El Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre en edició digital.

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, celebrada des de l’any 2000, és una de les eines amb les quals, cada any, el Museu de les Terres de l’Ebre, antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura, reflexiona i fa difusió, anualment, sobre un dels molts aspectes i temàtiques possibles que giren entorn del Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre, tant entre els especialistes i persones directament implicades en el tema tractat com entre els aficionats al món cultural i el públic en general.

Ara es presenten en dos volums digitals les actes de les seves darreres vuit edicions (X-XVII), que corresponen als anys 2012 fins al 2019, en un acte presidit per l’Il·lm. Sr. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, i la Sra. Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Recullen els continguts de les següents jornades: “La música popular, del folklore a la construcció de la identitat”, Santa Bàrbara 2012; “La jota ballada a les Terres de l’Ebre”, Móra la Nova 2013; “L’aprofitament de l’aigua a les zones de muntanya”, Arnes 2014; “El teatre popular”, Roquetes 2015; “Les festes populars a les Terres de l’Ebre”, Alcanar 2016; “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”, Riba-roja d’Ebre  2017; “La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral”, la Fatarella 2018; i “L’horta i el fruiterar”, l’Aldea 2019.

La Jornada, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, té caràcter monogràfic, i itinera de forma anual i rotativa per les quatre comarques de l’Ebre, amb la col·laboració de l’ajuntament i d’una entitat locals. 

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Data: 10 de febrer de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran capità, 34. 43870 Amposta.

Horari: 18 h.

Més informació:  T. 977 702 954 info@museuterresebre.cat

I Congrés Internacional de Patrimoni Cultural Immaterial.

De l’11 al 13 de maig de 2022

Format online

El I Congrés Internacional sobre Patrimoni Immaterial. Noves experiències, nous horitzons és una activitat organitzada pel projecte de recerca sobre Patrimoni Immaterial (PINMAT) i el Grup de Recerca d’Antropologia en Patrimoni (GRAP), a més compta amb la col·laboració de diferents universitats i institucions. Pretén acollir tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al patrimoni cultural immaterial (PCI) per a reflexionar sobre les seves diferents dimensions des d’una perspectiva internacional, en les temàtiques que poden veure’s en els simposis i conferències planificades.

Aquest Congrés online té com a objectiu abordar diverses qüestions relacionades amb la recerca i la gestió del patrimoni cultural immaterial (PCI) des d’una perspectiva internacional, amb especial èmfasi en els seus aspectes socials, polítics i econòmics. Plantejat des d’una perspectiva interdisciplinària, el Congrés està obert tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al PCI per reflexionar sobre les seves diferents dimensions: la seva salvaguarda, les seves possibilitats turístiques, les experiències de bones pràctiques en la seva gestió, la seva musealització i els seus reptes de sostenibilitat, entre d’altres. Seran benvingudes comunicacions més genèriques i també estudis de casos o experiències de pràctiques del PCI. Especialment en l’actualitat, la pandèmia ha assenyalat les debilitats del PCI i també la seva resiliència, el que ens permet abordar els reptes de futur d’aquest patrimoni.

PROGRAMA

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Informació: congres.pci@ub.edu

4at Trobada de Fiscorns de Catalunya

El Museu de la Mediterrània acollirà 4a Trobada de Fiscorns de Catalunya, una trobada professional dedicada als músics que toquen el fiscorn. Tot i que la jornada està dirigida als professionals, amb l’ànim i les ganes de fer alguna cosa més per aquest instrument, molt apreciat i estimat, però alhora molt oblidat i desconegut s’ha programa un concert de fiscorn obert a tothom.

Un concert on es tocaran composicions d’estrena absoluta i escrites per a aquesta ocasió, i hi haurà un extens repertori de composicions per a cambra de fiscorns. El concert comptarà amb peces escrites per Jordi Molina, Agustí Pedrico, Ferran Reig i Lluc Vizentini, i seran tocades per grans fiscornaires d’arreu de Catalunya.

