Pels camins de l’etnografia: un homenatge a Joan Prat. Tarragona: URV, 2012

Una jubilació és, abans que res, un trànsit que duu a un canvi d’estat. Com no podria ser menys, la jubilació d’un antropòleg, com en Joan Prat, no podia estar exempta d’una ritualització, tot i que el context social ens movem sigui cada dia més banal i menys ritualista. De fet, a les societats que ens serveixen de model no hi ha ritus de jubilació. Aquest és un invent de la societat industrial i productivista. En el nostre cas, a més, “l’empresa” no aporta un “rolex” convencional, però si un pla de prejubilació. Tot plegat, sembla que el ritual més raonable i el més ple de significat pot consistit a revisitar el camí fet per l’iniciat amb la complicitat d’aquells que el van acompanyar durant el trajecte. I, en aquest cas, el ritual va acompanyat, com no podia ser menys, d’un llibre d’homenatge, que esperem plagui al protagonista de l’efemèride