconeixement en record de tots els presoners que van passar pel camp de concentració.

17:30h. Inauguració dels monolits commemoratius:
Avinguda de l’Esport (costat cementiri)
Carrer Montoliu (Mercadona)

19:00h. Taula rodona al Museu Comarcal de Cervera

– Ramon Royes, paer en cap de Cervera

– Jordi Palou-Loverdos, director general de Memorial Democràtic

– Marc Holgado, regidor de Cultura de la Paeria de Cervera

– Jordi Oliva, historiador

– Jordi Soldevila i Natàlia Lloreta, documentació i producció dels documentals

– Modera: Carme Bergés, directora del Museu Comarcal de Cervera

Passi del documental

Culte i profanació del Sant Dubte d'Ivorra

xarxesDeixa un comentari

Culte i profanació del Sant Dubte d’Ivorra. Un episodi de violència iconoclasta a La Segarra (1936)

Manuel Delgado, Universitat de Barcelona

Dimecres, 14 de maig de 2014.  19-21 h.

Aula 203. Campus Raval, Montalegre, 6, 2n pis, Barcelona.

Organitza: UB, GRECS, I GREMHER de l’Institut Català d’Antropologia.

Al poble d’Ivorra, a la Segarra, i a la petita capella de Santa Maria, es va produir un portent quan, en el moment de la consagració, el vi del calze es va convertir en la Sang mateixa de Crist. La prova del miracle es conserva en un reliquiari que va haver de suportar dues dures proves al llarg del passat segle XX. Una d’elles, en l’estiu de 1936, quan la relíquia va ser interpel·lada de  manera violenta, exigint veure extingida per la força una emanació de Veritat que d’alguna manera no es deixava de reconèixer. L’altra, al 1999, en forma de l’estudi científic a què el contingut del reliquiari fou sotmès per ordre de les pròpies autoritats eclesials, qüestionant la condició que l’objecte sagrat rebia dels propis fidels com a materialització de l’inefable. Aquests dos esdeveniments conviden a un plantejament a propòsit de les nocions de sacrilegi i profanació.

Un llibre sobre la memòria oral de la Guerra civil espanyola del 1936 al Matarranya

xarxesDeixa un comentari

Les col·lectivitzacions dels anys 1930, inspirades en els principis del comunisme llibertari, han estat poc estudiades. Per això cal destacar l’aparició del llibre d’història local: Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoní, publicat per l’Associació Cultural del Matarranya, basat en la memòria oral dels veïns d’aquesta població, propera a Vall-de-roures. El llibre, que es centra en els àmbits més diversos: geogràfic, lingüístic, demogràfic, econòmic i social, durant el primer terç del segle XX, és l’actualització de la memòria de llicenciatura que van presentar a la Universitat de Ginebra, el 1977; inicia la col·lecció de llibres d’art i història L’Aladre. Tant al Matarranya com a la Terra Alta la CNT, minoritària al principi del conflicte, va acabar sent protagonista de la situació, fins a l’ocupació franquista del 1938. El llibre ja s’ha presentat a Vall-de-roures i Falset, i properament es presentarà a Tarragona i Barcelona.

ISBN: 978-84-88477-63-7
Dates: 27 de març de 2014; i 1 d’abril de 2014
Horaris: 12h; 19h 30′
Llocs: URV. Sala de Juntes, Campus Catalunya. Facultat de Lletres.  Avda. de Catalunya, 35, 43002 Tarragona. Tel. 977 55 8382;  Universitat de Barcelona. Sala 2. c. d’Aribau, 3, 08011 Barcelona

Més informació: http://www.slideshare.net/serretllibres/temps-de-franja-digital-14-mes-de-mar

Rastres de rostres

xarxesDeixa un comentari
Pere López Sánchez. Rastros de rostros en un prado rojo (y negro). Las Casas Baratas de Can Tunis en la revolución social de los años treinta. Barcelona: Editorial Virus, 2013, 438 p.
Pere López és professor del Departament de Geografia Humana a la Universitat de Barcelona. El proppassat 5 de març va presentar aquest llibre dins el Seminari de l’OACU (Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà) i del Grup de Treball d’Etnografia dels Espais Públics de l’ICA.

Les Cases Barates del Prat Vermell -o de Can Tunis o de Casa Antúnez o de Francesc Ferrer i Guàrdia- van ser aixecades el 1929 perquè la brillantor de l’Exposició Internacional de Barcelona no consentia que, per les faldes de la muntanya de Montjuïc, s’escampessin « tuguris de llauna i mal ajustada fusta ». Llegeix més »