El divendres 29 de novembre, a les 19h, coincidint amb la celebració de la Setmana de la Pedra Seca, al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses es farà la presentació del llibre “El patrimoni Unesco a Catalunya”. Hi participaran Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, Cèlia Mallafrè, investigadora al grup de recerca PATRIARQ-CAIT i professora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgili, i Aure Farran, autora del llibre.
El llibre, publicat per Viena Edicions, és una invitació a conèixer les tradicions i els paisatges catalans que han rebut el reconeixement de patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco.
A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana o la tècnica de la pedra seca i des de la Patum de Berga fins als castellers.
Repartits per tot el territori aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció. Un patrimoni que ens parla del nostre passat, de les nostres arrels i de la nostra manera de ser, d’un patrimoni que explica com som i d’on venim. Un recorregut enriquidor per paisatges i tradicions que estan lligats a la nostra memòria per la seva qualitat excepcional i la seva aportació al llegat de la cultura mundial.
El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma presenta una nova exposició de producció pròpia que busca les connexions entre l’artesania local i la cistelleria ugandesa. Porta per títol Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda.
Prenent com a punt de partida les fulles de palma trenades, l’exposició destaca que l’artesania feta amb fulles de palmera de diferents espècies a gran part del Mediterrani i Àfrica comparteix moltes similituds. No obstant això, existeixen també nombroses diferències, per exemple de colors, patrons i formes, que donen a cada cultura una veu única. Les llates, al seu torn, que es cusen juntes per formar estores, bosses i barrets, connecten les tradicions de tots els continents, en aquest cas Europa i Àfrica, des de Catalunya fins a Uganda.
Arran del llibre que va publicar Jette Mellgren sobre les llates, i en què des del Museu de la Pauma es va participar en la documentació, es va gestar la idea de produir una exposició on les veritables protagonistes fossin les llates. El lligam amb el treball de la pauma és molt important ja que totes les peces de l’inventari de la col•lecció tradicional estan elaborades amb llates. De fet el nom de l’ofici és llatadora, referint-se a la dona que entrecreuava els diferents brins per fer la trena (llata). A més, un altre objectiu de l’exposició és situar la tradició de la cistelleria ugandesa en un context més ampli que demostri la seva globalitat i funcionalitat i els seus valors estètics.
La inauguració serà aquest dissabte 2 de novembre a les 19:30 hores i es podrà visitar fins a finals d’octubre del 2025. S’hi podran trobar més d’un centenar de peces totes provinents de l’artesania ugandesa i que formen part de la col•lecció privada de Mellgren i la seua parella, Jan Johansen. Tots dos van van participar en un projecte de suport a dones, nens i joves vulnerables al nord d’Uganda, que es va desenvolupar del 2009 al 2018. L’objectiu del projecte, treballant sempre amb ONG locals, era que la població local tingués una font d’ingressos segura després de dècades de guerra civil. La seua tasca va consistir en buscar cistellers autòctons que dominessin l’ofici per ensenyar-lo a la població local, sempre respectant la tradició ugandesa i els materials locals. Tot i que el projecte va finalitzar fa sis anys, la parella ha mantingut els vincles amb la comunitat de cistellers ugandesos. Aquests vincles sumats als que tenen amb el Museu de la Pauma i al Racó dels Artesans, la fira monogràfica de les fibres vegetals, ha fet possible aquesta exposició que mostrarà la gran diversitat d’usos, formes, colors i tècniques de la cistelleria ugandesa.
Com a preludi, a les escales del Museu hi haurà una instal•lació de Jordina Bravo que combinarà les llates ugandeses amb les elaborades per les artesanes del Museu.
L’exposició ha estat comissariada per Jette Mellgren, coordinada per Pepa Subirats, el disseny gràfic és de Carme Pons i els suports de l’exposició i fotografies han anat a càrrec de Jan Johansen. Ha estat produïda per l’ajuntament de Mas de Barberans amb la col•laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i compta amb la col•laboració de 20 cistelleres i cistellers ugandesos i les artesanes del Museu de la Pauma.
