Autor: Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

El Comitè organitzador del CoCA ’24 amplia el termini de presentació de comunicacions

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El Comitè organitzador del 3r Congrés Català d’Antropologia amplia el termini de presentació de comunicacions:

Totes les persones que vulguin presentar propostes de comunicació podran fer-ho fins al dilluns 17 de juliol.

Proposta de comunicacions

Cal presentar:

  1. Títol de la comunicació
  2. Breu resum de 300 paraules
  3. Nom, cognoms, afiliació i adreça de correu electrònic de les autores

No es podran presentar més de dues comunicacions per persona en el conjunt del Congrés. No s’accepten comunicacions en format virtual. Des de l’organització del Congrés no es preveu la publicació d’actes.

Procediment

Per a presentar una proposta de comunicació cal que procediu de la següent manera:

  1. Registrar-vos a: https://coca.antropologia.cat/registre/

En cas d’estar registrat en l’edició anterior no cal tornar a fer-ho.

  1. Seguidament, rebreu un correu electrònic en el que haureu de confirmar el registre
  2. Un cop confirmat el registre, es pot iniciar la sessió a la Web amb l’usuari i contrasenya assignades. Cal completar correctament el perfil, que serà públic a la pàgina de membres del Congrés.
  3. Per a enviar una proposta de comunicació, cal accedir al menú que apareix al lateral esquerra: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/enviament-de-comunicacions/
  4. Cada usuari podrà veure l’estat de les seves comunicacions a: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/comunicacions-enviades/

Per més informació, consulteu el web del congrés: https://coca.antropologia.cat/

Simposis

1. Posthumanisme i vida quotidiana

2. Cultura i evolució: l’estudi de les societats humanes des de les ciències de la vida

3. Sistemes de mobilitat en infraestructures morals. Els nous repertoris retòrics per al neoliberalisme urbà

4. Mobilitats desbordades. El “formal” i l’”informal” en els sistemes de desplaçament urbà

5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal

6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI)

7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats

8. Governar la migració a través de la “burocràcia fantasma”. Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l’estat

9. Treball de camp acompanyat

10. L’antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors

11. L’antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges

12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l’habiten

13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat

14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori

15. Sociedad precaria y sujeto neoliberal: ejemplos etnográficos del precariado

16. Realitats alimentàries en transformació: discursos, pràctiques i iniciatives alimentàries

17. Nous models i experiències de relacions sexoafectives: una mirada etnogràfica

18. Donant visibilitat a la vellesa: L’envelliment com a eix de desigualtat en l’antropologia

19. El rol de la disciplina enfront del racisme i amb l’antiracisme

20. Marroc: colonialisme(s) i gènere(s)

21. Etnografies de la colonització neoliberal del sistema educatiu

22. Treball precari. Com pot l’antropologia ajudar a abordar aquest repte global?

23. Religió i creativitat. Inventant tradicions, cosmologies i rituals a l’espai atlàntic

24. ¿Antropología de la pesca hoy? La crisis del sector pesquero como objeto de estudio de la antropología social

25. Wilderness and landscape as socio-cultural constructions in the age of emergency and Capitalocene

26: Museus i col·lecions etnològiques a Catalunya: cap a la descolonització?

27. Alternatives viables i mons possibles: Reptes per una antropologia dels moviments socials

28. Subalternitats, gènere i conflicte. La religiositat popular femenina de denominació catòlica

29. Antropologia visual: un viatge per la imatge com a producte cultural

30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

33. L’Estat en acte

34. Ciència i religió, apropaments antropològics

35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

36. Museus i ciutadania

37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l’Àfrica

39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

Oberta la inscripció pel Ve Taller de Restauració d’Embarcacions Tradicionals de Pesca de l’Escala

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Gràcies a la bona rebuda que ha rebut en les darreres quatre edicions, l’Ajuntament de l’Escala, mitjançant el Museu de l’Anxova i de la Sal i l’Afolí de la Sal-Museu de l’Escala, torna a organitzar un Taller de Restauració d’Embarcacions Tradicionals de Pesca. El taller es portarà a terme a la tardor, concretament els dies 23 i 30 de setembre, i el 7 i 14 d’octubre.

El mestre d’aixa Salvador “Xeve” Feliu, de les Drassanes Sala, serà qui dirigirà el taller. Aquestes drassanes són les més antigues en actiu de Catalunya i una de les més històriques de la Mediterrània. La sisena generació de la nissaga Sala guiarà als inscrits en les feines més habituals d’aquest ofici tradicional tant arrelat a l’Escala.

El taller va destinat a tothom a qui li apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats en construir i, sobretot, reparar i restaurar embarcacions de fusta com les que sempre han solcat la nostra mar. Les quatres sessions, que es portaran a terme dissabtes al matí de les 9.30 h a les 13.30 h, es treballarà en bastiments de fusta que formen part del patrimoni marítim de l’Escala i que han d’esdevenir, un cop restaurats, protagonistes de les futures edicions de la “Festa de la Sal” de l’Escala. Un esdeveniment candidat a ser valorat com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO.

