El punt de partida són les fulles de pauma trenades, l’artesania feta amb fulles de palmera de diferents espècies a gran part del Mediterrani i Àfrica comparteix moltes similituds. No obstant això, existeixen també nombroses diferències, per exemple de colors, patrons i formes, que donen a cada cultura una veu única. Les llates, al seu torn, que es cusen juntes per formar estores, bosses i barrets, connecten les tradicions de tots els continents, en aquest cas Europa i Àfrica, des de Catalunya fins a Uganda.
Jette Mellgren parlarà de les variacions de llates i convidarà al públic a explicar les llates que es teixien a les Terres de l’Ebre tradicionals i també les actuals. A més, entre el públic tindrem a Antonio Rodríguez, un mestre artesà de la pleita andalusa i possiblement algunes persona de Mallorca i per suposat algunes llatadores de les TE.
Mitjançant paraules i imatges, la Jette ens portarà de viatge a Uganda, on la cistelleria reflecteix tant tradicions profundes com estils de vida moderns. A Uganda, la cistelleria és una tradició polièdrica que té arrels en més de cinquanta cultures tribals diferents.
Analitzarà com la natura té un paper cabdal en la preservació d’aquest ingent patrimoni cultural i com la seva protecció és imprescindible per tal que les generacions futures puguin ser continuadors d’aquest llegat.
El moment en què es farà el taller, el dia abans de la inauguració del “Racó de les Fibres Vegetals. Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals” farà que el públic sigui molt especialitzat i que acabi sent un autèntic fòrum d’experiències al voltant de la investigació per a la recuperació de peces de cistelleria i també de com persones de diferents espais intenten actualitzar els discursos.
Casal Municipal, Sala de Baix Antoni Gaudí, 8 Arnes Exposició del 8 al 17 d’agost
Del divendres 8 al diumenge 17 d’agost es farà al casal Municipal d’Arnes l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
El divendres 8 d’agost a les 19 h es farà la presentació del llibre “Manual de marger” de F. Xavier Solé, amb la col·laboració de Felip Fucho.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 82 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà), Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès) i Vallbona d’Anoia (Anoia).
S’està fent a Aspa (Segrià) i Bellver de Cerdanya (Cerdanya).
A continuació anirà, en aquest 2025, a: La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).
Per ara, fins final de 2025, són 88 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.
Per les 79 primeres poblacions han passat 42.653 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 540 per població.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
El comerç és molt més que intercanvi de béns: és relació, servei, innovació, esforç. Cada objecte venut o comprat forma part d’un sistema complex on intervenen hàbits, materials, tecnologies i formes de vida. Observar-lo amb atenció és una manera d’entendre com ens movem pel món.
Aquesta exposició temporal neix al Casal ASVAT de Manlleu, en el marc de l’activitat “Fem memòria de Manlleu: botigues d’abans”. Des de l’any 2022, el grup es reuneix periòdicament amb comerciants de la ciutat per conversar, compartir records, anècdotes, documents i fotografies que ajuden a enfortir la memòria col·lectiva del passat comercial de Manlleu.
L’exposició es composa de tres grans àmbits que permeten recórrer el comerç des de dins: els objectes, les expressions habituals, els gestos que encara reconeixem. És una exposició per mirar, escoltar i, potser, repensar com comprem i com vivim.
Fruit de l’activitat participativa “Fem memòria de Manlleu: botigues d’abans”, s’ha recollit a partir de testimonis, documents, anuncis i fotografies la memòria de 60 establiments de Manlleu. Negocis de totes les èpoques que configuren el paisatge humà i comercial de la vila.
A l’exposició també hi ha una sèrie d’objectes, majoritàriament procedents de les col·leccions del Museu del Ter i en molts casos vinculats als comerços recordats, que estan contraposats amb altres de més actuals. Binomis que posen el focus en com hem transformat els hàbits, les relacions i les maneres de consumir, tot evocant memòries i obrint preguntes.
Finalment, un documental, ha volgut posar al centre els botiguers i botigueres perquè expliquessin com ha estat la seva vida “darrere el taulell”.
Es tracta doncs d’un projecte col·lectiu, construït gràcies a l’aportació de moltes persones que han compartit records, materials i testimonis. És una proposta oberta i participativa, pensada per preservar un patrimoni sovint invisible però profundament significatiu. Perquè darrere cada taulell hi ha una història, i Manlleu les vol tornar a explicar i escoltar.
