El Museu de la Pesca de Palamós continua la seva tasca de preservar i difondre el patrimoni marítim a través de les Converses de Taverna, un espai intergeneracional que convida la gent de mar a compartir els seus coneixements i experiències. Aquestes xerrades, com vells llops de mar al voltant d’una taula d’una taverna marinera, ens permeten navegar pel passat i el present marítim de la mà dels qui l’han viscut i l’han escrit a la memòria col·lectiva.
L’edició del 2025 es durà a terme al Restaurant Can Blau, ubicat al Carrer Vapor, 34 de Palamós, a les 18:00 hores. El programa inclou les sessions següents:
Vells i nous reptes de la pesca artesanal 19 de febrer de 2025 La pesca artesanal manté vives tècniques mil·lenàries, però enfronta diversos desafiaments per subsistir, alguns heretats del passat i d’altres de plena actualitat.
Navegants oceànics 26 de març de 2025 Explorarem els motius, les experiències i les sensacions de navegar pels grans oceans del planeta, conversant amb mariners que s’han enfrontat al Gran Blau, lluny de casa, per plaer o en competició.
Escriure sobre el mar 25 d’abril del 2025 El mar ha estat una font d’inspiració literària al llarg del temps, des de les epopeies clàssiques fins a la narrativa més quotidiana i popular. Dialogarem amb escriptors, lectors i llibreters sobre la presència del mar a la literatura.
130 sessions i centenars d’hores d’enregistraments
Des del seu inici el gener del 2001, “Converses de Taverna” ha celebrat més de 130 sessions, comptant amb la participació de més de 180 persones relacionades amb el mar, la pesca, la navegació, la cuina marinera o els esports nàutics. Aquest esforç ha generat un valuós arxiu documental amb centenars d’hores d’enregistrament, disponibles a Documare.
El Museu de la Pesca té el plaer de convidar-vos el pròxim 11 de gener (17 h) a la xerrada “Sortir a la fosca”, una activitat que ens transportarà als orígens de la pesca a l’encesa. Des dels seus orígens remots a les cales del Cap de Creus, amb diferents transformacions tècniques, arriba fins als nostres dies usant el mateix principi: atraure el peix amb llum artificial en nits de fosca o sense lluna.
La xerrada tindrà lloc en el marc de l’exposició que conté el reportatge fotogràfic analògic i muntatge audiovisual realitzats per David Tena amb una ajuda de l’IPEC, a bord del Viento del Norte, l’última embarcació de cèrcol que opera al Cap de Creus. Aquest projecte artístic i documental de caràcter etnològic és un homenatge a segles d’història en la pesca amb llum i una invitació a conèixer millor la dimensió humana i vivencial d’una activitat essencial per al consum de peix fresc i de qualitat.
A l’acte hi participaran David Tena, fotògraf i creador del projecte; Lluís Rodríguez, pescador d’encerclament de la Confraria de Pescadors de Palamós, i Alfons Garrido, historiador especialitzat en pesca i patrimoni marítim. Reflexionaran sobre el significat del projecte i parlaran de la dimensió històrica i social d’una activitat que, tot i ser poc visible, és fonamental per a les nostres taules i la nostra cultura.
Data: 11 de gener de 2025 Hora: 17 h Lloc: Museu de la Pesca, Palamós
La recent sacsejada al sector pesquer català, arran de l’acord per reduir la pesca d’arrossegament a la Mediterrània plantejat per la Unió Europea pel 2025, ens convida a reflexionar sobre les conseqüències d’aquesta transformació per a la preservació del patrimoni cultural i etnològic marítim i pesquer.
La proposta inicial de la Comissió Europea era reduir dràsticament els dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani en un 79%, cosa que hauria significat que les embarcacions només podrien sortir a la mar 27 dies a l’any, en comparació als 130 dies actuals. Aquesta proposta va generar una forta oposició per part del sector pesquer, que va dur a terme una vaga de dos dies i protestes a Brussel·les i Madrid.
Finalment, els ministres de Pesca de la Unió Europea van arribar a un acord que estableix una reducció del 66% en els dies de pesca, però a la vegada introdueix un sistema de compensació en forma de dies addicionals si es compleixen una sèrie de mesures de sostenibilitat. Aquestes mesures inclouen l’adaptació de xarxes per a la pesca més sostenible, l’ús de portes voladores o pelàgiques que tenen un menor impacte al fons marí, la implementació de vedes i zones de protecció per a la recuperació d’espècies com el lluç i la gamba, i l’adaptació a tecnologies més innovadores. Si els pescadors implementen totes aquestes mesures, podrien arribar a pescar els mateixos dies o gairebé els mateixos que actualment.