El passat dissabte 26 d’octubre les Drassanes Sala del port de l’Escala (Alt Empordà) van acollir la darrera sessió del VIè Taller d’Embarcacions Tradicionals de Fusta, un taller organitzat des del Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE).Com en les anteriors edicions, aquest taller ha estat dirigit per Salvador “Xeve” Feliu, de les Drassanes Sala de l’Escala, la drassana més antiga en actiu de Catalunya i una de les més històriques de la Mediterrània. Durant 4 dissabtes en Xeve, sisena generació de la nissaga, ha guiat als participants en les feines més habituals d’un ofici tradicional profundament arrelat a l’Escala.
Aquest taller, que com cada any ha cobert totes les places, s’ha dut a terme els dies 28 de setembre i 5, 19 i 26 d’octubre i ha anat destinat a tothom a qui li apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats en construir i, sobretot, reparar i restaurar embarcacions de fusta com les què de sempre han solcat la nostra mar. Durant les quatre sessions en les què s’ha desenvolupat el taller, durant quatre dissabtes al matí, de les 9.30 a les 13.30h, s’ha treballat en bastiments de fusta que formen part del patrimoni marítim de l’Escala i que han d’esdevinir, un cop restaurats, protagonistes de les futures edicions de la Festa de la Sal de l’Escala, esdeveniment candidat a ser valorat com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO. També s’ha dedicat una sessió a tasques de manteniment de la barca de teranyina “Paca”, propietat de l’Ajuntament de l’Escala i que forma part del patrimoni marítim del municipi per a usos culturals i pedagògics. Enguany els alumnes participants provenen de les comarques de Girona, de Barcelona, a més d’una participant de Tremp.
Aquest taller es realitza a les Drassanes Sala i en un espai de la Confraria de Pescadors de l’Escala, al moll pesquer, al costat del Centre d’Interpretació del Peix MARAM. Aquest taller, organitzat pel Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Escala, la Confraria de Pescadors de l’Escala, de les Drassanes Sala i de l’Associació de Vela Llatina de l’Escala.
Masia Molí de Can Batlle Carrer del Molí, 2-4 Vallirana Exposició del 8 de novembre fins a l’1 de desembre de 2024
Del divendres 8 de novembre al diumenge 1 de desembre de 2024 es farà a la Masia Molí de Can Batlle l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 69 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torruella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell) i Tàrrega (Urgell).
S’està fent al Catllar (Tarragonès) i Bagà (Berguedà).
En el que queda del 2024 anirà a Port de la Selva (Alt Empordà).
Pel 2025 (per ara): Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental) i Les Preses (La Garrotxa).
Per ara, fins final de 2025, són 83 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.
Per les 65 primeres poblacions han passat 37.806 visitants, la qual coda dóna una mitjana de 582 per població.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
El proper divendres 25 d’octubre al Museu Etnològic del Montseny i en el marc del programa Cultura Viva, es presentarà la recerca realitzada per Anna Colomer sobre els usos tradicionals de les plantes silvestres de la Vall d’Arbúcies.
El treball ha recollit més de 80 plantes silvestres que encara avui utilitzen la desena de dones grans de la Vall d’Arbúcies que han participat en el projecte fins ara. L’acte comptarà amb la presència de d’un bon nombre de les informants que ens explicaran en amb la seva pròpia veu els sabers sobre les plantes i els processos d’elaboració de productes.
Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Major 6, Arbúcies
El proper dissabte 2 de novembre, dins el marc de la 40a Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 25a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals.
Les comunicacions que es presentaran enguany són:
Jordi Quintana Albalat. Porcs i flabiols. Les rifes dels porcs a Barcelona.
Pere Jordà-Manaut. El flabiol Reig de l’Amadeu Ferrer.
Carles Mas Garcia. El gegant del Pi … contradansa pel camí.
Pere Jordà-Manaut, Teresa Soler Llobet i Rafel Mitjans Berga. Els instruments que acompanyaven els Gegants de la Seu d’Urgell.
Ángel Domínguez Morcillo. La investigación sobre la música de flauta de tres agujeros y tamboril en Extremadura, 1944-2024.
Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)
Hora: Dissabte 2 de novembre a les 16.00 h.
Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny en aquest enllaç i de la 40a Festa del Flabiol en aquest enllaç
La “Benedicció de l’ermita i de les campanes de Sant Quirze i Santa Julita i del restaurant La Roca de Taradell” serà la protagonista d’una nova sessió de la Mostra de Cinema Etnogràfic. El 2 de juliol de l’any 1967 es va fer la festa de benedicció de l’ermita de Sant Quirze i Santa Julita ubicada a l’actual urbanització de la Miranda de La Plana-La Roca de Taradell. El Bisbe Masnou va ser l’encarregat de beneir la capella i les dues campanes (robades l’abril del 2023) que s’hi van instal·lar aprofitant la remodelació. L’activitat va comptar amb un gran nombre d’assistents que van acompanyar els dos sants en un camió des del poble. També es va aprofitar aquest acte per beneir el restaurant La Roca, ubicat a la masia que porta aquest mateix nom. S’aprofitarà la projecció per fer una tertúlia sobre el passat i el present de la urbanització.
Amb el títol Les remendadores aquesta publicació és el quart volum de la col·lecció Els Oficis de la Festa de la Sal que va néixer l’any 2021 amb un primer títol dedicat a la feina del nansaire. Els altres dos títols publicats han estat “El barriler” i “Palangre, tresmall, rall i altres arts menors”.
La col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren en la Festa de la Sal de l’Escala. A partir d’una recerca prèvia, l’objectiu dels seus autors, Jaume Badias, Lurdes Boix i Mariona Font, és explicar els orígens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats i utilitzats durant tants anys hagin esdevingut actualment peces de museu.
En aquest quart títol, que porta per títol “Les remendadores”, es descriu una feina molt arrelada i visible en les poblacions de costa del país. De sempre, l’home ha estat el l’actor principal de les activitats vinculades a la pesca. Però aquí ens trobem com la feina de remendar, d’arreglar les xarxes, ha estat tradicionalment femenina, i a més, fins fa relativament poc, no ha estat una activitat considerada socialment com a treball equiparable a la feina de l’home en mar. Les dones que apareixen en aquest llibre ens permeten entendre el seu paper dins el sector, l’evolució i les seves característiques, en la veu de les darreres remendadores de l’Escala.
Aquesta col·lecció va néixer el 2021 amb la voluntat de recuperar i difondre el ric patrimoni vinculat tant a la confecció d’estris utilitzats en els oficis ancestrals, com la memòria associada a l’objecte, amb l’esperança que esdevingui una eina útil per a les generacions presents i futures.
Centre Cívic de Vilabertran. Plaçeta del Sindicat,1 Divendres 25 d’octubre, a les 17.30 h
La presentació del llibre Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet arriba a Vilabertran, on Filomena Brugat els va cantar 36 cançons.
Xerrada sobre els reculls de cançons en les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i la recol·lecta feta el 1927 a l’Alt Empordà pels músics i mestres Joan Tomàs i Lluís M. Millet.
S’hi desvetllaran anècdotes, personatges, cançons… que es poden trobar al llibre fruit de la investigació i estudi que ha fet la mateixa autora i que l’ha portat a fer-ne aquesta edició. La presentació s’acompanyarà de la projecció de nombroses il·lustracions, documents, fotografies, i exemples sonors i musicals.
Iniciem el cicle d’activitats Els usos de la pedra seca, un conjunt de sortides i ponències per conèixer una mica més la diversitat de les construccions de pedra seca presents a la vegueria del Penedès, aquest cop, des del punt de vista del seu ús.
Es realitzarà una visita a un indret de cada comarca, i en cada cas se centrarà l’atenció en un ús diferent d’aquestes construccions; agrícola, ramader o industrial, entre d’altres.
La primera sortida es realitzarà al Vendrell, Baix Penedès, i es visitaran construccions relacionades amb la gestió i aprofitament de l’aigua en un entorn agrícola. Serà conduïda per l’Abraham Guillén, de l’Institut d’Estudis Penedesencs i per en Josep Borrut, del Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders.
