Presentació del llibre ‘Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya’, 24 d’octubre

La Central del Raval
Carrer d’Elisabets 6, Barcelona
24 d’octubre de 2017 a les 19.30 hores

in_diaspores_8201760271Dimarts 24 d’octubre es presenta a Barcelona el llibre Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans a Catalunya, el volum número 28 de la col·lecció «Temes d’Etnologia de Catalunya» editada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La presentació comptarà amb les intervencions de Jordi Moreras i Ariadna Solé, antropòlegs i coautors del llibre, i Isabel Escandell, subdirectora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

El llibre ja es pot adquirir a diverses llibreries, entre elles la Llibreria de la Generalitat de Catalunya.

Més informació: targeta d’invitació a l’acte (PDF)

Read More »

Jornada sobre ‘Naixement i mort des d’una perspectiva laica’, 27 d’octubre

Centre Cívic Pati Llimona
C. del Regomir, Barcelona
27 d’octubre de 2017, de 10 a 13.50 hores

jornada convivencia cohesioLes VI Jornades Convivència i Cohesió organitzades per la Fundació Ferrer i Guàrdia el proper 27 d’octubre tractaran sobre ‘Naixement i mort des d’una perspectiva laica: rituals de benvinguda i comiat a nivell local’. El programa inclou la presentació de l’estudi ‘Laïcitat en xifres 2016’ de la Fundació Ferrer i Guàrdia i del llibre Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya, de l’antropòloga Rosa Canela i editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a més de dues taules rodones sobre ‘Naixement, acollides civils i convivència’ i ‘Mort: les dificultats d’innovar davant la urgència i el dol’. La inscripció a les jornades ja està oberta en aquest formulari online.

Més informació: programa complet | formulari d’inscripció

‘Diàspores i rituals’, novetat editorial de Temes d’Etnologia de Catalunya

in_diaspores_8201760271La col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya acaba de publicar una nova monografia, Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, de Jordi Moreras, Marta Alonso, Ariadna Solé, Alberto López i Khalid Ghali. El llibre és el resultat d’una investigació desenvolupada per aquest grup d’antropòlegs entre 2007 i 2010 en el marc de les recerques de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).

En els propers dies el llibre ja estarà a la venda a diverses llibreries, entre elles la Llibreria de la Generalitat de Catalunya.

Sinopsi | Les comunitats musulmanes presents a Catalunya desenvolupen ritus col·lectius en un context minoritari i de diàspora. Els autors de la monografia han resseguit el cicle anual festiu musulmà, especialment en el cas de col·lectius procedents del Marroc, Pakistan i Senegal, fixant-se en les quatre principals celebracions (el dejuni durant el mes del ramadà, la festa del sacrifici, la commemoració del martiri d’Alí i la festa del naixement del profeta Muhàmmad), com a estratègia per poder observar com uns col·lectius heterogenis en molts sentits interactuen en contextos socials determinats mitjançant la pràctica ritual. Aquesta pràctica, viscuda des de la pertinença comunitària, s’incorpora dins d’una societat progressivament diversa.

Presentació del núm. 41 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Aula 309 del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili
Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Dimecres 20 d’abril, a les 12.00 h

Carme Oriol i Emili Samper, coordinadors del dossier “El folklore i l’etnopoètica avui”, seran els encarregats de presentar el nou número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. Ambdós estan vinculats a l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, el qual compta amb documents gràfics, sonors i audiovisuals procedents, majoritàriament, d’entrevistes realitzades a les comarques meridionals del Principat de Catalunya. Carme Oriol és coautora, entre altres, del volum Índex tipològic de la rondalla catalana, número 2 de la col·lecció Materials d’Etnologia de Catalunya.

Invitació presentació REC_41

Nous rituals matrimonials a França

Data: 30/03/2016 19:00

Organitza: Museu d’Història de Catalunya

A càrrec de Martine Segalen (Université Paris Ouest Nanterre-La Défense)

D’una banda el matrimoni és un ritual complex i en el fons trivial pel seu caràcter repetitiu; de l’altra, és un fet singular pels individus, les famílies i els grups que hi participen. La conferència descriurà els canvis socials produïts entorn el matrimoni a França (on el nombre de cerimònies s’ha reduït considerablement en els darrers temps) i les conseqüències sobre els rituals contemporanis. Els nuvis continuen dient que celebren un  “matrimoni tradicional”… que s’amaga, però, darrera d’aquesta afirmació?

