Manuel Delgado i Anna Juan, Terrats de Barcelona: Entre el cel i la Terra, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2012.
(De la introducció del llibre)
El mar de terrats que s’estén per les alçades de Barcelona configura un dels territoris més extraordinaris i desconeguts de la ciutat. Diguem d’entrada que un terrat és una coberta plana i lleugerament inclinada, sense teules, d’un edifici o d’una part d’un edifici, a la qual hom té un fàcil accés des de l’interior i que pot ser recorregut i usat per diverses finalitats, algunes de les quals podrien ser pròpies d’una estança més la casa –descansar, menjar, gaudir de la solitud o trobar-se amb d’altres, guardar coses…-, però amb una característica ben singular: que tot el que allà passa te el cel ras com a sostre.
Aquesta és només una petita aproximació a una realitat que, com sempre passa, creix en complexitat a mesura que es hi acostem i la contemplem amb més deteniment. Resta pendent, per tant, una tasca que permeti aprofundir més en la crònica de significats, usos i funcions d’aquests espais i de la seva relació amb la història i amb dinàmiques socials d’ampli abast. Per descomptat que sols hem pogut fer un recull limitat de terrats interessants per una causa o altra. Segur que a aquesta ciutat hi ha una infinitat de terrats que, de ser-hi tot, haguessin fet aquesta obra interminable. Sigui per tant aquest llibre una iniciació i un inici del que ha estat i continuarà estant a partir d’ara una recerca i un elogi de la vida als i dels terrats, record de que tota ciutat és o hauria de ser un camí que condueix a una estrella.