Aquest acord, tot i que suposa una reducció inicial en els dies de pesca, obre la possibilitat de mantenir l’activitat pesquera si s’adopta un enfocament més sostenible.
No obstant això, la preocupació per l’impacte que l’evolució del sector pesquer a Catalunya pugui tenir sobre el patrimoni cultural marítim i pesquer continua sent latent. Perquè l’arrossegament, més enllà de ser una tècnica de pesca, forma part de la identitat i la tradició de moltes comunitats pesqueres a la Mediterrània. La possibilitat de perdre dies de pesca, la incertesa davant les noves mesures i la pressió per adaptar-se a un nou model de pesca podrien tenir conseqüències greus pel manteniment de la dimensió cultural de la pesca si, com expressa el sector, moltes barques es veuen obligades a plegar definitivament. Si es té en compte el rerefons del descens sostingut de tota la indústria pesquera a Catalunya en les darreres dècades i de la dificultat per assegurar el relleu generacional que faci viable socialment el futur del sector, la perspectiva sobre la perpetuació del patrimoni etnològic pesquer és força preocupant.
La reducció del sector pesquer tindria diferents impactes econòmics i socials, però també en l’àmbit cultural, com ara:
● Pèrdua de coneixement tradicional: El coneixement expert associat al medi, a les espècies i a les tècniques de pesca tradicionals s’ha transmès de generació en generació. La reducció de l’activitat podria posar en perill la perpetuació social del patrimoni immaterial de la pesca marítima a la Mediterrània.
● Transformació del paisatge marítim: La desaparició de la flota d’arrossegament, la més important de totes les flotes pesqueres, podria transformar la fisonomia dels ports i les comunitats costaneres, on la pesca ha estat un element clau del paisatge cultural durant segles. Faria inviable el funcionament de les llotges i acabaria amb el tancament de moltes confraries amb segles d’història, s’enfonsaria l’economia pesquera i es perdria tot el llegat cultural
● Impacte en la gastronomia marinera: La reducció de captures d’espècies com la gamba rosada, que ja pateix una reducció del 10% segons el nou acord, podria afectar la disponibilitat d’aquest producte i la seva presència en plats tradicionals de la cuina catalana. Altres espècies associades a l’arrossegament, com el lluç, la maire, la canana, el gatet o la molla també patirien una reducció molt significativa. Si el consum de peix fresc i el coneixement de la cuina tradicional estan en crisi, la mesura ho farà tot molt més difícil.
El cas de Palamós és un exemple il·lustratiu d’un cas de bones pràctiques. La seva flota ha estat pionera en la implementació de mesures sostenibles, com la reducció voluntària de l’esforç pesquer i la limitació de la potència dels motors, la instal·lació de portes pelàgiques per no llaurar el fons marí i o el canvi d’una mida de malla més gran. Gràcies a aquestes accions, la gamba rosada de Palamós s’ha recuperat més ràpidament que en altres zones del litoral català.
De fet, la Confraria de Palamós serà una de les que menys notarà l’impacte de les reduccions pactades atès que ja fa anys que va implementar les mesures de sostenibilitat que ara demana la Comissió Europea a tot el sector, gràcies, en part, a la reflexió, la col·laboració i la motivació per innovar que van aportar en el seu moment entitats com el Museu de la Pesca i la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona.
El Museu de la Pesca té un paper crucial en la preservació del patrimoni marítim i pesquer, especialment davant dels reptes que planteja l’acord sobre la pesca d’arrossegament al Mediterrani. El museu és ja un actor clau en la salvaguarda del coneixement tradicional, la difusió de la cultura pesquera i la sensibilització sobre la importància de la sostenibilitat amb equipaments de referències com l’Espai del Peix, Documare i les Barques del Peix, o fomentant activitats com la pescaturisme. A través del seu programa d’accions i activitats, el museu seguirà contribuint a la preservació i la revalorització del patrimoni marítim i pesquer, no només com a un element del passat, sinó com a una part fonamental de la identitat present i del futur més sostenible de les comunitats costaneres.
La situació actual evidencia la complexa relació entre la sostenibilitat ambiental, la viabilitat econòmica i la preservació del patrimoni cultural. L’acord sobre la pesca d’arrossegament a la Mediterrània és un pas important cap a la sostenibilitat, però és crucial acompanyar-lo de mesures que garanteixin la supervivència del sector i la protecció del patrimoni cultural marítim i pesquer.
Ens complau presentar una exposició que uneix la passió per l’artesania tradicional del nansaire Paco Pi amb la ceràmica contemporània de Fernando Gallo Pérez. Una combinació que fa dialogar la destresa del llegat mariner i l’expressió artística moderna.