L’assistència a totes les conferències és gratuïta i no cal fer reserva prèvia.

Lloc: Auditori del Museu d’Història de Catalunya (4a planta), Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar), 08039 BARCELONA

+ info: http://www.mhcat.cat/activitats/activitats_culturals2/conferencia_nous_rituals_matrimonials_a_franca

Un dia per recordar…la nostra Comunió

Del 31 de gener al 5 d’abril de 2015. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Exposició que recupera més de 160 imatges i objectes personals relacionats amb les antigues comunions com a ritual de pas i fenomen social.

En aquesta mostra, organitzada pel grup de dones d’Esterri d’Àneu i per l’Ecomuseu de les valls d’Àneu vol recuperar la memòria i el record de les antigues comunions com a fenomen social a partir d’una extensa recuperació de fotografies i objectes que provenen de les famílies d’Esterri. Entre el fons exposat cal destacar algunes imatges i objectes de principis del segle XX (1910,1920).

Aquesta exposició s’emmarca en la celebració de Santa Àgueda, de forta implantació local, i és el resultat d’una intensa recerca i recollida de material del Grup de Dones d’Esterri d’Àneu i de la participació d’una gran part de les famílies d’Esterri. A més d’imatges originals i reproduccions es poden veure vestits de comunió originals, elements litúrgics, obsequis de comunions i diverses ambientacions.

Globalment, l’exposició ens ajuda a resseguir les transformacions i canvis d’aquest ritual durant el segle XX. Des de l’estètica de principis del Segle XX fins la dels anys 60, un bon exemple per entendre els canvis socials i culturals al Pirineu.

Per a més informació podeu trucar al 973 626436

Organitza: Grup de dones d’Esterri d’Àneu, i Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Del 31 de gener al 5 d’abril de 2015. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Exposició que recupera més de 160 imatges i objectes personals relacionats amb les antigues comunions com a ritual de pas i fenomen social.

En aquesta mostra, organitzada pel grup de dones d’Esterri d’Àneu i per l’Ecomuseu de les valls d’Àneu vol recuperar la memòria i el record de les antigues comunions com a fenomen social a partir d’una extensa recuperació de fotografies i objectes que provenen de les famílies d’Esterri. Entre el fons exposat cal destacar algunes imatges i objectes de principis del segle XX (1910,1920).

Aquesta exposició s’emmarca en la celebració de Santa Àgueda, de forta implantació local, i és el resultat d’una intensa recerca i recollida de material del Grup de Dones d’Esterri d’Àneu i de la participació d’una gran part de les famílies d’Esterri. A més d’imatges originals i reproduccions es poden veure vestits de comunió originals, elements litúrgics, obsequis de comunions i diverses ambientacions.

Globalment, l’exposició ens ajuda a resseguir les transformacions i canvis d’aquest ritual durant el segle XX. Des de l’estètica de principis del Segle XX fins la dels anys 60, un bon exemple per entendre els canvis socials i culturals al Pirineu.

Per a més informació podeu trucar al 973 626436

Organitza: Grup de dones d’Esterri d’Àneu, i Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Pels camins de l'etnografia: un homenatge a Joan Prat

Pels camins de l’etnografia: un homenatge a Joan Prat. Tarragona: URV, 2012

Una jubilació és, abans que res, un trànsit que duu a un canvi d’estat. Com no podria ser menys, la jubilació d’un antropòleg, com en Joan Prat, no podia estar exempta d’una ritualització, tot i que el context social ens movem sigui cada dia més banal i menys ritualista. De fet, a les societats que ens serveixen de model no hi ha ritus de jubilació. Aquest és un invent de la societat industrial i productivista. En el nostre cas, a més, “l’empresa” no aporta un “rolex” convencional, però si un pla de prejubilació. Tot plegat, sembla que el ritual més raonable i el més ple de significat pot consistit a revisitar el camí fet per l’iniciat amb la complicitat d’aquells que el van acompanyar durant el trajecte. I, en aquest cas, el ritual va acompanyat, com no podia ser menys, d’un llibre d’homenatge, que esperem plagui al protagonista de l’efemèride

Dansa als esperits

Mallart Guimerà, Lluís. La danza de los espíritus. Itinerario iniciático y prácticas terapéuticas de un chamán africano: Mba Owona. Barcelona: Ceiba Edicions, 2012, 150 p.

