El mirall pautat: recull d'expressions i parèmies musicals

Data: Dijous, 8 de novembre de 2012, a les 20.30h.
Lloc: Conservatori Professional (Pl. de la Coronació, 27), Ontinyent.

Presentació del llibre El mirall pautat: recull d’expressions i parèmies musicals en la tradició popular, de Frederic Oriola Velló i Amparo Blas Núñez

Aquesta publicació és el resultat de la recerca realitzada per  Frederic Oriola Velló i Amparo Blas Núñez,fruit d’una beca d’investigació concedida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Compta amb un pròleg del professor, acadèmic i expert en dialectologia catalana Emili Casanova Herrero.

L’associacionisme musical valencià és un dels puntals de la societat civil valenciana, a més de tractar-se d’una de les senyes d’identitat i un dels trets diferenciadors de la nostra col·lectivitat. Però si aquesta és la realitat, la d’un país de músics, la veritat és que a hores d’ara ben poques obres s’han dedicat a rescatar sistemàticament la riquesa paremiològica que a l’ombra d’ella s’havia creat. Al respecte sols podíem citar els treballs pràcticament exhaurits d’autors com el folklorista català Joan Amades o l’alcoià Ernesto Valor.

D’ací la importància d’aquesta obra, que amb 3.212 cites pretén ser el recull més complet d’aforismes, dites, expressions, frases fetes, locucions, modismes, parèmies, proverbis, refranys i versets en llengua catalana de temàtica musical. El resultat serà el mirall, mitjançant el qual s’intentarà acostar la visió que els coetanis tenien al voltant de la figura dels músics; quins prejudicis pesaven sobre ells; quins eren els estereotips on se’ls encasellava; quines eren les crítiques que se’ls feien; o el per què d’aquestes visions.

Organitza: Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida i Conservatori Professional d’Ontinyent
Més informació: Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida

L'esperit comarcal: cultura i identitat

Dins del cicle Testimonis: memòria d’un passat recent, Carrutxa organitza aquest dijous la conferència L’esperit comarcal: cultura i identitat.

Joaquim M. Masdeu recordarà de quina manera, a finals de la dècada de 1970, la identitat i la cultura van servir per forjar un projecte comunitari de territori després del llarg període de la dictadura franquista. En aquell moment, arreu del país es treballava en l’organització territorial des de diferents dimensions com ara els municipis, les comarques i les autonomies, entre d’altres.

En aquest context, al Baix Camp sorgí un moviment de dinamització territorial que entenia la comarca com la força dels pobles i demanava que aquesta planificació i organització territorial s’adeqüés a la realitat. Es tractava d’un moviment que reivindicava la participació popular en la construcció de la comarca amb la qual ens identifiquem políticament i cultural.

L’acte serà presentat per l’historiador Ferran Jové. Com la resta de les activitats del cicle, el testimoni serà enregistrat per tal que, com a document oral, ingressi als fons de l’Arxiu de Reus i pugui ser consultat en el futur per tal de conèixer millor la història de Reus i del Baix Camp a la segona meitat del segle XX.

El cicle Testimonis: memòria d’un passat recent forma part de les activitats de Carrutxa com a antena de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, concretament dins del programa dels 5ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2012-2013.

Data: Dijous 8 de novembre

Hora: 2/4 de 8 del vespre

Lloc: Sala d’actes de l’Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni M. Claret, 3).

Organitza: Carrutxa

Eco i distorsió: els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta

Soler García de Oteyza, Guillermo (2012) Eco i distorsió: els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya; 4), 120 p.


A la Barcelona dels anys seixanta, la irrupció de la música rock va suposar una petita  revolució: grups d’adolescents amb els cabells cada cop més llargs se les van empescar per muntar conjunts artesans amb parents, amics i veïns per reproduir els sons estridents que arribaven de l’estranger. Tot i les dificultats de tota mena amb què van topar, finalment els «conjunts de música moderna» van contribuir decisivament a configurar una cultura juvenil i una identitat generacional que es contraposaven a la grisa realitat social del moment.Llegeix més »

Projecció del documental "Els masos d'en Robert"

Lloc: Cinema Montgrí, Torroella de Montgrí

Data: Dissabte 3 de Novembre, a les 18:30h

Més informació: www.museudelamediterrania.cat

A inicis del segle XX el Marquès de Robert és el propietari de varis masos a la plana, entre els nuclis de Torroella de Montgrí i l’Estartit (Torre Bagura, Mas Cassà, Mas Ral, la Galera i Mas Boixò). L’any 1912, ara fa 100 anys, inicia un procés de reestructuració d’aquests que comportarà la construcció de vuit masos nous, coneguts com els masos nous d’en Robert. Aquesta actuació serà una de les darreres grans transformacions agrícoles, socials i arquitectòniques de la plana.

El documental “Els masos d’en Robert” de Jordi Bellapart és un recull de records i vivències de la història de la construcció d’aquests vuit masos i de les families que hi han viscut. Un documental que recupera la memòria oral del món rural de la plana del Baix Ter.
En la realització del documental hi ha intervingut el Museu de la Mediterrània i l’Associació de Masos de Torroella i l’Estartit.