A la tarda, i de forma interna, es constituirà l’Associació de Fiscorns de Catalunya (FISCORN.CAT). Una associació que neix amb l’ànim i les ganes de treballar per aquest instrument sobretot en el camp de la pedagogia i el repertori. Els objectius principals d’aquesta associació seran: vetllar pel desenvolupament del fiscorn en els estudis de grau professional i el grau elemental, potenciar la metodologia a tots els nivells, impulsar la difusió del fiscorn en tots els àmbits possibles i buscar punts de trobada per compartir experiències, vivències i problemàtiques.

Amb aquesta troba el Museu de la Mediterrània es continua reivindicant com espai de trobada, difusió i diàleg del món de la cobla i de les persones que el viuen. Us convidem a una matinal dedicada a la divulgació, la difusió i la promoció del fiscorn, un instrument ben desconegut.

Danses tradicionals del Berguedà: recull històric, musical i coreogràfic

La Casa dels Entremesos
Plaça de les Beates, 2, Barcelona

Dijous 17 de febrer de 2022, a les 8 del vespre

Presentació de l’obra Danses tradicionals del Berguedà : recull històric, musical i coreogràfic, de María del Agua Cortés Elía i Eloi Escútia Fors, membres de l’Associació Berguedana de Folklore Total. Acte en el marc de Presentacions 2022 de l’Esbart Català de Dansaires.

L’obra presenta el recull de més de cinquanta danses de la comarca del Berguedà amb la informació del resultat de la recerca feta pels autors des de l’any 2014, a partir de treballs de camp, entrevistes i buidat bibliogràfic. Cada dansa consta d’una introducció de context que documenta la població on es balla, la data, el motiu i el context festiu, i ve acompanyada de la melodia i la descripció coreogràfica. També aporta informació de danses de les que s’ha trobat poca informació per a que serveixi de punt de partida de futures investigacions.

Les dones remendadores obren una nova temporada de Converses de Taverna, a Palamós

En el marc del cicle Memòria Viva 2021-2022, aquest pròxim divendres 11 de febrer el Museu de la Pesca obre una nova temporada de Converses de Taverna. La temàtica de la primera sessió d’enguany, que començarà a les 7 de la tarda al restaurant Can Blau de Palamós, estarà dedicada a conèixer la feina de les dones remendadores que van treballar al moll de Palamós. 

Moltes fotografies, objectes d’interès etnològic i enregistraments d’arxiu ens han permès conservar el record de les colles de dones que, assegudes a les seves cadires de vímet o directament a terra, es passaven les hores cosint els forats de les xarxes de pesca. Un ofici que donava feina a moltes famílies de mar i que requeria perícia, habilitat i una vista molt fina per no perdre el fil. Com era l’ofici? Qui s’hi dedicava? Com s’aprenia? Què s’hi guanyava? Al voltant d’una taula formularem un munt de preguntes als convidats per documentar un ofici que, actualment, es troba en vies de desaparició.

Properes sessions

Dones remendadores és la primera de les tres sessions programades pel 2022. L’11 de març la segona sessió estarà dedicada als vents, núvols i onades i a parlar del coneixement ecològic tradicional aplicat a la previsió del temps en mar. Per tancar el cicle, el 15 d’abril, parlarem de nedar en aigües obertes, una pràctica esportiva en creixement a casa nostra que connecta l’activitat física amb el medi natural, i del qual volem saber les motivacions dels nedadors, els materials, la tècnica i els riscos que afronten, entre molts altres temes.

Més de 150 h d’enregistraments

El passat abril de 2021 el Museu de la Pesca celebrar el vintè aniversari de Converses de Taverna en una sessió especial que va posar en valor la recuperació del patrimoni immaterial de la gent a través de l’enregistrament de la paraula. De fet, des de 2001 s’han celebrat 132 converses amb la participació més de 150 persones, tot conformant un dels més grans repositoris de memòria oral dedicada a la mar de tota la Mediterrània.