L’exposició ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
El 27 de setembre el Col·lectiu Eixarcolant celebrarà a Igualada la 10a edició de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades (JGPO). Per aquesta 10a edició s’esperen més de 200 parades, activitats, tallers i xerrades. A més, podrem gaudir de nou del dinar silvestre, les actuacions musicals i enguany, d’una gimcana molt especial durant la Jornada.
Foto del cartell
El proper 27 de setembre, el Col·lectiu Eixarcolant celebrarà a Igualada la 10a edició de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades (JGPO). La primera edició es va celebrar el març del 2016, amb la voluntat de donar veu als coneixements etnobotànics tradicionals i ajudar a transformar el model agroalimentari. Des d’aleshores, no ha parat de créixer tant en volum d’activitats com de visitants.
La Jornada ha esdevingut un referent pioner, tant a nivell català com estatal, per donar a conèixer l’etnobotànica i mostrar a la ciutadania el gran potencial que tenen les plantes oblidades (silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals) per ajudar a transformar els sistemes de producció, distribució i de consum d’aliments actual per uns més sostenibles, ètics i justos. De fet, des de la primera edició, l’any 2016, s’han celebrat més de 860 activitats generals, entre tallers, xerrades, sortides etnobotaniques, etc. Pel que fa a les activitats d’enguany, tot i que ja estan confirmades, el programa definitiu s’està acabant de confeccionar i les inscripcions s’obriran la darrera setmana de juliol.
El cartell de la 10a JGPO Una de les primeres accions per celebrar aquests 10 anys ha estat obrir per primera vegada el disseny del cartell de la Jornada a concurs públic. La convocatòria del concurs ha estat tot un èxit, amb més de 60 propostes. Finalment, la proposta guanyadora ha estat el cartell presentat per la Sara Jansen, il·lustradora i dissenyadora gràfica amb un estil molt característic i un interès creatiu al voltant de la crítica social, que ha sapigut plasmar a la perfecció l’essència i el bullici creatiu i transformador de la Jornada.
Més d’un centenar d’activitats programades Durant la Jornada podrem gaudir d’una fira de productes silvestres i varietats tradicionals, però també d’una programació amb més d’un centenar d’activitats, tallers i xerrades repartides en diversos blocs: tallers per adults, activitats infantils, activitats familiars, degustacions, etnobotànica en directe, actuacions musicals, xerrades tècniques, xerrades aplicades, píndoles etnobotàniques, sortides etnobotàniques i el dinar silvestre. I per celebrar aquests 10 anys, l’organització està preparant també una gimcana silvestre, de la qual se’n publicaran més detalls aviat.
Algunes d’aquestes activitats són de pagament, si bé és cert que moltes són totalment gratuïtes, tot i que requereixen d’inscripció prèvia perquè compten amb places o aforament limitat. Per això és recomanable aprofitar les properes setmanes per fer una ullada i anar reservant les activitats a les quals es vulgui participar.
D’altra banda, com ja és habitual, podrem gaudir de la fira de productes silvestres i artesanals, amb prop d’un centenar de parades.
Itineraris per tipus d’activitats Des de fa uns anys, a més de separar les activitats pels blocs, la organització dissenya uns itineraris per tipus d’activitats per a fer més fàcil per als visitants el seguiment d’aquells tallers que més els interessen. Enguany els itineraris s’han modificat lleugerament, tot i que n’hi segueix havent 8, i si bé és cert que moltes activitats es poden ubicar en dos o més itineraris diferents: gastronòmic (que incorpora també les activitats que pertanyien a l’itinerari de begudes), familiar, remeis i cosmètica, artesania, agricultura, sostenibilitat, recerca etnobotànica i un nou itinerari batejat com a arts escèniques, per incloure tota la part de l’escenari infantil, les actuacions musicals i de dansa, etc.
