Terrats de Barcelona: Entre el cel i la Terra

Manuel Delgado i Anna Juan, Terrats de Barcelona: Entre el cel i la Terra, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2012.

(De la introducció del llibre)

El mar de terrats que s’estén per les alçades de Barcelona configura un dels territoris més extraordinaris i desconeguts de la ciutat. Diguem d’entrada que un terrat és una coberta plana i lleugerament inclinada, sense teules, d’un edifici o d’una part d’un edifici, a la qual hom té un fàcil accés des de l’interior i que pot ser recorregut i usat per diverses finalitats, algunes de les quals podrien ser pròpies d’una estança més la casa –descansar, menjar, gaudir de la solitud o trobar-se amb d’altres, guardar coses…-, però amb una característica ben singular: que tot el que allà passa te el cel ras com a sostre.

Aquesta és només una petita aproximació a una realitat que, com sempre passa, creix en complexitat a mesura que es hi acostem i la contemplem amb més deteniment. Resta pendent, per tant, una tasca que permeti aprofundir més en la crònica de significats, usos i funcions d’aquests espais i de la seva relació amb la història i amb dinàmiques socials d’ampli abast. Per descomptat que sols hem pogut fer un recull limitat de terrats interessants per una causa o altra. Segur que a aquesta ciutat hi ha una infinitat de terrats que, de ser-hi tot, haguessin fet aquesta obra interminable. Sigui per tant aquest llibre una iniciació i un inici del que ha estat i continuarà estant a partir d’ara una recerca i un elogi de la vida als i dels terrats, record de que tota ciutat és o hauria de ser un camí que condueix a una estrella.

Calendari per al 2013: Deu anys de castells al Priorat

Amb el títol «Deu anys de castells al Priorat», Carrutxa ha editat un nou calendari amb imatges de l’única colla castellera que ha existit a la comarca, els Brivalls de Cornudella. Creada l’any 1976, es va mantenir en actiu fins a mitjan 1985.

Des de 2005, l’entitat ha fet d’aquesta publicació una eina de difusió del seu programa de recollida i documentació de fotografies antigues, procedents principalment de fons familiars, en diferents poblacions del Baix Camp i el Priorat, a partir de la recerca o l’organització de tallers amb la col·laboració de diferents col·lectius locals. La publicació ha esdevingut una eina valuosa de visualitzar el treball realitzat i de motivar la participació en noves recerques.

Enguany, el calendari mostra una selecció de les imatges aplegades sobre l’única colla castellera que ha existit a la comarca del Priorat, els Brivalls de Cornudella, creada l’any 1976 i que es va mantenir en actiu fins a mitjan 1985. La trajectòria dels Brivalls en l’últim quart de segle XX al Priorat va constituir —i encara constitueix— una experiència singular tant en l’àmbit local com pel que va representar de difusió i apropament del fet casteller a moltes poblacions en un moment en què els castells encara no havien iniciat el període d’expansió i presència pública en què es troben avui en dia.

El calendari es pot trobar a  l’estanc de Cornudella de Montsant i a la Llibreria Gaudí de Reus. També es pot demanar a l’entitat a l’adreça correu@carrutxa.cat

Exposició: “Rafael Rueda, un obrer de la fotografia”

L’exposició, a través de més de dues-centes fotografies, permet reviure el Manlleu dels anys seixanta i setanta del segle XX. La mostra es complementa amb un audiovisual que ofereix un breu repàs biogràfic del fotògraf, així com una explicació de la feina realitzada durant el taller de fotografia “Desvetllem la memòria de Rafael Rueda”. Aquest taller, que va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, ha estat bàsic per la documentació del fons Rueda, dipositat al Museu del Ter l’any 2010.

Rafael Rueda va néixer a Alcaudete (Jaén) l’any 1929. L’any 1952 va arribar a Manlleu on es va acabar establint. En el viatge ja el va acompanyar una primera càmera fotogràfica molt senzilla. A Manlleu va començar treballant de paleta fins que va trobar feina al “Cordó”, Conductors Elèctrics Roqué. Paral·lelament a la feina a la fàbrica es va anar convertint en el fotògraf dels seus veïns, primer de manera informal i més tard amb el seu propi estudi i botiga de fotografia. L’any 1989, amb 60 anys, Rueda es va jubilar i poc després també va tancar l’estudi i la botiga.

Va retratar la vida quotidiana dels seus veïns, les seves sortides al riu, a la piscina, les seves festes i celebracions i molt especialment, de forma indirecta, el nou barri de l’Erm. Com explica ell mateix, la seva clientela era principalment gent de classe treballadora i el 90% procedents de la immigració. Sense saber-ho, Rueda es va convertir en el cronista d’aquell nou Manlleu.

L’exposició ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Dies: Dell 20 de desembre de 2012 al 28 d’abril de 2013

Horari: Dimarts a diumenge de 10 a 14h

Més informació: http://www.mitmanlleu.org


Exposició "El pessebre popular dels anys 1930"

EL PESSEBRE POPULAR DELS ANYS 1930. Les figures de Ramon Violant i Simorra.