Paco Pi, pescador de tota la vida a Sa Riera (Begur), és un mestre nansaire que manté viva aquesta tradició familiar. A la mostra, s’exposen més de vint peces marineres confeccionades a mà, utilitzant fibres naturals, un reflex de l’experiència i l’ofici heretat de generació en generació. Els visitants podran admirar des de les tradicionals nanses per a la pesca de llagostes i llobregants, fins a delicats models navals fabricants també amb cànem i olivera.
Aquest diàleg entre tradició i innovació es complementa amb les creacions del ceramista Fernando Gallo Pérez, un reconegut mestre de l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà, les obres del qual – inspirades també en el mar – aporten una visió contemporània al conjunt.
L’exposició forma part del programa Col·leccionant Passions de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca en la Mostra de Destresa Marinera que es durà a terme al moll de Palamós el pròxim 2 de novembre.
El Museu de la Pesca de Palamós engega el 16 de febrer un nou cicle de l’activitat “Converses de Taverna”, entesa com un espai per a la participació de la gent de mar, en un sentit ampli, els coneixements de la qual configuren el nostre patrimoni immaterial.
Com els vells llops de mar, al voltant d’una taula, naveguem pel nostre passat i present marítims amb les persones que l’han viscut i l’han escrit en la memòria col·lectiva.
Converses de Taverna conforma el més gran repositori de memòria oral de la Mediterrània. Des del 2001, ha enregistrat i documentat en les cent trenta-vuit sessions celebrades fins ara el testimoni de més dos-cents cinquanta participants, tot aplegant més de cent cinquanta hores d’enregistrament sonor, conservadors al centre de documentació Documare a l’abast dels investigadors de múltiples disciplines, així com de la ciutadania en general interessa en el patrimoni immaterial marítim i pesquer.
Edició 2024
L’edició 2024 consta de tres sessions, que se celebraran totes elles al restaurant Can Blau (C/Vapor, 3), a Palamós, a les 18 h. Aforament limitat a la capacitat de la sala.
La pesca recreativa
Divendres 16 de febrer Parlem del passat i el present de la pesca recreativa a casa nostra i de l’expansió de la pràctica de la pesca sense mort.
Dones de mar
Divendres 16 de març Una conversa sobre perspectiva de gènere amb professionals estretament vinculades amb els oficis marítims.
Ciència marina ciutadana
Divendres 19 d’abril Posem en relleu l’auge de projectes on la ciutadania participa activament, de forma individual o col·lectiva, recopilant tota mena de dades per millorar el coneixement científic sobre el mar.
El Museu de la Pesca organitza un nou curs de formació no reglat sobre la restauració i manteniment d’embarcacions tradicionals de fusta. Mitjançant aquest curs, vol apropar les pràctiques i les tasques més habituals dels mestres d’aixa a totes les persones interessades en els vaixells tradicionals, l’ofici de fer i reparar embarcacions i la recuperació de la nostra cultura marinera.
El curs consta de 20 hores lectives i es desenvoluparà en una drassana en actiu, on disposarem de les eines i la maquinària adequada per al desenvolupament de les tasques programades. El contingut de les sessions contemplen teoria i sobretot pràctica, la manipulació d’eines, materials i vocabulari emprats pels mestres d’aixa.
Treballarem sobre un bastiment singular, un petit llagut de fusta que forma part dels fons d’embarcacions del Museu de la Pesca, a partir del qual confeccionar peces de fusta de dimensions reals i formes tradicionals.
Divendres 1 de desembre, el Museu de la Pesca acull l’acte de presentació d’un nou e-book dedicat al patrimoni marítim.
A les 18 h, es presentarà a la sala d’exposicions temporals la Guia del Patrimoni Marítim de la Costa Brava. 52 elements per gaudir-ne tot l’any, una edició en format digital que presenta en forma de fitxa cinquanta-dos elements del patrimoni immoble del litoral. Fars, llotges, ports, barraques, camins, ermites, torres de guaita… una selecció acurada d’espais singulars, icònics i sorprenents, entre Blanes i Portbou, que la guia localitza, descriu i interpreta per donar-los a conèixer a la societat. Aquesta iniciativa vol fomentar la visita presencial a aquests elements per gaudir tot l’any de la diversitat arquitectònica i paisatgística del nostre territori.
La guia ha estat elaborada per l’equip del Museu de la Pesca dins del projecte de cooperació “La Mar d’Història” impulsat pel GALP Costa Brava i el GALP Terres de l’Ebre.
A partir del mateix 1 de desembre es podrà descarregar gratuïtament al web xarxabrava.cat
Divendres 10 de novembre (18 h), se celebra al Museu de la Pesca la darrera sessió del cicle de cinema documental Mar fràgil, inclosa dins la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic.
Enguany s’han inclòs quatre sessions que posen en valor el patrimoni cinematogràfic amateur, una font documental indispensable per a comprendre les transformacions dels gèneres de vida litorals i els canvis en els sistemes pesquers.