Entre els evuzok, les malalties es classifiquen en simples, diürnes i nocturnes. Per curar aquestes darreres, s’utilitza el poder de certes persones que són capaces de separar la seva ànima -o evu- del cos i entrar en contacte amb el món de la nit. L’obra se centra en Mba Owona Pierre, medicinaire dels evuzok que s’ocupa de les malalties provinents del món de la nit, causades per la bruixeria. Descobreix el seu dia a dia, la pràctica dels seus tractaments, les seves idees sobre la modernitat, la religió o la medicina, així com el seu principal ritus de curació: la dansa dels esperits.

Aquest llibre és la traducció al castellà posada al dia de La dansa als Esperits. Itinerari iniciàtic d’un medecinaire africà (1983). La nova versió va acompanyada del DVD del documental que Ricardo Íscar va filmar (2009) sobre aquest ritual (Unicamente Severo Films, SL, Pere Portabella Films 59, TV3).

Sinopsi i tràiler del documental

Parlem de festa

Com cada any, al mes de juny Carrutxa organitza un cicle d’activitats per reflexionar sobre els diferents aspectes que defineixen i transformen la festa, des d’una doble perspectiva històrica i actual, amb una mirada a la festa reusenca i una de més àmplia amb la participació de grans experts del país.

Enguany es dedica als rituals de festa, aquests elements carregats de significat -molts d’ells, fora de programa- que transformen l’espai i el temps festiu: encendre la tronada, obrir l’urna que guarda el bust de Sant Pere, esperar la pujada del pilar caminant o recórrer els carrers acompanyant la cercavila del Masclet.

Alguns dels rituals ens remeten a cavall del 1700, l’època en què es va configurar el nucli central de la festa tal com la coneixem avui a bona part del país. Altres han estat recreats o afegits els darrers 30 anys, dins d’un procés de reinvenció que en moltes poblacions s’ha viscut enmig de debats i reflexions.

Programa d’activitats

  • Dimarts 12 de juny. Reus al segle XVIII, l’esclat de la festa. Conferència a càrrec de Salvador Palomar.
  • Dijous 14 de juny. Ritual, ciutat i recreació de la festa en el present. Taula rodona amb la participació de Lluís Puig (Director de Cultura Popular i Tradicional, de la Generalitat de Catalunya) i Bienve Moya (gestor cultural). Moderarà Montserrat Flores (historiadora i membre de Carrutxa).

Horari: 2/4 de 8 del vespre

Lloc: Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni M. Claret, 3).

Organitza: Carrutxa, amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional i de l’Arxiu Municipal de Reus.

Modernització i crisi comunitària: estudis d’etnohistòria rural

ACTE DE PRESENTACIÓ: dijous 29 de març, a les 20.30 h, al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega (c. Major, 11). A càrrec de l’autor, Joaquim Capdevila, professor de la UdL.

Modernització i crisi comunitària. Estudis d’etnohistòria rural estudia la transformació social del món rural català durant el període comprès entre els anys seixantes del segle  XIX i les primeres dècades del segle XX. El seu objecte d’estudi són les comarques nordoccidentals catalanes. Els primers capítols del llibre es dediquen a l’estudi de formes de ritualitat i de mentalitat de tradició popular antic règim que fan patents una concepció comunitària de les societats locals. Altrament, a partir del tercer capítol, s’aborden factors diversos que posen en crisi aquesta concepció, que en determinen reformulacions de caràcter modern, o que en suposen unes contradiccions sensibles del que en deriven uns marcs de conflictivitat que són objecte d’especial interès d’aquest llibre. La perspectiva d’estudi d’aquest volum és l’antropologia i la sociologia històriques.