ACTES DE PRESENTACIÓ:

9 de març, 18.00h. Sala de Graus de Campus Catalunya URV (av. Catalunya, 35, Tarragona). L’acte, que serà presidit pel director del DAFITS, Dr. Àngel Martínez, comptarà amb les intervencions del Dr. Joan Prat, catedràtic emèrit d’antropologia de la URV, i del propi autor.

11 de març, 19.00h. Llibreria La central del Raval (c. Elisabets, 6, Barcelona). Presentarà l’acte Manuel Delgado, doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona (UB), llicenciat en Història de l’Art i professor titular d’antropologia religiosa al Departament d’Antropologia Social de la UB.

Romaní, Oriol. A tumba abierta. Autobriografía de un grifota. Madrid: Libros de Itaca, 2015

A tumba abierta sorgeix a partir d’una de les autobiografies orals que va formar part d’una tesi universitària sobre Antropologia Cultural, i que l’autor, Oriol Romaní, va presentar a la Universitat de Barcelona el 1982. La història arrenca en algun moment de 1937, i en ella el Botas, un grifota de Barcelona, ​​ens va relatant en primera persona i en el seu personalíssim argot, les peripècies de la seva accidentada vida, des de la seva primerenca incursió en el món de la droga i dels grifotas del Barri Xino fins a la Barcelona dels 70 i els seus jipis, convertit ja el Botas en tot un camell.

El Botas, murri, legionari tatuat, desertor, atracador ocasional, presidiari, pròfug vocacional, rebel a tota autoritat, «pirata» al lloro de qualsevol possible bisnes, tatuador, cuiner, jipi «sempre cargao de droga, per dins i per fora» , macarra quan ho exigeix ​​el guió … supervivent, en definitiva. A tumba abierta transita per Barcelona, ​​el Marroc, el desert del Sàhara, Suècia,

Romaní, Oriol. A tumba abierta. Autobriografia de un grifota. Madrid: Libros de Itaca, 2015

A tumba abierta surge a partir de una de las autobiografías orales que formó parte de una tesis universitaria sobre Antropología Cultural, y que el autor, Oriol Romero, presentó en la Universidad de Barcelona en 1982. La historia arranca en alguno Durante 1937, y en ella el Botas, un grifota de Barcelona, ​​nos va relatando en primera persona y en su personalísimo argot, las peripecias de su accidentada vida, desde su temprana incursión en el mundo de la droga y los grifotas del Barrio Chino hasta la Barcelona de los 70 y sus jipis, convertido ya el Botas en todo un camello.

El Botas, pícaro, legionario tatuado, desertor, atracador ocasional, presidiario, prófugo vocacional, rebelde a toda autoridad, «pirata» al loro de cualquier posible Bisnis, tatuador, cocinero, jipi «siempre cargas de droga, por dentro y por fuera» , macarra cuando lo exige el guión … superviviente, en definitiva. A tumba abierta transita por Barcelona, ​​Marruecos, el desierto del Sahara, Suecia,

Amsterdam i el seu ambient contracultural, i de nou Barcelona; per aquest particular món del Botas, format per correccionals, casernes de legionaris embrutits, policies, comissaries, presons, treballs forçats, motins, pensions barates, putes, tripijocs, bars de drogates …, i amanit amb tot tipus de substàncies (kiffi, alcohol , xocolata, àcids, cavall, opi …) i humor, molt d’humor, com a única via d’escapament a la tragèdia que és la vida.

El llibre va ser editat ja el 1983 i també el 1986. Aquesta tercera edició inclou un nou pròleg, on es dóna compte dels avatars de l’obra, i un epíleg, en què s’ofereixen més detalls sobre la vida del Botas més enllà del període descrit en la novel·la i unes reflexions finals sobre la relació entre investigador i investigat.

Amsterdam y su ambiente contracultural, y de nuevo Barcelona; por este particular mundo del Botas, formado por correccionales, cuarteles de legionarios embrutecidos, policías, comisarías, prisiones, trabajos forzados, motines, pensiones baratas, putas, chanchullos, bares de drogatas …, y aderezado con todo tipo de sustancias (Kiffa , alcohol, chocolate, ácidos, caballo, opio …) y humor, mucho humor, como única vía de escape a la tragedia que es la vida.

El libro fue editado ya en 1983 y también en 1986. Esta tercera edición incluye un nuevo prólogo, donde se da cuenta de los avatares de la obra, y un epílogo, en el que se ofrecen más detalles sobre la vida del Botas más allá del período descrito en la novela y unas reflexiones finales sobre la relación entre investigador e investigado.