Paisatges vius i que alimentin! La Jornada va néixer amb uns valors clars: la recuperació dels coneixements del passat per transformar el futur dels sistemes agroalimentaris des de la força col·lectiva. A mida que la Jornada creixia, esdevenint una xarxa de coneixements i oportunitats, tant pels visitants com pels participants (paradistes, ponents…) ho ha fet també la seva capacitat per a arribar a nous públics, articular actors més diversos i rellevants i ampliar el seu abast transformador. Enguany celebrem tot el que hem après durant aquests deu anys de Jornada, mirem cap al futur i identifiquem nous reptes per l’etnobotànica i l’agroecologia, amb il·lusió i responsabilitat.
El poder del voluntariat Cal recordar però, que per tal de poder dur a terme amb èxit aquesta Jornada Gastronòmica, que ha experimentat un gran creixement al llarg dels darrers anys, el Col·lectiu Eixarcolant compta amb una àmplia xarxa de voluntaris i voluntàries que any rere any fan possible que l’organització i l’execució de la Jornada siguin possibles. Si sumem els voluntaris de les nou edicions anteriors, podem estimar que han participat uns 1.100 voluntaris en total, i en aquesta ocasió esperem ser uns 200 més. Els voluntaris i les voluntàries són la força motora de tots els tallers i ponències, i representen un espai de cohesió fonamental pel Col·lectiu Eixarcolant.
De fet, els formularis per inscriure’s com a voluntari/ària encara estan oberts i ho estaran fins a la mateixa setmana de la Jornada, però recomanem apuntar-se amb temps per poder tenir en compte les preferències de cadascú.
La fira i totes les activitats se celebren al voltant de l’Espai Cívic Centre, l’Ateneu Igualadí (teatre i pati) i els carrers adjacents (C/de la Trinitat, C/de Sant Carles, C/dels esquiladors i C/del Vidre).
Eixarcolant. Recuperem les plantes oblidades, transformem el futur. Eixarcolant és un col·lectiu de persones sense ànim de lucre que treballen per recuperar les plantes oblidades, que inclouen tant plantes silvestres comestibles com varietats agrícoles tradicionals. El principal objectiu d’Eixarcolant és situar en el centre del debat públic les plantes oblidades, l’agroecologia i la necessitat d’un canvi profund de model agroalimentari, tant des del punt de vista de la producció com de la distribució i del consum d’aliments. En trobareu més informació a www.eixarcolant.cat.
Mas de Barberans es prepara per acollir el Racó dels Artesans la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals que enguany arriba a la vint-i-dosena edició. Durant dos dies, aquesta fira converteix Mas de Barberans en l’epicentre de les fibres vegetals: un aparador del saber fer tradicional i de les noves maneres d’entendre l’artesania des d’una òptica contemporània i innovadora, i un punt de trobada per a compartir coneixements, tècniques i experiències, entre artesans i artesanes vinguts d’arreu. Pots descarregar-te el programa clicant aquí.
Entre els 35 professionals de l’artesania que cada any munten parada a la fira, sempre hi ha una notable presència internacional. Així enguany hi trobarem parades de França: Serverine Le Bon (vímet contemporani), Thomas Louineau i Philippe Chastenet. Els dos últims treballen el vímet i impartiran tallers al Fibrescampus. Bèlgica: Jefke Geyseles, un jove artesà que s’ha consolidat en molt pocs anys com un exemple del treball de la cistelleria fina amb tireta de vímet; i Jeanny Bouewn (vímet contemporani). I Dinamarca: Jette Mellgren i Jan Johansen, els comissaris de l’exposició Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda, que faran un taller de cistelleria ugandesa i explicaran el projecte que van desenvolupar amb artesans i artesanes d’aquest país africà.
Pel que fa a la representació de fora de Catalunya, cal destacar les artesanes mallorquines Magdalena Riera (encordats) i Muntsa Valls (pauma); o Sara Monge de Saragossa amb la seua particular fusió de ceràmica i fibres. També hi haurà Espartos Manolito de Vallderoures o la valenciana Cuca Balaguer que produeix paper a partir de fibres. Altres noms que participaran al Racó dels Artesans 2025 són l’artesà gadità Antonio Rodríguez i els seus particulars treballs amb pauma; l’espartera de Chelva (País Valencià), Simon Simons; o l’andalusa Arsenia Campaña i el seu projecte Andabailavolando d’espardenyes fetes amb fil de cànem i sola de jute.