En aquesta exposició es podrà veure una selecció de les figures de pessebre inèdites de la col·lecció privada de l’etnòleg pallarès Ramon Violant i Simorra que va recollir i estudiar en els anys 30 i que per primer cop, després d’un procés de restauració, es podran veure. L’exposició a més ens vol introduir, des d’una vessant històrica, en els orígens del pessebrisme a Catalunya, a través d’algunes peces d’altres col·leccionistes, com el Sr. Cinto Gabriel de Ribera de Cardós.

El procés de recuperació, restauració i exposició d’aquestes peces forma part d’un projecte més ampli de recuperació de la figura i l’obra de l’etnòleg pallarès Ramon Violant i Simorra (1903-1956) en el que participen l’Ecomuseu de les valls d’Àneu i la filla de l’etnògraf, Ramon Violant i Ribera, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Obra Social “la Caixa” i que es complementarà amb l’edició durant el 2013 de diverses publicacions inèdites d’aquest estudiós de la cultura i les formes de vida pallareses.

Del 23 de desembre al 27 de gener, al Paller de casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu.

Més informació a http://www.ecomuseu.com/cat/agenda.asp

Recepció i vigència de l'obra d'Abdelmalek Sayad a Catalunya i Espanya

Jornades: “Recepció i vigència de l’obra d’Abdelmalek Sayad a Catalunya i Espanya” (Segona trobada)

Data: 20/12/2012 09:00

Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (IEC), c/ del Carme, núm. 47, Barcelona

Organitza: Grup de treball i recerca en Socioantropologia dels mons contemporanis (ERAPI), de l’Institut Català d’Antropologia, i la Càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals, de la Universitat Pompeu Fabra

Aquesta segona trobada de les jornades sobre la recepció i vigència de l’obra d’Abdelmalek Sayad a Catalunya i Espanya té per objecte, després de la realitzada al novembre passat sobre el cos i la salut dels immigrants, abordar allò relatiu a editar una obra com aquesta en castellà, així com les maneres en les quals aquest autor encara qüestions tals com l’exili, l’islam i les relacions de
gènere. Per considerar aquests aspectes hem previst realitzar un taller sobre aquest últim tema, que serà impartit per Enrique Santamaría i Laura Yufra, i considerar la resta a través d’un conversatori amb l’editor Esteban Mate i els antropòlegs Danielle Provansal i Jordi Moreras.

La inscripció a la trobada és gratuïta i contempla certificat d’assistència.

Llegeix més »

Músiques per a gralla a mitjan segle XX

Bayer, Xavier (et al.) (2012) Músiques per a gralla a mitjans del s. XX, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 15), 67 p.


Aquest projecte tracta de recollir i estudiar la música per a gralla que va arribar per transmissió oral a través de la colla dels Macaris, la colla del “Peret del Pla” i d’altres formacions que d’una o altra manera van aconseguir de mantenir viu l’instrument i la seva essència durant la repressió de la dictadura franquista al segle XX. Majoritàriament es tracta d’un conjunt de peces ballables i de cercavila que van sobreviure a la guerra i als períodes més decadents i oprimits per la cultura tradicional catalana. Pels volts de 1988 els autors van participar en un projecte de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana de la DGCPT, en virtut del qual es van enregistrar diversos temes que aquests músics antics havien après per transmissió oral. D’aleshores ençà, han anat fet diferents visites als músics i han realitzat alguns enregistraments, tant de converses com de les tonades que mantenien vives en el record. El treball de recerca s’ha completat amb consultes a diversos arxius del país i també a arxius particulars d’estudiosos del folklore i les tradicions del territori penedesenc i català en general. Un cop finalitzat el treball de recollida dels materials, s’ha endegat la transcripció de les gravacions i s’ha fet una partitura per a cada música recollida.

Llegendes del Maresme

Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras
Ctra. de Vilassar de Dalt, 100, Premià de Mar
Dilluns 17  de desembre de 2012, 20.00 h

Coll Monteagudo, Ramon (2012) El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, Farell (Cultura Popular – Llegendes; 29)
Presentació d’aquest volum, recull de llegendes fantàstiques d’una comarca molt poblada des d’antic i amb un ric i ampli llegendari. Éssers sobrenaturals, encantades, marededéus, bruixes, dimonis i gegants conformen el principal ventall temàtic de la compilació. Ramon coll, autor de l’obra, ja n’està preparant la continuació amb un llibre sobre les llegendes històriques de la mateixa zona.

Informació: Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras

Taula rodona «Lovecraft i el fantàstic popular»

Amb motiu de la inauguració del seu nou local, l’Associació de jugadors i jugadores de Rol de Reus ha programat una taula rodona sobre «Lovecraft i el fantàstic popular» que recorda el 75 aniversari de la mort de l’escriptor de fantasia i terror còsmic. La conversa, a partir de la vigència de l’escriptor nordamericà, vol incidir en les relacions entre la mitologia popular i la literatura fantàstica contemporània, els nous formats… Hi participaran Salvador Palomar, de Carrutxa, Úrsula Subirats, historiadora de l’Art, historiador i membre de l’AJJRR. L’acte tindrà lloc el dijous 20 de desembre, a les 8 del vespre, al nou local de l’associació (C/ Eduard Toda, 12. Reus)