La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 1960. Terres de l'Ebre

ACTE DE PRESENTACIÓ: Dissabte 8 de febrer de 2014, a les 19.00 h, a la Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila de Flix (C/ Sant Jordi, 3)

Intervindran a l’acte Josep Maria Raduà, professor de l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix i soci del CERE; Biel Pubill, professor de l’Institut de Flix i delegat de la Secció d’Etnologia del CERE; Jordi Suades, de Farell Editors; i la mateixa autora del llibre, M. Teresa Castelló Bou .
Organitza: CERE-Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre Amb la col·laboració i el suport de: Ajuntament de Flix, Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila i Farell Editors.

————————————————————————————

Aquest llibre de Teresa Castelló Bou, editat per Farell editors, és el resultat de les entrevistes fetes per l’autora a una trentena de dones pageses de les Terres de l’Ebre, que donen testimoni de com va ser el treball al camp en aquest territori, entre la Guerra civil espanyola del 1936 (el front de guerra hi va durar tres duríssims anys, inclosa la Batalla de l’Ebre) i la dècada del 1960, en la qual es van produir grans canvis socials i econòmics, als quals van adaptar-se, deixant enrere unes formes de vida i de treball tradicionals. Retrata la vida quotidiana de la dona pagesa: els moments més dolorosos de la Guerra civil, les insòlites estratègies de supervivència davant la fam i la misèria de l’etapa de postguerra, els grans canvis dels anys 60; les tasques casolanes, les feines al camp, la vida familiar, l’oci, els costums i la moralitat de l’època, etc.


Dades:
ISBN: 978-84-92811-54-0, 128 p., 14,5 x 23 cm.


Més informació:
www.farelleditors.cat/


Iaia. Memòria històrica

Activitat: TEATRE-FÒRUM.

Data: 18/05/2013 12:56 al 08/06/2013 12:56

Organitza: Laboratori d’Anàlisi del Pensament Creatiu. Grup de treball adscrit a l’ICA – Institut Català d’Antropologia.

Dies del Teatre-Fòrum: Dissabtes – 18 – 25 de Maig – 1 – 8 de Juny

Objectiu d’aquesta activitat: Dins dels nostres objectius de recerca sobre el pensament creatiu en l’individu i la societat obrim aquest fòrum de debat com una porta oberta per conèixer les preguntes que s’efectua la societat (en aquest cas l’espectador) davant un objecte de coneixement (el document etnogràfic transformat en una representació escènica), a partir d’aquí (la representació escènica) podrem trobar en aquest espai de debat les reaccions de la societat (l’espectador), les preguntes que efectua, les emocions que rep, els seus sentiments i tot un etc. sobre la comunicació escenogràfica com a document de denuncia social.

Lloc del Teatre-Fòrum amb la col·laboració de:

SALA FÉNIX. Espai polivalent de teatre i exposicions.

c./ Riereta, 31, 08011 – Barcelona.

Llegeix més »

Memòria oral de la Guerra civil del 1936 a Alcanar

La 3a edició del programa “Cultura Viva. La recerca etnològica a Catalunya” que ara s’inicia a les Terres de l’Ebre, difondrà el resultat de tres recerques becades pel Museu de les Terres de l’Ebre amb un “Ajut a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre”. La primera de les conferències, “La memòria oral sobre la Guerra Civil al terme municipal d’Alcanar”, va a càrrec de M. Helena Fibla, que difondrà la seva recerca del 2010 sobre la memòria oral dels veïns i veïnes d’Alcanar als quals va entrevistar per tal de documentar la vida quotidiana de la gent i els soldats que residien a la població durant el conflicte bèl·lic.

Dia: 10/5/2013

Horari: 19h .

Lloc: Biblioteca Pública Trinitari Fabregat. c. Loreto, s/n. 43530 Alcanar

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre

L'Arxiu Municipal de Reus preservarà el fons oral i fotogràfic de Carrutxa

Ahir, Montserrat Solà, com a presidenta de l’entitat, i Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, acompanyats d’Ezequiel Gort, arxiver municipal, van anunciar que Carrutxa dipositarà a l’Arxiu Municipal els seus materials de recerca –cintes magnetofòniques, fotografies en paper i diapositives– per tal d’assegurar-ne la correcta conservació i posar més a l’abast del públic la informació.

L’Arxiu disposa d’una sala específicament dedicada a la conservació d’aquest tipus materials i, d’altra banda, la consulta d’aquests a l’Arxiu facilitarà l’accès als investigadors i altres persones interessades a la documentació de memòria oral generada per Carrutxa durant prop de trenta anys de recerca, a Reus i en les poblacions del Baix Camp i el Priorat, principalment.

Des de la voluntat de l’entitat de preservar els seus fons i la voluntat de posar-los a l’abast del públic, aquest acord es fruit d’un treball conjunt desenvolupat en els últims anys entre Carrutxa i l’Arxiu, de recull de la memòria personal, com en l’estudi dels bombardeigs durant la Guerra Civil o l’organització del cicle Testimonis.