Per això, la darrera sessió del cicle està dedicada als pescadors que durant segles van acudir a les aigües del Canadà per pescar el bacallà, una pesquera avui pràcticament desapareguda a causa del col·lapse de l’estoc pesquer. Projectarem el making-off de Terranova, una pel·lícula enregistrada el 1991 a bord d’un vaixell basc. De la mà del seu director, Ferran Llagostera – un cineasta expert en el cinema de mar – coneixerem les duríssimes condicions de vida i treball a bord del vaixell, enmig de fortíssims temporals, fred glacial i mar arborada. El film dura uns 30′, i posteriorment podrem xerrar amb el seu director de les condicions en què foren rodades moltes de les escenes i de la sort de tots aquells pescadors.
Mar fràgil és una activitat del Museu de la Pesca que té el suport de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.
La voluntat de recuperar la memòria oral del món de la mar ha dut el Museu de la Pesca a entrevistar persones relacionades amb la vida marítima de la Costa Brava. No només ha estat un gran plaer, també ha esdevingut una font inesgotable de coneixement, un patrimoni que malauradament té la fragilitat que li confereix la seva naturalesa.
El Museu de la Pesca fa dues dècades que treballa per identificar, documentar i dotar de valor el patrimoni etnològic immaterial de la gent de mar, no només enregistrant i preservar-lo per a les generacions futures, sinó també difonent i retornant-lo a la societat en forma d’activitats obertes a la ciutadania.
Memòria Viva és un programa d’activitats orientat a documentar el patrimoni immaterial del litoral. Compta amb tres activitats diferenciades: Converses de Taverna, diàlegs amb la gent de mar; Imatges que fan parlar, per a la descoberta dels fons fotogràfics; i Mestres dels fogons, una aproximació a la cuina marinera del nostre territori.
Enguany, sumem l’activitat Experts a bord, per donar una nova mirada, des de l’experiència de les tripulacions i de la mateixa comunitat pesquera, a les Barques del Peix, l’extensió flotant del Museu de la Pesca.
El 20 d’octubre s’inaugura al Museu de la Pesca l’edició 2023 del cicle de cinema documental Mar fràgil, inclòs dins la 13a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.
Sota el nom Mar Fràgil, la mostra se centra en la projecció de quatre produccions audiovisuals vinculades al paisatge marítim, al patrimoni etnològic a i la història de la vida quotidiana de la gent de mar, amb una voluntat de mostrar l’evolució del territori i reflexionar sobre els canvis accelerats en les formes de vida i treball.
Les sessions estan concebudes com a cinefòrums, on la projecció s’acompanyarà de debats al voltant de les temàtiques protagonistes amb els seus directors o altres especialistes.
Totes les sessions es faran al Museu de la Pesca a les 18 h, gratuïtes i obertes a tothom.
Programa
Divendres 20 d’octubre
Costa Brava, 1955 El fotògraf i director de cinema Narcís Sans va gravar la Costa Brava el 1955 amb el propòsit de crear un viatge visual a un paisatge que avui dia ha desaparegut, i així mostrar les formes de vida i treball tradicionals dels seus habitants. Al costat d’Antoni Martí, debatrem sobre la importància del cinema documental per comprendre les profundes transformacions del paisatge humà de la costa de Girona.
Divendres 27 d’octubre
Pesqueres oblidades. La pesca de les batudes. Una tirada d’art Seleccionem dos breus documentals de la dècada de 1950, dedicats a dos tipus de pesqueres avui desaparegudes, per reflexionar sobre els canvis en el medi marí, l’evolució de l’activitat pesquera a la Costa Brava i l’art d’enregistrar les formes de treball de la gent de mar. I parlarem amb Salvador Guerra, descendent de l’últim armador d’art de la platja de Roses.
Divendres 3 de novembre
Lobos de la Costa Brava Presentació de la pel·lícula gravada i dirigida per Ernest Adler el 1945 (Premi Nacional de Cinema Amateur el 1948), centrada en la vida dels germans Puigvert, tres nens orfes que sobreviuen pescant a Lloret de Mar. Mantindrem una conversa amb els responsables del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar sobre la figura del Dr. Adler i sobre la vida quotidiana al municipi durant el període de postguerra.
Divendres 10 de novembre
Pescadors de Terranova Documental antropològic sobre les duríssimes condicions de vida i treball de la tripulació durant la campanya del bacallà de 1991 als caladors de Terranova, enmig de terribles tempestes i freds glacials. Parlarem amb el seu autor i director, Ferran Llagostera, de l’experiència viscuda a bord durant la filmació de la pel·lícula i de l’ofici de cineasta especialitzat en la mar.