Aquest taller es realitzarà al moll pesquer de l’Escala i té un cost de 45 €. Els inscrits rebran un dossier informatiu, i les places són limitades. Més informació i inscripcions a museu@lescala.cat

El taller compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de l’Escala, de les Drassanes Sala i de l’Associació de Vela Llatina de l’Escala.

Beques de pràctiques en tractament de documentació, inventari i catalogació de fons de cultura popular i patrimoni etnològic

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Beques per fer pràctiques relacionades amb diversos processos de tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic, sota la tutoria de la persona del Departament de Cultura que es designi a aquest efecte.

Les beques es distribueixen de la manera següent:

  1. Dues beques per col·laborar en el tractament digital de la documentació especialitzada en cultura popular i en la catalogació de fons bibliogràfics.
  2. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de l’Inventari del patrimoni etnològic.
  3. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de documentació musical.

La durada de les beques és d’un màxim de deu mesos entre l’1 d’octubre del 2023 i el 31 de juliol del 2024 i la dotació mensual és de 1.250 euros mensuals.

Trobeu a aquí tota la informació que necessiteu per fer aquest tràmit.

Termini de sol·licituds: del 15 al 26 de juny de 2023

Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Dijous 15 de juny, 18:30 h
Auditori del Museu d’Història de Catalunya
Pl. de Pau Vila, 3, Barcelona

El Museu d’Història de Catalunya i el Museu Comunitari de Cabrils us conviden a la presentació del llibre Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar Històric, editat per Laura Bosch i Jordi Montlló. L’acte comptarà amb els editors del llibre i amb el Dr. Agustí Alcoberro i Pericay, professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.

«Que em portin al circ!»: la figura de les dones i les dissidències barbudes, de Marta Vigo

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Vigo Mitjans, Marta (2023) «Que em portin al circ!» La figura de les dones i les dissidències barbudes. Barcelona: Manifest Llibres. ISBN: 978-84-19719-50-8

Obra guanyadora de la 1a Edició del Premi de Recerca ICA: Mirades des de l’antropologia, Que em portin al circ! és una autoetnografia on el plantejament teòric-metodològic reconeix tant la importància de l’antropologia del gènere com les teories feministes del cos, tot remarcant el paper d’una antropologia del cos viscut, experimentat, agent i apostant a parlar des del cos i no sobre el cos. Per mostrar tot això s’inicia amb una aproximació conceptual a l’antropologia del cos, del gènere i de la monstruositat per, seguidament, donar espai i visibilitat a itineraris barbuts que estan en constant diàleg amb cinc qüestions i inquietuds: l’estigma, les pràctiques corporals, la socialització, la medicalització i l’empoderament.

Des de la reflexió autoetnogràfica, l’autora ens adverteix de que el llibre no és només sobre barbudes, sinó que és un lloc des d’on reflexionar envers els cossos no normatius i qüestionats per fer visible l’invisible; per reivindicar com a possibles i reals les experiències i vivències de les dones i altres identitats dissidents barbudes.

El llibre ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Per més informació: https://manifestllibres.cat/products/que-em-portin-al-circ

Taller de pedra seca al massís del Montgrí

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El Massís del Montgrí amaga en el seu interior un ric patrimoni relacionat amb la pedra seca: cabanes, aixarts, forns de calç… L’inventari dels elements de patrimoni cultural del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ens va descobrir un gran tresor.

Des de Restructure Heritage, i en col·laboració amb el Museu de la Mediterrània, s’organitza el dissabte 10 de juny una jornada d’iniciació a la restauració de murs de pedra seca. Una jornada pretén posar en pràctica alguna de les tècniques més habituals en la construcció amb pedra seca mitjançant la reconstrucció d’algun petit mur.

La construcció amb pedra seca es basa en uns principis i unes tècniques senzilles però que cal seguir al peu de la lletra perquè els murs siguin efectius i funcionin correctament. El professor encarregat de les jornades serà en Roger Solé Coromina, un gran professional del sector.

Serà una jornada d’iniciació per a tothom qui vulgui descobrir aquesta tècnica i es vulgui introduir en aquest món. De les 9h a les 14h es treballaran uns murs de pedra seca que es troben dins La Ruta del Vent, una ruta que travessa el Montgrí a través de la qual es descobreixen els principals valors naturals i culturals del massís. 

Inscripcions en aquest enllaç

Premis Santiago Zapata a la recerca sobre el suro

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La Càtedra d’Estudis del Suro de la Universitat de Girona convoca els premis a la recerca “Santiago Zapata”, que tenen per objectiu la promoció de la recerca aplicada a l’àmbit temàtic del suro en els camps de les humanitats, les ciències socials, les ciències naturals i la tecnologia. 

Les sol·licituds es poden presentar fins al 30 de setembre de 2023.

Els premis a la recerca “Santiago Zapata” inclouen dues modalitats:

a) Un premi amb una dotació de 1.000 euros adreçat a estudiants de grau o de màster, a investigadors novells, o a recerques d’àmbit local, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol.

b) Un premi amb una dotació de 2.000 euros adreçat a doctorands i investigadors sènior de l’àmbit nacional i internacional.