Un dels objectius principals en aquest moment és la digitalització de tots el materials, tasca en què l’entitat ha anat treballant en la mesura de les seves possibilitats. Des d’ara, l’Arxiu i Carrutxa compartiran el catàleg d’aquest fons, que s’anirà actualitzant a mesura que s’avanci en la digitalització i que, en un un futur, es podrà consultar des de la xarxa.

Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros

Miquel Izard. Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros. El inverosímil verano del 36 en Cataluña. Barcelona: Virus Editorial, 2012, 386 p.

Aquell inversemblant estiu del 36 no per esperat resultà menys sorprenent per tota la societat catalana i per els que des de fora de Catalunya pogueren seguir de prop uns aconteixements que es van desencadenar de manera trepidant.

Miquel Izard en el seu aclaparador treball fa una radiografia dels sis primers mesos de revolució social a Catalunya, a partir de les noticiés de la època i els escrits deixats per els seus protagonistes i observadors de tot l’espectre polític –tant els partidaris com els crítics-, en aquell llunya i extraordinari estiu del 36 que uns s’esforcen per recordar, mentre altres s’entesten en enterrar.

Miquel Izard és professor “jubilat” del Departament d’Antropologia Social i Història d’Amèrica i Àfrica. El llibre que presentem avui tracta un tema que potser està més vinculat a l’historia social que a l’etnologia, però   sovint les fronteres entre aquestes disciplines no són tant diàfanes.

La ira sagrada

Manuel Delgado. La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea. Barcelona: RBA Libros, 2012, 282 p.

En tant sols pocs dies de l’estiu de 1936, com havia passat abans en el marc d’altres revoltes històriques, es deslligar una extraordinària ràbia exterminadora contra els llocs, objectes i representants del culte catòlic a Espanya. Mils de religiosos foren assassinats en unes condicions molts cops inhumanes, a la vegada que un immens tresor artístic i arquitectònic era arrasat amb autentica ferotgia. Les explicacions que han intentat aproximar-se al fenomen d’aquella fúria sacrílega  i iconoclasta s’han conformat amb atribuir-li la responsabilitat a la presumpta irracionalitat de turbes embogides, que, fora de tot control, desplegaven instints sanguinaris i destructors.

Front a aquesta versió, aquest llibre proposa una reconsideració d’aquells esdeveniments que tingui present claus fins ara no contemplades. Per exemple, la necessitat d’acabar a Espanya amb un poder dels símbols rituals que es considerava incompatible amb les dinàmiques de modernització i el lloc que en elles ocupava la nova figura del subjecte. Front a la insistència de adjudicar-li els excessos a unes suposades masses convulses, aquí es suggereix la decisiva intervenció d’una lògica oculta, la vocació secreta de la qual no era altre que la d’abolir per sempre certes al·legories de la comunitat i la seva autoritat.

Lluites secretes

Manuel Delgado, Jofre Padullés i Gerard Horta (dirs.). Lluites secretes. Testimonis de la clandestinitat antifranquista. Barcelona: Universitat de Barcelona [Història Perspectiva;5], 2012, 209 p.

És una publicació del Grup de Treball d’Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia i de Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya.

Del 1939 al 1977, milers de persones que s’oposaven al règim franquista van haver d’aprendre a viure ocultant la seva identitat tant per protegir-se ells mateixos com per emparar les persones del seu entorn. Amb claredat i exactitud, el llibre revela les tècniques d’ocultació i les normes de seguretat que van permetre a la resistència antifranquista organitzar-se per combatre la dictadura feixista.

A l’ombra d’una vida quotidiana estretament controlada per la policia política i els seus confidents, rodava un món paral·lel de moviments, trobades i accions que es planificaven i s’executaven amb una reserva total. Aquesta obra no sols s’endinsa en un univers soterrat a la força, fet de lluita i de generositat, sinó que reflexiona sobre la funció estructuradora que té el secret en qualsevol societat.

Ruta comentada "Vilafortuny 1930-1950"

Des de fa anys, aquells que treballen amb el patrimoni cultural posen en contacte les fonts orals, els documents, els objectes materials i l’observació de l’entorn. D’aquest diàleg fructífer en sorgeix un més profund coneixement de la història i del patrimoni etnogràfic i una millor interpretació del paisatge.

Això mateix està fent a Cambrils l’àrea de Cultura de l’Ajuntament al voltant dels temes que els darrers anys s’han englobat sota l’epígraf de memòria històrica. La recerca realitzada pel Museu d’Història de Cambrils i l’Arxiu Municipal de Cambrils ha anat aportant coneixements sobre la vida política, social, cultural i quotidiana al municipi durant la II República i la Guerra Civil, amb la urgència de posar els testimonis a parlar directament amb els seus conciutadans.

Llegeix més »

VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues

Lloc: Castell de l’Albi

Data: dissabte 29 d’octubre de 2011

Organitza: Centre d’Estudis de les Garrigues-Ajuntament de l’Albi i Consell Comarcal de les Garrigues.

Hi Col·labora: Diputació de lleida, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Assistència lliure i gratuïta. Cal inscripció prèvia al dinar. Preu: 15 €

Més informació: Centre d’Estudis de les Garrigues. Tel. 973 142 658,  cultura@garrigues.cat