El gruix de parades, però són de Catalunya i les Terres de l’Ebre. Així hi trobarem noms habituals com Pau Trepat (vímet i canya tradicional), Joan Clop (mobles ecològics amb bova), Joan Farré (vímet i canya contemporani i tradicional) i Tim Johnson (materials tous, estil contemporani); i d’altres que no ho són tant com Montse Roa (vímet contemporani), Roger Martí (vímet i canya tradicional), Cristian Real (vímet contemporani i tradicional) i Xavier Vaqué (palmes de Setmana Santa). D’altra banda, de les Terres de l’Ebre hi haurà les artesanes d’Artpauma, Marisa Huguet d’Arnes, Montse Fèlix de la Ràpita (joieria amb lli i cànem), RST Restauració de Tortosa (reixeta), l’empresa Cotó del Delta de Sant Jaume d’Enveja i Florentín Ramírez (canyís), de Pinell de Brai.
Unes 3.500 persones van visitar el Racó dels Artesans la passada edició i com tots els anys es busca que els visitants hi puguin trobar diversitat de tècniques i materials i que hi hagi un equilibri entre tradició i contemporaneïtat. Això atrau un públic cada vegada més sensibilitzat per la qualitat del producte fet a mà i la sostenibilitat ambiental. Sense oblidar el públic local que sent seua la fira i que la viu com una segona festa major.
Activitats paral·leles
El programa de la fira ja està enllestit i durant els dos dies de fira s’oferiran quatre tallers de fibres cada dia: A Llatar, a càrrec d’Artpauma obert tot el dia; Fem paper de fibres vegetals, per part de Cuca Balagué, a partir palla d’arròs, espart i pauma, entre altres; Fem la polsera Alara amb papir, paper i escorça i amb una tècnica de nus ugandès (dissabte), de la mà de Jette Mellgren qui també impartirà un taller per fer un posagots o una sabonera amb tècnica ugandesa (diumenge), ; i finalment, Fem un tapís amb jute, cotó o atzavara, impartit per Marisa Huguet.
Hi haurà dos exposicions al recinte de fira: la instal·ació aèria Pauma és cultura, al Fato Art & Factory, i Weaving-apart-togheter, peces realitzades de manera cooperativa entre les artesanes Simone Simons (València), Jette Mellgren (Dinamarca), Valerie Testu (França) i Margreet Hajee (Holanda). Paral·lelament es faran visites guiades al Museu i a l’exposició Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda. A més a més, també cal destacar la conferència de l’etnoarquòleg brasiler, Caio Vilas Boas: Tejiendo saberes: La tecnología del trenzado xinguano, que es durà a terme el diumenge 3 d’agost; o l’actuació Terrae dins el cicle Ebre Art i Patrimoni del Museu Terres de l’Ebre.
Durant el segle XIX, el riu Ter va esdevenir l’eix vertebrador d’un intens procés d’industrialització que va transformar profundament el territori i les poblacions que l’envolten. Un dels testimonis més significatius d’aquesta metamorfosi és Can Llanas, una fàbrica situada a Manlleu que encara avui continua en actiu. Gràcies a la recerca de les historiadores Irene Llop i Núria Sadurní, podem resseguir l’evolució d’aquest conjunt fabril al llarg de dos segles, aprofundint en la seva petja social, econòmica i patrimonial.
El llibre, una publicació digital del Museu del Ter, ressegueix la trajectòria de Can Llanas, que com moltes fàbriques que van néixer a la vora del riu Ter, Can Llanas té el seu origen en un molí hidràulic. Al llarg de prop de dos segles, l’activitat en aquesta fàbrica no s’ha aturat gairebé mai, fet que la converteix en un cas excepcional a la conca mitjana del Ter. Les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop reconstrueixen en aquesta monografia una història fins ara pràcticament inèdita, a través de les diferents societats i empreses que han donat continuïtat a la fàbrica. El treball no només omple aquest buit, sinó que també permet entendre millor el procés d’industrialització que va viure Manlleu des dels inicis del segle XIX.
La publicació, que ha rebut el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es complementa amb un recull de fotografies que documenten l’evolució històrica del lloc, així com un complet annex documental que permet resseguir i llegir de primera mà algunes de les fons consultades.