En les dues modalitats, els premis s’atorgaran al millor treball de recerca inèdit o publicat amb una antiguitat màxima de dos anys (en el moment de la seva presentació) en els camps de les humanitats i de les ciències socials (història, economia, geografia, antropologia, literatura, didàctica, sociologia…) i de les ciències naturals i la tecnologia (biologia, biotecnologia, química, enginyeria química, ecologia, gestió forestal, enginyeria, disseny industrial…) que faci referència a l’àmbit temàtic concret del suro.

Els treballs podran ser presentats en català, castellà, anglès, francès o portuguès.

Per a més informació sobre la convocatòria consulteu el web de la Càtedra de la UdG 
 o del Museu del Suro.

Bases23_catalaBaixa

Ball de Gitanes: ritual del Baix Montseny

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Pagès, Mariano. (2023) Ball de Gitanes. Ritual del Baix Montseny. Impremta Pagès, 311p.

Enguany ha sortit publicada aquesta obra del fotògraf Mariano Pagès, una publicació que sorgeix a partir de l’observació, enregistrament i fotografies de l’autor durant un període de 10 anys, temps durant el qual estigué fent un treball d’immersió per diferents grups i colles de ball de gitanes del Baix Montseny. El lector podrà trobar que les imatges vívides dels elements festius han estat complementades amb les idees de l’autor, dels mateixos practicants, i de diverses persones entrevistades de l’àmbit del Patrimoni Etnològic i la Cultura Popular sobre en què consisteix el ball de gitanes. Tot plegat fa que el recopilatori constitueixi un testimoni important dels grups, vestuaris i danses que conformen aquest ball en els temps contemporanis.

El llibre ha estat una autopublicació finançada a través d’un programa de micromecenatge.

El grup “La Portàtil FM” dóna inici a la VI edició “D’Arrel i amb Salero. Cicle de Cançó Popular” a l’Escala

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El proper divendres 26 de maig a les 20 h tindrà lloc el primer concert del 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero, a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

El Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero d’enguany constarà de sis concerts, cinc de petit format a l’emblemàtic Alfolí de la Sal, i un d’ampli aforament a la plaça Catalunya. Un cicle que inclou diverses perspectives a l’hora de tractar la música d’arrel.

La resta d’actuacions programades són les de “La Sonsoni” el 2 de juny; “Trill” el 10 de juny; “Corrandes són corrandes” el 17 de juny; “Romaní” el 30 de juny; i per acabar l’actuació de “La Puça” a la plaça Catalunya el 22 de juliol.

Tot plegat amb la intenció de donar a conèixer -i fer-vos gaudir- d’uns artistes, músics i cantants, que partint de la tradició oral connecten les arrels culturals amb la creació innovadora i l’actualitat.

Preu: 5 €. L’aforament és limitat. Venda d’entrades a inscripcions.lescala.cat

Programa 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero

cartell-triptic-ALFOLI-DE-LA-SAL-2023-draft_3Download

El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània rep el fons musical de Max Havart

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural1 comentari

El Museu de la Mediterrània ha rebut la donació del fons musical de Max Havart, el compositor de música per a cobla més rellevant de la Catalunya Nord. Els fills del compositor han fet entrega al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània d’un arxiu que conté més de 400 obres entre sardanes, danses per a orquestra i cobla, i harmonitzacions i instrumentacions de ballets.

Havart va ser un home molt prolífic en el món de la la música. A més de compositor va ser instrumentista de tible de diverses cobles orquestres del Rosselló. I també va exercir de professor d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà el 1967, fet que el va portar a escriure nombroses obres per a l’ensenyament del tible i la tenora.

Entre tot el material del fons, cal destacar la sardana “Campanes del Vallespí”, de l’any 1947, la primera sardana que va escriure; la suite per a cobla i timbales “Retaule rossellonenc”, estrenada al Palau de la Música el 1981, o el vals-jota “Bisbalenc” dedicat a la Cobla La Principal de la Bisbal

El Fons Musical Max Havart està compost per 220 sardanes, 55 danses i 127 harmonitzacions i instrumentacions de ballets, majoritàriament catalans. Aquests documents que ingressen al Centre de Documentació del museu seran classificats i documentats per posar-los a disposició de qui desitgi consultar-los.

Gràcies a aquesta donació, el Museu de la Mediterrània comptarà amb un altre fons musical-sardanístic que se suma als que ja s’hi custodien i que fan del Centre de Documentació de Torroella un dels referents del món de la música per a cobla dels Països Catalans. Els arxius i fons musicals-sardanístics, inventariats i digitalitzats, estan disponibles per a consultes i són els següents: Arxiu Josep Ma Boix, Arxiu la Caravana, Arxiu Montgrins, Fons Charles Doutres, Fons Enric Vilà, Fons Josep Cristòfol, Fons Josep Pi, Fons Pere Rigau, Fons Ricard Viladesau, Fons Salvador Dabau i Fons Vicenç Bou.

Llegeix més »