Gràcies a la bona rebuda que ha rebut en les darreres sis edicions, la propera tardor l’Ajuntament de l’Escala, mitjançant el Museu de l’Anxova i de la Sal , torna a organitzar el taller els dies 27 de setembre i 4, 11 i 18 d’octubre. Aquest taller serà dirigit pel mestre d’aixa Salvador Xeve Feliu, de les Drassanes Sala, la drassana més antiga en actiu de Catalunya i una de les més històriques de la Mediterrània. La sisena generació de la nissaga Sala guiarà als inscrits al curs en les feines més habituals d’un ofici tradicional profundament arrelat a l’Escala.
Aquest taller va destinat a tothom a qui li apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats en construir i, sobretot, reparar i restaurar embarcacions de fusta com les què de sempre han solcat la nostra mar. Durant les quatre sessions en les què es desenvoluparà el taller, durant quatre dissabtes al matí, de les 9.30 a les 13.30h, es treballarà en bastiments de fusta que formen part del patrimoni marítim de l’Escala i que han d’esdevenir, un cop restaurats, protagonistes de les futures edicions de la Festa de la Sal de l’Escala, esdeveniment candidat a ser valorat com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO.
Aquest taller es realitzarà en un espai de la Confraria de Pescadors de l’Escala, al moll pesquer, al costat del Centre d’Interpretació del Peix MARAM.
El preu d’inscripció és de 45 € i s’ha de formalitzar per mail a museu@lescala.cat. Els inscrits rebran un dossier informatiu i les places són limitades.
Més informació a museu@lescala.cat i al 972 77 68 15
Aquest taller compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de l’Escala, de les Drassanes Sala i de l’Associació de Vela Llatina de l’Escala.
La Jornada porta per títol Museus i Accessibilitat i se celebrarà el dia 7 de juliol de 9 a 17 h a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. L’objectiu de la trobada és reflexionar sobre les condicions i les necessitats dels museus catalans per tal d’afavorir l’adaptació i l’accessibilitat de tots els públics.
La Setmana de la Pedra es celebrarà enguany entre el 21 de novembre i el 7 de desembre.
L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
S’amplien les dates de celebració de l’esdeveniment per espaiar les activitats i que el públic interessat pugui participar en més d’una proposta, així com per aplegar-ne de noves. Aquest 1 de juliol s’ha obert el termini d’inscripció d’activitats dirigit a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca.
Un cop més es posarà el focus en la divulgació, l’aprenentatge i la descoberta del patrimoni de pedra seca arreu del país a través d’exposicions, xerrades, jornades, sortides guiades, rutes, tallers de construcció, voluntariats de neteja o reconstrucció de marges i barraques.
Per participar en la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta temàtica entre el 21 de novembre i el 7 de desembre de 2025. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Ja s’han obert les inscripcions d’activitats per formar part de la iniciativa. Cal fer-ho al formulari del web oficial: www.setmanapedraseca.cat
La celebració coincidirà amb el setè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Sobre la Setmana de la Pedra Seca:
La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 l’Associació de Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses van prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
Amb 70 pàgines entorn al patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca, aquest número inaugura una nova etapa de la revista Pedra Seca sota la direcció de la gestora cultural Maite Oliva, coincidint amb el 25è aniversari de la revista creada l’any 2000 per August Bernat i Agustí Esteve i impulsada, fins el passat mes de febrer, pel Patronat de Sant Galderic.
La revista inclou diferents seccions i reportatges relacionats amb el patrimoni de pedra seca a Catalunya i a la tasca d’entitats i persones que treballen per mantenir-la i posar-la en valor, així com entrevistes, informació de restauracions, una ruta i un apartat de publicacions i de notícies d’interès, entre d’altres.
A partir d’aquest número, la revista aposta per un important canvi de format i disseny amb l’objectiu de consolidar-se com a referent en la divulgació i posada en valor del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya i d’ampliar el seu ressò arreu del territori.
La revista Pedra Seca és de periodicitat semestral (juny i desembre) i només està disponible per subscripció anual i enviament per correu postal.
El preu de la subscripció és de 25€, i es pot formalitzar a la web de la revista (www.revistapedraseca.cat).
Juntament amb el número 50, i fins a finalitzar existències, s’enviarà també als subscriptors, de regal, el llibre de la “XII Trobada de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional”, que va tenir lloc a Cadaqués el passat octubre de 2023.
